Exigències religioses de la política. Exigències polítiques de la religió

En aquest article, Lluís Duch investiga la relació existent entre l’esfera religiosa i l’esfera política en les societats europees contemporànies. Arriba a la conclusió que tant el religiós com el polític són i solen comportar-se com “dos germans enemics” que, malgrat les seves inevitables i, sovint, violentes batusses, no poden viure l’un sense l’altre. PARAULES CLAU: polític, religió, sagrat, secularització, teologia política. Religious Demands of Politics. Political Demands of Religion. ABSTRACT: In this article, Lluís Duch looks into the relationship between the religious and the political spheres in contemporary European societies. He reaches the conclusion that both the religious person and the politician usually behave as if they were “two enemy siblings” that, despite their unavoidable, and often violent, arguments, cannot live without each other. KEY-WORDS: politician, religion, sacredness, secularization, political theology

Religion and Politics in Catalonia Today

En aquest article, el professor Lluís Duch, especialment conegut per les seves aportacions antropològiques, explora la difícil i complexa relació entre l'esfera política i la religió en les nostres societats. Després de fer una diagnosi de les característiques de la societat actual, a partir d'una sòlida referència a analistes d'excepció, Duch identifica els problemes d'aquesta interacció tant en el nostre país com arreu d'Europa i suggereix vies de solució. PARAULES CLAU: Catalunya, el religiós, desafiliació, el polític.In this article, Prof. Lluís Duch, particularly known for his anthropological contributions, examines the difficult and complex relationship between the political sphere and religion in our societies. After making a diagnosis of the characteristics of current society, from a solid reference to exceptional analysts, Duch identifies the problems of this interaction both in our country and around Europe, and suggests some possible solutions. KEY-WORDS: Catalonia, religious, politics

Mite i narració

Aquest article intenta posar en relleu la funció central de la narració en el mite com a conseqüència de la centralitat que posseeix -o que hauria de posseir- la narració en l'articulació de l'existència humana. Tradicionalment, en les cultures més diverses i més allunyades geogràficament, la narració ha estat un element imprescindible per a portar a llum que la gramàticaés alguna cosa constitutiva de la natura humana, de tal manera que qualsevol crisi de l'humà sempre s'inicia a través de la distorsió de les estructures gramaticals. La narració és inseparable del mite perquè, com volia Ernst Bloch, no es limita a l'àmbit del dir,sinó que sobretot pertany al del voler-dir.This article seeks to emphasise the central function of narrative in myth as a consequence of the central importance narrative possesses -or should possess- in the articulation of human existence. Traditionally, in the most varied and geographically remote cultures, narrative has been an indispensable element in order to demonstrate that grammar is a constituent of human nature, so that any crisis within the human always starts out through a distortion of grammatical structures. Narrative is inseparable from myth because, as Ernst Bloch would have it, it is not limited to the sphere of saying but above all belongs to the sphere of wanting-to say

La formación docente y la universidad

El profesor Lluís Duch analiza la situación crítica de la enseñanza en la vida universitaria partiendo de sus categorías antropológicas desarrolladas a lo largo de su obra. Describe la tendencia burocrática e instrumental de la vida universitaria actual como un grave déficit que hay que superar y reflexiona sobre la necesaria distinción entre ciencia y sabiduría y sobre el valor de la palabra en los procesos de transmisión. PALABRAS CLAVE: transmisión, educación, universidad, palabra, ciencia, sabiduría. Teacher Training and University ABSTRACT: Professor Lluís Duch analyzes the critical situation of education in university life on the basis of his anthropological categories, developed throughout his work. He describes the bureaucratic and instrumental tendency of current university life as a serious deficit to be overcome and reflects on the necessary distinction between science and wisdom and on the value of the word in transmission processes. KEYWORDS: Transmission, education, university, word, science, wisdom

Antropologia de la comunicació

L'article defensa el plantejament que la comunicació construeix el centre cabdal de l'an-tropologia: qualsevol forma de presència de l'ésser humà en el món instaura un procés comunicatiu. El temps, l'espai, el sexe i les condicions psicològiques dels individus, entre d'altres, són variables històriques, condicionants i determinants alhora, de la comunicació humana. En néixer, l'ésser es troba totalment immergit en la natura i, alhora, separat de la cultura (i de l'alteritat). Mitjançant la comunicació que li posaran a l'abast de la mà les «estructures d'acollida», emprendrà la llarga marxa de distanciament respecte de la natura i d'apropament respecte de la cultura. Afirmar que l'esser humà és la seva cultura equival a dir que, per a bé o per a mal, la comunicació relacional és el seu constitutiu essencial.The article puts forward the argument that communication is the real centre of anthro-pology: any form of human presence in the world initiates a communicative process. Time, space, the sex and psychological condition of the individuals, among others, are historical variables, which both condition and determine human communication. At birth, a human being is totally immersed in nature and, at the same time, separated from culture (and otherness). Via the communication which puts at his disposal the «welcoming structures», he will being the long journey that distances him from nature and bring him closer to culture. To say that human beings are their own culture, is to say that, for better or for worse, relational communication constitutes their essence

El mite

En aquest treball, l'autor, conegut per les seves múltiples obres sobre antropologia i filosofia de la cultura, desenvolupa en clau autobiogràfica la seva reflexió personal sobre el mite i condensa en una breu síntesi les seves aportacions al llarg de més de trenta anys d'estudi. L'article recull una exposició oral que va desenvolupar en el Seminari de Persona i Pedagogia de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna

La crisis de Dios

El profesor Lluís Duch aborda en este artículo la cuestión de Dios en el marco de la sociedad postmoderna. Continuando algunas reflexiones sugeridas en su libro Un extraño en casa, Duch analiza el olvido del Dios judeocristiano en nuestra cultura y la emergencia de un politeísmo funcional en un contexto en el que se experimenta una creciente desmemoria y pérdida de referentes tradicionales. El autor realiza un lúcido diagnóstico de la situación contemporánea y describe la emergencia de la gnosis como propuesta de religión mundial.In this article, professor Lluís Duch approaches the issue of God in the framework of postmodern society. In line with some reflections suggested in his book, "Un extraño en casa", Duch analyses how the Judeo-Christian God has been forgotten in our culture, and how a functional polytheism has emerged in a context wiht a growing forgetfulness and loss of traditional references. The author carries out a lucid diagnosis of the contemporary situation and describes the emergence of gnosis as a proposal of worldwide religion

Mal i simbolisme

En aquest article, el professor Lluís Duch aborda una qüestió fonamental en l’antropologia: el mal. Partint de la reflexió de Paul Ricoeur sobre la simbòlica del mal, explora els diversos significats que té el mal en la vida humana a través del seu mètode antropològic que articula dialècticament l’estructura i la història. Enfront de la magnitud del mal en el món, l’antropòleg proposa una ètica de l’alteritat, del descentrament, de la resposta enfront del mal després d’explorar la raó del mal a través de la visió del demoníac de Paul Tillich. PARAULES CLAU: mal, símbol, estructura, història, demoníac. ABSTRACT: In this article, Prof. Lluís Duch tackles a fundamental issue in anthropology: evil. From Paul Ricoeur’s reflection on evil symbolism, he examines the different meanings that evil has in human life through his anthropological method that dialectically arranges structure and history. In front of the magnitude of evil in the world, the anthropologist proposes ethics of otherness, of decentralization, of the response in front of evil after examining the reason for evil through Paul Tillich’s vision of the demonic. KEYWORDS: evil, symbol, structure, history, demonic