Mobility and sedentariness: The convergence of two divergent archaeological concepts

Las comunidades humanas se han asentado de forma más o menos permanente en entornos geográficos y climáticos muy diversos. Buena parte de las evidencias arqueológicas que nos han dejado los humanos muestran las estrategias adoptadas en aspectos de movilidad, estructuración de redes de intercambios y en las evidencias de pertenencia a un entorno que rápidamente se convierte en espacio que gestionan y se apropian. En este artículo se hace una valoración global en torno a la realidad arqueológica y al potencial analítico de este registro, a partir de casos de prehistoria reciente y en relación con las evidencias de movilidad y nomadismo desde una perspectiva global y a partir de ejemplos del Próximo Oriente.; Les comunitats humanes s’han assentat de forma més o menys permanent en entorns geogràfics i climàtics molt diversos. Bona part de les evidències arqueològiques que ens han deixat els humans mostren les estratègies adoptades en aspectes de mobilitat, estructuració de xarxes d’intercanvis i en les evidències de pertinença a un entorn que ràpidament es converteix en espai que gestionen i s’apropien. En aquest article es fa una valoració global entorn de la realitat arqueològica i el potencial analític d’aquest registre, a partir de casos de prehistòria recent i en relació amb les evidències de mobilitat i nomadisme des d’una perspectiva global i a partir d’exemples del Pròxim Orient.; Human communities have settled very diverse geographical and climatic environments on a more or less permanent basis. Much of the archaeological evidence left by humans shows the strategies they adopted in terms of mobility, the structure of exchange networks, and the evidence of their inhabiting an environment that they quickly learned to manage and appropriate. This article provides an overall assessment of the archaeological reality and analytical potential of this record. It is based on cases of recent prehistory and evidence of mobility and nomadism, both from a global perspective and by using specific examples from the Near East

La cerámica impresa con decoración cardial : Cerdeña versus Cataluña una aproximación a la reconstrucción de la cadena operativa

Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 8. El producto cerámico.Las primeras producciones cerámicas documentadas en el mediterráneo occidental se identifican, de forma genérica, por la presencia de decoración impresa elaborada con cardium edule. Estas piezas han sido publicadas, en su mayoría, como un corpus morfológico y estilístico unitario dónde la impresión a cardium edule coexiste con una gran variabilidad de impresiones y gestos tecnológicos asociados y variados. A esta particularidad se suma un corpus tipológico no siempre bien definido ni contextualizado dónde también existen limitaciones en las interpretaciones a nivel funcional.El trabajo, aquí presente, es fruto de una reflexión metodológica y una valoración contextual de estas producciones. Mediante, una valoración tecnotipológica de los principales grupos recuperados en Cerdeña y en Cataluña proponemos una aproximación tecnofuncional de los mismos, así como una valoración de su impacto en el proceso de neolitización.The earliest pottery production in western Mediterranean are generically identified by the presence of impressed decoration made with cardium edule.These pieces have been published, mostly as a morphological and stylistic unified corpus where cardium edule printing coexists with considerable variability of technological solutions and varied gestures. In this feature it's added a typological corpus, not always enough defined or contextualized, whit several dysfunctions in functional interpretations. This work is a methodological reflection and a contextual assessment of these productions. Through an assessment of the main typological groups recovered in Sardinia and Catalonia we propose a techno functional uses, and an appraisal of its impact on the process of neolithisation.Les primers produccion ceràmiques documentades en el mediterrani occidental s'identifiquen, de forma generic, per la presència de decoració impresa eraborada amb cardium edule. Aquestes peces han estat publicades, majoritariament, com un corpus morphologic i estilistic unitàri on l'impressió a cardium edulecoexisteix amb una gran variabilitat d'impressions i gestos tecnològics associats. A aquesta particularitat s'hi suma un corpus tipologic no sempre ben definit ni contextualitzat on també existeixen limitacions en les interpretacions a nivell funcional. El treball, aquí present, és fruit d'una reflexió metodologica i una valoració contextual d'aquestes produccions. Mitjançant una valoració tecnicotipologica dels principals grups recuperats a Sardenya i Catalunya proposem una aproximació tecnicofuncional dels mateixos, aixi com una valoració del seu impacte en el proces de neolitització

Resultats preliminars de l'excavació arqueològica a la Casa Masferrer (Vic, Osona)

L'excavació arqueològica a la Casa Masferrer ha posat en evidència la continuïtat d'ocupació humana en un dels punts més elevats de la ciutat fortificada de Vic. La presència d'un nivell de circulació d'època romana juntament amb diverses estructures i espais d'activitat d'època medieval i època moderna ens aporten informació cabdal per comprendre la gestió i els usos dels espais de l'entorn del temple romà, posteriorment del Palau dels Montcada, al llarg dels segles

Time and technological transfer in Proto-Halaf and Halaf sequences at Chagar Bazar (Khabur Valley, Syria)

El objetivo de este artículo es presentar los resultados de estudio del Proto-Halaf y el Halaf Tardío en Chagar Bazar centrándose en la transferencia tecnológica presente en las sociedades neolíticas. Se evidencia porqué el proceso de fabricación y las técnicas de modelado han permitido a los arqueólogos construir esquemas tipológicos y cronológicos detallados con énfasis en la uniformidad morfológica y volumétrica.This paper presents the main results obtained in the fieldwork related to Proto-Halaf to Late Halaf periods at Chagar Bazar by focusing on technological transfer in Neolithic societies. We discuss why manufacturing processes and information on shaping practices has been used by archaeologists to construct detailed typological and chronological schemes with an emphasis on morphological and volumetric uniformity