Despertar la curiosidad por la química desde la Universidad

En este trabajo se presentará la experiencia realizada a partir de la visita a la exposición “¿Dónde está la química?”, por parte de estudiantes de secundaria, ciclos formativos y bachillerato. Esta exposición se ha programado desde la Escola Universitària Politècnica de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, con el objetivo de acercar a los estudiantes de este nivel al conocimiento y, más que nada, a la curiosidad por el mundo de la química. Se expondrá en primer lugar el material que se presenta en la exposición, así como los resultados obtenidos en una encuesta realizada a los asistentes una vez concluida la visita, y en segundo lugar se presentarán las conclusiones obtenidas de la valoración indicada.Peer ReviewedPostprint (published version

Diferències pronòstiques en les pancreatitis agudes greus d’origen biliar i enòlic

Introducció: Les Pancreatitis Agudes (PA) es diagnostiquen amb dos dels tres criteris d’Atlanta: dolor abdominal, elevació d’amilases tres vegades per sobre del valor alt de la normalitat i TAC diagnòstic de PA. L’etiologia més prevalent en el nostre medi és la biliar (40-60%) seguit de l’alcohòlica (10-25%). Un 80% dels casos tenen un curs lleu amb reintroducció de la dieta i alta precoç mentre que un 20% són greus i requereixen tractament intensiu multidisciplinar. En el grup de PAG (pancreatitis agudes greus) diferenciem pancreatitis amb mortalitat precoç associada a fracàs multiorgànic i pancreatitis amb mortalitat tardana relacionada amb la infecció de la necrosi. Des de fa dècades, diferents autors intenten trobar factors pronòstics clínics, analítics o radiològics que siguin capaços de predir l’evolució d’una PAG a fi de poder oferir en aquests malalts un millor tractament de suport a la UCI i millorar la supervivencia i la mortalitat. Objectius: Analitzar els diferents factors pronòstics, entre les PA d’origen biliar i enòlic, recollits a l’inici dels símptomes de la PA per observar si són bons predictors precoços de mal pronòstic. Analitzar si el TAC inicial és un bon predictor pronòstic. Material i mètodes: pacients ingressats a la UCI en un període de 23 anys amb criteris d’inclusió ben establerts, entre ells un TAC inicial grau D o E amb o sense necrosi que serà el factor pronòstic a estudiar en relació als altres factors. Altres factors inicials estudiats són l’APACHE II, el Ranson, l’Imrie, la PCR, i en alguns casos el C3 i el C4. Resultats: L’anàlisi estadístic ha mostrat que només l’APACHE II és un bon factor predictiu de mortalitat. La PCR recollida a l’inici dels símptomes no és predictiva de gravetat ni de mortalitat probablement perquè el seu valor màxim és a les 48 hores. L’índex de TAC, que nosaltres utilitzem com a criteri d’inclusió, hem demostrat que és un bon factor pronòstic i hem diferenciat dos grups: un amb IT < 7 i l’altre amb IT ≥ 7. Podem assegurar que pacients amb una PA biliar amb IT < 7 tenen més complicacions i més mortalitat que pacients amb PA alcohólica amb el mateix índex de TAC. En canvi, amb un IT ≥ 7 les complicacions i la mortalitat són iguals per les dues etiologies, inclús major formació d’abscessos pancreàtics en les PA alcohòliques. Hem demostrat que l’etiologia de la PA és un factor pronòstic important de manera que una PA biliar té una probabilitat de mort 4 vegades més alta que en una PA alcohòlica. En l’evolució de les PAG, els criteris pronòstics són sempre més elevats en les PA biliars. Conclusions: Les PA biliars són més greus amb paràmetres inflamatoris més elevats i major mortalitat. En relació a l’IT concluim que és un bon factor pronòstic: amb un IT < 7 el curs evolutiu i la mortalitat són majors en les PA biliars però amb un IT ≥ 7 les PA alcohòliques es compliquen i es moren igual que les PA biliars. Per tant, PA amb més del 30% de necrosi es compliquen i es moren igual independentment de l’etiologia.Introduccion: The acute pancreatitis (AP) is diagnosted by two of the three criteria of Atlanta: abdominal pain, amylases three times above the high value of normal and CT diagnosis of AP. The most prevalent aetiology in our environment is the biliary one (40-60%) followed of the alcoholic one (10-25%). 80% of cases have a mild course with the reintroduction diet and early outcome while 20% are serious cases and require intensive multidisciplinary treatment. In the group of severe AP we difference pancreatitis with early mortality with multiorgan failure and pancreatitis with late mortality associated with late infection of the necrosis. For decades, many authors attempt to find prognostic factors for clinical, analytical or radiological capable of predicting the evolution of severe acute pancreatitis in order to provide better treatment for these patients in the ICU support and improve the survival and mortality. Objectives: Analizes different prognostic factors between biliary and alcoholic AP listed in the onset of the AP to observed if they are good early predictors of poor prognosis. Examine whether the initial CT scan is a good predictor of prognosis. Methods: Patients admitted to the ICU over a period of 23 years with well-established inclusion criteria, including an initial CT grade D or E with or without necrosis, factor will be studied in relation to the other factors. Other factors considered are the initial APACHE II, Ranson, Imrie, CRP and in some cases the C3 and the C4. Results: Stadistical analysis showed that only the APACHE II is a good predictor of mortality. The CRP collected at the onset of symptoms is not predictive of severity probably because its value is maximum at 48 hours. The index of TAC, which we use as inclusion criteria, is a good prognostic factor and we have two distinct groups: one with IT < 7 and other ≥ 7 in which we can ensure that patients with biliary AP with IT < 7 have more complications and mortality than patients with alcoholic AP with the same IT. However, with a IT ≥ 7 complications and mortality are the same for both aetiologies, pancreatic abscess formation even greater in the AP alcoholic. We have shown that the aetiology of AP is an important prognostic factor so that biliary AP has a probability of death 4 times higher than in alcoholic. In the evolution of the severe AP the prognostic criteria are always higher in biliary AP. Conclusions: Biliary AP are more severe with higher inflammatory parameters and higher mortality. In relation to IT, we conclude that it’s a good prognostic factor; with IT < 7 the evolution and mortality are higher in the biliary AP but in IT ≥ 7 alcoholic AP complicated and die like biliary AP. Therefore, AP with over 30% of necrosis are complicated and die equal regardless of aetiology

Diferències pronòstiques en les pancreatitis agudes greus d'origen biliar i enòlic

Introducció: Les Pancreatitis Agudes (PA) es diagnostiquen amb dos dels tres criteris d'Atlanta: dolor abdominal, elevació d'amilases tres vegades per sobre del valor alt de la normalitat i TAC diagnòstic de PA. L'etiologia més prevalent en el nostre medi és la biliar (40-60%) seguit de l'alcohòlica (10-25%). Un 80% dels casos tenen un curs lleu amb reintroducció de la dieta i alta precoç mentre que un 20% són greus i requereixen tractament intensiu multidisciplinar. En el grup de PAG (pancreatitis agudes greus) diferenciem pancreatitis amb mortalitat precoç associada a fracàs multiorgànic i pancreatitis amb mortalitat tardana relacionada amb la infecció de la necrosi. Des de fa dècades, diferents autors intenten trobar factors pronòstics clínics, analítics o radiològics que siguin capaços de predir l'evolució d'una PAG a fi de poder oferir en aquests malalts un millor tractament de suport a la UCI i millorar la supervivencia i la mortalitat. Objectius: Analitzar els diferents factors pronòstics, entre les PA d'origen biliar i enòlic, recollits a l'inici dels símptomes de la PA per observar si són bons predictors precoços de mal pronòstic. Analitzar si el TAC inicial és un bon predictor pronòstic. Material i mètodes: pacients ingressats a la UCI en un període de 23 anys amb criteris d'inclusió ben establerts, entre ells un TAC inicial grau D o E amb o sense necrosi que serà el factor pronòstic a estudiar en relació als altres factors. Altres factors inicials estudiats són l'APACHE II, el Ranson, l'Imrie, la PCR, i en alguns casos el C3 i el C4. Resultats: L'anàlisi estadístic ha mostrat que només l'APACHE II és un bon factor predictiu de mortalitat. La PCR recollida a l'inici dels símptomes no és predictiva de gravetat ni de mortalitat probablement perquè el seu valor màxim és a les 48 hores. L'índex de TAC, que nosaltres utilitzem com a criteri d'inclusió, hem demostrat que és un bon factor pronòstic i hem diferenciat dos grups: un amb IT 7 i l'altre amb IT ≥ 7. Podem assegurar que pacients amb una PA biliar amb IT 7 tenen més complicacions i més mortalitat que pacients amb PA alcohólica amb el mateix índex de TAC. En canvi, amb un IT ≥ 7 les complicacions i la mortalitat són iguals per les dues etiologies, inclús major formació d'abscessos pancreàtics en les PA alcohòliques. Hem demostrat que l'etiologia de la PA és un factor pronòstic important de manera que una PA biliar té una probabilitat de mort 4 vegades més alta que en una PA alcohòlica. En l'evolució de les PAG, els criteris pronòstics són sempre més elevats en les PA biliars. Conclusions: Les PA biliars són més greus amb paràmetres inflamatoris més elevats i major mortalitat. En relació a l'IT concluim que és un bon factor pronòstic: amb un IT 7 el curs evolutiu i la mortalitat són majors en les PA biliars però amb un IT ≥ 7 les PA alcohòliques es compliquen i es moren igual que les PA biliars. Per tant, PA amb més del 30% de necrosi es compliquen i es moren igual independentment de l'etiologia.Introduccion: The acute pancreatitis (AP) is diagnosted by two of the three criteria of Atlanta: abdominal pain, amylases three times above the high value of normal and CT diagnosis of AP. The most prevalent aetiology in our environment is the biliary one (40-60%) followed of the alcoholic one (10-25%). 80% of cases have a mild course with the reintroduction diet and early outcome while 20% are serious cases and require intensive multidisciplinary treatment. In the group of severe AP we difference pancreatitis with early mortality with multiorgan failure and pancreatitis with late mortality associated with late infection of the necrosis. For decades, many authors attempt to find prognostic factors for clinical, analytical or radiological capable of predicting the evolution of severe acute pancreatitis in order to provide better treatment for these patients in the ICU support and improve the survival and mortality. Objectives: Analizes different prognostic factors between biliary and alcoholic AP listed in the onset of the AP to observed if they are good early predictors of poor prognosis. Examine whether the initial CT scan is a good predictor of prognosis. Methods: Patients admitted to the ICU over a period of 23 years with well-established inclusion criteria, including an initial CT grade D or E with or without necrosis, factor will be studied in relation to the other factors. Other factors considered are the initial APACHE II, Ranson, Imrie, CRP and in some cases the C3 and the C4. Results: Stadistical analysis showed that only the APACHE II is a good predictor of mortality. The CRP collected at the onset of symptoms is not predictive of severity probably because its value is maximum at 48 hours. The index of TAC, which we use as inclusion criteria, is a good prognostic factor and we have two distinct groups: one with IT 7 and other ≥ 7 in which we can ensure that patients with biliary AP with IT 7 have more complications and mortality than patients with alcoholic AP with the same IT. However, with a IT ≥ 7 complications and mortality are the same for both aetiologies, pancreatic abscess formation even greater in the AP alcoholic. We have shown that the aetiology of AP is an important prognostic factor so that biliary AP has a probability of death 4 times higher than in alcoholic. In the evolution of the severe AP the prognostic criteria are always higher in biliary AP. Conclusions: Biliary AP are more severe with higher inflammatory parameters and higher mortality. In relation to IT, we conclude that it's a good prognostic factor; with IT 7 the evolution and mortality are higher in the biliary AP but in IT ≥ 7 alcoholic AP complicated and die like biliary AP. Therefore, AP with over 30% of necrosis are complicated and die equal regardless of aetiology

Resultados y evolución histórica de las redes sociales en el American College of Surgeons Clinical Congress y el Congreso Nacional de Cirugía. Análisis del #ACSCC20 y #CNCirugia2020.

The objective of this study is to analyze the impact of the American College of Surgeons Clinical Congress (ACSCC2020) and the National Surgery Congress of the Spanish Association of Surgeons (CNC2020) in virtual format due to the SARS-CoV-2 pandemic according to the fingerprint. The Twitter hashtags # ACSCC20 and # CNCirugia2020 were studied to determine tweets, retweets, users and impressions. The data on the accounts with the greatest influence and the historical evolution of the congresses between 2015 and 2020 were analyzed. We used the symplur software to collect and analyze the data. Between 2015 and 2017 there was a consistent increase in the number of tweets, participants and impressions. Between 2018 and 2020, the ACS maintains the number of impressions with the fewest number of tweets. However, the CNC continues to grow and achieves its best metrics in 2020. We found statistically significant differences between the most prolific accounts of the ACSCC versus the CNC (P Virtual congresses generate a global impact through the use of Twitter for the dissemination of knowledge. In the present 2020, the growth of the impact on social networks has been proportionally greater in the CNC than in the ACSCC. However, the ACS virtual congress generated the greatest impact on social networks measured by the number of users, tweets and impressions between 2015 and 2020

Despertar la curiosidad por la química desde la Universidad

En este trabajo se presentará la experiencia realizada a partir de la visita a la exposición “¿Dónde está la química?”, por parte de estudiantes de secundaria, ciclos formativos y bachillerato. Esta exposición se ha programado desde la Escola Universitària Politècnica de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, con el objetivo de acercar a los estudiantes de este nivel al conocimiento y, más que nada, a la curiosidad por el mundo de la química. Se expondrá en primer lugar el material que se presenta en la exposición, así como los resultados obtenidos en una encuesta realizada a los asistentes una vez concluida la visita, y en segundo lugar se presentarán las conclusiones obtenidas de la valoración indicada.Peer Reviewe

Despertar la curiosidad por la química desde la Universidad

En este trabajo se presentará la experiencia realizada a partir de la visita a la exposición “¿Dónde está la química?”, por parte de estudiantes de secundaria, ciclos formativos y bachillerato. Esta exposición se ha programado desde la Escola Universitària Politècnica de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, con el objetivo de acercar a los estudiantes de este nivel al conocimiento y, más que nada, a la curiosidad por el mundo de la química. Se expondrá en primer lugar el material que se presenta en la exposición, así como los resultados obtenidos en una encuesta realizada a los asistentes una vez concluida la visita, y en segundo lugar se presentarán las conclusiones obtenidas de la valoración indicada.Peer Reviewe