La Resistència liberal de Lleida davant la invasio dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

Davant del fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes, a partir pràcticament de l'inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego, els elements més absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del Congrés de Verona la invasió del territori espanyol per les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les institucions locals lleidatanes, sobretot la Paeria (l'Ajuntament) no es va fer esperar. Ràpidament van rebutjar ferventment la imposició estrangera i van organitzar la resistència a l'interior de la ciutat. Aquesta resistència va topar amb la penúria econòmica de la hisenda municipal, motiu pel qual van haver de realitzar una guerra defensiva, que va tenir èxit, ja que van resistir la invasió fins a l'últim dia d'octubre de l'any 1823 i es van convertir, juntament amb ciutats com ara Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.Before the failure of the inner counter-revolution conducted by the royalists, practically from the beginning of the constitutional system inaugurated by the revolution of Riego, the absolutists elements organized by means of the celebration of the congress of Verona the invasion of the Spanish territory by the French troops (One Hundred Thousand Children of Saint Louis). The reaction of the local institutions of Lleida, the Paeria (city council) principally, arrived promptly. Quickly they rejected fervently the foreign imposition and they organized the inner resistance of the city. This resistance ran into the economic shortage of the municipal property, for this reason they had to make a defensive warfare. This tactics were successful since they resisted to the invasion until the last day of the month of October 1823, to turned themselves together with cities like Barcelona or Tarragona, into the bastions of liberalism

La Milícia Nacional de Lleida al Trienni Liberal

En aquest treball d'investigació dedicat a laMilícia Nacional de la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal s'ha pretés estudiar la seva implantació, l'evolució, la dinàmica interna i la composició socioprofessional dels seus membres. La Milícia a l'inici del període liberal va tenir dificultats per formar-se. Aquest fet ens va indicar que no hi havia molt individus amb tendència liberal i que la major part de la població treballava en l'àmbit agrari, o sigui, no hi havia gaire comerç i els individus dedicats a les professionals liberals o no eren molts quantitativament o no tenien massa poder polític i econòmic. Tot i que la consolidació i l'actuació del bàndol reialista va potenciar l'organització de la Milícia a la ciutat lleidatana. Per aturar l'avanç dels seguidors absolutistes, l'abril de l'any 1821 es va crear una nova milícia, aquesta vegada de caire voluntari. La Milícia Local va triomfar perquè la seva principal característica residia en el voluntarietat. Les persones que es van apuntar ho van fer per motius derivats de les seves pròpies conviccions polítiques. Finalment apuntar que la Milícia Nacional a Lleida a les darreries del règim liberal va aconseguir mantenir el poder constitucional fins l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluis.En este trabajo de investigación dedicado a la Milicia Nacional de la ciudad de Lleida durante el Trienio Liberal se ha pretendido estudiar su implantación, su evolución, su dinámica interna y la composición socioprofessional de sus miembros. La Milicia Nacional en el principio del período liberal tuvo dificultades para formarse. Este hecho nos indica que no había muchos individuos con tendencia liberal y que la mayor parte de la población trabajaba en el ámbito agrario, es decir no se producian demasiadas actividades comerciales y los individuos dedicados a las profesiones liberales o no era bastante cuantitativamente o ellos no tenían demasiado poder político y económico. Aunque la consolidación y el funcionamiento de bando realista potenció la organización de la Milicia Nacional en la ciudad leridana. Para parar el avance de los seguidores del absolutismo en el mes de abril del año 1821 triunfó porque su característica principal residió en el voluntariedad. La gente que se apuntó lo hizo por motivos derivados de sus propias convicciones políticas. Finalmente apuntar que la Milicia Nacional en Lleida en el final del régimen liberal fue capaz de mantener el poder constitucional hasta la llegada de los Cien mil Hijos de San Luis.In this work of investigation dedicated to the National Military service of the city of Lleida during the Liberal Triennium it has been tried to study its implantation, the evolution, internal dynamics and the socioprofessional composition of its members. The Military service in the beginning of the liberal period had difficulties to form. This fact indicates us that there was no much individual with liberal tendency and that most of the population worked in the agrarian scope, that is, there was no too much commerce and the individuals dedicated to the liberal professionals or were not many quantitatively or they did not have too much political and economic power. Even though the consolidation and the performance of the realistic side harnessed the organization of theMilitary service in the leridana city. In order to stop the advance of the absolutistas followers in the month of April of year 1821 a new military service, this time of voluntary look was created. The Local Military service prevailed because its main characteristic resided in the voluntariedad. The people who scored did it by derived reasons for their own political convictions. Finally to aim that the National Military service in Lleida at the end of the liberal regime was able to maintain the constitutional power until the arrival of the One hundred Thousand Children of San Luis

La Resistència liberal de Lleida davant la invasio dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

Davant del fracàs de la contrarevolució interior efectuada pels reialistes, a partir pràcticament de l'inici del sistema constitucional inaugurat per la revolució de Riego, els elements més absolutistes van organitzar mitjançant la celebració del Congrés de Verona la invasió del territori espanyol per les tropes franceses (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). La reacció de les institucions locals lleidatanes, sobretot la Paeria (l'Ajuntament) no es va fer esperar. Ràpidament van rebutjar ferventment la imposició estrangera i van organitzar la resistència a l'interior de la ciutat. Aquesta resistència va topar amb la penúria econòmica de la hisenda municipal, motiu pel qual van haver de realitzar una guerra defensiva, que va tenir èxit, ja que van resistir la invasió fins a l'últim dia d'octubre de l'any 1823 i es van convertir, juntament amb ciutats com ara Barcelona o Tarragona, en els baluards del liberalisme.Before the failure of the inner counter-revolution conducted by the royalists, practically from the beginning of the constitutional system inaugurated by the revolution of Riego, the absolutists elements organized by means of the celebration of the congress of Verona the invasion of the Spanish territory by the French troops (One Hundred Thousand Children of Saint Louis). The reaction of the local institutions of Lleida, the Paeria (city council) principally, arrived promptly. Quickly they rejected fervently the foreign imposition and they organized the inner resistance of the city. This resistance ran into the economic shortage of the municipal property, for this reason they had to make a defensive warfare. This tactics were successful since they resisted to the invasion until the last day of the month of October 1823, to turned themselves together with cities like Barcelona or Tarragona, into the bastions of liberalism

Els polítics de Lleida al Trienni Liberal (1820-1823)

En aquest estudi es pretén analitzar la composició social i ideològica dels quatre consistoris municipals que es van formar a la ciutat de Lleida al Trienni Liberal. A l'inici d'aquesta nova etapa històrica ja es va comprovar com els individus (sobretot nobles) que van controlar l'Ajuntament de Lleida al sexenni absolutista posterior a la Guerra del Francés van perdurar, per tant, no es produir cap revolució. Tot i que poc a poc aquests elements més absolutistes i com a màxim més identificats amb el liberalisme més moderat i proper al tradicionalisme van anant deixant pas a una nova classe dirigent política procedent dels sectors socials més dinàmics (professions liberals i activitats comercials), la qual va fer-se amb el consistori lleidatà a l'any 1823, va ser el triomf dels "exaltats". Aquesta experiència va finalitzar amb la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la posterior destrucció del règim constitucional.En este estudio se pretende analizar la composición social e ideológica de los cuatro consistorios municipales que se formaron a la ciudad de Lleida al Trienio Liberal. Al inicio de esta nueva etapa histórica ya se comprobó como los individuos (sobre todo nobles) que controlaron el Ayuntamiento de Lleida en el sexenio absolutista posterior a la Guerra del Francés perduraron, por lo tanto, no se llevo a termino ninguna revolución. Aunque poco a poco estos elementos más absolutistes, y como máximo más identificados con el liberalismo más moderado y cercano al tradicionalismo, fueron dejando paso a una nueva clase dirigente política procedente de los sectores sociales más dinámicos (profesiones liberales y actividades comerciales), la cual se hizo con el consistorio leridano en el año 1823, fue el triunfo de los "exaltados". Esta experiencia finalizó con la invasión de los Cien Mil Hijos de Sant Lluís y la posterior destrucción del régimen constitucional.In this study there is tried to analyze the social and ideological composition of all four municipal councils that were formed to Lleida's city to the Liberal Triennium. To the beginning of this new historical stage already it was verified as the individuals (especially noble) that they controlled Lleida's town hall in the absolutist sexeny later to the War of the Frenchman they lasted, therefore, I do not lead to him to term any revolution. Though little by little these elements more absolutistes, and as maximum more identified with the liberalism most moderate and near to the traditionalism, were opening way to a new leader class politics proceeding from the most dynamical social sectors (liberal professions and commercial activities), which did with the council leridano in the year 1823, was the victory of the "impassioned ones". This experience finished with the invasion of Hundred Sons of Saint Louis and the later destruction of the constitutional regime

Ferran VII "el cruel" : la repressió dels liberals a la Lleida de la Dècada Ominosa

En este estudio se pretende analizar la represión efectuada por el gobierno absolutista de Fernando VII durante su segunda reinstauración, la historiográficamente llamada Década Ominosa, hacia los liberales a Lleida. Mientras que los realistas solicitaron premios y prerrogativas por los servicios prestados en defensa de la Religión y la Monarquía las autoridades absolutistas implantaron de nuevo la censura, prohibieron cualquier vestigio legislativo liberal, depuraron los antiguos funcionario constitucionales, a los milicianos nacionales, a los miembros de la Junta Patriótica y a los políticos liberales en general. Por tanto, el indulto y el perdón general del año 1824 fue insuficiente, sobretodo en la medida que permitió represaliar de manera arbitraria a cualquier individuo relacionado con cualquier espacio de poder durante el Trienio Liberal. Finalmente cabe destacar la exoneración de los derechos civiles y los oficios que sufrieron figuras liberales tan relevantes como los escribanos Marià Hostalrich o Francesc Xavier Soldevila.En aquest estudi es pretén analitzar la repressió efectuada pel govern absolutista de Ferran VII durant la seva segona reinstauració, l'historiograficament anomenada Dècada Ominosa, vers els liberals a Lleida. Mentre que els reialistes van sol·licitar premis i prerrogatives pels serveis prestats en defensa de la Religió i la Monarquia les autoritats absolutistes van implantar de nou la censura, van prohibir qualsevol vestigi de la legislació liberal, van depurar als antics funcionaris constitucionals, als milicians nacionals, als membres de la Junta Patriòtica i als polítics liberals en general. Per tant, el indult i el perdó general de l'any 1824 fou insuficient, sobretot en la mesura que va permetre repressaliar de manera arbitraria a quelcom individu relacionat amb qualsevol espai de poder durant el Trienni Liberal. Finalment cal destacar la exoneració dels drets civils i oficis que van patir figures liberals tan rellevants com els escrivans Marià Hostalrich o Francesc Xavier Soldevila.In this study one tries to analyze the repression effected by the absolutist government of Fernando VII during his(her,your) second rerestoration(reestablishment), the historiográficamente so called Ominous Decade, towards the liberal ones to Lleida. Whereas the realists requested prizes and prerogatives for the services given in defense of the Religion and the Monarchy the absolutist authorities implanted(implemented) again the censorship, they prohibited any legislative liberal vestige, the former constitutional civil servants purified, to the national militiamen, to the members of the Patriotic Meeting and to the liberal politicians in general. Therefore, the pardon and the general pardon of the year 1824 was insufficient, an overcoat in the measure that allowed to victimize in an arbitrary way any individual related to any space of power during the Liberal Triennium. Finally it is necessary to emphasize the exoneration of the civil laws and the trades(offices) that suffered liberal figures as relevant as the notaries Marià Hostalrich or Francesc Xavier Soldevila

La repressió dels eclesiàstics absolutistes lleidatans al Trienni Liberal : el cas del bisbe Renteria

El bisbe Simón Renteria y Reyes va ocupar la Mitra de la diòcesi de Lleida durant el període 1819-1824. Al Trienni Liberal Renteria va esdevenir un eix molt important de l'absolutisme a la ciutat de Lleida ja que va oposar-se notablement a les reformes legislatives liberals, defensant una clara tendència al conservadorisme i al tradicionalisme dins de l'àmbit del pensament polític. Per aquest motiu va protestar contra les noves lleis i Decrets del govern liberal i va enviar tot un seguit de cartes i oficis amb l'objectiu de capgirar la política de les Corts Constitucionals. Fruit d'aquesta oposició al règim liberal les autoritats lleidatanes el van expulsar de la ciutat. També altres membres de l'Església van patir, en diferent grau, la repressió del poder liberal. Amb el retorn un altre cop de l'absolutisme a finals de l'any 1823 els religiosos que s'havien mantingut fidels al tradicionalisme van rebre diverses recompenses.El obispo Simón Renteria y Reyes ocupó la Mitra de la diocesi de Lleida durante el periodo 1818- 1824. Durante el Trienio Liberal, Renteria constituyó un eje muy importante del absolutismo en la ciudad ya que se opuso con notoriedad a las reformas legislativas liberales, denfendiendo una clara tendencia al conservadurismo y al tradicionalismo dentro del ámbito del pensamiento político. Por este motivo protestó contras las nuevas leyes y Decretos del gobierno liberal y envió cartas y oficios con el objetivo de dar un giro a la política de las Cortes Constitucionalistas. Fruto de esta oposición al régimes liberal las autoridades de la ciudad lo expulsaron. También otros miembros de la Iglesia sufrieron, en distinto grado, la represión del poder liberal. Con el retorno del absolutismo a finales del año 1823 los religiosos que se havian mantenido fieles al tradicionalismo recibieron diversas recompensas.Bishop Simón Renteria y Reyes occupied the bishopric of the diocese of Lleida during the period from 1819 to 1824. In the liberal Triennium Renteria one became a very important axis of absolutism in the city of Lleida because one remarkably was against the liberal legislative reforms, defending a clear tendency to conservadurism and to the traditionalism in the space of the political thought. For this reason, it protested against new laws and decrees of liberal government and sent letters and offices with the objective to give the return to the policy of the constitutional government. Fruit of this opposition to the regime liberals the local authorities expelled it from the city; also, other members of the church underwent the repression of the liberal power. With the return of absolutism at the end of the year the 1823 monks who they were had maintained faithful to the traditionalism obtained again diverse you compensate

Tema 7 programa Martin Ortega - Protección del medio ambiente y recursos energéticos

En este tema se analizan los mecanismos jurídicos internacionales para la protección del medio ambiente planetario, con especial referencia al Protocolo de Kioto, y se consideran los problemas que plantea en Derecho Internacional Público la explotación de recursos energéticos, en particular el petróleo

La Constitució de Cadis a la Lleida del Trienni liberal

L'estudi pretén analitzar l'aplicació de la Constitució de Cadis a la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal, tot partint de l'enviament de les respostes de la junta local de defensa i del capítol catedralici de Lleida a la consulta al país que convocà la Junta Central, l'actuació de l'ardiaca de Benasc Josep Espiga i Gadea a les Corts i la nul·la implantació de la carta magna per l'ocupació napoleònica. Al llarg de la primera restauració de Ferran VII es mantingué vigent l'esperit absolutista exhibit pel bisbe Jeroni Maria de Torres a la carta pastoral conjunta publicada a Palma a finals de 1812 fins al març de 1820 quan s'inicià el període constitucional i els lleidatans celebraren la consecució de la sobirania nacional, els antics vassalls esdevingueren ciutadans i elegiren per sufragi indirecte els representants municipals, els propietaris s'enrolaren a la Milícia Nacional, s'aixecà una làpida commemorativa de la Constitució i gràcies a la llibertat d'impremta es publicà el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contrària a la carta magna l'encapçalà el bisbe Renteria a través de l'enviament de diversos oficis i representacions a les Corts liberals.El estudio pretende analizar la aplicación de la Constitución de Cádiz en la ciudad de Lleida durante el Trienio Liberal, partiendo del envío de las respuestas de la junta local de defensa y del capítulo catedralicio de Lérida a la consulta en el país que convocó la Junta Central, la actuación del arcediano de Benasque José Espiga y Gadea en las Cortes y la nula implantación de la carta magna para la ocupación napoleónica. A lo largo de la primera restauración de Fernando VII se mantuvo vigente el espíritu absolutista exhibido por el obispo Jerónimo María de Torres en la carta pastoral conjunta publicada en Palma a finales de 1812 hasta marzo de 1820 cuando se inició el periodo constitucional y los leridanos celebraron la consecución de la soberanía nacional, los antiguos vasallos se convirtieron ciudadanos y eligieron por sufragio indirecto los representantes municipales, los propietarios se enrolaron en la Milicia Nacional, se levantó una lápida conmemorativa de la Constitución y gracias a la libertad de imprenta se publicó el Semi-Semanario Ilerdense (1822). La cultura política contraria a la carta magna del encabezó el obispo Renteria a través del envío de diversos oficios y representaciones en las Cortes liberales.This study aims to analyze the implementation of the Constitution of Cádiz in the city of Lerida during The Liberal Triennium, taking as the starting point the replies of the local defense committee and the canonry to the country consultation convened by the Central Board; the behavior of Josep Espiga y Gadea, the Benasque Deacon, in Congress and the void implementation of the Magna Carta by the Napoleonic occupation. During the first restoration of Ferdinand VII, the Bishop Jerónimo María de Torres still kept and exhibited the absolutist spirit in the pastoral letter published in Palma from the end of 1812 until March 1810, when it was launched the constitutional period and the population achieved the national sovereignty. The former vassals became citizens and elected their municipal representatives by indirect suffrage; owners enrolled the National Militia, it was raised a memorial tablet by the Constitution and thanks to press freedom, Semi-Semanario Ilerdense (1822) was published. Culture charging policy against Magna Carta was led by Bishop Renteria since he sent various announcements and documentaries to liberal Congress

Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873

Aquest estudi està dedicat a analitzar el segon setge carlí de la ciutat de Puigcerdà, que va tenir lloc els dies 10 i 11 d’abril de l’any 1873, a l’inici de la III Guerra Carlina. La revolució de 1868 va tornar a obrir la via carlina. Encara que no fou fins la fallida de la I República i el curt regnat d’Amadeu de Savoia quan el pretendent carlí, Carles VII, va adonar-se que s’iniciava una nova oportunitat d’aconseguir la corona espanyola. A partir de 1872 les partides carlines varen recórrer el territori català, sobretot les zones muntanyoses. Amb la caiguda de Berga i de Ripoll, la vila de Puigcerdà es va témer un proper atac carlí; efectivament, aquest va produir-se a la primavera de l’any 1873. Anteriorment, la població va iniciar una intensa fortificació i millora de les seves defenses. El setge fou curt, ja que va durar només 26 hores, però força intens i ferotge. Els constants fracassos carlins a l’hora de conquerir Puigcerdà i l’arribada a la Cerdanya de la columna del coronel de l’exèrcit nacional Cabrinetty varen fer desistir les tropes carlines, finalitzant així el setge carlíThe aim of this study is to analyze the second Carlist siege against the city of Puigcerdà, which took place on 10th and 11th April of 1873, at the beginning of the Third Carlist war. The revolution of 1868 opened the Carlist way again, although it was not until the fall of the First Republic and the short reign of Amadeu de Saboia when the Carlist candidate, Charles VII, realized that a new opportunity to obtain the Spanish crown was beginning. From 1872, the Carlist armies crossed into the Catalan territory, mainly mountain regions. With the fall of Berga and Ripoll, in the town of Puigcerdà people feared another approaching Carlist attack; indeed, this attack took place in the spring of 1873. Before that, people started an intensive fortification and improvement of their defences. The siege was short, as it only lasted 26 hours, but quite intense and cruel. The constant Carlist failures to conquer Puigcerdà and the arrival of colonel Cabriety’s column of the national army made the Carlist troops desist from conquering Puigcerdà

Open Data en Centros de Investigación, los casos del CERN y ALBA

El fenómeno de los datos abiertos se ha convertido en una tendencia mundial, publicándose cada día más y más datos provenientes tanto de empresas privadas como de instituciones públicas. En el mundo de la investigación científica, los datos abiertos están relacionados con el modelo Open Science, que por una parte aboga por el libre acceso a las publicaciones académicas (Open Access) y por otra al acceso a los datos en los que se basan estas publicaciones, de manera que los datos puedan ser usados libremente, reutilizados, y redistribuidos, con el único requisito del de atribuir y compartir por igual (Open Data). Este artículo revisa el estado del arte de la publicación de datos en abierto en el campo de la investigación, y analiza los casos del CERN, a partir de la literatura publicada, y del Sincrotrón ALBA, gracias a la entrevista al responsable de Computing and Control Division, David Fernández Carreiras. El artículo finaliza con una serie de recomendaciones basadas en el análisis personal para investigadores y centros de investigación que deseen publicar sus datos en abierto.El fenomen de les dades obertes s'ha convertit en una tendència mundial, publicant-se cada dia més i més dades provinents tant d'empreses privades com d'institucions públiques. Al món de la recerca científica, les dades obertes estan relacionades amb el model Open Science, que d'una banda advoca pel lliure accés a les publicacions acadèmiques (Open Access) i per una altra a l'accés a les dades en els quals es basen aquestes publicacions, de manera que les dades puguin ser usades lliurement, reutilitzades, i redistribuïdes, amb l'únic requisit del d'atribuir i compartir per igual (Open Data). Aquest article revisa l'estat de l'art de la publicació de dades en obert en el camp de la recerca, i analitza els casos del CERN, a partir de la literatura publicada, i del Sincrotró ALBA, gràcies a l'entrevista al responsable de Computing and Control Division, David Fernández Carreiras. L'article finalitza amb una sèrie de recomanacions basades en l'anàlisi personal per a investigadors i centres de recerca que desitgin publicar les seves dades en obert.The phenomenon of open data has become a global trend, with more and more data coming from both private companies and public institutions. In the world of scientific research, open data is related to the Open Science model, which on the one hand advocates open access to academic publications (Open Access) and, on the other hand, the access to the data on which publications are based, so that data can be used freely, reused, and redistributed, with the only requirement of attribution and sharing (Open Data). This article reviews the state of the art of open data publication in the field of research, and analyzes the cases of CERN, from published literature, and the ALBA Synchrotron, thanks to the interview with the head of Computing and Control Division, David Fernández Carreiras. The article ends with a series of recommendations based on personal analysis for researchers and research centers wishing to publish their open data