Densitat i contingut de nutrients de les branques de faig durant el procés de descomposició

Wood density and nutrient contents have been measured in beech branches at different decay states, from dated thinnings. Wood density declined continuously, with a greater weight loss from 9 till 12 years since cutting. Concentrations of P, K and Mg declined during the process, but N and Ca increased. Nevertheless, absolute contents at 12 years were lesser than initial ones, for all nutrients.A partir de branques de faig datades, procedents de tales, s'ha mesurat la densitat i els continguts de nutrients de la fusta al llarg del procés de descomposició. Hi ha una disminució continuada de la densitat, amb una major perdua de pes a partir dels 9 anys. Les concentracions de P, K i Mg disminueixen al llarg del procés, mentre que augmenten les de N i Ca. Tanmateix, el contingut de tots els nutrients és menor a la fusta de 12 anys que a la fusta sense descompondre

Atmospheric vs soil water deficit as leaf conductance regulator in Mediterranean trees : a correlational approach

Both soil and atmospheric water deficits have been considered as the main variable determining stomatal closure in native Mediterranean species in the field, depending on the species and places studied. In this study, field data on leaf conductance of Arbutus unedo, a shallow-rooted tree, correlates higher with the predawn leaf water potential than leaf conductance of Quercus ilex, a deeprooted tree. Leaf conductance of mature individuals of both species correlates higher with vapour pressure deficit than leaf conductance of resprouts, which have lower leaf area. Data presented suggest that the relationship between root depth and leaf area in each individual could determine the relative importance of soil water deficit and vapour pressure deficit on controlling leaf conductance.Segons les espècies i els indrets considerats, tant el dèficit hídric atmosfèric com el dèficit hídric del sòl han estat considerats com la variable principal que determina el tancament estomàtic en espècies mediterrànies en condicions de camp. En aquest estudi, la conductància foliar obtinguda al camp en Arbutus unedo, una espècie d'arrels superficials, esta més correlacionada amb el potencial hídric a l'alba que la conductància foliar de Quercus ilex, que presenta un sistema radicular més profund. D'altra banda, la conductància foliar dels individus adults de les dues espècies esta més correlacionada amb el dèficit de pressió de vapor que la conductància foliar dels rebrots de les mateixes espècies, que tenen una menor àrea foliar. Les dades presentades suggereixen que la relació entre la profunditat de les arrels i l'àrea foliar en cada individu podria determinar la importància relativa del dèficit hídric del sòl i del dèficit de pressió de vapor sobre el control de la conductància foliar

L'abast ambiental del Pla Territorial Metropolità de Barcelona

L'article tracta els aspectes ambientals del PTMB, els quals van tenir una especial importància i varen constituir un interessant assaig metodològic en el procés d'elaboració del Pla. Els autors són membres de la Diputació de Barcelona i de l'Agència Barcelona Regional entitas que van col·laborar en l'elaboració del Pla pel que fa a la temàtica ambiental

Els Efectes del foc en pinedes de la Catalunya central

Es descriu un cas representatiu de sistemes forestals fortament modificats pel foc, corresponent a l'incendi de l'estiu de 1986 a l'àrea de Jorba (Anoia). S'han mostrejat parcel•les cremades i no cremades al cap de 2 anys del foc, pròximes i de similars característiques fisiogràfiques. Els sòls han perdut completament els horitzons orgànics, s'ha format una crosteta superficial, i s'han generalitzat els processos erosius. Les pèrdues totals de carboni orgànic del sàl són de 8 t/ha i les de nitrogen de 250 kg/ha. El fòsfor total ha augmentat en 35 kg/ha a causa de la combustió de la vegetació. La regeneració de la vegetació ha estat deficitària. Les espècies rebrotadores presenten percentatges de rebrotada del 50 % en exposicions al solell. La germinació dels pins (Pinus halepensis) és molt pobra i són plantes herbàcies les que expliquen una gran part del recobriment existent: 50-70 % al cap de dos anys de l'incendi.A representative case of Mediterranean forest strongly affected by fire is described. It corresponds to the wild fire produced in summer 1986 in the area of Jorba (Central Catalonia; NE Spain). Burned and unburned plots have been sampled two years after the fire. The plots have been selected to have similar physiographic characteristics. The soils have lost completely the forest floor layers and surface sealing has appeared; consequently, erosion processes are widespread. Total soil organic carbon losses are 8 t/ha and nitrogen losses are 250 kg/ha. Total phosphorus has increased in 35 kg/ha due to vegetation combustion. Plant regeneration has been poor. Sprouting species have resprouting percentages of 50 % in South-facing slopes. Pinus halepensis germination is very low, whereas the herbaceous vegetation explains most of the measured plant cover, e.g. 50-70 % two years after the fire

Los planes de seguimiento en los parques naturales gestionados por la Diputación de Barcelona

El Área de Espacios Naturales de la Diputación de Barcelona gestiona una docena de este tipo de espacios ubicados en el entorno de la región metropolitana de Barcelona, con una superficie protegida de más de cien mil hectáreas. Es necesario un exhaustivo conocimiento de los principales componentes de los sistemas naturales, así como de los procesos y dinámicas que están siguiendo, para poder evaluar adecuadamente la planificación y la gestión de acuerdo con los objetivos de conservación planteados. Para ello se pusieron en marcha, hace ya más de diez años, los programas de seguimiento del medio físico, natural y socioeconómico, con los que pretende detectar y analizar los principales cambios y tendencias en el tiempo. Tras una primera etapa enfocada en la obtención de información básica, en la actualidad se llevan a cabo numerosos proyectos estrechamente vinculados con la gestión, y que tienen una aplicación directa en la política de protección. El presente artículo resume cuatro planes de conservación y seguimiento

Densitat i contingut de nutrients de les branques de faig durant el procés de descomposició

Wood density and nutrient contents have been measured in beech branches at different decay states, from dated thinnings. Wood density declined continuously, with a greater weight loss from 9 till 12 years since cutting. Concentrations of P, K and Mg declined during the process, but N and Ca increased. Nevertheless, absolute contents at 12 years were lesser than initial ones, for all nutrients.A partir de branques de faig datades, procedents de tales, s'ha mesurat la densitat i els continguts de nutrients de la fusta al llarg del procés de descomposició. Hi ha una disminució continuada de la densitat, amb una major perdua de pes a partir dels 9 anys. Les concentracions de P, K i Mg disminueixen al llarg del procés, mentre que augmenten les de N i Ca. Tanmateix, el contingut de tots els nutrients és menor a la fusta de 12 anys que a la fusta sense descompondre

Atmospheric vs soil water deficit as leaf conductance regulator in Mediterranean trees : a correlational approach

Both soil and atmospheric water deficits have been considered as the main variable determining stomatal closure in native Mediterranean species in the field, depending on the species and places studied. In this study, field data on leaf conductance of Arbutus unedo, a shallow-rooted tree, correlates higher with the predawn leaf water potential than leaf conductance of Quercus ilex, a deeprooted tree. Leaf conductance of mature individuals of both species correlates higher with vapour pressure deficit than leaf conductance of resprouts, which have lower leaf area. Data presented suggest that the relationship between root depth and leaf area in each individual could determine the relative importance of soil water deficit and vapour pressure deficit on controlling leaf conductance.Segons les espècies i els indrets considerats, tant el dèficit hídric atmosfèric com el dèficit hídric del sòl han estat considerats com la variable principal que determina el tancament estomàtic en espècies mediterrànies en condicions de camp. En aquest estudi, la conductància foliar obtinguda al camp en Arbutus unedo, una espècie d'arrels superficials, esta més correlacionada amb el potencial hídric a l'alba que la conductància foliar de Quercus ilex, que presenta un sistema radicular més profund. D'altra banda, la conductància foliar dels individus adults de les dues espècies esta més correlacionada amb el dèficit de pressió de vapor que la conductància foliar dels rebrots de les mateixes espècies, que tenen una menor àrea foliar. Les dades presentades suggereixen que la relació entre la profunditat de les arrels i l'àrea foliar en cada individu podria determinar la importància relativa del dèficit hídric del sòl i del dèficit de pressió de vapor sobre el control de la conductància foliar