Estudi de la vascularització cutània escrotal. Aplicació en cirurgia de reconstrucció uretral.

[cat] L'any 1997, Gil-Vernet va descriure la tècnica del penjall escrotal biaxial depilat ("BAES-Flap") per la reconstrucció de les estenosis de la uretra masculina. El disseny d'aquest penjall, que s'eleva en la cara posterior de l'escrot, centrat en la línia mitja i mesurant 5 cm d'amplada i longitud variable en funció del segment uretral a reconstruir, es va fonamentar en les descripcions de vascularització cutània de Salmon (1936), segons les quals s'irriga a través de les dues artèries perineals superficials que es ramifiquen en múltiples branques escrotals posteriors. Però malgrat aquesta base anatòmica, existeixen algunes incògnites sobre la distribució concreta dels vasos en la pell escrotal per a poder procedir a modificacions en l'amplada i longitud del penjall sense posar en compromís la seva viabilitat vascular. Aquestes incògnites no troben resposta en els textos d'anatomia clàssica que no aporten informació suficientment rellevant des del punt de vista quirúrgic. Pel que fa a altres estudis específics sobre la vascularització d'aquesta regió, a banda dels treballs de Salmon, només existeixen les descripcions de Quartey (1997) que es refereixen a la distribució microscòpica dels vasos en els plexes subdèrmic i subcutani de les cobertes escrotals. S'ha realitzat un estudi anatòmic en 13 pelvis d'homes adults, amb prèvia injecció arterial de làtex negre, aplicant com a mètodes la dissecció dels troncs d'origen de la vascularització escrotal, la microdissecció del territori cutani, la transparentació escrotal (mètode d'Spalteholtz) i l'elevació i transparentació del penjall escrotal de Gil-Vernet. També, en un grup de 95 pacients tractats d'estenosi uretral mitjançant aquest penjall, hem valorat els resultats obtinguts després de la intervenció, als 6 mesos i a llarg plaç, establint una relació entre aquests i les longituds i amplades dels segments cutanis utilitzats. Hem determinat que la pell escrotal està vascularitzada per les artèries pudendes externes inferiors i per les artèries perineals. Cada artèria pudenda externa inferior s'introdueix a la pell de l'escrot en el punt lateral de l'arrel escrotal i es ramifica cobrint la vascularització de la totalitat de la bossa corresponent. Cada artèria perineal s'introdueix a l'escrot aplicada al costat homolateral del tabic, just sota del cos esponjós de la uretra, i realitza un recorregut cap a la base de l'arrel del penis durant el qual va desprenent branques descendents, també aplicades al tabic, que arriben a la pell de tota la lína mitja de l'escrot, des de la cara posterior i fins la cara anterior, arribant al límit de la cara ventral de l'arrel del penis. D'aquesta manera, des del punt de vista de la vascularització cutània, la pell de l'escrot es divideix en tres regions: la pell de les dues regions corresponents a les dues hemibosses escrotals i la pell de la línia mitja. Aquests territoris vasculars estan interconnectats ja que existeixen anastomosis entre les artèries cutànies escrotals de les diferents procedències. Segons aquesta distribució vascular i comprovats els resultats clínics de l'aplicació del penjall escrotal biaxial de Gil-Vernet podem afirmar que aquest penjall, pediculat bilateralment a l'artèria perineal, no té restriccions pel que fa a la seva longitud i pot ser elevat des de la cara posterior de l'escrot fins al límit de la seva cara anterior amb la base de l'arrel del penis, sempre que el tabic escrotal, per on accedeix la seva vascularització, quedi inclòs en la seva cara profunda. Pel que fa a l' amplada, la seva reducció no en compromet la viabilitat, ja que les principals artèries que el vascularitzen procedeixen de la línia mitja. A més, les anastomosis existents entre els diferents territoris vasculars de l'escrot, permeten una gran versatilitat en el seu disseny

Neuroplasticity of Supraspinal Structures Associated with Pathological Pain

Peripheral nerve and spinal cord injuries, along with other painful syndromes such as fibromyalgia, diabetic neuropathy, chemotherapeutic neuropathy, trigeminal neuralgia, complex regional pain syndrome, and/or irritable bowel syndrome, cause several neuroplasticity changes in the nervous system along its entire axis affecting the different neuronal nuclei. This paper reviews these changes, focusing on the supraspinal structures that are involved in the modulation and processing of pain, including the periaqueductal gray matter, red nucleus, locus coeruleus, rostral ventromedial medulla, thalamus, hypothalamus, basal ganglia, cerebellum, habenula, primary and secondary somatosensory cortex, motor cortex, mammillary bodies, hippocampus, septum, amygdala, cingulated and prefrontal cortex. Hyperexcitability caused by the modification of postsynaptic receptor expression, central sensitization and potentiation of presynaptic delivery of neurotransmitters, as well as the reduction of inhibitory inputs, changes in dendritic spine, neural circuit remodeling, alteration of gray matter, and upregulation of pro-inflammatory mediators (e.g. cytokines) by reactivation of astrocytes and microglial cells are the main functional, structural and molecular neuroplasticity changes observed in the above supraspinal structures, associated with pathological pain. Studying these changes in greater depth may lead to the implementation and improvement of new therapeutic strategies against pathological pai

Incorporació de l'estudi de l'anatomia sobre cadàver en la formació postgraduada en Tècniques d'instrumentació per a l'atenció prehospitalària urgent

El curs d'Atenció Prehospitalària Urgent de la Fundació UdG ha incorporat en la seva última edició preparacions anatòmiques humanes reals que s'han incorporat als tallers d'aprenentatge d’una sèrie de tècniques invasives que s’utilitzen a nivell prehospitalar

Peroneal tendons well vascularized: results from a cadaveric study

Peroneal tendon tears are relatively common injuries that seem to have a poor healing tendency. The discussion goes that peroneal tendons have avascular zones, contributing to the poor healing of those tears. The purpose of this study was to provide evidence on the vascularization pattern of the peroneal tendons. Methods: Ten adult fresh-frozen cadavers were obtained from a university-affiliated body donation programme. The femoral artery was injected with natural coloured latex at the level of the knee. Macroscopic and microscopic dissections were performed to visualize the vascularization towards the peroneal tendons. To expose intratendinous vascularity, the tendons were cleared using a modified Spälteholz technique. Results: In all specimens, blood was mainly supplied by the peroneal artery through a posterolateral vincula connecting both tendons. Branches were bifurcated every 3.9 ± 1.8 cm, starting 24 ± 5.3 cm proximal to the tip of the fibula. Eight out of 10 (80 %) specimens had poor vascularized zones in the peroneus longus tendon. No avascular zones were found in the peroneus brevis tendon. Conclusion: The peroneal tendons are well vascularized by the peroneal artery, via vessels running through a common vincula for both tendons. In the peroneus brevis, no avascular zones were found. To keep the tendons well vascularized and therefore improve tendon healing, surgeons should be careful leaving the vincula intact during surgical procedure

Grupo de Anatomía Virtual y de Simulación AVS

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/4335

Una nova manera de transmetre la neurociència a la Facultat de Medicina de la UdG: integració de la informació i implicació de l'estudiant

L’experiència que presentem és el disseny de l’assignatura 'Introducció a l'estudi de la Medicina. Estudi de l'estructura i funció del cos humà 4'. Aquest Mòdul, que a partir d’ara ens referirem a ell com a Mòdul de Neurociència, es cursa durant el segon any del grau de Medicina de la Universitat de Girona i té per objectiu principal que l’estudiant assoleixi un coneixement bàsic els aspectes estructurals, cel·lulars, moleculars i funcionals dels mecanismes que regeixen el funcionament del sistema nerviós i dels sentits, que li permetin comprendre més endavant els fonaments biològics de la patologia i de la terapèutica, i és per això que hi participen les àrees de coneixement d’Anatomia, Histologia i Fisiologia. Vam considerar que per arribar al coneixement calia assolir dos aspectes: saber i explica