Lliures volen: el blog com a espai lingüístic. Un treball sociolingüístic transversal amb alumnat de segon de batxillerat

Aquest article és el balanç, des del punt de vista didàctic, de tres cursos lectius amb l’ús del blog com a suport de l’aprenentatge presencial de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura per a segon de batxillerat. L’ús de les eines digitals i de la web 2.0 es va concretar en el blog Lliures volen (http://2nbatpacomolla.blogspot.com.es/) i es va dedicar a la reflexió sociolingüística. La consciència lingüística, la diglòssia, l’autoodi, són aspectes essencials de la nostra realitat lingüística quotidiana que no hauríem de defugir en l’ensenyament del català al País Valencià, on la llengua i la literatura encara es troben lluny d’una situació normalitat plena. L’ús del blog al llarg de tres cursos lectius es va centrar en l’assertivitat i l’autoestima lingüístiques i l’eliminació de prejudicis lingüístics entre l’alumnat de segon de batxillerat de l’IES Poeta Paco Mollà de Petrer (País Valencià) procedent de diversos pobles i ciutats del migjorn valencià com ara Petrer, Elda, Monòver, Novelda, Sax, Montfort, Pinós i Villena. En la valoració d’aquesta experiència també considerem aquells aspectos menys reeixits: l’autocrítica i les propostes de millora són dos punts innegociables en el camí per poder seguir endavant. Cal, però, ser conscients de la naturalesa experimental i canviant de les nostres experiències didàctiques, siguen amb eines digitals o amb altres tipus d’eines. Buscar nous camins i maneres amb les TIC en el present i en futur, amb tot, es presenta com una pràctica fonamental i necessària, amb un potencial fins ara impossible d’imaginar que hem d’aprofitar per a la reflexió sociolingüística en l’aula.This paper is the result, from a didactic point of view, of three school years in which blogging was used as a support in face-to-face learning in the subject of Valencian: Language and Literature with year 13 students. Digital tools and web 2.0 were put into practice in the blog Lliures volen (Freely they fly) (http://2nbatpacomolla.blogspot.com.es/), in which a sociolinguistic study played a key role. Linguistic awareness, diglossia and self-hate are representative aspects of our daily linguistic reality, and thus they should not be avoided in Catalan teaching in the Valencian Country, where Catalan language and literature are still far from normality. Blogging throughout the three school years focused in linguistic assertiveness and self-esteem, as well as getting rid of linguistic prejudices among year 13 students at IES Poeta Paco Mollà in Petrer (Valencian Country), coming from several nearby towns and villages, such as Petrer, Elda, Monòver, Novelda, Sax, Montfort, Pinós and Villena. When evaluating this experience, less outstanding aspects were also taken into account: self-criticism and improvement proposals are two non-negotiable facts key to carry on. However, we must be aware of the experimental and changing nature of our didactic experiences, both with digital or nondigital tools. Looking for new ways of using ICT now and in the future has become a must, an essential practice we should take advantage of to promote sociolinguistic discussion in the classroom

Christine Wilks’ Women, Politics and Poetics

In this paper we present a close reading of the electronic literature works Sitting Pretty (2004), IntraVenus (2005), Fitting the Pattern (2008) and Underbelly (2010) by Christine Wilks with the aim of reflecting on how the body of the “Woman” is represented in these works, through which mechanisms the gender is constructed in them and how these bodies of women are registered in a feminine and feminist genealogy. There is, without a doubt, in Wilks’s work a unitary discursive thread about gender identity that evolves and transforms as the narrative mechanisms of the author and, consequently, our reading process, change; the power of the word over the body in Sitting Pretty and the strength of the naked body in IntraVenus are the initial drawing of a particular and personal discourse about the genre that will become more complex and profound in Fitting the Pattern and Underbelly. In Fitting the Pattern we have to cut, sew and weave to know the thoughts of the daughter, the addressee of the pattern that is made. Reading, as an act of creative craftsmanship, coupled with the memory of women who rework, stitch after stitch, maternal relationships, in a textual fabric that makes the identity of a young woman and the memory of a long female genealogy. Genealogy which, on the other hand, is omnipresent in Underbelly, an immersive reading experience that introduces mining women in the 19th century England along with the thoughts of a sculptress about her process as an artist who is wondering about the possibility of being a mother. The texts that narrate Sitting Pretty, IntraVenus, Fitting the Pattern and Underbelly appear in the most diverse and heterogeneous forms, however the images in these works are representations of the body of the woman from different points of view: the physical body, the body of desire, the body covered, the inner body. These works, in addition, due to their specific and special characteristics, experience a process of poetization with peculiar rhetorical mechanisms that are configured in digital poetic narratives: orality, metaphors, alliterations, metonimies, rhythm, analogies, polysemy … Reading these four works is an interactive experience of the body, an intellectual dialogue about the meaning of the word and power, the body and the image, reading and memory, women and the creation through times and spaces and practicing, with reading, the exercise of a poetic and political view

Criatures i maternitat a “La mort i la primavera” de mercè rodoreda

Màster La Política de les Dones, Universitat de Barcelona. DUODA, Centre de recerca de dones, curs: 2020-2021. Tutora: María-Milagros Rivera Garreta

Cavallers de capa i capell, quantes estreles hi ha en el cel?». El cosmos femení en les rondalles tradicionals valencianes

Màster en Estudis de la Diferència Sexual, Universitat de Barcelona. DUODA, Centre de recerca de dones, curs: 2021-2022. Tutora: Laura Mercader AmigóEn aquest treball investigue de quina manera es mostren les dones en alguns contes de tradició oral valencians. Com a corpus d’anàlisi he disposat d’un centenar de rondalles recollides majoritàriament de dones al sud del País Valencià. He buscat en aquestes contalles com s’exemplifiquen i es posen en circulació conceptes com l’autoritat, la llengua materna, la grandesa de les dones, el plaer i el desig, l’excedència i el do, etc. He descobert que el simbòlic de la mare és ben present en aquestes històries tradicionals, no només en la narració en si sinó també en l’acció de contar-les sent, per gràcia d’aquest diàleg mediat, creadores d’espais de llibertat tant socials com simbòlics al marge del sistema patriarcal

Simposi Internacional "La Literatura en pantalla : textos, lectors i pràctiques docents" (1er : Barcelona, 3 i 4 d'octubre 2014)

Estas actas de simposio forma parte de las actividades del Proyecto de investigación I+D (EDU2011-26141), financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación.El comité organizador de este simposio no se responsabiliza de los contenidos y las afirmaciones que aparecen en estas actas.GRETEL (Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i educació literària) es un grupo de investigación reconocido y financiado por la Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya, 2009SGR1477.Han participado en el proyecto los investigadores de GRETEL: Teresa Colomer, Cristina Correro, Karla Fernández de Gamboa, Mireia Manresa, Ana Mª Margallo, Lucas Ramada, Neus Real, Lara Reyes y Celia Turrión; con la colaboración de otros miembros o alumnos del Máster de investigación o doctorandos como Cristina Aliagas, Mireia Auge, Brenda Bellorín, Christian Arenas, Carolina González, Juanita Grillo y Anna Juan.Agradecemos aquí la colaboración de las escuelas participantes en nuestro proyecto: CEIP Francesc Aldea de Terrassa, CEIP Orlandai de Barcelona, CEI Bell-lloc del Pla de Girona, INS Vila de Gràcia, Escola Pia Nostra Senyora de Barcelona, Escola Garbí d'Esplugues, IES Thos i Codina de Mataró, IES Damià Campeny de Mataró, EBM Can Caralleu de Barcelona.Resulta evidente que en las escuelas de nuestro entorno se ha extendido la utilización de las nuevas tecnologías en distintos niveles y aspectos de la enseñanza. Es habitual que profesores y alumnos recurran al ordenador para buscar información o realizar actividades en las distintas áreas de conocimiento y cabe señalar que la educación lectora digital se ha incorporado ya a los objetivos escolares hasta el punto de formar parte de las evaluaciones internacionales. Sin embargo, cuando estos mismos profesores y alumnos participan en actividades de promoción literaria y creación de hábitos de lectura utilizan obras impresas, manteniendo la lectura de ficción digital y el aprendizaje interpretativo de las obras multimodales prácticamente fuera de la escuela. Desde el equipo de investigación GRETEL de la Universitat Autònoma de Barcelona nos preguntamos si esto debería cambiar. Por ello GRETEL decidió proseguir su trayectoria de investigación sobre la producción infantil y juvenil actual abordando el análisis de la nueva ficción digital y su posible incidencia en la formación del lector literario. Así, durante tres años, hemos llevado a cabo un proyecto de investigación, financiado por el Ministerio Ciencia e Innovación, bajo el título: "Literatura infantil y juvenil digital: producción, usos lectores, recepción y prácticas docentes". GRETEL convocó un simposio internacional: "Literatura en pantalla: textos, lectores y prácticas docentes" (Barcelona 3-4/10/2014) en el que ofrecer sus resultados, invitar a investigadores que han iluminado nuestro trabajo para profundizar en sus aportaciones y abrir un espacio a la comunidad investigadora y educativa para difundir sus propios proyectos y prácticas innovadoras, colaborando así al avance de todos