Bogeria, eugenèsia i estadística amb Theodore M. Porter

El Dr. Theodore M. Porter (University of California, Los Angeles) va impartir una xerrada titulada "Eugenic Madness: Asylums and the Data of Heredity" en el marc del cicle de col·loquis de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) del curs 2013-2014, i amb la col·laboració del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC-UAB). Porter és expert en la història de l'estadística i la quantificació en les ciències. En aquesta entrevista ens explica la relació entre els manicomis, les estadístiques de l'herència i l'eugenèsia; reflexiona sobre la divisió entre ciències naturals i ciències socials, i ofereix el seu punt de vista sobre la relació entre història, història de la ciència i filosofia de la ciència, així com entre ciència i política, entre d'altres temes.El Dr. TheodoreM. Porter (University of California, Los Angeles) impartió una charla titulada "Eugenic Madness: Asylums and the Data of Heredity" en el marco del ciclo de coloquios de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) del curso 2013-2014, y con la colaboración del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC-UAB). Porter es experto en la historia de la estadística y la cuantificación en las ciencias. En esta entrevista nos explica la relación entre los manicomios, las estadísticas de la herencia y la eugenesia; reflexiona sobre la división entre ciencias naturales y ciencias sociales; y ofrece su punto de vista sobre la relación entre historia, historia de la ciencia y filosofía de la ciencia, así como entre ciencia y política, entre otros temas.Dr. Theodore M. Porter (University of California, Los Angeles) gave a talk entitled "Eugenic Madness: Asylums and the Data of Heredity" within the colloquia series of the Catalan Society for the History of Science and Technology (SCHCT) for the 2013-2014 academic year, and in collaboration with the Centre for the History of Science (CEHIC-UAB)

"Cultura, societat i política són part consubstancial que defineix què són i com són la ciència i la tecnologia a cada moment històric i en cada lloc del món"

Jaume Sastre-Juan, investigador post-doctoral al Centro Interuniversitário de História das Ciências e da Tecnologia - Universidade de Lisboa va impartir una xerrada a Barcelona, titulada "La innocència de prémer un botó: algunes claus per a una història de la interactivitat", en el marc del Cicle de Col·loquis de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), i amb la col·laboració del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC-UAB). En aquesta entrevista, Sastre-Juan ens parla de gabinets de curiositats, museus de ciència i science centres, així com de tot el que hi ha al darrera de quelcom tan suposadament innocent com una exposició d'objectes

Emilia Musumeci, experta en la figura de Cesare Lombroso

En el marc del cicle de col·loquis de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) del curs 2013-2014, i amb la col·laboració del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC-UAB), la Dra. Emilia Musumeci (Università di Catania) va impartir una xerrada sota el títol "Cesare Lombroso and Villella's skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms". Musumeci és experta en Lombroso, una figura de finals del segle XIX i principis del segle XX molt coneguda en la història de la ciència i de la medicina per les seves idees sobre la determinació biològica del criminal. En aquesta entrevista, Musumeci ens parla de les teories de Lombroso, dels seus detractors, del seu museu, de la controvèrsia generada per l'estudi i exposició del crani del bandit calabrès Villella i del llegat lombrosià que ha arribat fins l'actualitat.En el marco del ciclo de coloquios de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) del curso 2013-2014, y con la colaboración del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC-UAB), la Dra. Emilia Musumeci (Università di Catania) impartió una charla bajo el título "Cesare Lombroso and Villella's skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms". Musumeci es experta en Lombroso, una figura de finales del siglo XIX y principios del siglo XX muy conocida en la historia de la ciencia y de la medicina por sus ideas sobre la determinación biológica del criminal. En esta entrevista, Musumeci nos habla de las teorías de Lombroso, de sus detractores, de su museo, de la controversia generada por el estudio y exposición del cráneo del bandido calabrés Villella y del legado lombrosiano que ha llegado hasta la actualidad.As part of the colloquia series of the Catalan Society for the History of Science and Technology (SCHCT) for the 2013-2014 course, and in collaboration with the Center for the History of Science (UAB - CEHIC), Dr Emilia Musumeci (Università di Catania) gave a talk entitled "Cesare Lombroso and Villella 's Skull: from Museum of Criminal Anthropology to courtrooms". Musumeci is expert in Lombroso, a figure of the late nineteenth and early twentieth century who is famous in the history of science and medicine for his ideas about the biological determination of criminals. In this interview, Musumeci discusses the theories of Lombroso, his detractors, museum, the controversy generated by the study and exhibit of the Calabrian bandit Villella's skull and Lombroso's legacy today

OS paradigms adaptation to fit new architectures

Future architectures and computer systems will be heterogeneous multi-core models, which will improve their performance, resource utilization and energy consumption. Differences between cores mean different binary formats and specific concerns when dealing with applications. The OS also needs to manage the appropriate information to schedule resources to achieve the optimal performance. In this paper we present a first approach in Linux to allow the application to give information to the OS in order to perform the best resource scheduling for the code characteristics (where it has to run). Based on the continuation model of the Mach microkernel and the device drivers of Unix-Linux system, the kernel can continue the execution flow from one core to another (i.e. from PPE to SPE in the Cell BE case). In this way, the OS can anticipate costly actions (for example, loading code or data) or reserve resources depending on task needs. To reach our target, we adapt the operating system as well as modify the application binary to divide its code parts depending on their characteristics and where they have to run. Experimental work has been done for x86 with MMX extension ISA as well as for PPC and Cell BE.Peer ReviewedPostprint (published version

Tant de bo trobem maneres d'utilitzar el llenguatge per unir i no per dividir

Juan Uriagereka, Catedràtic de Lingüística a la University of Maryland, va ser a la UAB impartint el curs Projecting from the Lexicon, convidat pel Centre de Lingüística Teòrica de la universitat. En aquesta entrevista ens parla de la diferència entre el llenguatge i les llengües, i la importància d'estudiar les característiques d'aquestes, així com de determinats aspectes que comparteixen totes elles. També ens explica què és la biolingüística, camp en el qual és expert, i algunes curiositats genètiques relacionades amb la nostra capacitat per comunicar-nos.Juan Uriagereka, Catedrático de Lingüística en la University of Maryland, estuvo en la UAB impartiendo el curso Projecting from the Lexicon, invitado por el Centro de Lingüística Teórica de la universidad.En esta entrevista nos habla de la diferencia entre el lenguaje y las lenguas, y la importancia de estudiar las características de éstas, así como de determinados aspectos que comparten todas ellas. También nos explica qué es la biolingüística, campo en el que es experto, y algunas curiosidades genéticas relacionadas con nuestra capacidad para comunicarnos.Juan Uriagereka, Professor of Linguistics at the University of Maryland, was at the UAB teaching the course "Projecting from the Lexicon", invited by the Centre for Theoretical Linguistics of the university. In this interview he talks about the difference between language and languages, and the importance of studying their characteristics as well as certain aspects that all share. He also explains biolinguistics to us, a field in which he is an expert, and some genetic curiosities related to our ability to communicate

Conservación, divulgación e imagen pública de la naturaleza durante el franquismo : el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici

Los temas ambientales fueron una preocupación menor para el régimen franquista, con una salvedad, al menos a nivel retórico: la protección de la naturaleza. Este artículo tiene como objetivo analizar la relación entre la conservación de la naturaleza y su imagen pública, teniendo en cuenta el papel que jugó la divulgación, en el caso del Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici (creado en 1955), y sacando a la luz también las tensiones existentes entre estas cuestiones y las circunstancias socioeconómicas de la población local del momento. Para ello, se han analizado fuentes de diversa índole y dirigidas tanto a un público general como a un público específico: legislación, obras que hablan del parque nacional, relatos de viajes a esa zona del Pirineo catalán, textos sobre conservación de la naturaleza y sobre parques nacionales, prensa, publicaciones periódicas de colectivos, grabaciones del NO-DO y documentos de archivo del Centro de Documentación del parque. A partir de las fuentes examinadas, se identifican distintos discursos y visiones acerca de la naturaleza y su conservación en distintos actores sociales.Els temes ambientals van ser una preocupació menor per al règim franquista, amb una excepció, si més no a nivell retòric: la protecció de la natura. Aquest article té com a objectiu analitzar la relació entre la conservació de la natura i la seva imatge pública, tenint en compte el paper que hi va jugar la divulgació, en el cas del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (creat el 1955), i traient a la llum també les tensions existents entre aquestes qüestions i les circumstàncies socioeconòmiques de la població local del moment. Per a això, s'han analitzat fonts de diversa índole i dirigides tant a un públic general com a un públic específic: legislació, obres que parlen del parc nacional, relats de viatges a aquesta zona del Pirineu català, textos sobre conservació de la natura i sobre parcs nacionals, premsa, publicacions periòdiques de col·lectius, vídeos del NO-DO i documents d'arxiu del Centre de Documentació del parc. A partir de les fonts examinades, s'identifiquen diferents discursos i visions sobre la natura i la seva conservació en diferents actors socials.Environmental issues were a minor concern of Franco's regime, with one exception, at least on a rhetorical level: the protection of nature. The aim of this article is to analyse the relationship between nature conservation and its public image, taking into account the role played by popularisation in the case of the Aigüestortes and Estany de Sant Maurici National Park (created in 1955), and to bring to light the tensions that existed at the time between these issues and the socio-economic circumstances of the local population. To this end, a wide range of sources were analysed, both those aimed at the general public and those for specific audiences: legislation, works that mention the national park, accounts of trips to this area of the Catalan Pyrenees, texts on nature conservation and national parks, the press, periodicals published by various groups, NO-DO films and archive documents from the Park's Documentation Centre. From the sources examined, various discourses and visions about nature and its conservation in different social actors are identified

La percepción del medio ambiente en el post-franquismo. La emergencia de los Parques Naturales en Cataluña (1975-1990s)

In the 1970s in Catalonia, people’s perception of nature changed from being regarded as a source of raw materials or buildable surfaces to becoming natural heritage requiring conservation. In the middle of the decade, regional and local movements for the conservation of nature began to appear. The main objective of these was to disseminate the natural values of certain areas and their need for protection. These movements received the support of the national and international scientific communities, and the coverage and complicity of the media, permitting conflicts to reach the general public. This change in perception was also reflected later in laws that defined and developped new nature protection models.En los años 70 en Cataluña comienza un cambio en la percepción que la población tiene sobre la naturaleza, que pasa de ser una fuente de materia prima o superficie edificable a ser vista de un modo más amplio como patrimonio natural a conservar. A mediados de esa década comienzan a aparecer movimientos populares locales y regionales para la conservación de la naturaleza cuyos principales objetivos son la divulgación de los valores naturales de determinadas zonas y la protección de las mismas. En esta tarea reciben el apoyo de la comunidad científica, nacional e internacional, y la cobertura y complicidad de los medios de comunicación, que permiten que los conflictos se den a conocer entre el gran público. Este cambio de percepción también queda plasmado más adelante en leyes que definen y desarrollan nuevos modelos de protección de la naturaleza

La protección de la naturaleza : problemáticas, métodos e historiografía

Los espacios protegidos, más allá de su importancia natural y científica, son un reflejo del conjunto de valores y percepciones culturales de la sociedad que ha decidido su conservación. Así pues, la protección de la naturaleza es una cuestión compleja con múltiples facetas que se debe abordar de manera integral y con perspectiva histórica para dar visibilidad a los conflictos ambientales, a menudo latentes, que caracterizan los procesos de declaración de estos espacios. Esta propuesta historiográfica y metodológica se enmarca en la historia ambiental y presenta herramientas provenientes de este campo y de otras áreas afines, como la ecología política, la antropología ambiental o la geografía, que permiten ir más allá de los conocidos valores naturales y científicos de estos lugares para centrarse en los aspectos más humanos y sociales de los procesos que desembocan en la declaración de un espacio natural protegido. Es, pues, un abordaje interdisciplinar para una cuestión intrínsecamente interdisciplinar como es cualquier tema ambiental, la protección de la naturaleza entre ellos.Els espais protegits, més enllà de la seva importància natural i científica, són un reflex del conjunt de valors i percepcions culturals de la societat que n'ha decidit la conservació. Així doncs, la protecció de la natura és una qüestió complexa amb múltiples facetes que s'ha d'abordar de manera integral i amb perspectiva històrica per donar visibilitat als conflictes ambientals, sovint latents, que caracteritzen els processos de declaració d'aquests espais. Aquesta proposta historiogràfica i metodològica s'emmarca en la història ambiental i presenta eines provinents d'aquest camp i d'altres àrees afins, com ara l'ecologia política, l'antropologia ambiental o la geografia, que permeten anar més enllà dels coneguts valors naturals i científics d'aquests llocs per centrar-se en els aspectes més humans i socials dels processos que desemboquen en la declaració d'un espai natural protegit. És, doncs, un abordatge interdisciplinari per a una qüestió intrínsecament interdisciplinària com és qualsevol tema ambiental, la protecció de la Natura entre ells.Protected areas, in addition to their natural and scientific importance, are a reflection of the set of cultural values and perceptions of the society that has decided to preserve them. The protection of nature is thus a complex issue; it must be considered in a holistic way and with a historical perspective, to give visibility to the, often latent, environmental conflicts that characterize the processes of these spaces being officially designated. This historiographic and methodological proposal is framed within environmental history, and relies on tools from this field and other related areas, such as political ecology, environmental anthropology and geography, which enable an examination beyond accepted natural and scientific values of these places which focuses on the more human and social aspects of the processes involved in the designation of a protected natural area. It is, therefore, an interdisciplinary approach to an intrinsically interdisciplinary issue, as any environmental issue is, the protection of nature being one of them

Protected areas in Catalonia (1970-1988): social demands, conservation and land-use planning

Las políticas públicas de conservación en Cataluña comienzan en la década de los setenta del siglo pasado como respuesta a una demanda de la sociedad civil, con una preocupación creciente por los impactos negativos del desarrollismo franquista, y se configuran como un instrumento de ordenación del territorio. A partir de entrevistas cualitativas a informantes de distintos perfiles que tuvieron un especial protagonismo en esta etapa, este artículo estudia la institucionalización de la conservación de la naturaleza en Cataluña entre 1970 y 1988, analiza el papel de las administraciones involucradas y muestra la relevancia del cambiante contexto político-social del periodo en este proceso.Public conservation policies in Catalonia began in the 1970s as a response to a demand from civil society, with a growing concern about the negative impacts of Franco's developmentalism, and were configured as an instrument of land-use planning. Based on qualitative interviews with informants of different profiles who played a special role in this period, this article studies the institutionalisation of nature conservation in Catalonia between 1970 and 1988, analyses the role of the administrations involved, and shows the relevance of the changing political-social context of the period in this process