El pastor com a model de la “mentalitat primitiva” en el fons documental de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya

Aquest  text  té  com  a  finalitat  presentar  la  recerca  sobre  el  món  ramader a Catalunya que va dur a terme l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC) en les  primeres  dècades  del  segle  XX,  tasca  que  va  aconseguir  formar  un fons documental -manuscrit  i  gràfic- que,  per  desgràcia,  en  una  part  substancial es  va perdre  durant  la  Guerra  Civil  espanyola.  El  treball  de  l’AEFC  fou  meritori en  el  seu moment ja que obrí la recerca etnogràfica catalana i hispànica a noves temàtiques i metodologies.  Aquest  treball,  però,  vol   aproximar-se  a  la consideració -social  i intel⋅lectual- que  tenia  l’ofici  de  pastor  en  les  esmentades dècades;  en  aquest sentit,  solament  cal  recordar  com eren  representats  els pastors  en  la  tragèdia d’Edip  Rey:  uns  éssers  sense  importància,  que  vivien  en un  medi  ferèstec  i  aïllat, solitaris i ocults en les seves cabanes..

El Mediterrani, l’Alguer i l’etnografia catalana noucentista: una recerca etnogràficolingüística a l’Alguer (1922)

D'ençà el restabliment de la Generalitat de Catalunya (980) en el marc de l'anomenat Estat de les Autonomies que fixa la Constitució Espanyola de 1978, el Mediterrani ha estat un referent, de primer ordre, en els discursos i en les argumentacions de bona part de la classe política catalana. Aquest interès no és nou ; com és ben conegut, ja en el segle XIX i, especialment, en les primeres dècades del seglel XX, les reflexions, comentaris, estudis i iniciatives foren moltes en aquests mateix sentit. Aquest breu treball vol presentar aquest aspecte i, sobretot, com aquesta preocupació va dur a l'Alguer a diversos estudiosos catalans a l'inici dels anys vint per tal de cercar dades etnogràfiques i lingüístiques, iniciativa que volia aconseguir confirmar els lligams amb la Mediterrània i ratificar la presència i herència històriques catalanes en diversos territoris, com l'Alguer.Peer reviewe

El Mediterrani, l'Alguer i l'etnografia catalana noucentista: una recerca etnogràfico-lingüística a l'Alguer (1922)

A far data dalla reincorporazione della Generalità di Catalogna (1980) nel quadro dello Stato delle Autonomie previsto dalla Costituzione Spagnola del 1978, il Mediterraneo è stato un referente di primo piano nei discorsi di buona parte della classe politica catalana. Questo interesse non è nuovo; come è ben risaputo, gia nel Secolo XIX e, specialmente, nelle prime decadi del XX, molteplici furono le riflessioni, i commenti, gli studi, le iniziative in questa medesima direzione. In questo breve lavoro I'autore vuole presentare questo aspetto e, soprattutto, come questa preoccupazione ha portato ad Alghero diversi studiosi catalani all'inizio degli anni venti col fine di cercare informazioni etnografiche e linguistiche, allo scopo di rinsaldare i legami con il Mediterraneo e ratificare la presenza e l'eredita storiche catalane nei diversi territori, come Alghero

Felip Pedrell i l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya

Com ja s'ha assenyalat en diverses ocasions, la preocupació per la recerca i promoció de la investigació etnomusicològica va ser important en la trajectòria de Felip Pedrell. En base a aquesta afirmació, la present comunicació vol aprofundir en un aspecte poc conegut del personatge: la seva participació a l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), participació que, encara que no va ser gaire important, ens parla de la contribució fonamental de Pedrell entorn d'allò que podríem anomenar "espai epistèmic", de l'etnomusicologia hispana, és a dir, els parimetres, formals i conceptuals, en què es va desenvolupar la recerca etnomusicològica, en aquest cas, a Catalunya.Peer reviewe