Durà Guimerà, Antoni

Documents d Anàlisi Geogràfica

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes Doc. A d .  Geopr. 30, 1997 243 
en les seves múltiples vessants -econb- 
mica, cultural, urbanistica-. Una anhlisi 
que, en paraules del propi autor, es rea- 
litza plantejant les qüestions no en una 
seqükncia única, sinó que algunes aparei- 
xen reelaborades en diversos contextos 
argumentals. 
Després d'un primer assaig tebric i 
metodolbgic, on desenvolupa una aguda 
ankiisi de les aportacions mes recents des 
de la teoria social, des del postestructura- 
lisme a 1'Escola de la Regulació, Roca 
escomet, al llarg dels quatre assaigs 
següents, l'estudi de diferents aspectes, 
tant materials com simbblics, del procés 
de ((recomposició)) del capitalisme i dels 
efectes socials esdevinguts en conseqütn- 
cia, mantenint sempre el referent directe 
de l'evolució de la ciutat de Barcelona. 
Des de la perspectiva econbmica, el 
transit cap a la societat postindustrial i 
informacional des de la postguerra, la 
davallada de I'estat de benestar o la des- 
regulació del mercat de treball són aspec- 
tes Bmpliament treballats. La traducció 
social i territorial d'aquests canvis a les 
ciutats és també ressenyada per l'autor, 
fent l'kmfasi en l'aparició del que ano- 
mena ((classes periferitzadesu i fent-se ressb 
de models com el de la ((ciutat esquarte- 
rada)) de Peter Marcuse, de gran interks 
per a la interpretació del contingut social 
de la ciutat occidental actual. 
Perb I'autor no es limita a fer una 
anilisi de la realitat material sinó, que en 
d'altres assaigs enceta un veritable escom- 
bratge dels mecanismes de legitimació 
ideolbgica i control social necessaris en 
un període de canvi econbmic a tan gran 
escala com I'actual. Així, hi són anlitzats 
aspectes com les polítiques de fragmen- 
tació cultural o el tipus de sistema edu- 
catiu vigent, entks com un instrument de 
disciplinament social. 
Esment a part mereix l'assaig corres- 
ponent a I'estudi del que Joan Roca ano- 
mena la ((metamorfosi transolímpica de 
Barcelona)). A partir d'una ankiisi histb- 
rica s'estudia la refuncionalització de l'es- 
pai productiu barceloní, fent passar per 
un filtre crític diferents iniciatives des del 
poder urbh, com les Brees de nova cen- 
tralitat o I'ordenació urbanistica del front 
marítim. El que interessa a I'autor és plan- 
tejar el que anomena ((condició inestable)) 
de la periferia aportant exemples del pro- 
cés de periferització dels barris del Besbs 
i apuntant la hipbtesi que, en paraules del 
mateix Roca, (([. . .] la recomposició de la 
metrbpolis barcelonina, en els seus aspec- 
tes referits a I'economia directament pro- 
ductiva i a la reordenació urbanistica, ha 
fet segurament més compatibles creixe- 
ment dels beneficis del capital i periferit- 
zació social)). 
Els dos darrers assaigs que tanquen la 
publicació són un intent propositiu del 
que Roca anomena ((tecnologia social no 
tecnocrhtica)) a la vista de la necessitat 
d'un nou internacionalisme capa5 d'opo- 
sar-se als dictats de les grans corporacions 
i la urgkncia d'innovació organitzativa pel 
que fa als moviments populars i la seva 
relació amb els poders. 
Francesc-Manuel Mun'oz 
Universitat Autbnoma de Barcelona 
Departament de Geografia 
Eh barris d'ADIGSA 
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, 1995. 
Col.lecci6 de 53 volums. 
El Departament de Benestar Social de la grafies sobre els barris d'habitatges de pro- 
Generalitat de Catalunya ha tingut I'en- moció pública construyts per I'adrninistra- 
cert de produir una col.lecci6 de mono- ció de I'Estat, i traspassats des del 1985 al 
244 Doc. Anil. Geoac 30, 1997 Ressenyes 
govern catali: són els ((barris d'ADIGSA)). 
Com és sabut, les sigles corresponen a 
((Administració, Promoció i Gestió)), I'em- 
presa pública que gestiona actualment 
aquest conjunt de polígons i barris d'habi- 
tatges, construi'ts majoritiriament entre 
les dtcades dels cinquanta i dels setanta 
per l'Instituto Nacional de la Vivienda i 
1'Obra Sindical del Hogar. A banda 
&aquest patrimoni, objecte de la col.lec- 
ció, i que constitueix la part principal del 
parc (més de seixanta mil habitatges), 
ADIGSA gestiona actualment uns altres 
u 
deu mil habitatges d'obra nova i alguns 
més adquirits al mercat privat. 
El conjunt de barris descrits dóna una 
idea de la magnitud de la tasca assumida 
U 
per aquesta entitat: es tracta de 53 barris 
inclosos en un total de 29 munici~is. dis- I ' 
t r ib~ts ,  d'una banda, en les comarques del 
Barcelonts, el Baix Llobregat, el Vallts 
Occidental i I'Oriental, Garraf, l'Alt 
Penedts, i el Maresme (que suposa fins a 
34 barris inclosos en la Regió Metropo- 
litana de Barcelona), i de l'altra, en el Bages, 
Anoia, el Berguedi, el Tarragonts, el Baix 
Camp, el Gironts, Osona i el Segrik (els 
19 restants). Els municipis que sobresur- 
ten són en primer lloc els de Barcelona i 
Terrassa (amb 6 cadascun); Manresa, 
Badalona, Tarragona, Girona, Reus i Sa- 
badell (3 cadascun), i I'Hospitalet (amb 2). 
Tot plegat, més de 300.000 habitants. 
Pel que fa a les característiques dels 
barris, presenten una gran diversitat. Si ens 
referim a la tipologia urbanística, existei- 
xen casos com el de la Urbanització 
Meridiana de Barcelona (el 52 de la col.lec- 
ció), que es proposi com a model d'habi- 
tatge públic del franquisme de postguerra, 
amb un cert estil de ciutat iardí noucen- 
tista clarament oposat a les propostes racio- 
nalistes aue el GATCPAC havia efectuat 
al barri de Sant Andreu. Tanmateix, amb 
els anys es va cap a un predomini del bloc 
a'illat gairebé absolut, a la vegada que 
des~ullat de la necessiria aualitat cons- 
tructiva i de serveis que podien fer més 
acceptable el model dels polígons d'habi- 
tatges. Aquests també varien molt quant 
a la seva erandiria, així com ver la seva 
u 
localirtació respecte als centres urbans: amb 
el temps, els polígons esdevingueren més i 
més grans i, per aixb, es desplapren a les 
irees més veriferiaues. fins a formar les I - 
conegudes ((ciutats dormitori)). El cas de 
Badia del Vallts (núm. 33), convertit en 
municipi el 1994, és paradigmitic de la 
darrera etapa d'aquest procés. 
Cobra ha estat dirigida per Eugeni 
Maduefio i Jaume Sayrach, periodista pro- 
fessional el  rimer, i antic rector de ~arrb-  
quia obrera i després polític el segon, i 
tots dos bons coneixedors del món dels 
suburbis obrers alqats al llarg del fran- 
quisme -especialment a Santa Coloma de 
Gramenet, imbit de la seva actuació-, de 
les dificultats que comportaven, i dels 
moviments ve'inals sorgits per reclamar- 
ne la dignificació. Per aixb han pogut dur 
a terme amb bon coneixement de causa 
l'organització de la col.lecci6. Ara bt, la 
seva tasca ha estat essencialment la de triar 
els autors ver a cada volum i marcar unes 
1 
pautes generals comunes a totes les mono- 
grafies. Així, els editors han reunit un total 
de 38 autors, la major part d'ells perta- 
nyents a l'imbit periodístic, i alguns dels 
quals han participat en més d'un títol. 
Entre els més presents es troben Jesús 
Conte o Montse Oliva, amb 4 volums 
cadascun; Xavier Muniera, Gabriel 
Pernau, i el doblet Joan Barneyl Xavier 
Vallvé, amb 3 volums, i cinc autors més 
ue participen amb dos volums cadascun. 
8s  de celebrar la presencia de la gebgrafa 
Merct Tatjer, tan bona coneixedora 
d'aquests temes, que tracta dos barris del 
municipi de Barcelona. 
Com s'ha dit, el guió és comú a tots 
els volums, de manera que el lector pot 
trobar a grans trets un mateix tipus d'in- 
formació al llarg de I'obra, cosa que faci- 
lita I'exercici de comparació. Aquesta 
estructura, simple i a la vegada prou 
implia, es divideix en 14 capítols, dels 
quals els 4 darrers són prbpiament anne- 
xos que inclouen reculls de dades i índexs: 
Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 30, 1997 245 
1) Un barri de Catalunya, presentació que 
inclou sempre dos plinols de situació 
general i especifica; 2) Marc histdric i 
geogrrijr, 3) Naixement del barri; 4) Les 
condicions de vida; 5) Deu anys 
JADIGSA, on s'especifiquen les realitza- 
cions de la institució al barri; 6) La gen2; 
7) Economia; 8) Entitat$ 9) Cultura; 10) 
El futur, 11) Cronologia; 12) fndex 
onomlirtir, 13) Fonts, i 14) Dades brisi- 
ques. De fet, I'estructura planteja una clara 
divisió temporal entre passat, present i 
futur. El passat -bisicament de l'apartat 
segon al quart- mostra sovint el camí de 
dificultats i reivindicacions vei'nals clue 
han acompanyat la major part d'aques- 
tes realitzacions; werb és també interes- 
' L  
sant la freqüent referencia a les epoques 
anteriors, auan en lloc dels blocs de cases 
. L  
s'hi trobaven masos amb segles d'histb- 
ria al darrere, tal com encara recorda la 
toponímia, o bé uns arbres, una font, una 
ermita.. . El present s'obre amb el traspis 
del barri a l'empresa pública de la Gene- 
ralitat, i la seva acció, que segueix dues 
línies: la rehabilitació d'habitatges i la 
dotació &equipaments. Després es passa 
a descriure diferents trets del barri: inde- 
fectiblement ens apareix una població 
d'origen immigrat perb amb un llarg perí- 
ode &assentament, i cada vegada menys 
jove; l'economia és sobretot el petit 
corners, perb també la crua realitat de 
I'atur; i els apartats sobre associacionisme 
i cultura mostren un cert desenvolu- 
pament d'aquests assentaments, perb se'n 
despren sobretot que hi ha un llarg camí 
per recórrer. Al capítol des&, el futur apa- 
reix no exempt de dificultats, tot i que el 
ba lan~ del procés de rehabilitació és sens 
dubte positiu. El conjunt de textos té 
també un altre valor: l'aportació de nom- 
brosos testimonis directes, siguin vei'ns 
dels barris, alcaldes, dirigents vei'nals, o 
antics propietaris rurals.. . Són molt útils, 
a més, els apartats finals, on és possible 
trobar amb facilitat dates i dades, així com 
bibliografies especialitzades per a qui vul- 
gui aprofundir en el tema. 
La col.lecci6 presenta finalment una 
notable diversitat si es contrasten els estils, 
el rigor de les dades, la frescor dels retrats, 
o el tractament de les polemiques, entre 
altres aspectes. $ el resultat lbgic de la va- 
rietat d'autors que s'hi han dedicat, i que 
dóna un conjunt forp notable, bé que amb 
algunes excepcions que potser pequen de 
superficials. Pel que fa als elements pol&- 
mics, aquests se centren, lbgicament, en la 
temitica urbanística. D'una banda, hi ha 
els nombrosos aspectes pendents de reha- 
bilitació o de dotació de serveis que recla- 
men contínues inversions: en llegir-ho, 
hom s'arriba a demanar si en alguns casos 
no fóra millor planejar la substitució inte- 
gral per nous habitatges, malgrat els cos- 
tos a curt termini -de fet, ja hi ha alguns 
casos de demolició, com a La Pau de 
Barcelona (núm. 53) o el previst de Sali- 
pota, a Súria (núm. 4), tots dos per causa 
de I'aluminosi, estesa com una ~ l a g a  entre 
molts d'aquests conjunts-. D'altra banda, 
qüestions menys visibles perb igualment 
greus, com la legalització de propietats de 
fet, o el sempre difícil tema de la privatit- 
zació de les inversions públiques, que 
només alguns autors treuen a la llum, perb 
que és decisiu en tota política urbanística. 
Com a conclusió cal dir que, si d'una 
banda el conjunt de l'obra adquireix un 
aire de promoció institucional de ala feina 
feta)) -un fet avui habitual entre les admi- 
nistracions públiques-, no és menys cert 
que, per l'abundincia i la varietat de la 
informació, en la majoria de casos inedi- 
ta, les monografies esdevenen una referen- 
cia de gran interts per als estudiosos del 
nostre urbanisme, a la vegada que una eina 
de divulgació especialment entre els ve'ins 
d'aquests barris -i e roba ble ment sobretot 
de la   oblació escolar-, la qual cosa cons- 
titueix un pas més en la normalització 
d'aquests espais residencials, nascuts gai- 
rebé tots en condicions ben difícils. 
Antoni Durri 
Universitat Autbnoma de Barcelona 
Departament de Geografia 


Els barris d'ADIGSA

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert