Obra ressenyada: Els barris d'ADIGSA. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1995

Durà Guimerà, Antoni

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes Doc. A d .  Geopr. 30, 1997 243 en les seves múltiples vessants -econb- mica, cultural, urbanistica-. Una anhlisi que, en paraules del propi autor, es rea- litza plantejant les qüestions no en una seqükncia única, sinó que algunes aparei- xen reelaborades en diversos contextos argumentals. Després d'un primer assaig tebric i metodolbgic, on desenvolupa una aguda ankiisi de les aportacions mes recents des de la teoria social, des del postestructura- lisme a 1'Escola de la Regulació, Roca escomet, al llarg dels quatre assaigs següents, l'estudi de diferents aspectes, tant materials com simbblics, del procés de ((recomposició)) del capitalisme i dels efectes socials esdevinguts en conseqütn- cia, mantenint sempre el referent directe de l'evolució de la ciutat de Barcelona. Des de la perspectiva econbmica, el transit cap a la societat postindustrial i informacional des de la postguerra, la davallada de I'estat de benestar o la des- regulació del mercat de treball són aspec- tes Bmpliament treballats. La traducció social i territorial d'aquests canvis a les ciutats és també ressenyada per l'autor, fent l'kmfasi en l'aparició del que ano- mena ((classes periferitzadesu i fent-se ressb de models com el de la ((ciutat esquarte- rada)) de Peter Marcuse, de gran interks per a la interpretació del contingut social de la ciutat occidental actual. Perb I'autor no es limita a fer una anilisi de la realitat material sinó, que en d'altres assaigs enceta un veritable escom- bratge dels mecanismes de legitimació ideolbgica i control social necessaris en un període de canvi econbmic a tan gran escala com I'actual. Així, hi són anlitzats aspectes com les polítiques de fragmen- tació cultural o el tipus de sistema edu- catiu vigent, entks com un instrument de disciplinament social. Esment a part mereix l'assaig corres- ponent a I'estudi del que Joan Roca ano- mena la ((metamorfosi transolímpica de Barcelona)). A partir d'una ankiisi histb- rica s'estudia la refuncionalització de l'es- pai productiu barceloní, fent passar per un filtre crític diferents iniciatives des del poder urbh, com les Brees de nova cen- tralitat o I'ordenació urbanistica del front marítim. El que interessa a I'autor és plan- tejar el que anomena ((condició inestable)) de la periferia aportant exemples del pro- cés de periferització dels barris del Besbs i apuntant la hipbtesi que, en paraules del mateix Roca, (([. . .] la recomposició de la metrbpolis barcelonina, en els seus aspec- tes referits a I'economia directament pro- ductiva i a la reordenació urbanistica, ha fet segurament més compatibles creixe- ment dels beneficis del capital i periferit- zació social)). Els dos darrers assaigs que tanquen la publicació són un intent propositiu del que Roca anomena ((tecnologia social no tecnocrhtica)) a la vista de la necessitat d'un nou internacionalisme capa5 d'opo- sar-se als dictats de les grans corporacions i la urgkncia d'innovació organitzativa pel que fa als moviments populars i la seva relació amb els poders. Francesc-Manuel Mun'oz Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia Eh barris d'ADIGSA Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1995. Col.lecci6 de 53 volums. El Departament de Benestar Social de la grafies sobre els barris d'habitatges de pro- Generalitat de Catalunya ha tingut I'en- moció pública construyts per I'adrninistra- cert de produir una col.lecci6 de mono- ció de I'Estat, i traspassats des del 1985 al 244 Doc. Anil. Geoac 30, 1997 Ressenyes govern catali: són els ((barris d'ADIGSA)). Com és sabut, les sigles corresponen a ((Administració, Promoció i Gestió)), I'em- presa pública que gestiona actualment aquest conjunt de polígons i barris d'habi- tatges, construi'ts majoritiriament entre les dtcades dels cinquanta i dels setanta per l'Instituto Nacional de la Vivienda i 1'Obra Sindical del Hogar. A banda &aquest patrimoni, objecte de la col.lec- ció, i que constitueix la part principal del parc (més de seixanta mil habitatges), ADIGSA gestiona actualment uns altres u deu mil habitatges d'obra nova i alguns més adquirits al mercat privat. El conjunt de barris descrits dóna una idea de la magnitud de la tasca assumida U per aquesta entitat: es tracta de 53 barris inclosos en un total de 29 munici~is. dis- I ' t r ib~ts ,  d'una banda, en les comarques del Barcelonts, el Baix Llobregat, el Vallts Occidental i I'Oriental, Garraf, l'Alt Penedts, i el Maresme (que suposa fins a 34 barris inclosos en la Regió Metropo- litana de Barcelona), i de l'altra, en el Bages, Anoia, el Berguedi, el Tarragonts, el Baix Camp, el Gironts, Osona i el Segrik (els 19 restants). Els municipis que sobresur- ten són en primer lloc els de Barcelona i Terrassa (amb 6 cadascun); Manresa, Badalona, Tarragona, Girona, Reus i Sa- badell (3 cadascun), i I'Hospitalet (amb 2). Tot plegat, més de 300.000 habitants. Pel que fa a les característiques dels barris, presenten una gran diversitat. Si ens referim a la tipologia urbanística, existei- xen casos com el de la Urbanització Meridiana de Barcelona (el 52 de la col.lec- ció), que es proposi com a model d'habi- tatge públic del franquisme de postguerra, amb un cert estil de ciutat iardí noucen- tista clarament oposat a les propostes racio- nalistes aue el GATCPAC havia efectuat al barri de Sant Andreu. Tanmateix, amb els anys es va cap a un predomini del bloc a'illat gairebé absolut, a la vegada que des~ullat de la necessiria aualitat cons- tructiva i de serveis que podien fer més acceptable el model dels polígons d'habi- tatges. Aquests també varien molt quant a la seva erandiria, així com ver la seva u localirtació respecte als centres urbans: amb el temps, els polígons esdevingueren més i més grans i, per aixb, es desplapren a les irees més veriferiaues. fins a formar les I - conegudes ((ciutats dormitori)). El cas de Badia del Vallts (núm. 33), convertit en municipi el 1994, és paradigmitic de la darrera etapa d'aquest procés. Cobra ha estat dirigida per Eugeni Maduefio i Jaume Sayrach, periodista pro- fessional el  rimer, i antic rector de ~arrb-  quia obrera i després polític el segon, i tots dos bons coneixedors del món dels suburbis obrers alqats al llarg del fran- quisme -especialment a Santa Coloma de Gramenet, imbit de la seva actuació-, de les dificultats que comportaven, i dels moviments ve'inals sorgits per reclamar- ne la dignificació. Per aixb han pogut dur a terme amb bon coneixement de causa l'organització de la col.lecci6. Ara bt, la seva tasca ha estat essencialment la de triar els autors ver a cada volum i marcar unes 1 pautes generals comunes a totes les mono- grafies. Així, els editors han reunit un total de 38 autors, la major part d'ells perta- nyents a l'imbit periodístic, i alguns dels quals han participat en més d'un títol. Entre els més presents es troben Jesús Conte o Montse Oliva, amb 4 volums cadascun; Xavier Muniera, Gabriel Pernau, i el doblet Joan Barneyl Xavier Vallvé, amb 3 volums, i cinc autors més ue participen amb dos volums cadascun. 8s  de celebrar la presencia de la gebgrafa Merct Tatjer, tan bona coneixedora d'aquests temes, que tracta dos barris del municipi de Barcelona. Com s'ha dit, el guió és comú a tots els volums, de manera que el lector pot trobar a grans trets un mateix tipus d'in- formació al llarg de I'obra, cosa que faci- lita I'exercici de comparació. Aquesta estructura, simple i a la vegada prou implia, es divideix en 14 capítols, dels quals els 4 darrers són prbpiament anne- xos que inclouen reculls de dades i índexs: Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 245 1) Un barri de Catalunya, presentació que inclou sempre dos plinols de situació general i especifica; 2) Marc histdric i geogrrijr, 3) Naixement del barri; 4) Les condicions de vida; 5) Deu anys JADIGSA, on s'especifiquen les realitza- cions de la institució al barri; 6) La gen2; 7) Economia; 8) Entitat$ 9) Cultura; 10) El futur, 11) Cronologia; 12) fndex onomlirtir, 13) Fonts, i 14) Dades brisi- ques. De fet, I'estructura planteja una clara divisió temporal entre passat, present i futur. El passat -bisicament de l'apartat segon al quart- mostra sovint el camí de dificultats i reivindicacions vei'nals clue han acompanyat la major part d'aques- tes realitzacions; werb és també interes- ' L  sant la freqüent referencia a les epoques anteriors, auan en lloc dels blocs de cases . L  s'hi trobaven masos amb segles d'histb- ria al darrere, tal com encara recorda la toponímia, o bé uns arbres, una font, una ermita.. . El present s'obre amb el traspis del barri a l'empresa pública de la Gene- ralitat, i la seva acció, que segueix dues línies: la rehabilitació d'habitatges i la dotació &equipaments. Després es passa a descriure diferents trets del barri: inde- fectiblement ens apareix una població d'origen immigrat perb amb un llarg perí- ode &assentament, i cada vegada menys jove; l'economia és sobretot el petit corners, perb també la crua realitat de I'atur; i els apartats sobre associacionisme i cultura mostren un cert desenvolu- pament d'aquests assentaments, perb se'n despren sobretot que hi ha un llarg camí per recórrer. Al capítol des&, el futur apa- reix no exempt de dificultats, tot i que el ba lan~ del procés de rehabilitació és sens dubte positiu. El conjunt de textos té també un altre valor: l'aportació de nom- brosos testimonis directes, siguin vei'ns dels barris, alcaldes, dirigents vei'nals, o antics propietaris rurals.. . Són molt útils, a més, els apartats finals, on és possible trobar amb facilitat dates i dades, així com bibliografies especialitzades per a qui vul- gui aprofundir en el tema. La col.lecci6 presenta finalment una notable diversitat si es contrasten els estils, el rigor de les dades, la frescor dels retrats, o el tractament de les polemiques, entre altres aspectes. $ el resultat lbgic de la va- rietat d'autors que s'hi han dedicat, i que dóna un conjunt forp notable, bé que amb algunes excepcions que potser pequen de superficials. Pel que fa als elements pol&- mics, aquests se centren, lbgicament, en la temitica urbanística. D'una banda, hi ha els nombrosos aspectes pendents de reha- bilitació o de dotació de serveis que recla- men contínues inversions: en llegir-ho, hom s'arriba a demanar si en alguns casos no fóra millor planejar la substitució inte- gral per nous habitatges, malgrat els cos- tos a curt termini -de fet, ja hi ha alguns casos de demolició, com a La Pau de Barcelona (núm. 53) o el previst de Sali- pota, a Súria (núm. 4), tots dos per causa de I'aluminosi, estesa com una ~ l a g a  entre molts d'aquests conjunts-. D'altra banda, qüestions menys visibles perb igualment greus, com la legalització de propietats de fet, o el sempre difícil tema de la privatit- zació de les inversions públiques, que només alguns autors treuen a la llum, perb que és decisiu en tota política urbanística. Com a conclusió cal dir que, si d'una banda el conjunt de l'obra adquireix un aire de promoció institucional de ala feina feta)) -un fet avui habitual entre les admi- nistracions públiques-, no és menys cert que, per l'abundincia i la varietat de la informació, en la majoria de casos inedi- ta, les monografies esdevenen una referen- cia de gran interts per als estudiosos del nostre urbanisme, a la vegada que una eina de divulgació especialment entre els ve'ins d'aquests barris -i e roba ble ment sobretot de la   oblació escolar-, la qual cosa cons- titueix un pas més en la normalització d'aquests espais residencials, nascuts gai- rebé tots en condicions ben difícils. Antoni Durri Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia 

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n30/02121573n30p243.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB