La Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner

This article studies Sanchis Guarner's Gramàtica Valenciana, trying to assess its relevant contribution, referring not only to the author's ideology and established goal, but also to its historical context and to its Catalan as well as Valencian precedents, like Fabra on one side, and Fullana, Giner and Salvador, on the other

Presente y futuro de la normalización lingüística en el País Valenciano.

Sin resume

Sobre una etiqueta historiogràfica de la literatura catalana

The expression «valenciana prosa» , used from the XVth century onwards by writers like Roís de Corella, Miquel Peres, Bernardí de Vallmanya, and others, has been interpreted in different and sometimes contradictory ways (Rubió i Lluch, Nicolau d'Olwer, Riquer, Fuster, Coromines, etc). The author of this article considers it to be a mere way of outlining the fact that a given text was written in «lengua valenciana», this is to say in the modality of the Catalan Language used in Valencia, and that does not therefore relate to any specific literary style

De la tardor medieval al renaixement: aspectes d'una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana

Review and contextualisation of biographical, bibliographical, linguistic and ideological facets of Martí de Viciana el Vell (the elder) and his grandson Rafael Martí de Viciana (with special attention to linguistic attitude). By contrasting them, it serves to throw into relief the great cultural and sociolinguistic mutation in the heart of the classes dominating the kingdom of Valencia at the end of the 15th century and beginning of the 16th, caused by important political and social changes

La traducció catalana de la "Història de les amors de París e Viana"

The text of the three Catalan editions of «Història de les amors de París i Viana», published in Barcelona and Girona in the last decade of the fifteenth century, shows a linguistic orientation towards Castilian and Italian onomastics. It has led to postulate two hypotheses on its textual dependence: a Castilian origin and an Italian origin. A revision of the text as translation and adaptation for the printing allows to ascertain the confluence of two linguistic layers: one, of the first half of the fifteenth century, which explains the persistence of archaic features and the Italian onomastics, and another, contemporary with the edition, which accounts for the Castilian orientation of the text as a modernising option within the sociolinguistic context of the reign of Ferdinand the Catholic (1479- 1516)

La poliglòssia en la predicació de Vicent Ferrer

Resum: Un bon nombre dels sermons de Vicent Ferrer ens ha arribat gràcies a les còpies de les reportationes que en feien els estenògrafs que l?acompanyaven en els seus viatges missionals per diversos països de l?Europa occidental (1399-1419). No són, per tant, reproduccions fidels de l?oralitat vicentina, però en reflecteixen els trets bàsics. L?anàlisi crítica d?aquests trets i de les declaracions dels testimonis del procés de canonització de Vicent Ferrer (1453-1454) posen de manifest que el dominic valencià, que en la seua predicació sempre tractà d?aproximar-se lingüísticament als oients, adoptà les parles romànics dels països que va recórrer, ja que sabem que, a més del llatí i de la llengua materna ?el català o valencià?, coneixia bé l?aragonés, el castellà, el francés, l?occità i l?italià.Paraules clau: Vicent Ferrer, predicació, segle XV, usos lingüístics, transmissió oral i textualMany of Vicent Ferrer?s sermons have come down to us thanks to copies of the reportationes made by the stenographers who accompanied him on his missionary travels through various countries in Western Europe (1399-1419). They are not, therefore, faithful reproductions of Ferrerian orality, but they do reflect its basic features. The textual examination of these features and the critical analysis of the statements made by the witnesses of the process of canonization of Vicent Ferrer (1453-1454) show that the Valencian Dominican, who in his preaching always tried to approach his listeners linguistically, adopted the Romance languages of the countries he visited, as we know that, in addition to Latin and to his mother tongue ?Catalan or Valencian?, he was fluent in Aragonese, Castilian, French, Occitan and Italian. Keywords: Vicent Ferrer, preaching, 15th century, linguistic uses, oral and textual transmissio

Llengua i espiritualitat en la Vita Christi d’Isabel de Villena

La Vita Christi de sor Isabel de Villena es gestà en la dècada dels 60 del segle XV a partir dels tractats que l’abadessa del monestir de la Trinitat de València usava per a formar les seues monges i per a suscitar en elles la contemplació de Jesús a través dels ulls de Maria i de les dones que l’envoltaren. La comparació de la llengua i de l’estil del Tractat de la Passió i els de les edicions de 1497 i 1513 ha permès comprovar que aquells s’adaptaren a la sensibilitat religiosa i lingüística de cada moment. El llenguatge de l’abadessa, culte i popular alhora, no es deixà influir pel de Corella. Tanmateix, sor Aldonça de Montsoriu, l’editora de l’incunable, intentà ‘vendre’ l’«elegant y dolç estil» de l’obra recorrent segurament a Miquel Peres perquè redactés la dedicatòria, adreçada a la reina Isabel de Castella. Isabel de Villena’s Vita Christi was conceived in the 60s of the XVth century from the treaties that the abbess of the Valencian Monastery of the Trinity used to indoctrinate her nuns and to raise them in the contemplation of Jesus through the eyes of Mary and the women that surrounded him. The comparison of the language and style of the Tractat de la Passió and those of the editions of 1497 and 1513 clearly show that they were adapted to religious and linguistic sensitivity of the moment. The language of the abbess, cultured and popular at the same time, was not influenced by Corella. However, Aldonça de Montsoriu, curator of the first edition, tried to ‘sell’ the «elegant and sweet style» of the Vita Christi probably asking Miquel Peres to write the dedication, addressed to Isabella, Queen of Castile

Les interrelacions lingüístiques en la València doscentista. Comentaris a les aportacions de Robert I. Burns

Robert I. Burns is considered to be the most important expert in the Valencian 13th century. Far from the local, ideologically influenced dispute for and against the Catalan character of "Valencian", his conclusions clearly refute the supporters of linguistic secessionism. His theory of the "linguistic wall" (between the Moorish population and the invading Catalans) is a crucial contribution to understanding the linguistic and sociolinguistic problems created by King Jaume I's conquest. The present essay summarizes the linguistically relevant arguments dealt with by Burns in his historical works and particularly comments on the degree of Arabization of the country of València before the Catalan conquest, the possible survival of Mozarabic afterwards, the linguistic effects of the medieval Christian resettlement and the Arab influence on the literary structure of the famous chronicle Llibre dels feits of Jaume I

El Compromís valencianista de ramon lapiedra

Ens hem de congratular per l'homenatge que hui fem a un expert en física teòrica com Ramon Lapiedra perquè és un acte de normalitat cultural, impensable fa quatre o cinc dècades. Llavors, el conreu i la defensa de la llengua eren sobretot cosa de literats i d'alguns erudits, la Universitat de València era encara una institució estatal completament castellanitzada i el valencià no gaudia de l'estatus de cooficialitat. D'altra banda, l'actitud sociològica de la majoria dels valencians no era molt diferent de la que el 1976 va expressar Adolfo Suárez en una entrevista a Paris Match, en què posava en dubte la capacitat del català per a la ciència, concretament per a la física nuclear