Notes bibliogràfiques sobre el Jesús de la història. A propòsit de l'obra de Lluís Busquets sobre Jesús

L'autor fa un intent de resumir a la manera d'un periodista el que s'ha dit sobre el Jesús de la història en l'exegesi contemporània. No és tracta doncs d'una investigació personal pròpiament dita. El defecte és que en la seva anàlisi sovint no es té en compte el camí -obligat- del mètode històrico crític per afirmar moltes de les coses que es contenen en el llibre. D'altra banda és de lloar no solament el que l'obra estigui literàriament ben escrita sinó també plena de simpatia per Jesús de Natzaret. Més encara és l'obra d'un creient.The author attempts to summarize, in a journalistic way, what has been said about the historical Jesus in contemporary exegesis. Therefore, properly speaking, it is not a personal research. The fault is that, in its analysis, the obligatory path of the historical-critical method is often not taken into account for affirming many of the things contained in the book. On the other hand it is worth praising not only that the work is literarily well written but also that it is full of sympathy for Jesus of Nazareth. Moreover, it is the work of a believer

Consideracions sobre els models operístics entre 1875 i 1936

El artículo analiza la producción operística en nuestro país en el transcurso de tres períodos: 1875-1888, 1888-1902 y 1902-1936. Cada uno de ellos tiene unas características definidas, que se evidencian tanto en la producción propia como en la recepción de los modelos europeos, así como en la intensidad del hecho operístico en relación con otras manifestaciones musicales de la misma época. (J.C.B.)L'article analyse la production d'opéras dans notre pays durant trois périodes : 1875-1888, 1888-1902 et 1902-1936. Chacune de ces périodes ont des caractéristiques déterminées qui se manifestent autant dans la production propre que dans la réception des modèles européens, ainsi que dans l'intensité de ce genre en comparaison avec d'autres manifestations musicales de la même époque. (J.C.B.)The article analyses operatic production in this country during over periods: 1875-1888, 1888-1902 and 1902-1936. Each period has defined characteristics, demonstrated through both local production and the reception of European models, as well as the intense interest in opera compared to other musical forms in the same period. (J.C.B.)Der Artikel analysiert die Opernproduktion in unserem Land im Laufe von drei Zeiträumen: 1875-1888, 1888-1902 und 1902-1936. Jeder von ihnen hat einige definierte Merkmale, die sich sowohl in der Produktion selbst wie in der Rezeption der europäischen Modelle, als auch in der Intensität der Opernaktivität in Verbindung mit anderen musikalischen Äußerungen der selben Epoche offensichtlich machen. (J.C.B.

La influència del moviment gnòstic en la història cultural europea

La finalitat de l’article és mostrar que des del començament dels grans moviments gnòstics d’escola (s. II dC) la tendència al dualisme gnòstic (tant pel que fa a la vivència religiosa com al pensament filosòfic) és una constant a través dels segles, fins arribar al segle XXI. La història de la cultura europea oriental i occidental al llarg dels segles ho fa palès. L’estudi vol fer un resum, doncs, del que el món gnòstic ha dit i fet de més representatiu al llarg de la nostra història a través dels docetes, maniqueus, montanistes, messalians, etc. Per fer-ne veure l’evolució, la llista s’ha ubicat segons cronologia en els diversos països o regions i tenint en compte els diferents accents culturals provinents del grec, llatí, albanès, dialectes italians, occità, provençal, català, francès, hongarés, hebreu (llengües eslaves: búlgar, croata, bosnià, rus), etc. El llistat, tot i no ser complet, palesa prou bé l’abast cultural del gnosticisme. Així i tot no es podia deixar a part una breu descripció de la càbala, perquè (pace G. G. Scholem) en ella el pensament gnòstic d’origen jueu té una importantíssima revifalla des de finals del segle XII a Provença fins avui mateix.The aim of the article is to show that from the beginning of the great movements of the Gnostic school of the 2nd cent. AD the tendency towards a Gnostic dualism (in religious life as well as in philosophical thought) can be seen as a constant factor throughout the centuries, right up to the 21st. The history of Eastern and Western European history over the centuries makes this clear. This study seeks to summarise the most representative words and deeds of the Gnostics in the course of our history, through the docetists, the Manicheans, the Montanists, the Messalians, etc. In order to make the evolution apparent, the list has followed a chronological order according to the various countries or regions and has taken into account the diverse cultural emphases brought by the Greek, Latin, Albanian, Italian dialects, Occitan, Provencal, Catalan, French, Hungarian, Hebrew (the Slavonic languages: Bulgarian, Croatian, Bosnian, Russian, etc). For all that the list is not complete, it demonstrates the cultural extent of Gnosticism. In addition, it is important to include a brief description of the Cabala, because within that (pace G. G. Scholem) Gnostic thought of a Jewish origin experienced a considerable revival from the end of the 12th century in Provence and it continues right up to the present day

El projecte d'estrena al Teatro Real de Madrid de l'òpera Els Pirineus, a través de la correspondència de Víctor Balaguer a Felip Pedrell : estratègies i malvolences

For Felip Pedrell, the opera Els Pirinew was meant as the starting point for his project of nationalist music. Victor Balagué, author of the libretto and also of the literary work on which the opera was based, was one of the most active members of the Catalan literary movement known as the 'Renaixenqa'. The correspondence between the two, composer and writer, draws together the most intirnate details of the process of opera cornposition, at the sarne tirne as reflecting the very evident discrepancies in aesthetic ideals between Pedrell and Balaguer. Frorn the outset we are able to deduce the clarity of the cornposer's ideas. And the moments of varying fortune that the work undenvent throughout its promotional phase explain the great success that it was later to have. This selection of collected letters constitutes a historical document of considerable irnportance.Para Felip Pedrell, la Ópera Els Pirineus debia representar el inicio de su propuesta de música nacionalista. Víctor Balaguer, autor del libreto, y, a su vez, de la obra literaria en la que se basaba la obra, era uno de 10s precursores mas activos del movimiento catalán de la ((Renaixengan. La correspondencia entre ambos, compositor y literato, recoge 10s mas íntimos detalles del proceso de composición de la ópera, al mismo tiempo que refleja las diferencias palpables entre el ideari0 estético de Pedrell y el de Balaguer; podemos deducir la claridad de idea del compositor ya desde el inicio. Los avatares por 10s que pas6 la fase de promoción de la obra explica la suerte que a esta le cup0 en el futuro. La selección del epistolari~ que ahora se publica constituye un documento histórico de primera mano