Patterns of jaw coarticulatory direction and linguomandibular coordination in VCV sequences

Data on lingual movement, dorsopalatal contact and F2 frequency presented in previous papers of ours (Recasens, 2002; Recasens and Pallarès, 2001; Recasens, Pallarès and Fontdevila, 1997) suggest that the degree of articulatory constraint (DAC) model accounts to a large extent for the extent and direction of tongue dorsum coarticulation in VCV and CC sequences. A goal of this investigation is to verify the predictions of this model with respect to jaw V-to-V effects in VCV sequences using articulatory movement data collected with electromagnetic articulometry (EMA)

Acoustic characteristics of velar stops and velar softening in German, Polish and Catalan

Two hypotheses have been proposed in order to account for velar softening, i.e., a process through which /k/ changes to an affricate. Whereas one hypothesis states that for the process to apply the velar stop has to be realized as an (alveolo) palatal stop (articulation-based hypothesis), the other claims that velar softening is triggered by acoustic similarity between the input and output segments (acoustic equivalence hypothesis). The present paper investigates the acoustic equivalence hypothesis by comparing several acoustic properties of /k/ in various vowel contexts with those of /ts , ts , tc / for three languages differing in stop burst aspiration, i.e., German, Polish and Catalan. Results suggest that the acoustic equivalence hypothesis could account for velar softening in aspirated velar stops but not in unaspirated velar stops. The results also provide an explanation as to why aspirated velar stops are prone to undergo softening more easily when followed by front vocalic segments than in other contexts and position

Coarticulació i assimilació en fonologia : dades de moviment lingual sobre els grups consonàntics amb C2=/d/ en català

This paper uses the electromagnetic midsagittal articulometry technique (EMMA) for the investigation of tongue tip and tongue blade activity during the production of Catalan clusters consisting of consonants specified for adjacent places of articulation. C2 of these clusters is /d/ (a dental in Catalan); C1 is either an alveolar (/1/, /n/, /r/, /z/), a post-alveolar (/ʒ/) or an alveopalatal (/ʎ/). Apical and laminal trajectories for these clusters are compared to those for intervocalic /d/ and for intervocalic C 1. Data show the presence of a single dental articulation for /nd/ and /1d/ and of two sequential articulatory places (alveolar for Cl and dental for C2) in the case of the cluster /rd/. The clusters /zd/ and /ʒd/ are produced with an alveolar place followed by an intermediate place between the dental and the alveolar zone, which indicates progressive co-articulatory effects (or even progressive assimilation) from Cl fricative onto C2=/d/. Finally, the production of the sequence /ʎd/ involves presumably gestural blending resulting into an intermediate location between that for C1 and that for C2. The notion of «articulatory constraint» is discussed in the light of these results

Dispersió i variabilitat de les vocals catalanes

Els dialectes catalans (central, nord-occidental, valencià, balear) presenten, en la pronúncia de les vocals, diferències significatives que han estat estudiades en un treball minuciós dut a terme per investigadors de la UAB i de l'Institut d'Estudis Catalans. L'estudi analitza les diferències de timbre i de contacte lingual a la superfície del paladar entre les vocals d'aquells dialectes.Los dialectos catalanes (central, noroccidental, valenciano, balear) presentan, en la pronunciación de las vocales, diferencias significativas que han sido estudiadas en un trabajo llevado a cabo por investigadores de la UAB y del Instituto de Estudios Catalanes. El estudio analiza las diferencias de timbre y de contacto linguopalatal en la superficie del paladar entre las vocales de aquellos dialectos

Interpretación de algunos cambios fonéticos en las lenguas romances

In this article the author presents some ideas about the articulatory and perceptual mechanisms that may be involved in some major phonetic changes of the Romance languages, such as the evolution of Latino groups MB, ND and MN or the voicing of intervocalic voiceless stops comparing these ideas with those submitted by other Romance linguists in the pastEn este artículo el autor presenta algunas ideas sobre los mecanismos articulatorios y perceptivos que pueden haber intervenido en algunos de los principales cambios fonéticos de las lenguas romances, como por ejemplo, la evolución de los grupos latinos MB, ND y MN o la sonorización de las oclusivas sordas intervocálicas, comparando estas ideas con las expuestas por otros roma-nistas en el pasad

Futur dels estudis de fonètica experimental del català

Proposta d'un pla de recerca sobre fonètica experimental: estat actual dels estudis, metodologia i instrumentació. Aspectes essencials que cal tenir en compte en el tractament del vocalisme i el consonantisme

El sistema de magnetometría EMA aplicado al estudio de la producción del habla

Este trabajo describe el funcionamiento del sistema de articulometria midsagital electromagnética (EMA) Articulograph AG 1 00 de Carstens Medizine!ektronik. También proporciona detalles sobre la calibración del sistema así como sobre algunos aspectos que deben ser tenidos en cuenta durante una sesión experimental (por ejemplo, colocación de los sensores y del casco, obtención de la superficie del paladar) y para un análisis satisfactorio de los datos (corrección del movimiento de la cabeza, normalización de medidas). Se ilustra el proceso de obtención de datos de desplazamiento articulatorio y de velocidad, y se muestra cómo dichos datos pueden ser utilizados para el estudio de la coarticulación e implementados con datos electropalatográficos y acústicosThis paper describes the operation of the electromagnetic midsagittal articulometry (EMA) system Articulograph AG 100 from Carstens Medizinelektronik. It also gives details about the system calibration procedure and about several aspects which need to be taken care of during a recording session (e.g., coils and helmet placement, palate surface tracking) and for EMA data analysis (head movement correction, data normalization). The paper illustrates the extraction method of articulatory displacement and velocity, and shows how articulatory movement data can be applied to the study of coarticulation and may be implemented with electropalatographic and acoustic dat

Estudi experimental de les consonants fricatives del mallorquí i del valencià

Dades electropalatogràfiques i acústiques indiquen que /s/ i /ʃ/són més anteriors en valencià que en mallorquí. A més a més, la /s/ valenciana és menys palatalitzada que la mallorquina per tal com s'articula amb menys contacte dorsopalatal i una constricció lingual més ampla en el primer dialecte. En qualsevol cas, els parlants valencians distingeixen les dues fricatives, sobretot pel que fa al grau de contacte dorsopalatal i a l'indret i a la llargada de la constricció alveolar, si bé aquesta diferència és clarament inferior a la que exhibeixen els parlants mallorquins. En valencià (però no pas en mallorquí), la realització de /s/ final de mot darrera de consonant palatal en mots com alls i anys està generalment a mig camí entre la corresponent a la /s/ de permís i a la /ʃ/ de guix. El fet que, en relació amb el mallorquí, la /s/ valenciana sigui menys palatalitzada de forma general però més palatalitzada (sense igualarse amb /ʃ/) en posició final de mot darrera de consonant palatal, suggereix que els grups finals de alls i anys experimenten coarticulació retardatòria en valencià. S'adiu amb aquesta possibilitat el fet que l'epèntesi d'oclusiva pugui actuar més freqüentment en el grup /s/ que en la seqüència /ʃs/ en aquest dialecte. A la llum de les dades articulatòries i acústiques d'aquest estudi, proposem una interpretació d'alguns aspectes relatius a l'evolució històrica de les dues fricatives linguals en català dialectal.Electropalatographic and acoustic data show that /s/ and /ʃ/ are fronter in Valencian than in Majorcan. Moreover, Valencian /s/ is less palatalized than Majorcan /s/ because it is articulated with less dorso-palatal contact and the tongue constriction is produced over a wider area. In any case, Valencian speakers distinguish the two fricatives, especially as regards the degree of dorso-palatal contact, and the place and length of the alveolar constriction, although this difference is clearly less pronounced than for Majorcan speakers. In Valencian (but not Majorcan), the realization of word-final /s/ after a palatal consonant, as in alls and anys, is generally half way between that of the /s/ of permís and the /ʃ/ of guix. The fact that, in comparison with Majorcan, Valencian /s/ is less palatalized on the whole, but more palatalized (without merging with /ʃ/) in word-final position after a palatal consonant, suggests that the final clusters of alls and anys undergo carryover co-articulation in Valencian. This possibility is supported by the fact that stop epenthesis operates more frequently in the cluster /_s/ than in the sequence /ʎs/ in this dialect. In the light of the articulatory and acoustic data in this study, we propose an interpretation of some aspects about the historical evolution of lingual fricatives in Catalan dialects