The Prognostic Value of BRCA1 mRNA Expression Levels Following Neoadjuvant Chemotherapy in Breast Cancer

A fraction of sporadic breast cancers has low BRCA1 expression. BRCA1 mutation carriers are more likely to achieve a pathological complete response with DNA-damage-based chemotherapy compared to non-mutation carriers. Furthermore, sporadic ovarian cancer patients with low levels of BRCA1 mRNA have longer survival following platinum-based chemotherapy than patients with high levels of BRCA1 mRNA. hybridization, and BRCA1 mRNA was analyzed in a subset of 41 patients for whom sufficient tumor tissue was available by real-time quantitative PCR. Median time to progression was 42 months and overall survival was 55 months. In the multivariate analysis for time to progression and overall survival for 41 patients in whom BRCA1 could be assessed, low levels of BRCA1 mRNA, positive PR and negative lymph node involvement predicted a significantly lower risk of relapse, low levels of BRCA1 mRNA and positive PR were the only variables associated with significantly longer survival.We provide evidence for a major role for BRCA1 mRNA expression as a marker of time to progression and overall survival in sporadic breast cancers treated with anthracycline-based chemotherapy. These findings can be useful for customizing chemotherapy

ICO-ICS Praxis para el tratamiento médico y con irradiación del cáncer de orofaringe, hipofaringe, laringe y nasofaringe

Tractament mèdic; Tractament amb irradiació; Càncer de cap i coll; Carcinoma de nasofaringeTratamiento médico; Tratamiento con irradiación; Cáncer de cabeza y cuello; Carcinoma de nasofaringeMedical treatment; Irradiation treatment; Head and neck cancer; Nasopharyngeal carcinomaL’anomenat càncer de cap i coll engloba un grup de tumors malignes localitzats en diverses zones de les vies aerodigestives superiors: sins paranasals, nasofaringe, orofaringe (amígdala, paladar tou, base de la llengua), hipofaringe, laringe, cavitat oral (mucosa oral, geniva, paladar dur, llengua i terra de la boca) i glàndules salivals. L'objectiu d'aquest document és - Desenvolupar, difondre, implementar i avaluar resultats de la ICO-ICSPraxi per al tractament del càncer d’orofaringe, hipofaringe, laringe i nasofaringe. - Disminuir la variabilitat terapèutica entre els pacients tractats en els diversos centres d’aquesta institució. - Implementar els resultats de la terapèutica en els pacients amb càncer de càvum, orofaringe, hipofaringe o laringe tractats d’acord amb les recomanacions d’aquesta guia

TTCC-2019-02: real-world evidence of first-line cetuximab plus paclitaxel in recurrent or metastatic squamous cell carcinoma of the head and neck

ObjectivesThe aim of this study was to confirm the efficacy of the ERBITAX scheme (paclitaxel 80 mg/m2 weekly and cetuximab 400 mg/m2 loading dose, and then 250 mg/m2 weekly) as first-line treatment for patients with recurrent/metastatic squamous cell carcinoma of the head and neck (SCCHN) who are medically unfit for cisplatin-based (PT) chemotherapy.Materials and methodsThis retrospective, non-interventional study involved 16 centers in Spain. Inclusion criteria were to have started receiving ERBITAX regimen from January 2012 to December 2018; histologically confirmed SCCHN including oral cavity, oropharynx, hypopharynx, and larynx; age ≥18 years; and platinum (PT) chemotherapy ineligibility due to performance status, comorbidities, high accumulated dose of PT, or PT refractoriness.ResultsA total of 531 patients from 16 hospitals in Spain were enrolled. The median age was 66 years, 82.7% were male, and 83.5% were current/former smokers. Patients were ineligible to receive PT due to ECOG 2 (50.3%), comorbidities (32%), PT cumulative dose ≥ 225 mg/m2 (10.5%), or PT refractoriness (7.2%). Response rate was 37.7%. Median duration of response was 5.6 months (95% CI: 4.4–6.6). With a median follow-up of 8.7 months (95% CI: 7.7–10.2), median PFS and OS were 4.5 months (95% CI: 3.9–5.0) and 8.9 months (95% CI: 7.8–10.3), respectively. Patients treated with immunotherapy after ERBITAX had better OS with a median of 29.8 months compared to 13.8 months for those who received other treatments. The most common grade ≥ 3 toxicities were acne-like rash in 36 patients (6.8%) and oral mucositis in 8 patients (1.5%). Five (0.9%) patients experienced grade ≥ 3 febrile neutropenia.ConclusionThis study confirms the real-world efficacy and tolerability of ERBITAX as first-line treatment in recurrent/metastatic SCCHN when PT is not feasible. Immunotherapy after treatment with ERBITAX showed remarkable promising survival, despite potential selection bias

Factores pronósticos y predictivos de respuesta en pacientes con carcinoma escamoso de cabeza y cuello

Introducció: Els carcinomes escamosos de cap i coll (CECC) són tumors que es diagnostiquen freqüentment en una fase localment avançada, fet que condiciona un modest pronòstic. Tot i el maneig multidisciplinari, presenten una supervivència global (SG) menor a 40% als 5 anys, deguda a 50-60% de recurrències locals i 20-30% de metàstasi a distància als 2 anys. Per tot això, hi ha una necessitat de detectar biomarcadors que ens ajudin a seleccionar la millor modalitat terapèutica per a cada pacient i a desenvolupar noves estratègies que reverteixin les resistències als tractaments convencionals. Objectius: Amb la hipòtesi que els nivells d'expressió de gens implicats en les vies de reparació de l'ADN i l'activació de la via de l'transductor de senyal i activador de la transcripció 3 (STAT3) poden jugar un paper pronòstic i predictiu de resposta a diferents tractaments de CECC, avaluem la correlació dels primers amb l'eficàcia a l'quimioradioteràpia (QRT) amb platí i de la segona amb la de la combinació de paclitaxel i cetuximab. Material i mètodes: Per avaluar el primer objectiu, vam determinar els nivells d'expressió d'ARNm dels gens BRCA1, RAP80, proteïna 1 de unió a p53 (53BP1), mediador del punt de control de el dany de l'ADN 1 (MDC1) i RNF8, tots ells relacionats amb la reparació de l'ADN, i els correlacionem amb la resposta i la SG en 72 pacients amb CECC localment avançat (CECC-LA) tractats amb carboplatí setmanal AUC 2 i radioteràpia (RT). Per avaluar el segon objectiu, analitzem retrospectivament les mostres tumorals disponibles de 52 pacients d'una sèrie amb CECC recurrent / metastàsic (CECC R / M) tractats amb paclitaxel i cetuximab entre 2008 i 2017, i vam determinar els nivells transcripcionals de STAT3, l'expressió de STAT3 fosforilat (pSTAT3) i la hipermetilació de promotor del gen de la fosfatasa T de proteïna tirosina de tipus receptor (PTPRT). Resultats: A la primera sèrie, la resposta completa (RC) a la QRT va ser significativament superior en els pacients que tenien tumors amb nivells baixos de 53BP1 en comparació amb aquells amb tumors amb nivells elevats, i s'acompanyava d'una tendència a una millor SG. Per a un petit grup de pacients amb tumors amb baixa expressió de 53BP1 i BRCA1 o RAP80 alt, la taxa de RC encara era superior. A la segona sèrie, 58,82% dels tumors van presentar metilació de promotor de PRPRT i aquesta es va associar significativament amb una menor taxa de resposta (TR) a paclitaxel i cetuximab. La sobreexpressió de la proteïna pSTAT3 es va detectar en el 66,67% dels tumors i també es va correlacionar amb resistència a el tractament, encara que no es van obtenir diferències significatives. Conclusions: En el nostre primer treball vam observar que l'eficàcia de la RT en combinació amb carboplatí en el tractament de CECC-LA es correlaciona amb els nivells d'expressió d'ARNm de 53BP1 i que els nivells d'expressió d'ARNm de BRCA1 i RAP80 semblen reforçar el seu valor predictiu . En el nostre segon treball, l'activació de la via STAT3, valorada per la sobreexpressió de pSTAT3 i regulada per la metilació de l'promotor de PTPRT, prediu resistència a paclitaxel i cetuximab en CECC R/M.Introducción: Los carcinomas escamosos de cabeza y cuello (CECC) son tumores que se diagnostican frecuentemente en una fase localmente avanzada, hecho que condiciona un modesto pronóstico. A pesar del manejo multidisciplinar, presentan una supervivencia global (SG) menor al 40% a los 5 años, debida a un 50-60 % de recurrencias locales y un 20-30% de metástasis a distancia a los 2 años. Por todo esto, existe una necesidad de detectar biomarcadores que nos ayuden a seleccionar la mejor modalidad terapéutica para cada paciente y a desarrollar nuevas estrategias que reviertan las resistencias a los tratamientos convencionales. Objetivos: Con la hipótesis de que los niveles de expresión de genes implicados en las vías de reparación del ADN y la activación de la vía del transductor de señal y activador de la transcripción 3 (STAT3) pueden jugar un papel pronóstico y predictivo de respuesta a diferentes tratamientos del CECC, evaluamos la correlación de los primeros con la eficacia a la quimiorradioterapia (QRT) con platino y de la segunda con la de la combinación de paclitaxel y cetuximab. Material y métodos: Para evaluar el primer objetivo, determinamos los niveles de expresión de ARNm de los genes BRCA1, RAP80, proteína 1 de unión a p53 (53BP1), mediador del punto de control del daño del ADN 1 (MDC1) y RNF8, todos ellos relacionados con la reparación del ADN, y los correlacionamos con la respuesta y la SG en 72 pacientes con CECC localmente avanzado (CECC-LA) tratados con carboplatino semanal AUC 2 y radioterapia (RT). Para evaluar el segundo objetivo, analizamos retrospectivamente las muestras tumorales disponibles de 52 pacientes de una serie con CECC recurrente/metastásico (CECC R/M) tratados con paclitaxel y cetuximab entre 2008 y 2017, y determinamos los niveles transcripcionales de STAT3, la expresión de STAT3 fosforilado (pSTAT3) y la hipermetilación del promotor del gen de la fosfatasa T de proteína tirosina de tipo receptor (PTPRT). Resultados: En la primera serie, la respuesta completa (RC) a la QRT fue significativamente superior en los pacientes que tenían tumores con niveles bajos de 53BP1 en comparación con aquellos con tumores con niveles elevados, y se acompañaba de una tendencia a una mejor SG. Para un pequeño grupo de pacientes con tumores con baja expresión de 53BP1 y BRCA1 o RAP80 alto, la tasa de RC todavía era superior. En la segunda serie, 58,82% de los tumores presentaron metilación del promotor de PRPRT y ésta se asoció significativamente con una menor tasa de respuesta (TR) a paclitaxel y cetuximab. La sobreexpresión de la proteína pSTAT3 se detectó en el 66,67% de los tumores y también se correlacionó con resistencia al tratamiento, aunque no se obtuvieron diferencias significativas. Conclusiones: En nuestro primer trabajo observamos que la eficacia de la RT en combinación con carboplatino en el tratamiento del CECC-LA se correlaciona con los niveles de expresión de ARNm de 53BP1 y que los niveles de expresión de ARNm de BRCA1 y RAP80 parecen reforzar su valor predictivo. En nuestro segundo trabajo, la activación de la vía STAT3, valorada por la sobrexpresión de pSTAT3 y mediada por la metilación del promotor de PTPRT, predice resistencia a paclitaxel y cetuximab en CECC R/M.Background: Head and neck squamous cell carcinomas (HNSCC) are tumors that are frequently diagnosed in a locally advanced phase, a fact that determines a bad prognosis. Despite multidisciplinary management, they have a 5-year overall survival (OS) of less than 40%, due to 50-60% local recurrences and 20-30% 2-year distant metastases. For this reason, there is a need to detect biomarkers that help us to select the best therapeutic modality for each patient and develop new strategies to reverse resistance to conventional treatments. Objectives: With the hypothesis that the expression levels of genes involved in DNA repair pathways and the activation of the signal transducer and activator of transcription 3 (STAT3) pathway may play a prognostic and predictive role in response to different HNSCC treatments, we evaluated the correlation of the first ones with the efficacy of chemoradiotherapy (CRT) with platinum and of the second ones with that of the combination of paclitaxel and cetuximab. Material and methods: To evaluate the first endpoint, we determined the mRNA expression levels of the genes BRCA1, RAP80, p53-binding protein 1 (53BP1), mediator of DNA damage checkpoint 1 (MDC1) and RNF8, all of them related to DNA repair and correlated them with response and OS in 72 patients with locally advanced HNSCC (LA-HNSCC) treated with weekly AUC 2 carboplatin and radiotherapy (RT). To evaluate the second endpoint, we retrospectively analyzed the available tumor samples from 52 patients from a series with recurrent / metastatic HNSCC (R / M HNSCC) treated with paclitaxel and cetuximab between 2008 and 2017, and we determined the transcriptional levels of STAT3, the expression of phosphorylated STAT3 (pSTAT3), and the hypermethylation of the receptor-type tyrosine-protein phosphatase T (PTPRT) promoter. Results: In the first series, the complete response (CR) to CRT was significantly higher in patients who had tumors with low levels of 53BP1 compared to those with tumors with elevated levels, and a trend towards better OS. For a small group of patients with tumors with low expression of 53BP1 and high BRCA1 or RAP80 expression, the CR rate was still higher. In the second series, 58.82% of the tumors presented PRPRT promoter methylation and it was significantly associated with a lower response rate to paclitaxel and cetuximab. The overexpression of the pSTAT3 protein was detected in 66.67% of the tumors and was also correlated with resistance to treatment, although no significant differences were reached. Conclusions: In our first work we observe that the efficacy of RT in combination with carboplatin in the treatment of LA-HNSCC is correlated with the levels of expression of 53BP1 mRNA, and that the levels of expression of BRCA1 mRNA and RAP80 seem to reinforce its predictive value. In our second work, the activation of the STAT3 pathway measured by the overexpression of pSTAT3 and mediated by the methylation of the PTPRT promoter predicts resistance to paclitaxel and cetuximab in R / M HNSCC.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin

SEOM-TTCC clinical guideline in nasopharynx cancer (2021).

Nasopharyngeal carcinoma (NPC) is distinct from other cancers of the head and neck in biology, epidemiology, histology, natural history, and response to treatment. Radiotherapy (RT) is the cornerstone of locoregional treatment of non-disseminated disease and the association of chemotherapy improves the rates of survival. In the case of metastatic disease stages, treatment requires platinum/gemcitabine-based chemotherapy and patients may achieve a long survival time

ICO-ICS Praxis para el tratamiento médico y con irradiación del cáncer de orofaringe, hipofaringe, laringe y nasofaringe

Tractament mèdic; Tractament amb irradiació; Càncer de cap i coll; Carcinoma de nasofaringeTratamiento médico; Tratamiento con irradiación; Cáncer de cabeza y cuello; Carcinoma de nasofaringeMedical treatment; Irradiation treatment; Head and neck cancer; Nasopharyngeal carcinomaL’anomenat càncer de cap i coll engloba un grup de tumors malignes localitzats en diverses zones de les vies aerodigestives superiors: sins paranasals, nasofaringe, orofaringe (amígdala, paladar tou, base de la llengua), hipofaringe, laringe, cavitat oral (mucosa oral, geniva, paladar dur, llengua i terra de la boca) i glàndules salivals. L'objectiu d'aquest document és - Desenvolupar, difondre, implementar i avaluar resultats de la ICO-ICSPraxi per al tractament del càncer d’orofaringe, hipofaringe, laringe i nasofaringe. - Disminuir la variabilitat terapèutica entre els pacients tractats en els diversos centres d’aquesta institució. - Implementar els resultats de la terapèutica en els pacients amb càncer de càvum, orofaringe, hipofaringe o laringe tractats d’acord amb les recomanacions d’aquesta guia

Endobronchial ultrasound-guided transbronchial needle aspiration in the diagnosis of intrathoracic lymph node metastases from extrathoracic malignancies

Intrathoracic lymph node enlargement is a common finding in patients with extrathoracic malignancies. Endobronchial ultrasound-guided transbronchial needle aspiration (EBUS-TBNA) is a technique that is commonly used for lung cancer diagnosis and staging but that has not been widely investigated for the diagnosis of enlarged mediastinal and lobar lymph nodes in patients with extrathoracic malignancies. We conducted a retrospective study of 117 patients with extrathoracic malignancies who underwent EBUS-TBNA for diagnosis of intrathoracic lymph node enlargement from October 2005 to December 2009 and compared the EBUS-TBNA findings with the final diagnoses. EBUS-TBNA diagnosed mediastinal metastases in 51 of the 117 (43.6 %) cases and gave an alternate diagnosis or ruled out the presence of malignancy in 35 (56.4 %). Fourteen of these 35 patients underwent further surgical investigation, while the remaining 21 had clinical and radiological follow-up for 18 months. No false negatives were found in the surgery group. In the follow-up group, 13 patients had stable or regressive lymphadenopathy, and eight developed clinicoradiological progression and were assumed to have been false negatives by EBUS-TBNA. The sensitivity and negative predictive value of EBUS-TBNA were 86.4 and 75 %, respectively. Immunohistochemical staining (IHC) was performed in 80.4 % of the samples obtained by EBUS-TBNA. In samples obtained from ten patients with metastatic breast cancer, estrogen receptor expression was successfully assessed in eight patients and progesterone receptor and human epidermal growth factor receptor 2 in four. EBUS-TBNA is an accurate procedure for the diagnosis of thoracic lymph node metastases in patients with extrathoracic malignancies and should be an initial diagnostic tool in these patients. Furthermore, EBUS-TBNA can obtain high-quality specimens from metastatic lymph nodes for use in molecular analyses