The computer will do it: testing PYTHON and ARCMAP in the ITINERARIUM MARITIMUM

In this paper I would like to present some code to have the computer generate maps from texts. My test-case is a passage in the Itinerarium Maritimum. First of all, place names in the text will be identified. From there, some Python code will locate the coordinates by double-checking the place names with a reference document downloaded from the Pleiades Gazeteer. The data extracted will then be saved in a .txt file and inserted into mapping software, in this case ArcMap, in order to generate the cartographical image

Open Apps: Opening Teaching Experiences and Applications

The Universitat Oberta de Catalunya (Open University of Catalonia, UOC) is an online university that makes extensive use of information and communication technologies to provide education. Ever since its establishment in 1995, the UOC has developed and tested methodologies and technological support services to meet the educational challenges posed by its student community and its teaching and management staff. The know-how it has acquired in doing so is the basis on which it has created the Open Apps platform, which is designed to provide access to open source technical applications, information on successful learning and teaching experiences, resources and other solutions, all in a single environment. Open Apps is an open, online catalogue, the content of which is available to all students for learning purposes, all IT professionals for downloading and all teachers for reusing. To contribute to the transfer of knowledge, experience and technology, each of the platform¿s apps comes with full documentation, plus information on cases in which it has been used and related tools. It is hoped that such transfer will lead to the growth of an external partner network, and that this, in turn, will result in improvements to the applications and teaching/learning practices, and in greater scope for collaboration. Open Apps is a strategic project that has arisen from the UOC's commitment to the open access movement and to giving knowledge and technology back to society, as well as its firm belief that sustainability depends on communities of interest.La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) es una universidad en línea que realiza un uso intensivo de las tecnologías de la información y la comunicación para proporcionar una educación y aprendizaje a lo largo de la vida. Des de sus inicios la universidad ha desarrollado y testeado metodologías y tecnologías con el objetivo de proporcionar soluciones a los retos de aprendizaje y docentes ofrecidos por la comunidad de estudiantes, académicos y personal de gestión. Fundamentado en este saber hacer, nace la plataforma OpenApps con la finalidad principal de poner a disposición de la comunidad la experiencia acumulada en la UOC durante más de 15 años en docencia, aprendizaje y gestión para que pueda ser aplicado, adaptado o evolucionado por terceros. En este artículo se presentan las características esenciales para que una innovación pueda formar parte de esta plataforma institucional, las especificaciones y usuarios de la plataforma, la finalidad del servicio y las futuras líneas de trabajo.La universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat en línia que fa un ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació per proporcionar una educació i aprenentatge al llarg de la vida. Des dels seus inicis la universitat ha desenvolupat i testejat metodologies i tecnologies amb l'objectiu de proporcionar solucions als reptes d'aprenentatge i docents oferts per la comunitat d'estudiants, acadèmics i personal de gestió. Basat en aquest saber fer, neix la plataforma OpenApps amb la finalitat principal de posar a disposició de la comunitat l'experiència acumulada a la UOC durant més de 15 anys en docència, aprenentatge i gestió, perquè es pugui aplicar, adaptar o desenvolupar per tercers. En aquest article es presenten les característiques essencials perquè una innovació pugui formar part d'aquesta plataforma institucional, les especificacions i usuaris de la plataforma, la finalitat del servei i les futures línies de treball

Les Audiències actives i la imatge de les dones a la publicitat

L'article presenta els resultats de la recerca de les percepcions i actituds de les dones davant representacions del gènere al discurs publicitari. Aquest estudi forma part de la investigació iniciada l'any 2005 sobre el consum de la imatge de les dones a la publicitat i als mitjans de comunicació. Des d'una perspectiva qualitativa, s'obtenen resultats del significat que les dones atorguen a les representacions de gènere. La valoració i la conceptualització de les receptores de la publicitat i el sexisme mostren diversos estereotips que es perpetuen en els mitjans i que es distancien de la realitat social mateixa.This article presents the results of a study on women’s perceptions and attitudes regarding gender representation in advertising discourse. The study was part of a research project begun in 2005 on the consumption of the woman’s image in publicity and the mass media. From a qualitative perspective, the results provided insight on the meaning women give to gender representations. Our evaluation and conceptualization of women as observers of publicity and sexism showed several stereotypes that are perpetuated in the media and that increasingly differ from social reality

El costat fosc de l'STEM i com combatre'l : contribucions de la Digna Couso a l'escola d'estiu d'EduglobalSTEM

En els darrers anys l'educació en STEM està sent objecte d'un gran impuls des de les institucions públiques i part del sector privat. Es parla molt i s'especula al voltant dels interessos ocults que poden estar al darrera d'aquest impuls, interessos foscos, que tenen com a objectiu la perpetuació de l'statu quo geopolític i social-laboral. En aquest article s'explica com la Digna Couso, arran de la seva participació a l'Escola d'Estiu EduglobalSTEM, ens va ajudar a entendre l'origen d'aquest costat fosc de l'STEM i quina és la millor manera de combatre'l: conquerint-lo des de la perspectiva dels valors de justícia global i la diversitat. També ens va parlar de la importància de conèixer els biaixos que es donen en l'educació STEM, quines conseqüències poden tenir i quines són les eines per revertir aquestes biaixos.Over the last few years, STEM education has been gaining momentum from both public institutions and the private sector. Much is said and speculated about the hidden interests that may be behind this impulse, dark interests, which aim to perpetuate the geopolitical and social-labour status quo. This article explains how Dr. Digna Couso, during her talk at the First EduglobalSTEM Summer School, provided insight into the dark side of STEM education, and told us the best ways to fight it: to conquer it from a global justice and diversity approach to values. She also spoke to us about the importance of knowing the biases operating in STEM education, what consequences they may have, and what tools are available to reverse those biases

L’impacte de l’aplicació de l’article 155 sobre la confiança en les institucions

Aquest article ha estat elaborat a partir de diversos estudis publicats pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya i el Baròmetre d’Opinió Política (BOP). L’objectiu de l’article és mesurar quin ha estat l’impacte de l’aplicació de l’article 155 de la CE a Catalunya sobre la confiança en les institucions. Per fer-ho, en un primer apartat es presenta quina ha estat l’evolució de diferents variables que permeten contextualitzar les dades que es presenten en el segon apartat, en el qual es mesura la confiança en tres moments en el temps. En el darrer apartat es presenta una síntesis de les dades, així com les conclusions de l’estudi

Proposta etimològica del segment -ull del topònim Talteüll

En el marc d'una tesi doctoral que treballa amb un mètode diferent als tradicionals per esbrinar l'etimologia dels topònims i obtenir coneixements de la llengua amb la qual van ser creats, es presenta un dels primers resultats. Aquest s'ha obtingut a partir de les mostres d'un corpus format pels noms dels pobles del Pallars Sobirà, però el resultat és extrapolable al topònim objecte d'estudi: Talteüll, tant del Rosselló com de la Segarra, i, també, a Taüll de l'Alta Ribagorça