Els batiats, o musulmans convertits: una altra seqüela de la conquesta i la colonització valenciana

As a consequence of James I’s conquest, a group of converts from Islam identified in the written sources as batiats, the baptised or neophytes, appeared in thirteenth-century Valencian society. Evidence for this group is quite scarce, which proves their limited demographic role even in towns and cities, where they mainly settled. This paper seeks to establish their reasons for converting to the new religion, paying attention to their economic and social background, and their level of integration in society.[ca] La societat valenciana del segle XIII, com a conseqüència de la conquesta de Jaume I, va originar un col·lectiu de convertits de l’islam que la documentació identifica com a batiats, batejats o neòfits. Les notícies sobre aquest col·lectiu són ben poques, prova de la marginalitat i de l’escàs pes demogràfic en les viles i ciutats del país, ja que el seu assentament va ser sobretot urbà. L’objectiu d’aquesta indagació és esbrinar les raons que van empènyer al canvi de religió, quin era el seu perfil social i econòmic i de quina manera es va produir la integració en el teixit social

L’anomalia necessària

En el número 51 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Consideracions intempestives sobre els Països Catalans", amb contribucions d'Antoni Furió, Gustau Muñoz, Pau Viciano, Ferran Garcia-Oliver i Antoni Rico. A més, articles de Salvador Giner, Terry Eagleton, Georgi K. Marinov, Paola Lo Cascio, Toni Mollà, Gonçal López Pampló i Àlex Broch, així com la correspondència entre Josep Iborra i Josep Garcia Richart, un full de dietari d'Enric Balaguer i una conversa amb Josep Piera, per Ferran Garcia-Oliver

Quan la justícia és venjança, contra un jueu

In Valencia, in the year 1380, the death of a child aged six unleashes hatred and fear. A Jewish man is accused of throwing a stone at him from his window. The Criminal Justice immediately opens a suit against him and, with amazing speed, pronounces sentence in less than three months. The prosecution, the defence and the witnesses provide a short but splendid picture of the lives of subordinate people in the lower classes, a picture that speaks of values, sociability and solidarity, unsteady roots and the always delicate relationship between Jews and Christians.[ca] La mort d’un nen de sis anys, a la València de 1380, desferma odis i temors. Un jueu és acusat d’haver-li llançat una pedrada des de la finestra de casa seua. D’immediat, el justícia criminal obre el procés i amb una rapidesa sorprenent, en menys de tres mesos, pronuncia la sentencia. L’acusació, la defensa i els testimonis proporcionen un breu però formidable fresc de la vida dels sectors subalterns, en torn dels valors, la sociabilitat i les solidaritats, les arrels inestables i les sempre difícils relacions entre jueus i cristians

Novel·la històrica: l’atracció del pretèrit

En el número 56 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Nació i narració", amb contribucions de Joan Ramon Resina, Simona Škrabec, Jernej Habjan, Ferran Garcia-Oliver, Àlex Martín Escribà i Jaume Subirana. A més, articles d'Herman Daly, Remo Bodei, Maria Xosé Agra, Blanca Llum Vidal, Gustau Muñoz, Josep J. Conill, Antoni Defez, Victoria Saenz i Sebastià Alzamora, així com documents de Ievgueni Zamiatin i un full de dietari de Francesc Parcerisas

Vicent Ferrer i Otto Quangel, homilies i postals

En el número 61 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "La crítica literària avui", amb contribucions de Simona Škrabec, Marina Porras, Enric Iborra, Julià Guillamon, Manel Ollé, Arantxa Bea, Pere Antoni Pons, Álex Matas Pons i Ponç Puigdevall. A més, articles de Simona Škrabec, Paola Lo Cascio, Ganesh Devy, Ferran Garcia-Oliver, Vicent Ferrer, Otto Quangel, Ona Balló i Allen Grossman, així com La mirada d’Isabel Banal i fulls de dietari d'Antoni Martí Monterde

«De tots he après que un lloc i un jo fan la vida». Conversa amb Josep Piera

En el número 51 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Consideracions intempestives sobre els Països Catalans", amb contribucions d'Antoni Furió, Gustau Muñoz, Pau Viciano, Ferran Garcia-Oliver i Antoni Rico. A més, articles de Salvador Giner, Terry Eagleton, Georgi K. Marinov, Paola Lo Cascio, Toni Mollà, Gonçal López Pampló i Àlex Broch, així com la correspondència entre Josep Iborra i Josep Garcia Richart, un full de dietari d'Enric Balaguer i una conversa amb Josep Piera, per Ferran Garcia-Oliver

Fulls de dietari. Peces esbarriades del mosaic

En el número 45 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Història, ideologia, política. Al voltant del simposi «Espanya contra Catalunya»", amb contribucions de Joan Ramon Resina, Antoni Rico, Pau Viciano, Àlex Gutiérrez i Antoni Furió. A més, articles de Gershom Scholem, Josepa Cucó i Giner, Jón Karl Helgason, Eduard Cairol, Salvador Ortells Miralles, Arnau Pons, Antoni Mora, François Rastier i Iris Radisch, així com un full de dietari de Ferran Garcia-Oliver i converses inacabades amb Joan Fuster

Peasant Elites around the City of Valencia: The Castrellenes Family

This paper seeks to analyse economy of a well-to-do peasant family settled in the urban fringes of the city of Valencia, capital of the kingdom, in the first half of fifteenth Century. The death of the head of the family, due to the plague, made emerge the solidarity of the relatives, who took care of the orphans. Thanks to the memorial of rents we can assess the economic strategies of a wealthier peasant family, the importance of markets and the city and countryside relations.El presente artículo analiza la economía de una familia acomodada de campesinos de los alrededores de la ciudad de Valencia, capital del reino, durante la primera mitad del siglo XV. La muerte del progenitor, a causa de la peste, se tradujo en la solidaridad de los parientes más próximos, quienes se ocuparon de los huérfanos. Gracias a las cuentas que llevaron a cabo los tutores, escrituradas por un notario, podemos evaluar las estrategias económicas de las élites campesinas, la importancia de los mercados y las relaciones entre el campo y la ciudad

Pal·ladi: Tractat d'agricultura. Traducció catalana medieval de Ferrer Saiol

Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor de Sicília, va traduir al català l’any 1385 el ‘Tractat d’agricultura’ de l’autor llatí Pal·ladi Rutili Taure Emilià. Tot i que el manuscrit autògraf de la traducció no ha perviscut, se’n conserva una còpia a la Biblioteca Serrano Morales de València, a partir de la qual presentem aquesta edició. La traducció està constituïda per tretze llibres i un proemi escrit per Ferrer Saiol. El primer llibre desenvolupa temes generals sobre l’activitat agronòmica difícils d’encabir en els llibres següents, com ara són la ubicació de la finca agrícola, els materials de construcció, els espais al voltant de la finca, la cria de bestiar menor i major, o la prevenció de plagues i de fenòmens atmosfèrics adversos. Els dotze llibres restants segueixen els mesos de l’any amb l’activitat agronòmica que s’hi ha de dur a terme i es desenvolupen més o menys extensament depenent de les feines que s’han de realitzar al camp.Ferrer Saiol, prothonotary of Queen Elionor of Sicily, translated into Catalan in 1385 the 'Treatise on Agriculture' by the Latin author Paladius Rutilius Taurus Taurus Emilianus. Although the autograph manuscript of the translation has not survived, a copy is preserved in the Serrano Morales Library in Valencia, from which we present this edition. The translation consists of thirteen books and a proem written by Ferrer Saiol. The first book develops general topics on the agronomic activity that are difficult to include in the following books, such as the location of the farm, the construction materials, the spaces around the farm, the breeding of small and large livestock, or the prevention of pests and adverse atmospheric phenomena. The remaining twelve books follow the months of the year with the agronomic activity to be carried out and are developed more or less extensively depending on the work to be done in the field