Eficacia en los productos cosméticos: un enfoque celular

La regulación europea que define el desarrollo y comercialización de los productos cosméticos hace un énfasis especial en la necesidad de demostrar la efectividad de los productos cosméticos, en un entorno en el que, debido a la prohibición de uso de modelos experimentales animales, sólo es posible el estudio en modelos alternativos (in silico, in vitro, en cultivo, etc.) o en voluntarios sanos. Dentro de los métodos alternativos, la utilización de los modelos celulares adquiere cada vez más importancia por los grandes avances que se producen en la comprensión de los complejos procesos moleculares que regulan y controlan el devenir de la célula, individualmente y dentro de los tejidos

Internalization and viability studies of suspended nanowire silicon chips in HeLa Cells

Micrometer-sized silicon chips have been demonstrated to be cell-internalizable, offering the possibility of introducing in cells even smaller nanoelements for intracellular applications. On the other hand, silicon nanowires on extracellular devices have been widely studied as biosensors or drug delivery systems. Here, we propose the integration of silicon nanowires on cell-internalizable chips in order to combine the functional features of both approaches for advanced intracellular applications. As an initial fundamental study, the cellular uptake in HeLa cells of silicon 3 m 3 m nanowire-based chips with two different morphologies was investigated, and the results were compared with those of non-nanostructured silicon chips. Chip internalization without affecting cell viability was achieved in all cases; however, important cell behavior differences were observed. In particular, the first stage of cell internalization was favored by silicon nanowire interfaces with respect to bulk silicon. In addition, chips were found inside membrane vesicles, and some nanowires seemed to penetrate the cytosol, which opens the door to the development of silicon nanowire chips as future intracellular sensors and drug delivery systems

Efectes i mecanismes d'acció dels antagonistes alpha-v en l'adhesió cel·lular de melanoma, mitjançada per la integrina alpha v-beta 3.

[cat] El melanoma cutani humà és un dels càncers més agressius i mortals que existeixen un cop arribada la fase de metàstasi. Actualment, s'intenta establir teràpies novedoses que tenen com a diana antígens associats a la progressió del melanoma maligne. Un d'aquests antígens és la integrina alpha-v beta 3, molt expressada en el melanoma cutani i considerada com una diana preferent. En aquesta tesi doctoral es van utilitzar dos antagonistes de la integrina alpha-v beta 3 per a la caracterització del seu funcionament in vitro en cèl·lules de melanoma humà: un anticòs monoclonal contra la subunitat alpha-, el mAb 17E6 desenvolupat pel Laboratori de Bioinvestigació, Merck Farma y Química S.A (Barcelona,Espanya) i el pentapèptid cíclic Arggly-Asp-D-Phe-MeVal o cyclo-RGDfVMet, desenvolupat en Merck KgaA (Darmstad, Alemanya). Prèviament a l'inici d'aquest estudi s'havia caracteritzat la seva afinitat per les diferents integrines alpha-v, la seva capacitat de bloquejar l'adhesió mitjançada per aquestes integrines de diferents línies de melanoma i carcinoma i la de reduir la mida de tumors in vivo. El present estudi intenta comprovar si aquests antagonistes també tenen la capacitat d'induir la desadhesió de les cèl·lules de melanoma humà un cop formades les unions cèl·lula-matriu extracel·lular (ECM) i determinar quins mecanismes estarien implicats. Els resultats obtinguts van demostrar que tant el mAb 17E6 com el pèptid cRGDfVMet induïen la desadhesió de les cèl·lules de melanoma humà sobre una matriu de vitronectina (VN), en un procés dosi- i temperatura dependent en el que també estan implicats la senyalització intracel·lular mitjançada per calci i el citoesquelet d'actina. A més, la desestabilització de la unió alpha-v beta 3-VN induïda pels antagonistes provocava la deslocalització de la integrina ?v?3 de les adhesions focals (FAs) i la seva redistribució a la membrana cel·lular. L'acció dels antagonistes també induïa el desengalzament de les FAs i la conseqüent de deslocalització les proteïnes que les formen així com del citoesquelet d'actina. En el darrer apartat d'aquesta tesi doctoral es van caracteritzar els processos mitjançant els quals aquests dos antagonistes podien ser internalitzats per les cèl·lules de melanoma. Així, els resultats obtinguts indicaven que mentre que el pèptid cRGDfVMet era endocitat de manera no específica i independent de la integrina alpha-v beta 3 per les cèl·lules de melanoma, el mAb 17E6 seguia una internalització mitjançada per receptor internalitzant-se conjuntament amb la integrina alpha-v beta 3. Conseqüentment, el mAb 17E6 però no el pèptid cRGDfVMet, redueix el número d'integrines alpha-v beta 3 funcionals a la superfície de les cèl·lules de melanoma, ja que s'uneix de manera estable a la subunitat alpha-v i internalitza l'heterodímer

ß-Catenin Regulation during the Cell Cycle: Implications in G2/M and Apoptosis

ß-catenin is a multifunctional protein involved in cell-cell adhesion and Wnt signal transduction. ß-Catenin signaling has been proposed to act as inducer of cell proliferation in different tumors. However, in some developmental contexts and cell systems ß-catenin also acts as a positive modulator of apoptosis. To get additional insights into the role of ß-Catenin in the regulation of the cell cycle and apoptosis, we have analyzed the levels and subcellular localization of endogenous ß-catenin and its relation with adenomatous polyposis coli (APC) during the cell cycle in S-phase¿synchronized epithelial cells. ß-Catenin levels increase in S phase, reaching maximum accumulation at late G2/M and then abruptly decreasing as the cells enter into a new G1 phase. In parallel, an increased cytoplasmic and nuclear localization of ß-catenin and APC is observed during S and G2 phases. In addition, strong colocalization of APC with centrosomes, but not ß-catenin, is detected in M phase. Interestingly, overexpression of a stable form of ß-catenin, or inhibition of endogenous ß-catenin degradation, in epidermal keratinocyte cells induces a G2 cell cycle arrest and leads to apoptosis. These results support a role for ß-catenin in the control of cell cycle and apoptosis at G2/M in normal and transformed epidermal keratinocytes

Evaluación tridimensional de la topografía de la superficie de la piel : aplicación a estudios de efectividad de principios activos

En los últimos años se han desarrollado nuevos métodos para el estudio de la topografia de la superficie de la piel que permiten el análisis cuantitativo del relieve cutáneo incluyendo también la cuantificación de la severidad de las arrugas presentes en la piel

Evaluación tridimensional de la topografía de la superficie de la piel : aplicación a estudios de efectividad de principios activos

En los últimos años se han desarrollado nuevos métodos para el estudio de la topografia de la superficie de la piel que permiten el análisis cuantitativo del relieve cutáneo incluyendo también la cuantificación de la severidad de las arrugas presentes en la piel

Myosin motors and not actin comets are mediators of the actin-based Golgi-to-endoplasmic reticulum protein transport

We have previously reported that actin filaments are involved in protein transport from the Golgi complex to the endoplasmic reticulum. Herein, we examined whether myosin motors or actin comets mediate this transport. To address this issue we have used, on one hand, a combination of specific inhibitors such as 2,3-butanedione monoxime (BDM) and 1-[5-isoquinoline sulfonyl]-2-methyl piperazine (ML7), which inhibit myosin and the phosphorylation of myosin II by the myosin light chain kinase, respectively; and a mutant of the nonmuscle myosin II regulatory light chain, which cannot be phosphorylated (MRLC2AA). On the other hand, actin comet tails were induced by the overexpression of phosphatidylinositol phosphate 5-kinase. Cells treated with BDM/ML7 or those that express the MRLC2AA mutant revealed a significant reduction in the brefeldin A (BFA)-induced fusion of Golgi enzymes with the endoplasmic reticulum (ER). This delay was not caused by an alteration in the formation of the BFA-induced tubules from the Golgi complex. In addition, the Shiga toxin fragment B transport from the Golgi complex to the ER was also altered. This impairment in the retrograde protein transport was not due to depletion of intracellular calcium stores or to the activation of Rho kinase. Neither the reassembly of the Golgi complex after BFA removal nor VSV-G transport from ER to the Golgi was altered in cells treated with BDM/ML7 or expressing MRLC2AA. Finally, transport carriers containing Shiga toxin did not move into the cytosol at the tips of comet tails of polymerizing actin. Collectively, the results indicate that 1) myosin motors move to transport carriers from the Golgi complex to the ER along actin filaments; 2) nonmuscle myosin II mediates in this process; and 3) actin comets are not involved in retrograde transport