Particularidades en la espermiogénesis de una especie que almacena esperma:Helicolenus dactylopterus dactylopterus (Teleostei: Scorpaenidae)

A study of the spermiogenesis and spermatozoa of Helicolenus dactylopterus was conducted. Females of this species have the capacity to store sperm within their ovaries, and male gametes have a considerable cytoplasmic mass surrounding their heads to survive the long period of intraovarian sperm storage. Our observations show that early spermatids are round-shaped cells and have a spherical nucleus with diffuse chromatin. The nuclear volume decreases as a result of progressive chromatin condensation during spermiogenesis, causing the nucleus to take on a U-shape. Flagellar insertion is not central to the nucleus but consistently occurs at an oblique angle towards one side of it. The flagellum is inserted into the nuclear fossa, without subsequent nuclear rotation. In mature spermatozoa, the flagellum is adjacent to the nucleus. A comparison of the spermatozoa in the testicular lobules and those in the intraovarian storage structures suggests that the increase in volume of the cytoplasmic mass may occur in the posterior region of the testis, in the testicular duct. Spermatozoa enter the ovary in groups that reach the ovarian lumen and are surrounded by the ovarian epithelium for storage in sperm storage crypts.Se estudian la espermatogénesis y el espermatozoide de la especie Helicolenus dactylopterus. Las hembras de esta especie tienen la capacidad de almacenar espermatozoides en el interior de sus ovarios y los gametos masculinos presentan una evidente masa citoplasmática rodeando sus cabezas para soportar el largo período de almacenaje intraovárico. Nuestras observaciones evidencian que las espermátidas tempranas son células redondas con un núcleo esférico que contiene cromatina difusa. El volumen nuclear disminuye debido a una progresiva condensación de la cromatina, provocando que el núcleo adopte forma de “U”. La inserción flagelar no es central respecto al núcleo sino que se realiza a un lado de éste, siempre de forma oblicua. El flagelo se inserta en la fosa nuclear y no existe rotación nuclear posterior. En los espermatozoides maduros, el flagelo es una estructura adyacente al núcleo. El aumento de volumen de las masas citoplasmáticas posiblemente ocurre en la región posterior del testículo, comparando los espermatozoides del interior del lóbulo testicular con los que están dentro las estructuras de almacenaje intraováricas. Éstos entran en el ovario en grupos más o menos organizados y son envueltos por el epitelio ovárico de la zona lamelar para ser guardados en criptas de almacenaje de esperma

The importance of the age when evaluating mercury pollution in fishes: the case of Diplodus sargus (Pisces, Sparidae) in the NW Mediterranean

The aim of this study was to analyse the concentration of mercury (Hg) in the muscle of a common littoral, omnivorous fish such as the white seabream, Diplodus sargus, and to evaluate its relationship with the age and size of the specimens. Large, older predatory fishes have typically been the main target species for risk assessment of Hg intake in humans. The white seabream is neither a big fish nor a predator, but all sizes of NW Mediterranean specimens of this species showed high levels of Hg, with clear increases in older specimens. In addition, although the Se:Hg molar ratio was high and could reduce the impact of high concentrations of Hg in smaller fishes, it could not in the older specimens of D. sargus analysed because it decreased with age. This is not a major concern for human health because the white seabream is not a widely consumed species. However, in special situations involving toddlers, children and women of childbearing age, problems might arise if the white seabream or similar species are consumed in place of those that current recommendations advise against eating. In these cases it is very important to consider the species of fish consumed in each country and carefully assess the risk of Hg intak

Aspectes anatòmics i biològics d'alguns anguil·liformes i ophidiiformes del Mediterrani Occidental : memòria presentada per l'obtenció del grau de doctor en Ciències, Secció Biològiques /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaS'ha estudiat la biologia de quatre espècies de peixos que habitualment són capturades per les barques de pesca (Mediterrani nord occidental), però pràcticament desconegudes degut al seu poc interès comercial. De les 4 espècies, Ophidion barbatum i Ophidion rochei (F.Ophidiidae, Ophidiiformes) són espècies de diagnosi poc clara, sobretot en els treballs anteriors a Svetovidov (1961). Per aquest motiu, i en primer lloc, s'analitzen tots aquells caràcters morfomètrics, merístics i anatòmics que s'han considerat d'utilitat a l'hora d'identificar-les i diferenciar-les definitivament. A partir de dades bibliogràfiques es fa una breu anàlisi sobre l'origen i la distribució de les diverses espècies del gènere Ophidion, en un intent d'explicar la distribució actual d'aquelles dues espècies mediterrànies. Mitjançant tècniques electroforètiques també s'avalua la distància genètica entre aquestes dues espècies. Finalment s'analitzen diferents aspectes relacionats amb l'estratègia reproductiva: proporció de sexes, diferències sexuals, ovogènesi, tipus de reproducció i posta, talla de maduració sexual i fecunditat. Pel que fa a les dues espècies d'Anguilliformes, Gnathophis mystax (F.Congridae) i Ophichthus rufus (F.Ophichthidae), es fa un estudi morfomètric complet per tal de consolidar la seva diagnosi, i s'estudia la seva estratègia reproductiva i l'alimentació. Pel que fa a la reproducció s'analitzen els mateixos aspectes que en les espècies anteriors. Pel que fa a l'alimentació, s'estudia la composició quantitativa i qualitativa de la dieta, la intensitat i diversitat alimentàries i les variacions estacionals o en funció de la talla i sexe dels individus.Se ha estudiado la biología de cuatro especies de peces que habitualmente son capturados por las barcas de pesca (Mediterráneo noroccidental), pero prácticamente desconocidas debido al poco interés comercial. De las 4 especies, Ophidion barbatum y Ophidion rochei (F.Ophidiidae, Ophidiiformes) son especies de diagnosis poco clara, sobretodo en los trabajos anteriores a Svetovidov (1961). Por este motivo, y en primer lugar, se analizan todos aquellos caracteres morfométricos, merísticos y anatómicos que se han considerado de utilidad para identificarlas y diferenciarlas definitivamente. A partir de datos bibliográficos se realiza un breve análisis sobre el origen y la distribución de las diversas especies del género Ophidion, en un intento de explicar la distribución actual de aquellas dos especies mediterráneas. Mediante técnicas electroforéticas también se evalúa la distancia genética entre estas dos especies. Finalmente se analizan diferentes aspectos relacionados con la estrategia reproductiva: proporción de sexos, diferencias sexuales, ovogénesis, tipos de reproducción y puesta, talla de maduración sexual y fecundidad. En cuanto a las dos especies de Anguilliformes, Gnathophis mystax (F.Congridae) y Ophichthus rufus (F.Ophichthidae), se realiza un estudio morfométrico completo para consolidar su diagnosis, y se estudia su estrategia reproductiva y alimentación. En relación a la reproducción se analizan los mismos aspectos que en las especies anteriores. De la alimentación se estudia la composición cuantitativa y cualitativa de la dieta, la intensidad y diversidad alimentaria y las variaciones estacionales o en función de la talla y sexo de los individuos.Four species of fishes usually caught by trawlers (NW Mediterranean), but nearly unknown because of its low commercial value, have been studied. Of the four species, Ophidion barbatum and O. rochei (F. Ophidiidae, Ophidiiformes) have often been mistaken, especially in studies prior Svetovidov (1961). For this reason, an analysis of all the morphometric, meristic and anatomic characters, considered useful to identify and distinguish this two species, has been done. The origin and distribution of the various species of the genera are also briefly analyzed, using all available data, in order to understand the present distribution of the two Mediterranean ones. Also electrophoresis analysis was carried out in order to study the genetic relationship and distance between O.barbatum and O.rochei. Finally, some aspects of the reproductive strategy were analyzed: sex-ratio, sexual differences, ovogenesis, reproduction and pond types, maturation and spawning periods, length at first spawn and fecundity. Related to the other two Anguilliformes species, Gnathophis mystax (F.Congridae) and Ophichthus rufus (F.Ophichthidae), a full morphometric study was done in order to consolidate the identification of these two species. However, the main part of the study dealt with biological aspects related to reproduction and feeding habits. Reproduction was studies by means of the same parameters as in Ophidion species. Feeding habits included the analysis of qualitative and quantitative food composition, such as food intensity and diversity and changes related to season, size or sex of individuals

Histological study of the sex-change in the skunk clownfish Amphiprion akallopisos

peer reviewedSex change in the protandrous fish Amphiprion akallopisos Bleeker, 1853 (F.Pomacentridae) has been analysed. Experiments consisted of placing males together after being separated from their mates, and observe changes in gonad histology at different periods, in order to identify signs of the sex change process. The presence of a first invagination on the male gonad wall, and the observation of the first cortical alveoli oocytes as an indication of the beginning of the vitellogenesis process, was the first symptom of the sex change, which has been detected after 18 days in one of the males. Period needed for the sex changing process was size independent. The process by which wall invagination is converted into ovarian lumen in the future mature ovary is also described

Pesca marítima recreativa i conservació dels peixos litorals: el cas del cap de Creus.

En aquest article s'analitza l'impacte biològic de cadascuna de les modalitats de pesca recreativa (pesca des d'una embarcació, pesca des de les roques, marisqueig i pesca submarina) sobre les espècies costaneres del cap de Creus i es determina les característiques socioeconòmiques d'aquesta activitat d'esbarj