Sortilegas, divinatrices et fetilleres

The Principality of Catalonia (Crown of Aragon), is a territory to be considered in regard of the emergence of the witch stereotype at the beginning of the XVth century. A first prosecution of the new witchcraft crime is attested at that time, led by the secular justice. Through Catalan documents, we try to see the changes taking place during the XIVth century regarding the repression of folk magic by both secular and ecclesiastical authorities. The perception of such practices evolves, and is gradually associated with heresy and demonology due to the intervention of the inquisitorial court. The emergence of new types of charges resulting from that fusion anticipates certain features of the new witchcraft crime that was going to develop at the beginning of the following century.La Principauté de Catalogne (Couronne d’Aragon) est un des territoires à considérer pour l’apparition du « stéréotype du sorcier » au début du XVe siècle. Une première persécution pour ce nouveau crime de sorcellerie, menée par la justice laïque, est attestée à cette époque. À travers la documentation catalane, il s’agira d’observer les changements qui s’opèrent durant le XIVe siècle quant à la répression de la magie populaire, tant de la part des autorités ecclésiastiques que des pouvoirs séculiers. On constatera une évolution dans la perception de ce type de pratiques, associées progressivement à l’hérésie et au discours démonologique, évolution due à l’intervention du tribunal inquisitorial. L’émergence de nouveaux types d’accusations, issus de cette fusion d’éléments, préfigure certains traits du nouveau crime de sorcellerie qui va se mettre en place au début du siècle suivant

El projecte «terradebruixes» i els processos per bruixeria andorrans : entre la recerca històrica i la divulgació

Resum: Les investigacions dutes a terme durant les últimes dècades han posat en relleu la singularitat i la rellevància de la documentació andorrana relativa al fenomen històric conegut com a «cacera de bruixes», tot destacant l?elevat nombre de processos per bruixeria conservats per als segles XV-XVII. Aquesta realitat documental ha motivat un projecte de recerca finançat pel Govern d?Andorra i basat en la recopilació i estudi del total de processos per bruixeria conservats al fons «Tribunal de Corts» de l?Arxiu Nacional d?Andorra. Els resultats d?aquest projecte han estat recollits en un espai web articulat al voltant d?un atles interactiu de les valls i d?una base de dades formada per desenes de fitxes individuals dotades d?un sistema d?etiquetes i enllaços, fet que converteix aquesta plataforma en una potent eina de recerca per als especialistes i, alhora, en una experiència innovadora de cara a la difusió i posada en valor de la recerca entre el gran públic.   Paraules clau: processos, bruixeria, Andorra, Humanitats Digitals     The research carried out during the last decades has pointed up the relevance and uniqueness of the Andorran sources concerning the historical phenomenon of witch-hunts, by highlighting the large number of witchcraft trials preserved for the 15th-17th centuries. This archival reality has motivated the development of a research project financed by the Andorran Government and devoted to the collection and study of the totallity of witchcraft trials preserved in the series «Tribunal de Corts» of the Arxiu Nacional d?Andorra. The project?s results have been displayed in a web page containing an interactive atlas and a database composed of dozens of individual files enriched with a system of tags and hyperlinks. The platform therefore becomes a powerful tool for researchers as well as an innovative experience regarding the dissemination and valorisation of research among the general public.   Keywords: trials, witchcraft, Andorra, Digital Humanities 

L'articulació local de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVII)

La cacera de bruixes fou un fenomen històric d'abast europeu i de llarga durada. Aparegut en època baixmedieval en diversos territoris al voltant de la Mediterrània occidental, el fenomen s'estengué pel centre i el nord del continent amb el pas a l'èpo- ca moderna, i va deixar un balanç de milers de dones i homes condemnats a mort per tribunals laics i eclesiàstics. Aquells judicis es basaven en una nova tipologia criminal a cavall entre el malefici i l'heretgia diabòlica, formulada durant els darrers segles medievals a partir de la fusió i reformulació de tradicions anteriors relatives a la màgia malèfica, el crim de metzines, la nova demonologia de base tomista, l'antisemitisme, la miso- gínia, l'acció inquisitorial contra l'heretgia i la diabolització de determinats esperits nocturns procedents del folklore me- dieval europeu

La caza de brujas en Cataluña: un estado de la cuestión.

[spa] El estudio de la caza de brujas en Cataluña dibuja un recorrido singular en paralelo al que trazan las principales corrientes de investigación europeas. Las ediciones de fuentes documentales y las reflexiones historiográficas efectuadas durante las últimas décadas por parte de especialistas catalanes y extranjeros nos permiten actualmente plantear una visión de conjunto sobre el origen y la articulación de este complejo fenómeno histórico en el Principado; un territorio que puede ser ya considerado como uno de los más precoces e intensos focos de persecución del sur de Europa durante los siglos XV-XVII.[eng] The study of witchcraft persecutions in Catalonia runs parallel to the main European research trends. The editions of documentary sources and the historiographical reflections made in recent decades by both Catalan and foreign scholars now allow us to present an overview of the origins and evolu­tion of this historical phenomenon in the Principality; a territory that can already be considered as one of the earliest and most intense areas of perse­cution in southern Europe during the 15th-17th centuries

E cert te molt gran fama de bruixa e se fa metgessa e fa medecines. La demonización de las prácticas mágico-medicinales femeninas (siglos XIV-XVI)

A finales de la Edad Media asistimos a un cambio de percepción respecto a ciertas prácticas de salud llevadas a cabo mayoritariamente por mujeres. Estas prácticas, condenadas durante siglos por las élites laicas y eclesiásticas, adquieren progresivamente un carácter herético y diabólico, dando origen a la imagen de la bruja durante los primeros años del siglo XV. Las etapas de este cambio son perceptibles a través de la documentación catalana, la cual nos permite plantear una evolución que conecta las actuaciones contra la magia popular en el siglo XIV, las primeras acusaciones de brujería a inicios del XV y las grandes persecuciones en época moderna

'Wine vat witches suffocate children': the Mythical Components of the Iberian Witch

The emergence of diabolical witchcraft in the Iberian Peninsula has received little historiographical attention, partly due to the lack of records from the 15th century. After a research into the rich Catalan archives, new material has come to light. This material allows us to assess the development of the witch-hunts in the Pyrenean area from its surprisingly early mentions around 1420 to the systematic persecutions during Early Modern times. In this article, we carry out an analysis of the mythical components of the Iberian witch figure, originally formulated in the Catalan area and later adopted in the northern kingdoms of the Iberian Peninsula.La aparición de la brujería diabólica en la Península Ibérica ha recibido una atención limitada por parte de la historiografía, debido en parte a la ausencia de fuentes para el siglo XV. A raíz de una investigación en los ricos archivos catalanes llevada a cabo durante la elaboración de nuestra tesis doctoral, hemos podido sacar a la luz nuevo material documental. Este hecho nos permite aproximarnos al desarrollo de la caza de brujas en el área pirenaica desde las precoces menciones alrededor de 1420 hasta las persecuciones sistemáticas en época moderna. En el presente artículo analizamos los componentes míticos de la figura de la bruja Ibérica, formulada por primera vez en el área catalana y adoptada posteriormente en los reinos del norte peninsular

La figura de la bruixa en l'obra de Hieronymus Bosch

A cavall dels segles XV i XVI, la creença en la nova secta de les bruixes es va estendre per la zona del centre i el sud d'Europa, fet que va provocar intensos debats intel·lectuals alimentats per les noves reflexions demonològiques i va desencadenar una sèrie d'actuacions judicials per part de tribunals laics i eclesiàstics contra els suposats membres d'aquella confabulació diabòlica. Aquest fenomen va tenir també el seu reflex en la vessant artística, amb l'aparició i la difusió d'una iconografia i un llenguatge visual de la bruixeria en les quals tingueren un paper destacat un seguit d'autors de la zona dels Països Baixos i el sud d'Alemanya. El territori on va néixer i viure Hieronymus Bosch es troba plenament integrat en aquesta dinàmica, fet que invita a preguntar-se sobre la presència d'elements de la nova iconografia bruixesca en l'obra del pintor de 's-Hertogenbosch