Automatización de un proceso para identificación y control de elementos hospitalarios en zonas de paso

Aquest projecte es basa en l'ús de la tecnologia RFID (acrònim de l'anglès Radio Frequency IDentification) per al control i la traçabilitat dels diferents elements existents en un centre hospitalari. Per tant, l'objectiu principal d'aquest projecte és utilitzar la tecnologia RFID per dissenyar un nou sistema que permeti mantenir la traçabilitat i el control d'elements en un centre hospitalari concret. La tecnologia RFID és un sistema d'identificació d'elements per radiofreqüència que utilitza uns dispositius anomenats etiquetes o tags RFID. El propòsit fonamental d'aquesta tecnologia és el de transmetre la identificació o informació continguda en les etiquetes mitjançant ones de ràdio. Aquestes etiquetes són uns dispositius petits, que poden ser adherides o incorporades a un producte, persona o element en general. Contenen antenes que els permeten rebre i respondre mitjançant radiofreqüència les peticions d'un emissor-receptor de RFID. Una de les millors avantatges d'aquesta tecnologia respecte altres tecnologies d'identificació automàtica és que no es requereix visió directa entre l'emissor i el receptor

Internet i salut: què en pensa i com l'utilitza el personal sanitari d'un EAP. Una aproximació

Resultats d'una enquesta passada als assistents a una sessió clínia en un EAP. Els objectius de l'enquesta, en relació amb els professionals de la salut, són: conèixer l'ús que fan d'Internet en l'àmbit professional; conèixer quin ús fan de la prescripció web; saber si utilitzen el correu electrònic per comunicar-se amb els pacients; saber com perceben la consulta sobre informació mèdica o de salut a Internet per part dels seus pacients; i, finalment, identificar els recursos informatius sobre salut a Internet que utilitzen més, en relació amb els seus pacients

Efecte de l’addició del RAP (Reclaimed Asphalt Pavement) sobre les propietats de las mescles bituminoses reciclades

L’interès pel material bituminós fressat de paviment d’asfalt, RAP (del anglès “Reclaimed Asphalt Pavement”), en la utilització per la fabricació de mescles bituminoses és creixent pels beneficis ambientals i econòmics que ofereix aquesta tècnica, que busca reutilitzar o recuperar els àrids i betum envellits en paviments antics per tornar a utilitzar-los en mescles noves reciclades. Certament, quan s’utilitza el material fresat d’un paviment antic i envellit en la fabricació d’una mescla asfàltica reciclada en calent, les propietats del producte obtingut poden diferir de les d’una mescla asfàltica convencional, en especial la rigidesa i la tenacitat. Degut a això, existeixen certs dubtes sobre les mescles que utilitzen RAP en la seva fabricació, ja que les propietats resultants de cada mescla reciclada varien segons les condicions de fabricació i del material. El principal objectiu per aconseguir una bona mescla reciclada és aconseguir mobilitzar el betum vell i que es mescli bé amb el nou lligant d’aportació. Els principals factors que podrien afectar al grau de mesclat entre lligants envellits i els verges són: el percentatge de RAP utilitzat en la mescla, la temperatura de mesclat, el temps de mesclat, la temperatura final de la mescla, l’origen i estat del RAP, les seves propietats i l’ús d’additius rejovenidors. Per tot això, l’objectiu d’aquest treball final de grau es centra en analitzar principalment les propietats de les mescles reciclades en calent segons el seu contingut de RAP, estudiant les seves propietats volumètriques i mecàniques. En segon terme, s’analitzarà l’efecte de les condicions de temperatura de fabricació segons la temperatura dels àrids verges en el procés de mesclat. L’estudi s’ha dut a terme mitjançant la fabricació de provetes Marshall d’una mescla bituminosa Patró, sense RAP, amb diferents continguts de lligant, per després fabricar varies sèries de provetes Marshall de mescles bituminoses reciclades amb continguts de 20, 30, 40, 50 i 60% de RAP, buscant un 4,5% de betum total entre envellit i verge. D’aquesta manera s’han comparat i contrastat les propietats de la mescla bituminosa reciclada amb la mateixa fabricada sense RAP i així doncs estudiar les similituds o divergències entre ambdues. 4 A part del present treball, per ampliar aquest estudi, s’ha establert una segona etapa d’investigació per un segon treball de fi de grau. És per això que aquest treball va de la mà amb el Treball Final de Grau que realitzarà l’alumne Guillem Gil Tolosa anomenada “Efecte de la temperatura del RAP (Reclaimed Asphalt Pavement) sobre les propietats de las mescles bituminoses reciclades”, que es centra més en la variable de la temperatura del RAP en la fabricació de la mescla. Queda palès doncs que la tesis que es tracta en aquest treball s’orienta principalment en la variable del percentatge de contingut de RAP (%) que contenen les mescles bituminoses reciclades, amb l’objectiu de trobar similituds de propietats i comportaments entre les mescles reciclades i les mescles convencionals. Els assaigs de les provetes Marshall s’han dut a terme mitjançant l’assaig Fènix, un mètode pràctic i eficient per caracteritzar el comportament a fissuració de les mescles bituminoses a diferents temperatures, desenvolupat a la UPC. Al finalitzar aquest estudi, es conclou que les mescles reciclades tenen un comportament més rígid i fràgil que una mescla convencional, quan augmenta el contingut de RAP es perd ductilitat i augmenta notablement la seva resistència a tracció. A més a més, cap mescla reciclada ha resultat tenir un comportament en termes generals proper al de la mescla Patró de 4,5% de lligant. S’ha aproximat que una teòrica mescla amb un 38% de RAP i 4,5% de betum total (envellit + verge), presenta uns resultats en els paràmetres de l’assaig Fènix similars a una teòrica mescla Patró entre 3,3 i 3,5% de betum. En resum, els resultats obtinguts han mostrat que no s’ha pogut aconseguir refondre la totalitat del betum envellit del RAP amb el lligant verge d’aportació, ja que els resultats han apuntat a una pèrdua de propietats mecàniques en comparació amb la mescla Patró amb 4,5% de lligant

Sessió clínica: Internet, salut i e-pacients. Eines i recursos a l'abast per a una informació de qualitat

Sessió clínica a un EAP amb dos objectius: proporcionar als professionals sanitaris de l'EAP orientacions bàsiques per ajudar els pacients a avaluar la informació sobre temes de salut localitzada a Internet, i promoure entre els professionals sanitaris l'ús de la prescripció web per formentar l'autonomia dels pacients. El contingut de la sessió va ser: breu introducció a Internet, tendències actuals en e-salut, criteris d'avaluació de pàgines web, segells de qualitat i prescripció web

A sounding rocket experiment to control boiling by means of acoustic waves

One of the most critical issues when considering long-term space exploration missions is the management and storage of cryogenic propellants. The exposure of storage tanks to radiation and extreme temperatures implies the need of efficient technologies to counteract their effects on the fuel. A potentially dangerous effect for spacecraft operations is the generation of vapor bubbles in cryogenic propellants. We present an experimental setup and procedure to mature a technology based on acoustic waves to control boiling in microgravity.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Electrical resistivity tomography revealing the internal structure of monogenetic volcanoes

Eruptive activity of individual monogenetic volcanoes usually lasts a few days or weeks. However, their short lifetime does not always mean that their dynamics and structure are simple. Monogenetic cones construction is rarely witnessed from the beginning to the end, and conditions for observing their internal structure are hardly reached. We provide high-resolution electrical resistivity sections (10m electrode spacing) of three monogenetic cones from northeastern Spain, comparing our results to geological observations to interpret their underground continuation. The 100m maximum depth of exploration provides information on almost the entire edifices, highlighting the relationships between Strombolian and hydromagmatic deposits in two multiphase edifices. A main observation is a column of distinct resistivity centered on the Puig d"Adri volcano, which we interpret as the eruptive conduit. This method can provide valuable information on the past volcanic dynamics of monogenetic volcanic fields, which has real implications for the forecast of future activity

Improving a Deep Learning Model to Accurately Diagnose LVNC

©2023. This manuscript version is made available under the CC-BY 4.0 license http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ This document is the Published Manuscript version of a Published Work that appeared in final form in Journal of Clinical Medicine. To access the final edited and published work see https://doi.org/10.3390/jcm12247633Accurate diagnosis of Left Ventricular Noncompaction Cardiomyopathy (LVNC) is critical for proper patient treatment but remains challenging. This work improves LVNC detection by improving left ventricle segmentation in cardiac MR images. Trabeculated left ventricle indicates LVNC, but automatic segmentation is difficult. We present techniques to improve segmentation and evaluate their impact on LVNC diagnosis. Three main methods are introduced: (1) using full 800 × 800 MR images rather than 512 × 512; (2) a clustering algorithm to eliminate neural network hallucinations; (3) advanced network architectures including Attention U-Net, MSA-UNet, and U-Net++.Experiments utilize cardiac MR datasets from three different hospitals. U-Net++ achieves the best segmentation performance using 800 × 800 images, and it improves the mean segmentation Dice score by 0.02 over the baseline U-Net, the clustering algorithm improves the mean Dice score by 0.06 on the images it affected, and the U-Net++ provides an additional 0.02 mean Dice score over the baseline U-Net. For LVNC diagnosis, U-Net++ achieves 0.896 accuracy, 0.907 precision, and 0.912 F1-score outperforming the baseline U-Net. Proposed techniques enhance LVNC detection, but differences between hospitals reveal problems in improving generalization. This work provides validated methods for precise LVNC diagnosis

Radiomics-Based Classification of Left Ventricular Non-compaction, Hypertrophic Cardiomyopathy, and Dilated Cardiomyopathy in Cardiovascular Magnetic Resonance

Miocardiopatía dilatada; Miocardiopatía hipertrófica; RadiómicaDilated cardiomyopathy; Hypertrophic cardiomyopathy; RadiomicsMiocardiopatia dilatada; Miocardiopatia hipertròfica; RadiòmicaLeft Ventricular (LV) Non-compaction (LVNC), Hypertrophic Cardiomyopathy (HCM), and Dilated Cardiomyopathy (DCM) share morphological and functional traits that increase the diagnosis complexity. Additional clinical information, besides imaging data such as cardiovascular magnetic resonance (CMR), is usually required to reach a definitive diagnosis, including electrocardiography (ECG), family history, and genetics. Alternatively, indices of hypertrabeculation have been introduced, but they require tedious and time-consuming delineations of the trabeculae on the CMR images. In this paper, we propose a radiomics approach to automatically encode differences in the underlying shape, gray-scale and textural information in the myocardium and its trabeculae, which may enhance the capacity to differentiate between these overlapping conditions. A total of 118 subjects, including 35 patients with LVNC, 25 with HCM, 37 with DCM, as well as 21 healthy volunteers (NOR), underwent CMR imaging. A comprehensive radiomics characterization was applied to LV short-axis images to quantify shape, first-order, co-occurrence matrix, run-length matrix, and local binary patterns. Conventional CMR indices (LV volumes, mass, wall thickness, LV ejection fraction—LVEF—), as well as hypertrabeculation indices by Petersen and Jacquier, were also analyzed. State-of-the-art Machine Learning (ML) models (one-vs.-rest Support Vector Machine—SVM—, Logistic Regression—LR—, and Random Forest Classifier—RF—) were used for one-vs.-rest classification tasks. The use of radiomics models for the automated diagnosis of LVNC, HCM, and DCM resulted in excellent one-vs.-rest ROC-AUC values of 0.95 while generating these results without the need for the delineation of the trabeculae. First-order and texture features resulted to be among the most discriminative features in the obtained radiomics signatures, indicating their added value for quantifying relevant tissue patterns in cardiomyopathy differential diagnosis.This publication was partially funded by the European Union's Horizon 2020 research and innovation euCanSHare project under grant agreement No 825903. KL received funding from the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities under grant agreement RTI2018-099898-B-I00. AG has received funding from the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities (IJC2018-037349-I)

Mas Bou : Tradición vinícola des de 1994

2016/201

Modelización de territorios ganaderos en la alta montaña al final del Neolítico: una integración de análisis espacial e información etnográfica

Recent archaeological research in the mountains of Ibe­ria is beginning to document extensive sequences of occu­pation during de Holocene. In the Pyrenees stands out the location of a considerable number of sites date to 3350 and 2350 cal BC (Late Neolithic / Chalcolithic). This phenome­non seems to link with the consolidation of the livestock exploitation in the alpine and subalpine zones. This work undertakes a the dispersion pattern analysis of archaeolog­ical sites of this period in the National Park of Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, in the Central Pyrenees. Using GIS it defines influence areas around the sites and the opti­mal paths between them so as to evaluate two important variables in any livestock practice: the accessibility to the settlements and grazing areas. For comparative purposes the dispersion pattern of modern and contemporary sites is analysed as well. This study allows to conclude significant differences in the distribution of the sites both ancient and recent in relation to pastures and roads.En los últimos años la investigación arqueológica en áreas de montaña de la península ibérica está empezando a llenar el vacío de información con extensas secuencias de ocupación durante el Holoceno. En el Pirineo se localiza una cantidad considerable de yacimientos del final del Neolítico/ Calcolítico con cronologías entre el 3350 y 2350 cal ANE. Este fenómeno parece vincularse con la consolidación de la explotación ganadera de las zonas alpinas y subalpinas. En este trabajo se analiza el patrón de dispersión de los yaci­mientos de esta época en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en el Pirineo central. Se definen mediante SIG áreas de influencia alrededor de los asenta­mientos y caminos óptimos para evaluar dos variables clave en cualquier práctica ganadera: la accesibilidad a los asen­tamientos y a los pastos. Con fines comparativos se analiza también el patrón de los yacimientos de época moderna y contemporánea. El estudio permite concluir diferencias sig­nificativas en la dispersión de los yacimientos de cada épo­ca con relación a los pastos y a los caminos