Matèria primera i producció de ceràmiques : la gestió dels recursos minerals per a la manufacturació de ceràmiques del 3100 al 1500 cal ane al nordest de la Península Ibèrica /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaPenden

Tierras, pastas y vasos : algunas cuestiones en torno a la investigación sobre la gestión de las materias primas para hacer cerámica

La investigación sobre las estrategias de gestión de las materias primas constituye, sin duda, una de las vías de estudio más ampliamente desarrolladas en el marco de la proliferación de los estudios tecnológicos sobre las producciones cerámicas realizadas por las comunidades humanas durante la prehistoria reciente, como demuestran la cantidad de estudios de este tipo realizados los últimos 30 años. Sin embargo, la evaluación del impacto de estos estudios en las discusiones más generales sobre los procesos de desarrollo y cambio de esas comunidades nos lleva a plantear la necesidad de avanzar en la formulación de propuestas teóricas y metodológicas que permitan definir marcos de investigación más robustos con los que proponer hipótesis interpretativas sustantivas sobre determinados aspectos de las formas de organización de la producción y consumo de aquellas comunidades. En este trabajo se plantean algunas cuestiones que, sin ánimo de ser exhaustivos, creemos que deben abordarse en la evolución de los estudios sobre las estrategias de gestión de las materias primas para hacer cerámica en el pasado. Estas cuestiones deben servir tanto para mejorar la comprensión del papel de estos trabajos en un marco de discusión más general como para plantear a los investigadores especializados algunos aspectos que habría que abordar para conseguir dotar de mayor consistencia esta vía de estudio.La recerca sobre les estratègies de gestió de les matèries primeres constitueix, sens dubte, una de les vies d'estudi més àmpliament desenvolupades en el marc de la proliferació dels estudis tecnològics sobre les produccions ceràmiques realitzades per les comunitats humanes durant la prehistòria recent, com ho demostra la quantitat d'estudis d'aquest tipus realitzats els últims trenta anys. No obstant això, l'avaluació de l'impacte d'aquests estudis en les discussions més generals sobre els processos de desenvolupament i canvi d'aquestes comunitats ens porta a plantejar la necessitat d'avançar en la formulació de propostes teòriques i metodològiques que permetin definir marcs de recerca més robustos amb els quals proposar hipòtesis interpretatives substantives sobre determinats aspectes de les formes d'organització de la producció i consum d'aquelles comunitats. En aquest treball es plantegen algunes qüestions que, sense ànim de ser exhaustius, creiem que han d'abordar-se en l'evolució dels estudis sobre les estratègies de gestió de les matèries primeres per fer ceràmica en el passat. Aquestes qüestions han de servir tant per millorar la comprensió del paper d'aquests treballs en un marc de discussió més general com per plantejar als investigadors especialitzats alguns aspectes que caldria abordar per aconseguir dotar de major consistència aquesta via d'estudi.Research on the strategies for the management of raw materials is undoubtedly one of the most widely developed courses of study in the context of the extension of technological studies on ceramic production carried out by human communities during the recent prehistory, as evidenced by the number of such studies carried out over the last 30 years. However, the assessment of the impact of these studies on broader discussions on the development and change processes of these communities leads us to consider the need to advance the formulation of theoretical and methodological proposals to define more robust research frameworks that will allow us to come up with substantive interpretative assumptions on certain aspects of the organization of production and consumption of these communities. This work raises some issues that, while not being exhaustive, we believe should be addressed in the evolution of studies on raw material management strategies to make pottery in the past. These issues should serve both to improve understanding of the role of these studies in a more general discussion framework and to raise with specialized researchers some issues that need to be addressed in order to achieve greater consistency in this way of study

Red ware: characterizing a pottery production at Tell Halula at mid sixth millennium cal bc

Una de las producciones cerámicas más reconocidas de Oriente Próximo es la cerámica Halaf, si bien esta aparece acompañada de otras producciones como es la denominada red ware. Este tipo de producción se caracteriza por tener una pasta anaranjada y un acabado pulido en gris claro y rojo oscuro asociado a cuencos y platos abiertos, algunos de ellos pintados de color oscuro con motivos geométricos básicos.One of the most easily recognized ceramic productions in Near East is the Halaf pottery among other productions such as red ware. This kind of ware is well defined because of its characteristic clay with a light gray and dark red slip associated to closed bowls and open dishes, some of them painted with dark geometric motifs

Ritual funerari i societat durant la Primera Edat del Ferro al Vallès : el Pla de la Bruguera-Centre de Distribució Sony (Castellar del Vallès)

Aquest article ha estat realitzat a partir del text de la conferència que, amb el mateix títol i dins del curs "El Neolític al Vallès" varem realitzar el dia 4 de març de 1997 al Museu d'Història de Sabadell

Investigating livestock management in the early Neolithic archaeological site of Cabecicos Negros (Almería, Spain) from the organic residue analysis in pottery

Unidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-MThis paper seeks to reconstruct the management of food resources in the early Neolithic site of Cabecicos Negros in southeastern Spain. For this purpose, we have studied 29 potsherds from Cabecicos Negros (Andalusia, Spain). Applying the methods of gas chromatography and mass spectrometry we were able to recompose the daily use of the sherds related to the consumption and storage of food products. Among the results obtained in this work, we were able to show new evidence of the exploitation of dairy products in the south of the Iberian Peninsula, as well as provide information on the exploitation and management of the early domestic animals herds. To improve the archaeological results obtained, isotopic results were compared with a modern reference of 53 fat samples from the adipose tissue of domestic pigs and wild boars

La Cova del Sardo de Boí i l'explotació de l'alta muntanya als Pirineus occidentals en època neolítica

Les excavacions arqueològiques a la Cova del Sardo de Boí (anys 2006 a 2008) junt a un extens programa de prospecció arqueològica al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han permès documentar el procés de colonització i poblament dels espais d'alta muntanya del nord-oest de Catalunya des de inicis de l'Holocè. La seqüència prehistòrica de la Cova del Sardo cobreix pràcticament tres mil anys, entre el 5.500 i el 2.500 ca lANE. Junt amb d'altres jaciments documentats aporta indicis sobre les dinàmiques del poblament neolític en petits abrics i cavitats, que a partir del 3.000 calANE esdevé molt més intens i extens i experimenta una profunda modificació entorn el 2.400 calANE. Les dades paleoecològiques obtingudes a la zona completen la imatge d'aquestes primeres ocupacions humanes en aquest sector dels Pirineu