Moviment urbà, premsa local i canvi en la percepció del paisatge a Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet est un exemple de la croissance suburbaine de la région métropolitaine de Barcelone dans la deuxieme moitié de notre siecle. L'accumulation de déficits dûs a la manque de planification et á la spéculation immobilitre sont a l'origine d'un puissant mouvement populaire qui a amené a un redressement de la ville. Une publication locale -la revue Grama- a été le porte-parole de ce mouvement. Cet article tient compte en même temps des approches théoriques de la géographie humaniste mais aussi de celles de la géographie critique et propose une analyse de la vision des espaces quotidiens des habitants de Santa Coloma d'après la revue Grama et de son influence sur la prise d'identité d'une banlieue.Santa Coloma de Gramanet represents an example of suburbial growth in the Barcelona area during the second half of the 20th century. The accumulation of social deficits due to lack of planning and real state speculation prompted a strong neighborhood movement that initiated the recovery of the city. A local publication -the journal Grama-became the spokesman of this movement. This article, attempting to combine the theoretical elements of Humanistic and Critical Geography, analyzes the perception of day-to-day spaces by the citizens of Santa Coloma de Gramenet from the Grama pages, and the influence of the journal in the identity-building process of a suburbial urban area.Santa Coloma de Gramenet es un ejemplo del crecimiento suburbial del área urbana de Barcelona en la segunda mitad del actual siglo. La acumulación de déficits por la falta de planificación y la especulación inmobiliaria originaron un fuerte movimiento vecinal, que inició la recuperación de la ciudad. Una publicación local -la revista Grama- fue el portavoz de este movimiento. Este articulo, intentando combinar los presupuestos teóricos de la Geografia Humanística y del enfoque crítico, analiza la visión de los espacios cotidianos de los ciudadanos de Santa Coloma desde Gruma, y su influencia en la toma de identidad de un área urbana suburbial.Santa Coloma de Gramenet és un exemple del creixement suburbial de l'àrea urbana de Barcelona en la segona meitat de l'actual segle. L'acumulació de dtficits per la manca de planificació i l'especulació immobiliària van originar un fort moviment veinal, que va iniciar la recuperació de la ciutat. Una publicació local -la revista Grama-va ser portaveu d'aquest moviment. L'article, tot intentant combinar els pressupostos tebrics de la Geografia Humanística i de l'enfocament crític, analitza la visió dels espais quotidians dels ciutadans de Santa Coloma des de Grama, i la seva influtncia en la presa d'identitat d'una àrea urbana suburbial

Desconcentración residencial y nueva fragmentación socioespacial en la región de Barcelona : la diáspora de Santa Coloma de Gramanet

Se analiza el característico cmecimiento extensivo del espacio urbano (le Barcelona, propio de todos los países industrializados y su consiguiente desconcentracién de la población. Se destaca el estancamiento de la emigración campo-ciudad sustituido por los desplazamientos interurbanos, que están afectando negativamente a los núcleos urbanos centrales y a los municipios con mayor densidad de población. Un ejemplo típico es el del municipio barcelonés de Santa Coloma de Gramanet. The paper analizes the extensive growth of urban space in Barcelona and the subsequent population's de-concentration, a normal feature in all industrial countries. The migration from countryside ro town has been checked and sustituted for intra-urban trips, that affect negativeIy central urban centers and the municipalities with the highest population density. A clear instance is the town of Santa Coloma de Gramanet in Barcelona.On analyse la caractéristique croissance extensivede l'espace urbain de Barcelonne, propre á tous les pays industrialisés et la déconcentration, done, de la population. On souligne l'impasse de l'émigration campagne-ville remplacée par les déplacements intra-urbains, qui sont en train de concerner négativement les noyaux urbains centraux et les municipalités avec une plus grande densité de population. Un exemple typique est la municipalité barcelonnaise de Santa Coloma de Gramanet

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: John EYLES, Social Geography in international perspectiv

Ressenyes

Obra ressenyada: Àrea Metropolitana de Barcelona, Dinàmiques metropolitanes a l'àrea i la regió de Barcelona = Metropolitan Dynamics in the Barcelona Area and Region. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'A.M.B., 1995

Ressenyes

Obra ressenyada: Els barris d'ADIGSA. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1995

La Cooperació territorial transpirinenca en el context de l'Arc Mediterrani

L'article avalua la cooperació territorial entre els territoris a banda i banda del Pirineu, prenent la seva àrea oriental i emmarcant-la en el context més ampli de l'Arc Mediterrani. El recurs al concepte braudelià de longue durée permet veure la cooperació territorial com a part d'una nova etapa d'integració europea i major pes dels governs subestatals. Les euroregions i altres vies de cooperació estan facilitant de nou l'aproximació entre territoris que les fronteres estatals havien aïllat durant els darrers segles. La cooperació territorial també té un paper creixent en la política de veïnatge de la UE. Tanmateix, caldrà encara superar molts obstacles per arribar a unes relacions transfrontereres veritablement fluides. Més enllà de realitzacions materials o de noves normatives, cal també un canvi en els mapes mentals de la ciutadania i de les institucions.The article evaluates Territorial Cooperation between the territories on both sides of the Pyrenees, taking its Eastern area and framing it in the broader context of the Mediterranean Arc. The use of Braudel’s concept longue durée allows understanding Territorial Cooperation as part of a new phase of European integration and greater importance of sub-state governments. Euroregions and other forms of cooperation are facilitating a new approach between territories separated by state borders during the last centuries. Territorial Cooperation has also a growing role in the EU neighbourhood policy. However, we must still overcome many obstacles to achieve truly smooth cross-border relations. In addition to material achievements or new regulations, a change in mental maps of citizens and institutions is also required.El artículo evalúa la cooperación territorial entre los territorios a uno y otro lado del Pirineo, tomando su área oriental y enmarcándola en el contexto más amplio del Arco Mediterráneo. El recurso al concepto braudeliano de longue durée permite ver la cooperación territorial como parte de una nueva etapa de integración europea y mayor peso de los gobiernos subestatales. Las euroregiones y otras vías de cooperación están facilitando de nuevo la aproximación entre territorios que las fronteras estatales habían aislado durante los últimos siglos. La cooperación territorial también tiene un papel creciente en la política de vecindad de la UE. Sin embargo, habrá que superar todavía muchos obstáculos para llegar a unas relaciones transfronterizas verdaderamente fluidas. Más allá de realizaciones materiales o de nuevas normativas, es necesario también un cambio en los mapas mentales de la ciudadanía y de las instituciones