Durà Guimerà, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El reconeixement actual del pes estratè-
gic de les grans regions urbanes dins les
economies estatals, i la competència mani-
festa entre elles per tal de posicionar-se
dins la jerarquia europea i mundial, estan
contribuint a generar materials de gran
qualitat que ens permeten acostar-nos
amb precisió a aquestes realitats territo-
rials. Unes realitats, d’altra banda, que
superen les ja caduques dicotomies entre
espais urbans i rurals, especialment en les
nostres latituds. Més enllà d’una obliga-
da prevenció enfront de la lògica dosi de
«City marketing» que bona part d’aquests
tados, son documentados a través de foto-
grafías. Decir esto puede parecer una tri-
vialidad, pero no debe serlo tanto, cuando
con tan poca frecuencia se utilizan».
Malgrat que Quirós fa referència a les
fotografies històriques, es pot dir el mateix
del poc ús que se’n fa en la geografia
actual.
El problema d’aquests tres llibres no
és cap altre que la crítica tradicional que
s’acostuma a fer a la geografia regional: la
difícil interrelació entre els diferents capí-
tols, que alguna vegada pot fer la impres-
sió d’oferir compartiments aïllats. La
descripció de les fotografies d’una mane-
ra més aprofundida i detallada que les
tres ratlles que acostumen a haver-hi en
els tres llibres ressenyats ajudarien molt
per aconseguir l’anhelada síntesi final.
Però aquests tres llibres tenen grans
virtuts: estan ben escrits; mantenen la
geografia regional en un nivell acadèmic
molt bo; ofereixen una documentació
molt àmplia; serveixen per descriure la
geografia de tres indrets; són indispensa-
bles per poder explicar els territoris que
s’analitzen. Què més podem demanar?
Bibliografia citada
CAPEL, H. (1981). Filosofía y ciencia en la geo-
grafía contemporánea. Barcelona: Barcanova.
CASSASSAS I SIMÓ, Ll. (1975). El Lluçanès.
Evolució entre 1950 i 1970. Barcelona:
Fundació Salvador Vives Casajoana
(Edicions Rafael Dalmau). 
CASSASSAS I SIMÓ, Ll. (1977). Barcelona i l’es-
pai català. El paper de Barcelona en la for-
mació i en l’ordenament del territori de
Caralunya. Barcelona: Curial.
KNIFFEN, F.B. (1965) «Folk housing: key to
diffussion». Annals of the Association of
American Geographers, vol. 55, p. 549-577.
LLOBET, S. (1947). El medio y la vida en el
Montseny. Barcelona: CSIC.
LLOBET, S. (1958). «La casa rural». A: SOLÉ
SABARÍS, Ll. (director), (1958). Geografia
de Catalunya. Barcelona: AEDOS, tom I,
p. 481-498.
PANAREDA I CLOPÉS, Josep M. (1980). Itinerari
geogràfic al Montseny. Barcelona: Departament
de Geografia, Universitat de Barcelona.
QUIRÓS LINARES, F. (1992). «Fotografía his-
tórica y geografía histórica». Treballs de la
Societat Catalana de Geografia, 33-34,
p. 251-259.
RIUDOR, Ll. (1988). «La Geografia Universal
de Vidal de la Blache». Treballs de la
Societat Catalana de Geografia, 15, p. 141-
153.
Enric Mendizàbal i Riera
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Geografia
210 Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Ressenyes
Àrea Metropolitana de Barcelona
Dinàmiques metropolitanes a l’àrea i la regió de Barcelona
= Metropolitan Dynamics in the Barcelona Area and Region.
Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’A.M.B., 1995. 336 p. Text 
íntegre en català, castellà i anglès. Versió reduïda també en tres llengües, 1996
DAG 31 205-217  25/11/97 17:14  Página 210
productes —i més, els de caracter insti-
tucional— incorporen, es tracta d’ex-
cel·lents materials de documentació que
avui, a més —i seguint les pautes de la
planificació estratègica com a fórmula bas-
tant generalitzada d’intervenció— són
més interdisciplinaris (és a dir, més geogrà-
fics en aquest cas) que mai.
És aquest el context i també l’estil de
Dinàmiques..., un llibre imprescindible
per a qualsevol estudiós que vulgui apro-
ximar-se a l’actualitat de Barcelona i el
seu entorn. Tot i que anteriorment s’ha-
vien editat altres anàlisis des de les
mateixes institucions sobre temàtiques
específiques —especialment plans d’ur-
banisme en la fecunda dècada dels vui-
tanta, entre la democratització de les
administracions locals i els Jocs Olímpics
del 92, però també informes econòmics,
demogràfics, sociològics, etc.— és la pri-
mera vegada que es publica un balanç de
conjunt de la regió de Barcelona, en el
qual les anàlisis rigoroses i ben sintetitza-
des dels múltiples aspectes contemplats
per un equip interdisciplinari (arquitec-
tes, economistes, geògrafs, etc.) es com-
plementen amb un abundant material de
base estadístic (a nivell municipal) i grà-
fic (fotografies, mapes i quadres), tot en
una edició de qualitat i d’obligat disseny.
És, doncs, un document en la línia d’anà-
lisi i de divulgació adoptada pels Plans
Estratègics impulsats des de l’Ajuntament
de Barcelona per al seu municipi, i aplicat
ara a l’escala metropolitana. Aquesta
voluntat divulgativa es veu reforçada per
la inclusió del text complet en tres llen-
gües (català, castellà i anglès), per l’edició
d’una versió reduïda de text i dades, i per
la presentació del llibre a càrrec de l’al-
calde de Barcelona, Pasqual Maragall.
En conjunt, les actuals dinàmiques
metropolitanes a l’àrea de Barcelona que-
den sintetitzades, en el capítol introduc-
tori, en dues d’essencials: el pas d’un
creixement intensiu a un de caràcter
extensiu, i l’increment de la interde-
pendència i la multipolaritat de la regió
barcelonina. Aquestes tendències, gene-
ralitzables a tantes altres grans ciutats
europees, van íntimament associades al
context econòmic internacional, i els
minuciosos estudis dels capítols posteriors
deixen clar que es mantindran molt vigo-
roses en els propers anys.
A la introducció també es reflexiona
sobre el sempre complicat tema dels
àmbits metropolitans seleccionats. Així,
l’anàlisi d’aquestes dinàmiques es plante-
ja a dues escales funcionals diferents, l’à-
rea metropolitana i la regió urbana, dos
nivells que tenen un reconeixement legal
desigual: mentre la primera correspon a
l’àmbit de l’actual Mancomunitat
de Municipis de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, l’àmbit regional és només una
figura de planejament adoptada recent-
ment per la Generalitat de Catalunya,
autora, d’altra banda, de les polèmiques
Lleis d’Ordenació Territorial que varen
abolir la Corporació Metropolitana de
Barcelona el 1987. El problema d’escales
reapareix en el capítol 1, en què s’ofereix
una molt útil comparació entre Barcelona
i les altres ciutats més destacades de la
Unió Europea, i on es constata la dificul-
tat de contrastar les molt diverses super-
fícies metropolitanes. En aquest sentit,
per la seva població, la regió de Barcelona
(4,3 milions) es trobaria en un sisè lloc
d’un rànquing encapçalat per Londres,
(12,2 milions).
Els capítols dedicats a l’anàlisi del terri-
tori, l’urbanisme, la població, l’economia,
l’habitatge, el mercat immobiliari i els
serveis ambientals proporcionen una
panoràmica completa, que s’integra final-
ment en un darrer apartat de reflexió
sobre el present i el futur de les estructu-
res territorials.
Seguint aquest esquema, la situació de
Barcelona és valorada inicialment en ter-
mes de geoestratègia: la ciutat es troba en
l’eix principal de comunicació entre la
península Ibèrica i el continent (un eix
de creixent dinamisme), i ocupa igual-
ment un lloc central a Catalunya. Clima
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 211
DAG 31 205-217  25/11/97 17:14  Página 211
i vegetació mediterranis sobre un relleu
alternat de muntanyes i planes consti-
tueixen un medi ric i fràgil al mateix
temps, en què els principals usos del sòl,
presentats en una detallada cartografia,
mostren l’expansió de noves àrees resi-
dencials suburbanes —molt accentuada
als anys vuitanta—, i la relocalització
industrial a la perifèria metropolitana.
Aquestes dinàmiques es confirmen quan
s’examina el planejament urbà, ja que la
reserva de sòl més important és a la sego-
na corona metropolitana, mentre que la
primera es troba prop de la saturació.
L’ordenació d’aquest gran potencial de
creixement espera l’aprovació del Pla
Territorial Metropolità de Barcelona, que
regularà l’actual juxtaposició de plans i
normatives municipals.
Les tendències geodemogràfiques són,
seguint les pautes de l’europa urbana, de
desconcentració, després d’un llarg procés
històric de densificació per la immigració
des de les àrees rurals peninsulars. Avui la
població catalana està estancada entorn
dels sis milions, fet consolidat a més per
mantenir els nivells de fertilitat més baixos
d’Europa, al costat d’una de les esperan-
ces de vida més altes. Quant a les rendes
familiars, s’han anat incrementant per al
conjunt de la població, però es detecten
bosses de pobresa que afecten especialment
quatre col·lectius: els nens i joves (dèficits
educatius, accés al treball); les dones (baixa
taxa d’activitat); la gent gran (problemes
assistencials), i els immigrants estrangers
del Terer Món (un grup que creix, tot i
que encara és reduït si es compara amb els
d’altres països europeus).
L’anàlisi dels indicadors econòmics
continua presentant Barcelona com la pri-
mera àrea industrial a Espanya (més de
384.000 llocs de treball industrials el
1991), mentre Catalunya genera el 25%
del PIB industrial de l’Estat. Aquest per-
fil s’està veient alterat pel context econò-
mic global, al qual les autoritats locals
responen a través del segon Pla Estratègic
Barcelona 2000. Entre 1971 i 1994 es
constatà la pèrdua de més de tres-cents
mil llocs de treball, especialment en els
sectors tèxtil, electrodomèstics i vehicles.
Ara el tèxtil es bifurca entre l’aposta pel
disseny o l’economia submergida, men-
tre altres sectors amb una forta càrrega
tecnològica s’han obert pas (química, ali-
mentació, electrònica). I encara que l’es-
tructura empresarial manté el predomini
de la petita i mitjana empresa, l’àrea de
Barcelona conté 51 de les seus socials
de les 250 primeres empreses no finance-
res d’Espanya. Quant a la relocalització
de l’activitat, avui el CBD se situa, més
enllà del municipi de Barcelona, en alguns
nuclis destacats de l’entorn, mentre la
indústria busca els grans eixos d’autopis-
tes de la regió.
Aquestes dinàmiques extensives de la
població i l’activitat econòmica s’han vist
catalitzades pels increments de preus del
sòl a l’àrea central: entre 1981 i 1991 el
dèficit d’habitatges a l’àrea metropolita-
na es va doblar, al mateix temps que aug-
mentava el parc d’oficines al centre, amb
el lògic impacte en els preus. Els plans
d’habitatge, gairebé extingits als primers
vuitanta, han anat incrementant dota-
cions, però afavorint la desconcentració.
D’altra banda, l’impacte de l’expansió
en el sistema de transport és notable: tot
i que el transport públic es manté en pri-
mer lloc, el privat ha crescut notablement,
i hi ha fortes inversions en tots dos àmbits
(ferrocarrils metropolità i de rodalies,
ampliació d’accessos viaris). Igualment,
l’estructura de l’abastament d’aigua i
l’eliminació de residus demana canvis pro-
funds, davant l’increment de les necessi-
tats a la perifèria i l’estancament al centre,
i el sistema d’espais lliures, basat en el gran
parc muntanyós de Collserola (8.000
hectàrees, amb un 70% de bosc), el reno-
vat front marítim, i la futura acció als
eixos fluvials del Llobregat i Besòs (hau-
rem d’esperar molt?), ha assolit també la
dimensió regional.
L’estudi de la interacció del conjunt de
factors exposat ha permès als autors assa-
212 Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 Ressenyes
DAG 31 205-217  25/11/97 17:14  Página 212
jar una definició funcional més precisa de
l’àmbit regional metropolità, amb el
suport de l’anàlisi i la prospectiva de les
mobilitats per treball, a partir de les quals
es dibuixen les futures noves centralitats
regionals.
Entre les conclusions del llibre des-
taquen, d’una banda, la valoració de la
dinàmica desconcentradora, indicant
uns aspectes positius (redistribució de
la riquesa, dels llocs de treball, de l’ac-
cés als serveis), que predominen sobre
els negatius (pèrdua de base fiscal al cen-
tre metropolità, increments dels costos i
els temps del transport, amb congestió
resultant); i, de l’altra, la necessitat d’a-
cordar algun tipus de reconeixement
politicoadministratiu per al fenomen
metropolità, que ha de venir de l’entesa
entre institucions amb nivells de govern
i interessos sovint diametralment opo-
sats.
Antoni Durà
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Geografia
Ressenyes Doc. Anàl. Geogr. 31, 1997 213
S’ha publicat recentment la tercera edició
d’aquest clàssic de la literatura de sòls.
L’obra reflecteix els ensenyaments impartits
en el curs de postgrau sobre conservació de
sòls del Silsoe College, de la Universitat
de Cranfield (Regne Unit), on han après
alumnes de més de quaranta països. El
resultat és un text que s’utilitza en tots els
països on el desenvolupament de l’agricul-
tura té present la conservació del sòl.
El llibre està estructurat en catorze
capítols que podem agrupar en tres apar-
tats: descripció del fenomen, mètodes de
valoració i mesures per a una gestió ade-
quada.
En el primer bloc hem englobat els capí-
tols que van de l’u al cinc, en els quals es
descriuen els elements que donen lloc a l’e-
rosió, i que a grans trets són l’erosivitat de
la pluja i l’erodibilitat del sòl. En el primer
capítol Hudson dóna elements per definir
la relació que la societat ha mantingut amb
el medi, les possibilitats que aquest té per
augmentar les produccions agràries i el trac-
tament que dóna a l’erosió.
Per tal de presentar la importància que
té l’erosió en la producció d’aliments per
a la humanitat, l’autor descriu el procés
de l’explotació de recursos. L’augment de
la producció a través de la intensitat a la
qual s’han sotmès les terres de conreu amb
l’ús de fertilitzants, llavors millorades, etc.,
es veu en gran part neutralitzada per una
disminució de la fertilitat a causa de l’e-
rosió. L’increment de les produccions
agràries es pot dur a terme a través de
l’augment de la superfície, amb el corres-
ponent cost mediambiental (dessecar
zones humides, talar selves, etc.) i econò-
mic (conduccions d’aigua, millora de
terres, etc.). També es pot augmentar la
producció de les terres de conreu ja exis-
tents, i aquest sembla ser el punt sobre el
qual cal actuar, ja que les produccions del
Tercer Món estan per sota de les seves pos-
sibilitats. La darrera opció és buscar noves
fonts d’alimentació, com pot ser la pisci-
cultura continental, que a hores d’ara
encara no està gaire desenvolupada.
Si bé en els nostres dies és de domini
públic que l’erosió causa un dels proble-
mes més greus de la humanitat, cal pen-
sar que fins èpoques molt recents aquest
fet no es contemplava. No és fins a prin-
HUDSON, Norman
Soil Conservation. 
Londres: B T Batsford Limited, 1995, 391 p. 3a ed., 2 apèndix, índex de
matèries i de noms, bibliografia complementària, 74 figures, 94 fotografies i
25 taules.
DAG 31 205-217  25/11/97 17:14  Página 213


ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. Dinàmiques metropolitanes a l'àrea i la regió de Barcelona = Metropolitan dynamics in the Barcelona area and region

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert