L'últim marsupial europeu a Castelló

Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, del qual la UAB és un dels patrons, han trobat restes d' Amphiperatherium frequens, un petit mamífer que és l'últim marsupial que va sobreviure en el continent europeu, a un jaciment a Castelló. Fins ara, aquesta espècies estava limitada al centre d'Europa, sent així aquesta la seva presència més meridional. Aquesta troballa obre nous interrogants sobre els ecosistemes mediterranis del Miocè, així com sobre les característiques biològiques de la pròpia espècie.Investigadores del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, del cual la UAB es uno de los patrones, han encontrado restos en un yacimiento en Castellón, de Amphiperatherium frequens, un pequeño mamífero que es el último marsupial que sobrevivió en el continente europeo. Hasta ahora, esta especie estaba limitada al centro de Europa, siendo así esta su presencia más meridional. Este hallazgo abre nuevos interrogantes sobre los ecosistemas mediterráneos del Mioceno, así como sobre las características biológicas de la propia especie

Los Insectivoros (Soricomorpha, Erinaceomorpha, Mammalia) del Neógeno superior del levante ibérico

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEs realitza un estudi de les restes fòssils d'insectívors (families Talpidae, Soricidae i Erinaceidae) de diferents jaciments i nivells fossilífers que geogràficament se situen al sector oriental de la Península Ibèrica, i que cubreixen un rang temporal comprès entre els 7 i els 0,78 milions d'anys enrera. A partir de les identificacions taxonòmiques, les noves dades obtingudes, i un repàs de la bibliografia prèvia existent sobre aquesta temàtica, la present tesi doctoral es centra en la composició i l'evolució dels representants d'aquest grup de micromamífers. Se inclouen en l'estudi més de 1500 elements fòssils, entre dents, mandíbules, fragments cranials i húmers, perteneixents a tres families d'insectívors: tàlpids, sorícids i erinaceids. S'identifiquen 18 gèneres, als que s'atribueixen 28 formes diferents. Entre aquestes, 18 s'identifiquen a nivell d'espècie, 9 d'elles sense dubtes sobre la seva atribució, una com una forma afí a una espècie ja coneguda, i 8 de manera preliminar a l'espera de més i/o millor material. Les deu formes restants quedan atribuïdes a un gènere sense atribució específica concreta per manca de material. La identificació del material estudiat es du a terme atenent als criteris morfològics detallats en treballs previs sobre insectívors fòssils. Les identificacions sistemàtiques estan acompanyades de descripcions, fotografies, rangs de mesures i discussions, que en justifiquen l'adscripció en base al material disponible, els trets observables, i l'estat de coneixement de cada taxó. Donades les discrepàncies existents entre alguns dels treballs previs sobre la nomenclatura descriptiva i els paràmetres biomètrics que havíen de ser pressos, es proposa una metodologia unificada per l'estudi d'elements dentals i mandibulars d'insectívors fòssils del Neògen superior. Entre les aportacions taxonòmiques més destacables figuren les esmenes de les diagnosis de dos espècies d'insectívors: el sorícid Myosorex meini, i el tàlpid acuàtic Desmana inflata, i la nova consideració de Myosorex com a representant de la subfamília de musaranyes arcaiques Crocidosoricinae. S'inclou, a més, una discussió sobre la necessitat de revisió de la tribu Blarinellini REUMER, 1998. S'inclouen també les diagnosis traduïdes (o els caracteres diagnòstics més destacables) de tots els grups tractats en base a la bibliografía disponible. Paral·lelament al treball d'identificació del material estudiat, es porta a terme un altre de recopilació de les dades publicades sobre els registres fòssils documentats a la Península Ibèrica dels gèneres d'insectívors fòssils tractats. Aquest treball auxiliar té com a finalitat oferir una visió sintètica de les presències del grup en territori peninsular, i suplir la informació que manca. Finalment s'integren les dades obtingudes per estudi directe amb aquells altres recopilats de la bibliografia, proporcionant una visió de conjunt sobre l'evolució d'aquestes faunes durant el Neògen superior (Miocè superior, Pliocè, i Pleistocè) a la Península Ibèrica.Se realiza un estudio de los restos fósiles de insectívoros (familias Talpidae, Soricidae y Erinaceidae) diferentes yacimientos y niveles fosilíferos que geográficamente se sitúan en el sector oriental de la Península Ibérica, y que cubren un rango temporal comprendido entre los 7 y los 0,78 millones de años atrás. A partir de las identificaciones taxonómicas, los nuevos datos obtenidos, y un repaso de la bibliografía previa existente sobre esta temática, la presente tesis doctoral se centra en la composición y evolución de los representantes de este grupo de micromamíferos. Se incluyen en el estudio más de 1500 elementos fósiles, entre dientes, mandíbulas, fragmentos craneales y húmeros, pertenecientes a tres familias distintas de insectívoros: tálpidos, sorícidos y erinaceidos. Se llegan a identificar 18 géneros distintos, a los que se atribuyen 28 formas diferentes. Entre éstas, 18 se identifican a nivel de especie, 9 de ellas sin dudas sobre su atribución, una como una forma afín a una especie conocida, y 8 de forma preliminar a la espera de más y/o mejor material. Las diez formas restantes quedan atribuidas a un género sin atribución específica concreta por falta de material. La identificación del material estudiado se lleva a cabo atendiendo a los criterios morfológicos detallados en trabajos previos sobre insectívoros fósiles. Las identificaciones sistemáticas están acompañadas de descripciones, fotografías, rangos de medidas y discusiones, que justifican la adscripción en base al material disponible, los rasgos observables, y el estado de conocimiento de cada taxon. Dadas las discrepancias existentes entre algunos de los trabajos previos acerca de la nomenclatura descriptiva y los parámetros biométricos que deben ser tomados, se propone una metodología unificada para el estudio de elementos dentales y mandibulares de insectívoros fósiles del Neógeno superior. Entre las aportaciones taxonómicas más destacables figuran las enmiendas de las diagnosis de dos especies de insectívoros: el sorícido Myosorex meini, y el tálpido acuático Desmana inflata, y la nueva consideración de Myosorex como representante de la subfamilia de musarañas arcaicas Crocidosoricinae. Se incluye además una discusión sobre la necesidad de revisión de la tribu Blarinellini REUMER, 1998. Se incluyen además las diagnosis traducidas (o los caracteres diagnósticos más destacables) de todos los grupos tratados en base a la bibliografía disponible. Paralelamente al trabajo de identificación del material estudiado, se lleva a cabo otro de recopilación de los datos publicados sobre los registros fósiles documentados en la Península Ibérica de los géneros de insectívoros fósiles tratados. Este trabajo auxiliar tiene como objetivo ofrecer una visión sintética de las presencias del grupo en territorio peninsular, y suplir la información de la que se carece. Finalmente se integran los datos obtenidos por estudio directo con aquellos otros recopilados de la bibliografía, proporcionando una visión de conjunto sobre la evolución de estas faunas durante el Neógeno superior (Mioceno superior, Plioceno, y Pleistoceno) en la Península Ibérica.The present PhD Thesis is focussed on the composition and the evolution of the insectivores (families Talpidae, Soricidae and Erinaceidae). The present study deals with the fossil remains of members of this group of micromammals from different paleontological sites placed in the eastern area of the Iberian Peninsula, covering a temporal range comprised between the 7.0 and the 0.78 million years before present. For the first time, a general view of the evolution in this area is given, in base of the new taxonomic identifications and an overview of the previous existing bibliography on this subject. In the study, more than 1500 fossil elements are included, counting with teeth, mandibles, skull fragments and humeri, belonging to three different families of insectivores: talpids, soricids and erinaceids. Twenty eight different forms are recognized belonging to eighteen different genera. Among them, 18 are identified up to the species level, 9 of them with complete sureness about their taxonomical attribution, another one as an affinis form of a previously know species, and 8 in a preliminary state, waiting for more and/or better material. The other ten forms are attributed to their corresponding genera without specific ascription due to the scarcity of material. The identification of the fossil material is carried out attending to the morphological criteria detailed in previous works dealing with fossil insectivores. The systematic identifications are followed by descriptions, photographs, measurement ranges and discussions, that justify the ascription in base of the available material, the features observed, and the state of knowledge of each taxon. Given the existing discrepancies between some of the previous works about the descriptive nomenclature and the biometric parameters to be followed, it is proposed a unified methodology for the study of the dental and mandibular elements of fossil insectivores of the Late Neogene. Among the taxonomic improvements to be highlighted, there are the emended diagnoses of two species of insectivores: the soricid Myosorex meini, and the aquatic mole Desmana inflata, and the new consideration of Myosorex as an extant representative of the archaic subfamily of shrews Crocidosoricinae. Besides, the study includes a detailed discussion about the needed revision of the tribe Blarinellini REUMER, 1998. The translated diagnoses (or the most significant characters) of all the treated groups attending to the available bibliography are also included. Parallel to the taxonomical work of identification, it is carried out another one of compilation of the published data about the fossil records documented in the Iberian Peninsula for the genera dealt. This auxiliary work provides a synthetic vision of the presences of the group in the peninsular territory, thus supplying the missing information. Finally, all the data obtained by direct study and those coming from the bibliographic compilation are bothered, thus providing a unified view on the evolution of these faunas during the Late Neogene (Late Miocene, Pliocene, and Pleistocene) in the Iberian Peninsula

The use of the species concept in paleontology. Comment on "Nesiotites rafelinensis sp. nov., the earliest shrew (Mammalia, Soricidae) from the Balearic Islands, Spain" by Rofes et al., 2012

The earliest representative of Nesiotites from Caló d'en Rafelino (Mallorca) has been recently described as a new species (Nesiotites rafelinensis) based on a single hemimandible with p4-m3. A thorough inspection of large collections of different species of Nesiotites from the Balearic Islands reveals wide intraspecific morphological variation within these Plio-Pleistocene shrews. Six out of seven diagnostic characters of N. rafelinensis fall within the variability of the oldest species previously known, N. ponsi. We thus conclude that no traits sufficiently support the definition of a new species, and in our opinion this material should be better referred to N. ponsi or to a closely related form (N. aff. ponsi / N. cf. ponsi)

Biochronological data for the Early Pleistocene site of Quibas (SE Spain) inferred from rodent assemblage

In this paper, the rodent fauna from the Early Pleistocene of Gruta1 (Quibas karstic complex, Murcia, SE Spain) is described. The assemblage includes one arvicoline (Allophaiomys sp.), two murines (Apodemus ex gr. mystacinus-epimelas, Castillomys rivas) and one glirid (Eliomys quercinus). The rodent assemblage indicates an age very close to the age of Fuente Nueva 3 and Barranco León 5 in the Guadix-Baza Basin, and Sima del Elefante in the Atapuerca karstic complex, between ca. 1.2-1.4

Long-term dynamic topographic support during post-orogenic crustal thinning revealed by stable isotope (δ18O) paleo-altimetry in eastern Pyrenees

Altres ajuts: CERCA Programme/Generalitat de CatalunyaUnderstanding the geodynamic and Earth surface processes at the origin of post-collisional surface uplift in mountain ranges requires reconstruction of paleo-elevation. Here, we focus on the topographic evolution of the Cerdanya Basin in the eastern Pyrenees formed by post-orogenic extension during the Late Miocene. Stable isotope (δ18O) analyses of small rodent teeth and biogenic carbonates show the basin uplifted by 500 m since 6.5 Ma. These new paleoaltitudes constraints when combined with the regional geology and geophysical data reveal the anomalously high topography of the region is the result of density changes in the sublithospheric mantle associated with crustal thinning and then opening of Gulf of Lion during the Chattian-early Burdigalian

New data on Paenelimnoecus from the middle Miocene of Spain support the shrew subfamily Allosoricinae

Limnoecus truyolsi was long considered an enigmatic shrew. Additional material from the Calatayud−Montalbán Basin (Spain) shows it to be referable to the genus Paenelimnoecus. The species represents an intermediate form between P. micromorphus and P. crouzeli. This lineage confirms the separate development of the "soricine" p4, and thus supports the Allosoricinae as a separate subfamily

Macroevolutionary and macroecological response of Iberian rodents to late Neogene climatic oscillations and events

Biozones are routinely used for chronological purposes, but their nature is seldomly questioned. Here, we attempt to find the evolutionary-ecological basis for Iberian rodent biozones for the interval 8.5-2 Ma based on currently available paleontological, stratigraphic and paleoclimatic information. Our comparison of biozone boundary age uncertainty intervals to records of marine SST, δ18O and δ13C, terrestrial hydrological proxies and astronomical parameters suggests an orbitally forced climatic origin for the majority of biozones. Zone boundary ages during the late Miocene are mostly associated with humidity changes during 1.2-Myr obliquity nodes and 405-kyr eccentricity minima. Tectonics and strong regional cooling may additionally explain faunal change during the Messinian (7-5 Ma). A partly reversed pattern characterizes most Pliocene zone boundaries, which are mostly associated with wetter conditions during obliquity nodes and 405-kyr eccentricity maxima. A third configuration culminates in the early Pleistocene and consists of the combination of strong obliquity amplitude maxima and 2.4-Myr eccentricity minima. It is suggested that larger-scale, European Neogene mammal (MN) units have an astronomical basis as well, with an important role of 2.4-Myr eccentricity cycle and the 1.2-Myr obliquity cycle, with the latter becoming especially important after the mid-Miocene cooling (∼14 Ma). Whereas rodent events on the Iberian Peninsula during the late Miocene are shaped by replacements within resident communities dominated by dry-adapted clades of true mice (Murinae) and hamsters (Cricetinae), transitions during the cooler Pliocene involve invasions of newly emerging Eurasian clades of 'microtoid hamsters' and voles (Arvicolinae) preferring wetter and cooler environments. A new model of stepwise clade displacement is proposed in which the combination of long-period Milankovitch cycles and gradual long-term climatic change allows for the periodic functioning of migration corridors, along which increasingly pervasive dispersal events by members of new clades cause the gradual extinction of old clades

Intervenció paleontològica al jaciment oligocè del Talladell 3 (canal Segarra-Garrigues)

Altres ajuts: CERCA Programme/Generalitat de Cataluny