La convergencia estructural entre las empresas de telecomunicaciones y del audiovisual

La convergencia es un fenómeno que esta transformando sectores como el audiovisual y las telecomunicaciones que hasta hace bien poco estaban separados por múltiples barreras tecnológicas, jurídicas y económicas. Gracias a la tecnología, la convergencia de servicios y empresas es ya potencialmente posible. En primer lugar, este artículo trata de definir y aclarar el concepto de convergencia, para seguidamente centrarse en un estudio empírico basado en un análisis de las alianzas entre las empresas de las telecomunicaciones el audiovisual y la informática durante 1995 y 1996. La cuestión es aportar nuevos datos para saber si la convergencia estructural, la de las empresas, es significativa y en qué ámbitos se está desarrollando

La Concentració de mitjans

L'article comença amb un intent d'aclarir les definicions de concentració, per tot seguit fer una anàlisi de les últimes opcions en política de comunicació dels Estats Units, el Regne Unit i Itàlia. Les diferents opcions de cada país en relació a la promoció del pluralisme en els mitjans de comunicació mostren la complexitat d'abordar un objectiu qualitatitiu com és el pluralisme a partir de normes quantitatives. L'article conclou subratllant la necessitat d'anar més enllà de les lleis anticoncentració per adoptar mesures referents al contingut.El artículo empieza intentando poner en claro las definiciones de concentración para, posteriormente, analizar las últimas opciones en política de comunicación de Estados Unidos, el Reino Unido e Italia. Las diferentes opciones de cada país en relación con la promoción del pluralismo en los medios de comunicación muestran lo complejo que es abordar un objetivo cualitativo como es el pluralismo a partir de normas cuantitativas. El artículo concluye subrayando la necesidad de ir más allá de las leyes anticoncentración para adoptar medidas referentes al contenido.This article begins with an attempt to clarify the definitions of concentration and goes on to analyse the latest options in the communication policies of the United States, the United Kingdom and Italy. The different options each country has taken in relation to promoting pluralism in the media demonstrate the complexity of tackling a qualitative subject such as pluralism from the basis of quantitative regulations. The article concludes by underlying the need for further work on anti-monopoly laws to adopt measures relating to content

L'Informe Lancelot i el debat sobre pluralisme i concentració de mitjans a França

El govern francès ha endegat un procés de reforma de les seves lleis audiovisuals i de premsa. Com a pas previ, ha encarregat a un grup d'experts que elabori un informe sobre les normes que promocionen el pluralisme i regulen la concentració de mitjans a França: l'Informe Lancelot. L'article en fa un repàs dels continguts principals i de les propostes. S'hi analitzen els trets definitoris del sector, el seu grau de concentració, les lleis que el regulen i les propostes més importants, entre les quals destaca el nou criteri per mesurar la concentració basat en el percentatge d'audiència

La ràdio

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La vuitena edició, corresponent al bienni 2013-2014, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la subscripció institucional de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), ComScore, InfoAdex, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2014-2016 (Referència de concessió 2014 SGR 01594).La ràdio a Catalunya presenta durant el bienni 2013-2014 una situació amb força matisos. D'una banda, segueix patint la crisi econòmica general i el descens associat d'ingressos publicitaris i de subvencions públiques. Per tant, no és estrany que també continuïn la disminució de l'ocupació i la reestructuració del sector. I si bé l'audiència de la ràdio ha experimentat una petita davallada entre 2013 i 2014, és un mitjà que arriba al 63,6% dels catalans i que és prou atractiu com perquè es presentin força operadors al concurs de les antigues llicències de COMRàdio. En el camp tecnològic, les xarxes socials i les noves tecnologies de distribució radiofònica continuen creixent i fent un mitjà més transversal, però encara sense integrar plenament la participació a les lògiques de producció radiofònic

La ràdio

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La setena edició, corresponent al bienni 2011-2012, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona, l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB), i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).La ràdio a Catalunya viu en el bienni 2011-2012 una doble realitat. D'una banda, es troba immersa en una profunda crisi econòmica pel descens dels ingressos publicitaris i de les subvencions públiques, que s'ha manifestat en una disminució de l'ocupació i en els primers moviments de reestructuració del mercat radiofònic. Tanmateix, el sector gaudeix del favor creixent de l'audiència: és un mitjà que ja escolten gairebé el 60% dels catalans. En el camp tecnològic la dualitat es repeteix: les noves tecnologies de distribució s'expandeixen, però la ràdio digital segueix aturada, tot i l'enèsim intent de rellançament per part del Govern espanyol el 2011

Escenaris de futur per a la radiotelevisió pública a Europa

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La quarta edició, corresponent al bienni 2005‒2006, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural SDG; la col·laboració de la Unitat d'Investigació en Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UNICA-UPF), el Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi (GRISS-UAB), la Diputació de Barcelona, l'Observatori de la Comunicació Lolca (OCL InCom-UAB) i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB); i com a subscriptors institucionals el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i RTVE-TVE Catalunya.En el marc del Grup d'Estudis Internacionals de Televisió (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període (Referència de concessió 2005 SGR 00181).L'autor sosté que les televisions públiques tenen futur a Europa sempre que sàpiguen adaptar-se al nou entorn. Per fer-ho, passa revista a les etapes successives de la història de la convivència entre operadors públics i privats de televisió a Europa, i fa esment de les accions que han dut a terme els organismes públics d'alguns Estats per situar la televisió pública en el nou context comunicatiu. Alhora, analitza la política molt activa de les autoritats de la Unió Europea, i sobretot de la Comissió, a l'hora de configurar el nou marc operatiu de la televisió. Finalment, l'autor alerta dels principals problemes que es plantejaran, no només per a l'acceptació política i social, sinó també amb relació als operadors privats de televisió i dels altres mitjans de comunicació

La política audiovisual de la UE y su influencia en el sistema televisivo español : la televisión pública y la televisión digital

El artículo analiza, evalúa y explica cómo la política audiovisual de las distintas instituciones europeas ha influido en la configuración del sistema televisivo español, con particular atención a dos casos: la financiación de las televisiones públicas españolas (RTVE y autonómicas) y la conformación del mercado de televisión digital de pago (Sogecable y Telefónica). Considera que es posible hablar de una 'europeización' en el sector de la televisión en España, porque las instituciones europeas son ya condición necesaria, aunque en algunos casos no suficiente, para el ordenamiento del sector audiovisual

Spain's media concentration policy : a patchwork crucial to the understanding of the Spanish media system

As a young democracy, Spain had huge expectations for media pluralism after the end of Franco's dictatorship in 1975. However, structural and historical forces have imposed a more prosaic evolution, where the regulation of media concentration has had more to do with media groups' interests than societal goals. At first, Spain's media ownership regulations laid down important limitations on media ownership, but as technology developed, these constraints were progressively relaxed through a large set of complex legal amendments in non-specific legislative acts. However, the absence of cross-media ownership rules is crucial to the understanding of the Spanish media system's dynamics and players. Spanish media have evolved from small newspaper companies to big multimedia groups. Fierce competition in an increasingly fragmented scenario is the result. This absence has led to the creation of five or six multimedia groups in Spain, which have made structural pluralism possible at a national level