Bonet i Marull, Sergi

Casadevall, Margarida

Muñoz, M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PRIMERES DADES SOBRE LA REPRODUCCIO DE 
SCORPAENA NOTATA (PISCES, TELEOSTI) EN EL 
MEDITERRANI OCCIDENTAL 
1 Unitat de Biologia Animal, Dept. Cikncies Ambientals, Universitat de Girona 
2 Unitat de Biologia Ccl.lular, Dept. Biologia, Universitat de Girona 
RESUM 
S'analitzen diversos carhcters morfom6trics i índexs relacionats amb la reproducció d'una mostra 
de 260 exemplars de Scorpaena notata. 
La proporció de mascles és molt més elevada que la de femelles, especialment a les talles més 
grosses. Les variacions estacionals de l'índex gonadosomitic (IGS) indiquen que aquesta espbcie 
es reprodueix a I'estiu i principi de tardor, hipbtesi confirmada per I'estat de maduració de les 
gbnades observades. Així mateix, la disminució brusca que pateix I'index hepatosomltic (MS) a 
la tardor posa de manifest que les reserves hephtiques han estat utilitzades per a la posta. 
RESUMEN 
Se analizan diversos caracteres morfométricos e indices relacionados con la reproducción de una 
muestra de 260 ejemplares de Scorpaena notata. 
La proporción de machos es mucho mis elevada que la de hembras, especialmente en las tallas 
mayores. Las variaciones estacionales del índice gonadosomático (IGS) indican que dicha espe- 
cie se reproduce en verano y principios de otoño, hipótesis confirmada por el estado de madura- 
ción de las gónadas observadas. Asimismo, la disminución brusca que padece el índice hepatoso- 
mático (MS) en otoño manifiesta que las reservas hepáticas han sido utilizadas para la puesta. 
ABSTRACT 
Morphometric analysis of 260 specimens of Scorpaena notata (Rafinesque, 1810) (Pisces, Scor- 
paenidae) are carried out. Seasonal variations of severa1 indices connected with their reproduc- 
tion are also studied, by sex and size of specimens. Males rate is much higher than females, espe- 
cially in greater sizes. Seasonal variations of the gonadosomatic index denote that this species 
reproduces in summer and autumn. This hypothesis is confirmed by the highest maturing rate 
observed macroscopically. In like manner, the sudden fall of hepatosomatic index in autumn, 
shows that hepatic reserves have been used for breeding. Lastly, it must be pointed out that the 
condition factor doesn't have significant seasonal differences. The results obtained demonstrate 
that western Mediterranean Scorpaena notata reproduces from summer to the beginning of 
autumn. 
Keywords: condition factor, gonadosomatic index, hepatosomatic index, reproduction, Scorpaena notata, 
Scorpaenidae, sex ratio. 
INTRODUCCIO 
Scorpaena notata (Rafinesque,l810) (Pisces, Scorpaenidae) té una Bmplia distribu- 
ció per 1'Atlantic est i pel Mediterrani, tot i que és escassa a I'AdriLtic nord. Aques- 
- 
ta espbcie bentbnica habita els fons rocosos litorals, entre els 30 i 700 metres de 
profunditat, aproximadament (Whitehead et al., 1986). 
La seva dieta esta formada bisicament per crustacis, tot i que també conté peixos i 
cefalbpodes, encara que en unes proporcions molt més petites (Boutiere, 1958). 
Tot i ésser una espbcie abundant a les nostres costes, es coneixen molt poques 
dades referents a la seva reproducció, i sempre són estudis de caire molt general. En 
aquest treball s'analitzen diversos índexs relacionats amb el seu cicle reproductor. Els 
resultats obtinguts suposen la base per dur a terme un estudi molt més detallat de la 
biologia de la reproducció d'aquesta espbcie. 
Per tal d'estudiar el cicle reproductor de la rufina (Scorpaena notata) se n'han captu- 
rat 260 exemplars de diferents punts de la Costa Brava (Girona, Catalunya). El mos- 
treig s'ha dut a terme des de l'abril de 1994 fins al desembre de 1995, amb una fre- 
qiibncia mensual. 
Immediatament després de la captura, els espbcimens s'han fixat amb formol al 
10 % i conservat al 4 %. 
L7an21isi morfombtrica de cada exemplar s'ha realitzat mesurant els parimetres 
següents: longitud estindard, longitud preanal, pes total, pes eviscerat, pes de les 
gonades i pes del fetge. El sexe de cada individu s'ha determinat mitjan~ant l'obser- 
vació macroscbpica de les gbnades madures i microscopica de les immadures, ja que, 
en aquest darrer cas, la seva morfologia externa és molt similar en els dos sexes. 
Els índexs estudiats relacionats amb la reproducció són els següents: la proporció 
de sexes, l'índex gonadosomitic (IGS= pes gonadal x 100 / pes eviscerat), l'índex 
hepatosomitic (IHS= pes del fetge x 100 / pes eviscerat) i el factor de condició (K= 
pes eviscerat x 100 / longitud estindard3). A l'hora d'analitzar aquests índexs, es tre- 
balla amb el pes eviscerat per tal d'anuldar possibles desviacions a causa del contin- 
gut digestiu. S'analitzen les variacions estacionals de cada índex pels dos sexes i per 
grups de talla. Concretament, s'han estudiat tres grups de talla, basats en la longitud 
estandard: talla 1 (<10,5 cm), talla 2 (10,5-12,5 cm) i talla 3 (>12,5 cm). 
Globalment s'observa que, d'un total de 260 exemplars, un 60,8 % són mascles i el 
39,2 % restant són femelles. La proporció de sexes o sex-ratio és d'1,55 i, per tant, 
molt significativament diferent d ' l  xZ = 12,06, g.d.l.= 1, p<0,001). Kaim-Malka i 
Jacob (1985) obtenen uns percentatges similars a la regió de Marsella. 
En analitzar la proporció de sexes per grups de talla, s'observa que per als indivi- 
dus de la talla 1 no apareixen diferbncies importants. En canvi, per als individus de les 
talles 2 i 3, les diferbncies són significatives, i són sempre més abundants els mascles. 
Aquests resultats podrien indicar un creixement més ripid dels mascles, el qual els 
permetria assolir talles més grosses. De fet, l'estudi de la mateixa espbcie realitzat per 
Kaim-Malka i Jacob (1985) obté unes dimensions clarament superiors per als mas- 
PRIMERES DADES SOBRE LA REPRODUCCIO DE SCORPAENA NOTATA ... 55 
Figura 1 .  Proporció de sexes (n=260) 
cles, fet que explicaria els resultats obtinguts en la proporció sexual. En aquest estudi 
no s'han trobat diferkncies en les mitjanes de longitud esthdard, longitud preanal ni 
pes total entre els sexes de la mostra estudiada. 
mitjana rang DS nivell 
5 error st. significaci6 
LS 
mascles 11,57+_0,12 7,3-14,6 1,48 
femelles 11,54+_0,18 7,l-16,7 1,79 
total 11,56+0,10 7,l-16,7 1,61 n.s. 
LPA 
mascles 7,17+0,08 337-9,43 1,00 
femelles 7,22+_0,12 4,63-10,50 1,21 
total 7,19+_0,07 3,57-10,50 1,09 n.s. 
PT 
mascles 72,87+_2,18 13,90-153,lO 27,44 
femelles 74,61+3,53 15,lO-231,50 35,69 
total 73,55+_1,92 13,90-231,50 30,89 n.s. 
Taula 1 .  Caracters morfomttrics 
LS=longitud estandard (em) n.s. =difertncies no significatives 
LpA=longitudpreanal (em) 
PT=pes total (gr) 
TALLA 1 TALLA 2 TALLA 3 
mascles femelles mascles femelles mascles femelles 
IGS 
hivern 0,11 0,62 0,27 0,64 0,19 0,66 
primavera 0,14 0,57 0,21 0,69 0,21 - 
estiu 0,20 2,46 0,35 4,24 0,32 5,84 
tardor 0,07 0,47 0,30 2,78 0,34 1,07 
* * * 3: ** * * * 
IHS 
hivern 1,30 1,54 1,38 2,lO 1,24 1,64 
primavera 1,52 2,13 1,31 2,57 1,57 - 
estiu 1,19 1,88 1,40 2,62 1,04 2,90 
tardor 1,73 1,44 1,42 1,74 1,43 1,63 
n.s. n.s. n.s. n.s. * * 
hivern 4,05 4,Ol 4,24 4,19 4,19 4,19 
primavera 3,84 3,80 4,16 4,03 4,13 
estiu 4,16 3,89 4,12 4,05 4,11 4,18 
tardor 3,92 4,13 4,15 3,97 3,97 3,89 
n.s. * n.s. n.s. n.s. n.s. 
Taula 2. Nombre d'individus (n) de cada sexe i variacions estacionales dels índexs 
gonadosomatic (IGS), hepatosomatic (IHS) i el factor de condició (K), per 
als tres grups de talla 
n.s. =difertncies no significatives 
*=dife~dncies significatives (p<0,05) 
* * =difgrtncies molt significatives (p<O, 001) 
L'índex gonadosomktic (IGS) presenta diferkncies estacionals molt significati- 
ves per als dos sexes (p<0,001). Els valors mixims corresponen a l'estiu; amb una 
mitjana de 4,13 per a les femelles i 0,31 per als mascles. Cal tenir present que les 
gonades masculines dels peixos tenen un increment de pes, relacionat amb la seva 
maduració, molt menys elevat que les gonades femenines. Per aquest motiu els 
valors obtinguts són baixos, tot i que les seves variacions estacionals són molt signi- 
ficatives. Els valors de I'IGS es mantenen alts durant la tardor i disminueixen a 
l'hivern i primavera. Aquest fet pot indicar que la reproducció de Scorpaena notata 
té lloc a l'estiu i principi de tardor. De fet, el grau mkxim de maduració observat 
correspon als ovaris d'exemplars capturats des del mes de juliol fins a l'octubre. Un 
altre estudi de caire més general, realitzat al golf de Lleó per Duclerc i Aldebert 
(1968), situa la posta d'aquesta espkcie en el mateix període, concretament d'agost 
PRIMERES DADES SOBRE LA REPRODUCCIO DE SCORPAENA NOTATA . 57 
al final de setembre. Pel que fa als grups de talla, tots presenten una evolució clara 
de l'IGS, amb valors mixims per a les femelles de la talla 3. Probablement aquesta 
talla és la que participa més activament en la posta. 
485 1 
4 
3,5 
3 
Figura 2.  Valors estacionals mitjans de l'índex gonadosomatic (IGS) 
Globalment, l'índex hepatosomitic (MS) només presenta diferkncies simicatives 
per a les femelles. Els valors mkims apareixen a la primavera i l'estiu, seguits d'una dis- 
minució brusca a la tardor. Aquest fet posa de manifest que les reserves hepitiques acu- 
mulades han estat utilitzades per a la maduració final de les gbnades. En analitzar els 
resultats obtinguts mitjangant l'andisi per grups de talla, s'observa que hi ha variacions 
estacionals significatives tant en els mascles com en les femelles de la talla 3 (p<0,05). 
Hlvern Prlrnavera Estlu Tardor 
1 
Figura 3. Valors estacionals mztjans de l'índex hepatosomatic (IHS) 
El factor de condició (K) és un indicador de l'estat fisiolbgic de l'individu. Nor- 
malment s'espera que presenti uns valors mhxims durant l'bpoca reproductora, ja 
que la posta requereix unes condicions fisiolbgiques bones. Els mínims solen aparbi- 
xer immediatament després de la posta, causats pel desgast que implica la reproduc- 
ció. Malgrat tot, la mostra estudiada només presenta diferkncies estacionals significa- 
tives d'aquest índex per a les femelles de la talla més petita. Com que el marge de 
significaci6 és molt petit (p=0,049), no es té en compte. De fet, l7an2isi del factor de 
condició de dues espbcies del mateix gbnere (Scorpaena porcus, Linné 1758 i Scor- 
paena scrofa, Linné 1758) duta a terme per Bradai i Bouain (1991) tampoc no pre- 
senta diferbncies estacionals significatives. Podria ésser que el període de posta rela- 
tivament llarg que presenta S. notata no suposés una despesa energktica tan gran 
com la d'altres espkcies de postes més ripides. Aquest fet provocaria que les varia- 
cions estacionals de l'índex fossin poc marcades. Mitjangant l'estudi microscbpic de 
les gbnades, el qual s'esth realitzant actualment, es podrh saber si la posta d'aquesta 
espkcie és fraccionada. En aquest cas, s'explicaria l'evolució poc clara del factor de 
condició, ja que el desgast fisiolbgic que suposa la reproducció és menys sobtat. 
Hivern Primavera Estiu Tardor 1 
Figura 4. Valors estacionals mitjans del factor de condició (K) 
Bibliografia 
BOUTIERE, H. 1958. Les Scorpaenidés des eaux marocaines. Tra. Inst. Scient. Chérifien; 
Ser. Zool. 15. 83 pp. 
BRADAI, M.N. & A. BOUAIN. 1991. Reproduction de Scorpaena porcus (Linné, 1758) et 
de Scorpaena scrofa (Linné, 1758) (Pisces, Scorpaenidae) du Golfe de Gabes. Oebalia 
17: 167-180. 
DUCLERC, J. & Y. ALDEBERT. 1968. Remarques sur la biologie et l'ecologie des 
Scorpaenidés du Golfe du Lion. Rapp. Cornrn. Int. Mer Médit. 19 (2): 251-252. 
KAIM-MALKA, R.A. & S.S. JACOB. 1985. Donnees preliminaires sur la biologie de trois 
especes de Scorpaenidae de la region de Marseille. Rapp. Cornrn. Int. Mer Médit. 29 (8): 
45-47. 
WHITEHEAD, P.J.P., M.L. BAUCHOT, J.C. MUREAU, J. NIELSEN & E. TORTONESE. 
1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Unesco. 1473 pp 


Primeres dades sobre la reproducció de Scorpaena Notata (Pisces, Teleosti) en el Mediterrani Occidental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert