Procedencia del aprovisionamiento lítico durante el Paleolítico medio en el yacimiento del Abric Romaní (Capellades, Barcelona). Niveles M, Oa y P

L'objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral és el coneixement de les matèries primeres d'origen abiòtic utilitzades pels neandertals que varen ocupar l'Abric Romaní durant els nivells M, Oa i P. La intenció és poder establir la procedència geogràfica del material arqueològic i així poder conèixer les àrees d'aprovisionament lític i, conseqüentment, les seves rutes de mobilitat. Com que la matèria primera més utilitzada, amb uns percentatges del 80%, és el sílex, ens centrarem en aquesta litologia per ser la més abundant i representativa del registre arqueològic. Pels tres nivells estudiats, el tipus silici més representatiu en el registre arqueològic és el de Sant Martí de Tous (SMT) que es situa a uns 15 km de distància de l'Abric Romaní. La ruta de mobilitat és unidireccional NW-SE, deixant de banda altres possibles rutes com la E-W, degut a l'absència en el registre arqueològic dels tipus silicis de la conca del Gaià ALE i SAL, o a les poques evidències de freqüentació del eix S-SE per la poca presència dels sílex tipus MUSCH i SER (Serralada prelitoral i Depressió litoral), que ens marcaria una possible direcció cap al mar. En definitiva, establim com model d'aprovisionament pels nivells estudiats de l'Abric Romaní (M, Oa i P), la captació regional en el que el radi de captació diari s'estableix sobre els 15km, on es localitzen les majors concentracions de silicificacions en el territori amb els afloraments de St. Martí de Tous (SMT), arribant en ocasions a la captació en un radi d'uns 25km pel sílex de la Panadella (PAN).El objetivo principal de esta Tesis Doctoral es el conocimiento de las materias primas de origen abiótico utilizadas por los neandertales que ocuparon el Abric Romaní durante los niveles M, Oa y P. La intención es poder establecer la procedencia geográfica del material arqueológico y así poder conocer las áreas de aprovisionamiento lítico y por consiguiente sus rutas de movilidad. Como la materia prima más utilizada, con unos porcentajes en torno al 80%, es el sílex, nos centramos en esta litología por ser la más abundante y representativa del registro arqueológico. Para los tres niveles estudiados, el tipo silíceo más representado en el registro arqueológico es el de Sant Martí de Tous (SMT) que se sitúa a unos 15 km de distancia del Abric Romaní. La ruta de movilidad es unidireccional NW-SE, dejando de lado otras posibles rutas como la E-W, debido a la ausencia en el registro arqueológico de los tipos silíceos de la cuenca del Gaià ALE y SAL, o a las pocas evidencias de frecuentación del eje S-SW por la poca presencia de los sílex tipo MUSCH y SER (Cordillera prelitoral catalana y Depresión litoral), que nos marcaría una posible dirección hacia el mar. En definitiva, establecemos como modelo de aprovisionamiento para los niveles estudiados del Abric Romaní (M, Oa y P), la captación regional en el que el radio de forrajeo se establece sobre los 15 km, donde se localizan las mayores concentraciones de silicificaciones en el territorio con los afloramientos de St. Martí de Tous (SMT), llegando en ocasiones a aumentar hasta casi los 25 km con la captación del sílex de la Panadella (PAN).The main objective of this thesis is the knowledge of abiotic raw materials used by the Neanderthals who occupied the Abric Romani in the M, Oa and P levels. Our objective is to establish the geographical origin of the archaeological material and thus to know lithic procurement areas and therefore their mobility routes. As the raw material used, with percentages around 80%, is chert, we focus in this lithology because is the most abundant and representative of the archaeological record. For the three levels studied, the more siliceous type represented in the archaeological record is that of Sant Martí de Tous (SMT) which is situated about 15 km away from the Abric Romani rockshelter. The mobility routes are unidirectional: NW-SE. The other possible routes, like as E-W, are ignored due to the absence in the archaeological record of the siliceous types ALE and SAL from the Gaià basin. In addition, there is little evidence of the axis S -SW by the low presence of MUSCH and SER chert types (littoral and littoral Catalan Cordillera Depression), which would mark us a possible direction towards the sea. Definitely, we establish a provisioning model as a regional catchment of a foraging range about 15 km, where the highest concentrations of silicifications are found in the St. Martí de Tous (SMT) outcrops, sometimes leading to increase to almost 25 km with the catchment in the Panadella (PAN) outcrops

Variabilidad de los conjuntos líticos en el Paleolítico Medio del Abric Romaní (Capellades, Barcelona)

El Abric Romaní cuenta con una potente secuencia del Paleolítico Medio de la que hasta el momento se han excavado 13 niveles arqueológicos. Estos niveles muestran un patrón de ocupación basado en la aparición de espacios domésticos en torno a hogares en los que se concentra la mayor parte de las actividades, especialmente las relacionadas con el procesamiento de los recursos líticos. Este patrón permite caracterizar el Abric Romaní como un espacio residencial, lo que es fundamental para entender el registro arqueológico y el comportamiento técnico. La variabilidad de los conjuntos líticos se ha abordado desde una triple perspectiva, relacionada con las diferentes escalas temporales a las que es posible acceder a través de la metodología arqueológica: la variabilidad que refleja procesos de larga duración y que se expresa en los cambios que se producen a lo largo de la secuencia; la variabilidad en el interior de conjunto lítico definido a partir de criterios estratigráficos; y la variabilidad accesible a través de contextos temporales de alta resolución. Esta última aproximación a la variabilidad se centra en el estudio de los diferentes comportamientos discernibles en un mismo nivel arqueológico. En este trabajo utilizaremos el nivel J como ejemplo de este tipo de análisis.L'Abric Romaní compta amb una potent seqüència del Paleolític Mitjà de qual, fins al moment, s'han excavat 13 nivells arqueològics. Aquests nivells mostren un patró d'ocupació basat en l'aparició d'espais domèstics entorn a fogars en els quals es concentren la major part de les activitats, especialment les relacionades amb el processament dels recursos lítics. Aquest patró permet caracteritzar l'Abric Romaní com un espai residencial, fet que és fonamental per entendre el registre arqueològic i el comportament tècnic. La variabilitat dels conjunts lítics s'ha tractat des d'una triple perspectiva, relacionada amb les diferents escales temporals a les quals és possible accedir a través de la metodologia arqueològica: la variabilitat que reflecteix processos de llarga duració i que s'expressa en els canvis que es produeixen al llarg de la seqüència; la variabilitat en l'interior del conjunt lític definit a partir de criteris estratigràfics; i la variabilitat accessible a través de contextos temporals d'alta resolució. Aquesta última aproximació a la variabilitat se centra en l'estudi dels diferents comportaments discernibles en un mateix nivell arqueològic. En aquest treball utilitzarem el nivell J com a exemple d'aquest tipus d'anàlisi.L'Abric Romaní compte avec une puissante séquence du Paléolithique Moyen dont, actuellement, ont uniquement été fouillés 13 niveaux archéologiques. Ces niveaux montrent un patron d'occupation basé sur l'apparition d'espaces domestiques autour des foyers dans lesquels se concentrent la plupart des activités, spécialement celles qui sont en relation avec la taille des ressources lithiques. Ce patron permet de caractériser l'Abri Romaní comme espace résidentiel, ce qui est fondamental pour comprendre le registre archéologique et le comportement technique. La variabilité des ensembles lithiques a été traitée suivant une triple perspective, mise en relation avec les différentes échelles temporelles auxquelles il est possible d'y accéder par la méthodologie archéologique: la variabilité qui montre des processus de longue durée et qui se donne par les changements produits tout le long de la séquence ; la variabilité à l'intérieur de l'ensemble lithique défini suivant des critères stratigraphiques ; et la variabilité accessible à partir des contextes temporels d'haute résolution. Cette dernière approche à la variabilité se centre sur l'étude des différents comportements discernables dans un même niveau archéologique. Dans ce travail, on utilisera le niveau J comme exemple de ce type d'analyse.Abric Romani contains a thick Middle Palaeolithic sequence of which 13 archaeological levels have been excavated so far. Occupation patterns in these levels are organized in domestic spaces around hearths in which most of activities are concentrated, especially those concerning the management of lithic material. This pattern portrays Abric Romani as a residential space, and that is essential to understanding its archaeological record and technical behaviour. Variability of the lithic assemblages has been assessed according to three different temporal scales feasible of being investigated with archaeological methods; variability in long term scales, as shown by changes throughout the sequence; variability in lithic assemblages within a single stratigraphic level; and variability in high resolution temporal contexts. The latter is approached through the study of different behaviours detected within the same archaeological level. In this paper, level J will be used as a case study to tackle this type of analysis

Virtual Trip to the Abric Romaní site and its lithic procurement areas

This paper introduces the virtual field trip organised on the occasion of the 13th International Symposium on Knappable Materials in Tarragona from 4th to 6th October 2021, showing the Abric Romaní site (NE Iberian Peninsula) and the chert procurement areas located within a 30 km radius. The Abric Romaní section consists of a general presentation of the Middle Palaeolithic site, including a brief description of its 50 m stratigraphic sequence, where more than 20 archaeological levels have been identified dating from 110 to 39 ka BP, and some of the main traits of the archaeological assemblages have been recovered. This was followed by an introduction of the siliceous outcrops of the Panadella cherts approximately 24 km from the Abric Romaní; the Sant Martí de Tous chert outcrops 16 km away and the Valldeperes and Ca l’Alemany chert outcrops at distances of 24 and 25 km, respectively. In all cases, the geological formations, as well as the main chert macroscopic and microscopic characteristics, are described. This paper yields the most relevant aspects of a field trip that had to be recorded due to the COVID-19 pandemic, but which brought us back together and facilitated the presentation of the main source areas frequented by the Neanderthals groups of this referential site.En este trabajo se presenta la salida de campo virtual organizada con motivo del 13th International Symposium on Knappable Materials organizado en Tarragona del 4 al 6 de octubre de 2021, en el que se muestra el yacimiento de Abric Romaní (NE de la Península Ibérica) y las zonas de captación de sílex situadas en un radio de 30 km. La sección del Abric Romaní consiste en una presentación general del yacimiento del Paleolítico Medio, incluyendo una breve descripción de su secuencia estratigráfica de 50 m, donde se han identificado más de 20 niveles arqueológicos datados entre 110 y 39 ka BP, y se presentan de manera general los principales rasgos de los conjuntos arqueológicos. A continuación, se han introducido los afloramientos silíceos de los sílex de la Panadella a unos 24 km del Abric Romaní; los afloramientos de sílex de Sant Martí de Tous a 16 km y los afloramientos de sílex de Valldeperes y Ca l'Alemany a distancias de 24 y 25 km, respectivamente. En todos los casos se describen las formaciones geológicas, así como las principales características macroscópicas y microscópicas del sílex. En este trabajo se recogen los aspectos más relevantes de la salida de campo que tuvo que ser grabada debido a la pandemia del COVID-19, pero que nos volvió a reunir y facilitó la presentación de las principales zonas de captación silícea frecuentadas por los grupos neandertales de este yacimiento en cuestión

Variabilidad de los conjuntos líticos en el Paleolítico Medio del Abric Romaní (Capellades, Barcelona)

L’Abric Romaní compta amb una potent seqüència del Paleolític Mitjà de qual, fins al moment, s’han excavat 13 nivells arqueològics. Aquests nivells mostren un patró d’ocupació basat en l’aparició d’espais domèstics entorn a fogars en els quals es concentren la major part de les activitats, especialment les relacionades amb el processament dels recursos lítics. Aquest patró permet caracteritzar l’Abric Romaní com un espai residencial, fet que és fonamental per entendre el registre arqueològic i el comportament tècnic. La variabilitat dels conjunts lítics s’ha tractat des d’una triple perspectiva, relacionada amb les diferents escales temporals a les quals és possible accedir a través de la metodologia arqueològica: la variabilitat que reflecteix processos de llarga duració i que s’expressa en els canvis que es produeixen al llarg de la seqüència; la variabilitat en l’interior del conjunt lític definit a partir de criteris estratigràfics; i la variabilitat accessible a través de contextos temporals d’alta resolució. Aquesta última aproximació a la variabilitat se centra en l’estudi dels diferents comportaments discernibles en un mateix nivell arqueològic. En aquest treball utilitzarem el nivell J com a exemple d’aquest tipus d’anàlisi.Abric Romani contains a thick Middle Palaeolithic sequence of which 13 archaeological levels have been excavated so far. Occupation patterns in these levels are organized in domestic spaces around hearths in which most of activities are concentrated, especially those concerning the management of lithic material. This pattern portrays Abric Romani as a residential space, and that is essential to understanding its archaeological record and technical behaviour. Variability of the lithic assemblages has been assessed according to three different temporal scales feasible of being investigated with archaeological methods; variability in long term scales, as shown by changes throughout the sequence; variability in lithic assemblages within a single stratigraphic level; and variability in high resolution temporal contexts. The latter is approached through the study of different behaviours detected within the same archaeological level. In this paper, level J will be used as a case study to tackle this type of analysis.El Abric Romaní cuenta con una potente secuencia del Paleolítico Medio de la que hasta el momento se han excavado 13 niveles arqueológicos. Estos niveles muestran un patrón de ocupación basado en la aparición de espacios domésticos en torno a hogares en los que se concentra la mayor parte de las actividades, especialmente las relacionadas con el procesamiento de los recursos líticos. Este patrón permite caracterizar el Abric Romaní como un espacio residencial, lo que es fundamental para entender el registro arqueológico y el comportamiento técnico. La variabilidad de los conjuntos líticos se ha abordado desde una triple perspectiva, relacionada con las diferentes escalas temporales a las que es posible acceder a través de la metodología arqueológica: la variabilidad que refleja procesos de larga duración y que se expresa en los cambios que se producen a lo largo de la secuencia; la variabilidad en el interior de conjunto lítico definido a partir de criterios estratigráficos; y la variabilidad accesible a través de contextos temporales de alta resolución. Esta última aproximación a la variabilidad se centra en el estudio de los diferentes comportamientos discernibles en un mismo nivel arqueológico. En este trabajo utilizaremos el nivel J como ejemplo de este tipo de análisis

Potential siliceous sources during Prehistory: Results of prospecting in the East margin of the Ebro Basin (NE Iberian Peninsula)

We present the results of prospecting in the NE of the Iberian Peninsula, with the aim of identifying the  siliceous sources potentially used by the populations that occupied the marginal basins of the Ebro depression during the Middle and Upper Palaeolithic.We intend to define the main characteristics of the cherts in the region studied, taking into account the palaeoenvironment in which silicifications are mainly formed, and the premise that siliceous rocks acquire the attributes of enclosing rocks.The cherts studied are the products of early diagenesis by replacement of carbonate and evaporite sediments. Petrological analyses show that they are made up of microquartz, with high proportion of fibrous forms silica, carbonates, ferric oxides and evaporite relicts. In the future, these characteristics will be useful for ascribing archaeological materials in both geological and geographical terms

Maar-diatreme infill features recorded in borehole imaging

Oriented borehole images recorded with an ultrasonic acoustic televiewer and continuous coring recovery has allowed the characterization of different facies and volcanic processes involved in the infill of a maar-diatreme volcano type. Maar-diatremes are associated with strong explosions throughout most of their development, focused along feeder dikes and generally attributed to magma-water interaction. In the case study of Camp dels Ninots maar-diatreme (Girona, Spain) we have recognized four facies types located in the center of the maar-diatreme: volcanic ash, phreatomagmatic breccia with lithics and juveniles, vesicular pyroclasts (scoria), massive basalt or welded pyroclastic fragments. Ultrasonic televiewer images allow to characterize the different volcanic facies, since they display a different degree of reflectivity and textures. Other features such as fracturing and grain size can be directly measured on the images.Projects 2014-100575 from Departament de Cultura de and SGR2014-901 from AGAUR (both from Generalitat de Catalunya) financed the drilling campaigns.Peer Reviewe

Testing a hypothesis about the importance of the quality of raw material on technological changes at Abric Romaní (Capellades, Spain): Some considerations using a high-resolution techno-economic perspective

Technological changes have been identified in several European Middle Palaeolithic sites. Specifically, the turnover in discoid and Levallois knapping methods has traditionally been explained by raw material constraints that are usually related to foraging areas and mobility strategies of Neanderthal groups. While Levallois production requires high homogeneous blocks, predominant discoid techno-complexes have generally been interpreted as better adapted to the scarcity of high quality raw material, not only for the lowest degree of control in products morphology, but also for their multitask characteristics. Nevertheless, the impact of the quality of raw material has never been systematically studied. Furthermore, technological analyses usually consider the lithic assemblage as a whole and do not dissect assemblages to identify single events, which are units that are needed to interpret relationships between technological organisation, human mobility, economic strategies, and settlement patterns. Here, we present an application of technological analysis with a high-resolution approach to investigate, in detail, how raw material quality affected production and how Neanderthals managed the low quality of Sant Martí de Tous chert within Levallois and discoid concepts. We used Raw Material Units and refits as units of analysis with a diacritical approach. The results suggested that the Levallois organisation of the reduction sequence in layer O included a phase of selection of the block and its systematic cutting-down, as well as quite standardised productive procedures and a high fragmentation of the productive sequence within the landscape. In layer M discoid sequences showed a high internal variability as a response to raw material constraints, and most of the production was usually manufactured at the site. Data implied that factors others than the quality of raw material determined the technological turnover at Abric Romaní, suggesting that social organisation and settlement patterns have most probably played a more significant role than foraging area

Borehole image techniques applied to identification of chert and dolomite layers in lacustrine sediments

Geophysical logging tools, particularly ultrasonic acoustic borehole image techniques, are applied on two different wells (CP1 and CP2) to identify and characterize the lacustrine interval (40m) of the Camp dels Ninots maardiatreme infill (Pliocene, Catalan Coastal Ranges). The CP1 well was cored and also geophysical logs and oriented borehole images were acquired. CP2 hole was partially cored but logging (geophysics and borehole images) was fully undertaken. Continuous core recovery in CP1 is compared with oriented images and is further used to identify and characterize highly reflective signals in a section of CP2 borehole that was not cored. These signals are related to silicified zones and belong to discontinuous centimetric chert nodules, while indurated massive carbonates are characterized as intervals of continuous reflectance. Despite opal nodules (chert) can be relatively small, they have a distinctive response in the ultrasonic borehole images.Peer Reviewe

A multi-technique approach to characterization: the Sant Martí de Tous chert as a prehistoric resource for the NE of the Iberian Peninsula

The Sant Genis Formation is located in the NE of the Iberian Peninsula (Catalonia, Spain) and is dated to the Priabonian (upper Eocene), being part of the evaporitic formations of the margin of the Ebro Basin. It is formed by a succession of sandy lutites, occasional limestone layers, marls, and local stratified gypsum and cherts, including the Sant Marti de Tous chert. The Sant Marti de Tous chert type is confirmed by its abundance at specific locations within the territory (NE Iberian Peninsula). This is an important raw material procurement area, as evidenced by the presence of this chert in the main prehistoric sites of the region (e.g., Abric Romani) and the constant discovery of new sites in the area around the Sant Genis Formation, especially from the Neolithic period onwards (e.g., Cal Sitjo, La Guinardera Nord workshop). All these features, together with the great heterogeneity of the Cenozoic evaporitic cherts, prompted us to carry out a multi-proxy characterization for obtaining a valid criterion by which to identify this chert in the archaeological record. This very heterogeneity hampers the macroscopic characterization of archaeological cherts (e.g., at Abric Romani), but through petrographic analysis we have been able to identify their origins and, albeit to a lesser extent, their lithostratigraphic unit of provenance within the formation. The complementary mineralogical and geochemical techniques applied in this study show that, although it is difficult to establish an exact origin, through intensive sampling and criteria such as the differential presence of Fe and Ca, some differences among the siliceous varieties within a formation can be detected.CLT009/22/000044; PID2019-103987 GB-C3; PID2021-123092NB-C21; PID2019-105796 GB-I00; GV/2021/054; CEX2019-000945-Minfo:eu-repo/semantics/publishedVersio