Guia d'actuació en cas d'anafilaxi

L'anafilaxi és la reacció al·lèrgica més greu que pot patir una persona. Per això és fonamental que tant els professionals sanitaris com els pacients amb risc, siguin capaços de reconèixer-la i d'iniciar ràpidament l'actuació més adient. La "Guia d'actuació en anafilaxi" (també anomenada GALAXIA), elaborada per consens entre diverses societats mèdiques i coordinada per professionals de l'Hospital Vall d'Hebron supleix la manca d'una guia semblant a l'àmbit espanyol, adaptant-se a les característiques de la població i als recursos diagnòstics i terapèutics propis i incrementant, així, les possibilitats d'èxit quant a disseminació entre els professionals sanitaris.La anafilaxia es la reacción alérgica más grave que puede sufrir una persona. Por ello es fundamental que tanto los profesionales sanitarios como los pacientes con riesgo, sean capaces de reconocerla e iniciar rápidamente la actuación más adecuada. La "Guía de actuación en anafilaxia" (también llamada GALAXIA), elaborada por consenso entre varias sociedades médicas y coordinada por profesionales del Hospital Vall d'Hebron suple la falta de una guía similar en el ámbito español, adaptando a las características de la población y los recursos diagnósticos y terapéuticos propios, e incrementando así las posibilidades de éxito en cuanto a diseminación entre los profesionales sanitarios.Anaphylaxis is the most severe allergic reaction a person can suffer from. It is therefore essential that both healthcare professionals and patients at risk be able to recognise it quickly and initiate the most appropriate action. GALAXY, or "Guidelines for Action in Anaphylaxis", developed by consensus among several professional medical societies and coordinated by professionals from Hospital Vall d'Hebron, aims to solve the lack of this type of guide in Spain. It is adapted to the characteristics of the population and the country's diagnostic and therapeutic resources, thus increasing chances of success in terms of dissemination activities among healthcare professionals

Modulació de la resposta immunològica per la immunoteràpia amb Dermatophagoides pteronyssinus : relació amb l'eficàcia clínica /

Consultable del del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAntecedents: Les malalties al·lèrgiques s'han associat a un desequilibri immunològic consistent en un predomini de la resposta Th2 sobre la Th1. Determinades molècules expressades en la superfície de las cèl·lules presentadores de l'antigen (CPA) són fonamentals per a l'activació dels limfòcits T (LT) i també per induir la derivació cap la producció d'un tipus determinat de citocines Th1 o Th2. Es possible que els pacients al·lèrgics presentin alteracions en l'expressió de aquestes molècules i que la immunoteràpia (IT) reverteixi aquesta alteració. Objectiu: Avaluar l'expressió intracel·lular d'IL-4, IL-10 i IFN-g en LT d'individus sans i pacients al·lèrgics. Investigar l'expressió de CD23 i CD86 (B7.2) en limfòcits B (LB) i monòcits (M). Relacionar aquesta expressió amb l'aplicació d'IT i amb l'efecte clínic sobre la sensibilització a l'al·lergen, la simptomatologia clínica i l'ús de medicació. Mètodes: Estudi prospectiu, obert, aleatoritzat amb grup control. Pacients: 10 individus sans i 28 pacients asmàtics, al·lèrgics a Dermatophagoides pteronyssinus (D pteronyssinus), 16 tractats amb IT i 12 sense IT. Mètodes: Seguiment de proves cutànies i de provocació conjuntival a D pteronyssinus. Control de la puntuació de símptomes i de l'ús de medicació. Determinació mitjançant citometria de flux, en cultius de cèl·lules mononucleades de sang perifèrica estimulats amb PMA i ionomicina o estimulats amb D pteronyssinus i sotmesos a re-estimulació, del percentatge de LT que expressaven IL-4, IL-10 i IFN-g. Determinació de l'activació limfocitària (segons l'expressió de CD69). Estudi de la proliferació limfocitària enfront el D pteronyssinus. Avaluació del percentatge de LB (CD20+) i de M (CD14+) que expressaven CD23 o CD86. En els individus al·lèrgics es va realitzar un control clínic i dels estudis «in vitro» a l'inici del estudi (T1), als 6 mesos (T2) i als 12 mesos (T3). Resultats: Els malalts al·lèrgics presentaven respecte als individus sans un major percentatge de M que expressaven CD23 (p=0,022) i una capacitat d'activació de les cèl·lules T (CD69) disminuïda (p<0,001). A l'inici de l'estudi, no es van trobar diferències en les característiques clíniques ni immunològiques entre el grup aleatoritzat a rebre IT o no. La IT es va associar a una disminució significativa de la puntuació de símptomes, de l'ús de medicació, de la sensibilitat cutània i conjuntival. A T2 i T3, els pacients tractats amb IT mostraven un menor percentatge de M que expressaven CD23 (T2: p=0,019 i T3: p=0,024) i un major percentatge de LB que expressaven CD86 (T3: p=0,06), respecte al grup sense IT. En l'anàlisi intragrup del pacients amb IT es va evidenciar un augment del percentatge de LB que expressaven CD23 a T2 i T3 comparat amb T1 (T1: p=0,024; T3 p=0,024). La IT es va associar a un increment del percentatge de LT CD69+ (T3: p=0,05). No es van evidenciar canvis en l'expressió de citocines en els cultius estimulats de forma inespecífica, mentre que en els cultius amb D pteronyssinus s'observava una tendència a augmentar el percentatge d'expressió d'IFN-g en LT durant la IT, i a un augment del percentatge de LT que expressaven IL-10 a T2. Va disminuir la proliferació limfocitària front a D pteronyssinus (T3: p=0,026). La milloria clínica es va associar a una reducció de l'expressió de CD23 en M, a un augment de l'activació de LT i a una pèrdua de la resposta proliferativa front l'al·lergen. Conclusions: L'expressió de molècules que poden participar en senyals de coestimulació durant la presentació antigènica és diferent en pacients al·lèrgics i individus sans. La IT indueix canvis en l'expressió d'aquestes molècules i pot influenciar el tipus de resposta immunològica front l'al·lergen.Introduction: Allergic diseases are associated with a disturbance in the immune balance with a predominance of a Th2 over a Th1 response. Certain molecules, expressed on the surface of antigen presenting cells (APC) are crucial for T cell activation and also play a role on the induction Th1 or Th2 cytokine production. It is possible that allergic patients may have an alteration on the expression of these molecules and specific immunotherapy (SIT) might revert this situation. Objectives: To evaluate intracellular IL-4, IL-10 and IFN-g expression in T cells of healthy and allergic subjects. To evaluate the expression of CD23 and CD86 (B7.2) on B cells and monocytes (M). To correlate this expression with the administration of SIT and with the clinical effect on the sensitivity to the allergen, the clinical symptoms and with the use of medication. Methods: Prospective, open, controlled, randomized study. Subjects: 10 healthy controls and 28 asthmatic patients, allergic to Dermatophagoides pteronyssinus (D pteronyssinus), 16 randomized to receive SIT and 12 without SIT. Methods: Follow up of skin prick tests and conjunctival challenge to D pteronyssinus. Control of symptom and medication scores. Determination by flow cytometry, in peripheral blood mononuclear cell cultures stimulated with PMA and ionomicine or with D pteronyssinus followed by restimulation, of the percentage of T cells expressing IL-4, IL-10 and IFN-g. Determination of T cell activation (by CD69 expression). D pteronyssinus induced T cell proliferation assays. Evaluation of the percentage of B cell (CD20+) and M (CD14+) expressing CD23 or CD86. Clinical and «in vitro» controls were performed on the allergic patients at the beginning of the study (T1), at 6 months (T2) and at 12 months (T3). Results: Allergic patients compared with healthy controls showed a higher percentage of M expressing CD23 (p=0,022) and a reduced activation of T cells (CD69+) (p<0,001). At the beginning of the study the group of patients randomized to receive SIT and the group without SIT showed no differences with respect to their clinical and immunological characteristics. Administration of SIT was associated with a significant reduction of symptom and medication scores, cutaneous and conjunctival sensitivity to D pteronyssinus. At T2 and T3, patients receiving SIT showed a lower percentage of M expressing CD23 (T2: p=0,019 and T3: p=0,024) and a higher percentage of B cells expressing CD86 (T3: p=0,06), compared with the group without SIT. In the intragrup analysis of the patients receiving SIT there was an increase of the percentage of B cells expressing CD23 at T2 and T3 compared with T1 (T1: p=0,024; T3 p=0,024). SIT was associated with an increase in the expression of CD69 on T cells (T3: p=0,05). There were no changes on the expression of intracellular cytokines in the non-specifically stimulated cell cultures, while in allergen stimulated cultures there was an tendency to increase IFN-g expression during SIT, and to an increase at T2 of IL-10 expression. There was also a decrease of D pteronyssinus induced lymphocyte proliferation (T3: p=0,026). Clinical improvement was also associated with a decrease of M expressing CD23, an increase of T cell activation and a reduction of D pteronyssinus induced lymphocyte proliferation Conclusions: Expression of molecules, which can participate in costimulatory signalling during antigen presentation, is different in allergic patients compared with healthy individuals. SIT induces changes on the expression of such molecules and may influence the immune response to allergens

Allergic diseases in the elderly

Demographic distribution of the population is progressively changing with the proportion of elderly persons increasing in most societies. This entails that there is a need to evaluate the impact of common diseases, such as asthma and other allergic conditions, in this age segment. Frailty, comorbidities and polymedication are some of the factors that condition management in geriatric patients. The objective of this review is to highlight the characteristics of allergic diseases in older age groups, from the influence of immunosenescence, to particular clinical implications and management issues, such as drug interactions or age-related side effects