Leadership identity signs in educational organizations today

Desde el marco teórico se acentúa una idea de liderazgo bien clara que incita al reclamo de un líder comprometido con el cambio y asentado en las bases de un modelo transformacional, distribuido, participativo y resonante. Capaces de propiciar el trabajo en equipo de los docentes y el ejercicio de la autonomía pedagógica, organizativa y de gestión de los centros. Pero, en realidad ¿qué es lo que opinan los futuros directivos de organizaciones educativas en proceso de formación, en relación con las características o rasgos que se le exigen al líder en la actualidad? En cierta medida, los resultados de un estudio realizado con 120 participantes ayudan a desvelar las señas de identidad del liderazgo que las organizaciones escolares solicitan en estos momentos para dar respuesta a las demandas educativas y sociales de la comunidad educativa. Estudio que, entre otras conclusiones, evidencia la confluencia de rasgos entre el plano teórico y práctico del liderazgo que se reclama hoyFrom the theoretical framework, a clear leadership idea is emphasized that incites the claim of a leader committed to change and based on a transformational, distributed, participatory and resonant model. Capable of promoting the team work of teachers and the exercise of pedagogical, organizational and management autonomy of the centers. But, in reality, what do future managers of educational organizations in the process of training think about the characteristics or traits that are required of the leader today? To a certain extent, the results of a study of 120 participants help to unveil the leadership identity signs that school organizations are requesting at present to respond to the educational and social demands of the educational community. Study that, among other conclusions, evidences the confluence of traits between the theoretical and practical level of the leadership that is claimed toda

Repensar l´organització escolar: Cap a models emergents d´escola

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.Reflexionar al voltant de l´organització escolar i valorar els diferents models emergents d´escola

School grouping under discussion

Este artículo invita a la reflexión sobre cómo los modelos de agrupamiento del alumnado influyen directamente en el éxito escolar. La literatura científica internacional desde hace décadas ha demostrado que la separación por niveles de rendimiento resulta perjudicial, sobre todo, para el alumnado que está en los grupos de más bajo nivel, ya que éste realiza menos actividades de aprendizaje instrumental, recibe menor contenido, el ritmo de aprendizaje es mucho más lento, perjudicando el rendimiento académico de todos y obteniendo peores resultados. En cambio, los resultados de investigaciones internacionales evidencian que las agrupaciones heterogéneas que, además, introducen los recursos existentes dentro del aula para dar apoyo al docente, mejoran el rendimiento académico de todo el alumnado, a la vez que mejoran su autoestima. Por tanto, los agrupamientos escolares en el sistema educativo español deberían de tomar en consideración estos andamiajes para proporcionar un aprendizaje de calidad a todos los estudiantes y no sólo a unos pocosThis article invites reflection on how the student grouping models directly influence school success. International scientific literature for decades has shown that separation by performance levels is detrimental especially for students in the lower-level groups, since the latter performs less instrumental learning activities, receives less content, Learning is much slower, hurting all their academic performance and getting worse results. On the other hand, the results of international research show that heterogeneous groups, which also introduce the existing resources within the classroom to support the teacher, improve the academic performance of all students, while improving their self-esteem. Therefore, school clusters in the Spanish education system should take these scaffolds into account to provide quality learning for all students and not just a fe

La metamorfosis del liderazgo educativo. Hacia nuevas tendencias.

El presente artículo evidencia, en líneas muy generales, los cambios acontecidos en la evolución del concepto de liderazgo, a la luz de las nuevas exigencias y retos con los que se enfrenta en la actualidad el liderazgo educativo. Ante las nuevas exigencias de la sociedad de la información y de la incertidumbre, de las investigaciones nacionales e internacionales, emergen nuevas tendencias y visiones del liderazgo que nos sitúan ante su metamorfosis, vertebrada por las bases de un modelo transformacional, distribuido, compartido, participativo y resonante. Es decir, de un liderazgo pedagógico que ha de convertir al director en un profesional reflexivo que analiza, de manera colaborativa, las prácticas directivas vinculadas a los contextos sociales y políticos de referencia. Un liderazgo que posibilite esclarecer los entresijos y mejorar aquellos aspectos del centro que interfieran de forma negativa en el camino hacia la calidad y hacia la mejora de los aprendizajes de los estudiantes.&nbsp

Dirigir i liderar organitzacions escolars complexes i incertes en temps de pandèmia.

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de ValènciaNo hi ha dubte que vivim en un món que està canviant a un ritme accelerat. Si el context va canviant, les organitzacions també han de canviar per a adequar-se a aquest nou escenari. Com assenyala Fullan (2020), el canvi ha canviat. Canvi que en aquests moments és més dinàmic i ens ofereix moltes més possibilitats, tant de fracassar com de tenir èxit. Ara bé, una qüestió evident és que la direcció i el lideratge han canviat de manera irreversible. A més, la crisi mundial causada per la pandèmia de la COVID-19 ha suposat un gran desafiament per a tots els sistemes educatius arreu del món. Aquesta pandèmia ha originat que el lideratge de la direcció escolar trontolle entre la supervivència i l’abisme en el qual molts dels directius i directives han hagut de bregar perquè l’organització i la gestió dels seus centres escolars funcionara correctament. És un fet constatat que la qualitat de l’educació depèn, entre altres factors rellevants, de les pràctiques directives i del lideratge que es duga a terme en les institucions educatives. Els directius i les directives cada vegada més es constitueixen com a agents promotors d’innovació i de canvi educatiu, tal com ha demostrat la pandèmia. Professionals que han hagut de navegar en la complexitat i la incertesa, conviure amb la pressió i amb la transformació cultural i digital. Si hem après alguna lliçó de tot això és que tant la direcció com el lideratge són l’essència del bon funcionament d’una organització. Per tant, aquest material docent vol ser un crit d’atenció per a repensar i perfilar els senyals d’identitat tant de la direcció com del lideratge que en aquests moments les organitzacions escolars demanen, com també albirar escenaris futurs.There is no doubt that we live in a world that is changing at an accelerated pace. If the context is changing, organizations must also change to adapt to this new scenario. As Fullan (2020) points out, change has changed. Change that at the moment is more dynamic and offers us many more possibilities, both to fail and to succeed. Now, an obvious issue is that direction and leadership have changed irreversibly. In addition, the global crisis caused by the COVID-19 pandemic has posed a major challenge for all education systems around the world. This pandemic has caused the leadership of the school leadership to falter between survival and the abyss in which many of the principals have had to struggle for the organization and management of their schools to function properly. It is a fact that the quality of education depends, among other relevant factors, on the management practices and leadership that is carried out in educational institutions. Managers are increasingly becoming agents of innovation and educational change, as the pandemic has shown. Professionals who have had to navigate complexity and uncertainty, coexist with pressure and cultural and digital transformation. If we’ve learned a lesson from all of this, it’s that both leadership and leadership are the essence of how well an organization works. Therefore, this teaching material aims to be a wake-up call to rethink and outline the hallmarks of both leadership and leadership that school organizations are currently calling for, as well as to envision future scenarios

Tradicions i línies de recerca en Organització escolar

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de ValènciaAquesta publicació pretén aprofundir en l’evolució de les principals tradicions i estratègies d’investigació que més impacte i repercussió han tingut en l’organització escolar. Moviments que enfoquen el centre escolar com a factor clau de millora i unitat bàsica del canvi educatiu. Entre aquestes, destaquem el moviment de les escoles eficaces, la millora de l’escola, la millora de l’eficàcia escolar, el desenvolupament organitzatiu i les organitzacions que aprenen, entre d’altres. Aquestes línies d’investigació han insistit en la importància i el reconeixement del que és organitzatiu com a element bàsic per a conèixer, comprendre i canviar les organitzacions escolars. A més, s’incideix en els projectes de futur que també se li assignen a la investigació en organització escolar. Aquesta recerca ha de destinar-se i prendre com a únic referent la comprensió de l’organització per a posar en marxa les estratègies de transformació i millora necessàries. Ha d’estar sempre al servei de la millora i el canvi de les organitzacions.This publication aims to deepen the evolution of the main traditions andresearch strategies that have had the most impact and repercussion on the school organization.Movements that focus the school as a key factor of improvement and basic unit of theeducational change. Among these, we highlight the movement of effective schools, the improvement ofschool, the improvement of school effectiveness, organizational development and organizationswho learn, among others. These lines of research have insisted on the importance andrecognition of the organizational as a basic element to know, understand andchange school organizations. In addition, it focuses on future projects that are alsoassigned to research in school organization. This search must be made and takenas the only referent the understanding of the organization to implement the strategies of necessary transformation and improvement. It must always be at the service of improvement and change oforganization

Análisis de las creencias del profesorado de Educación Secundaria sobre la formación permanente

Este artículo presenta distintas reflexiones y creencias que el profesorado de Educación Secundaria manifiesta en relación con la Formación Permanente que recibe de la propia Administración Educativa. En el caso de la Comunidad Valenciana es a través de los CEFIRE (Centros de Formación, Innovación y Recursos Educativos para el profesorado no universitario de la Conselleria de Cultura y Educación de la Generalidad Valenciana). Pensamos que conociendo las creencias formativas podemos acercarnos a la realidad de las mismas con el objeto de valorar los puntos fuertes y débiles. Conocer nos ayuda a mejorar y a innovar en la Formación Permanente. Para ello se presentarán los resultados más importantes obtenidos en una investigación realizada en la Comunidad Valenciana, con una muestra de 1207 docentes de Educación Secundaria. Resultados que han de hacernos reflexionar sobre la visión y percepción que tiene el profesorado sobre la Formación Permanente que recibe. Además de los datos empíricos y valoraciones presentamos una breve revisión teórica sobre el concepto mismo de Formación Permanente del Profesorado (FPP) y sus líneas de investigación, así como algunas reflexiones sobre las creencias del docente

Giving voice to the voiceless: training demands of pre-service teachers at the University level in Spain

El objetivo de este artículo es dar voz a los estudiantes de la facultad de Magisterio sobre las demandas formativas que la sociedad les reclama. Se presentan algunos de los resultados de una investigación cualitativa titulada “Dar voz a los sin voz”. Resultados que desvelan los escenarios formativos presentes y futuros del alumnado universitario de Magisterio. Se demostró que las demandas formativas son numerosas y, sobre todo, se afianzó que el reto está en formar a docentes españoles e iberoamericanos comprometidos con la escuela del futuro y que, especialmente, sepan aprovechar todas las ocasiones que tienen a su alcance para apostar por la innovación, el mejoramiento y la transformación de la institución escolar.Palabras clave: estudiantes, demanda educativa, enseñanza universitaria, formación de profesoresThe aim of this article is to give voice to students of the Faculty of Education on the training demands that society requires from them. Some of the results of a qualitative study entitled “Giving voice to the voiceless” are presented. Results reveal the present and future training scenarios for preservice teachers. The study establishes that training demands are numerous and discusses the challenge of training Spanish and Latin American pre-service teachers committed to help attain the school of the future ideal, especially in developing their will to seize every opportunity they have at their disposal to bet on innovation, improvement and transformation of the school learning environment. Keywords: students, educational demand, university education, teacher training

La formació del professorat en l’escenari actual. Desafiaments i oportunitats

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de ValènciaAquest document aspira a ser una invitació a la reflexió sobre les principals competències professionals que, en aquests moments, es reclamen al professorat. El repte és formar professionals de l’educació que han d’aprofitar totes les ocasions que tenen a l’abast per a construir l’escola del futur. Comprometre’s amb l’escola per a un nou segle demana als professors exercir la professió amb una nova formació docent que potencie la millora, la recerca, la innovació i la qualitat de la mateixa institució escolar

Escenari i desafiaments de la institució escolar en l'actualitat. Cap a on ens dirigim

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.La intenció d´aquest material docent és analitzar l’escenari social i els reptes als quals s’enfronta l’Educació amb l’objecte que els professionals en comprenguen les repercussions. S´intenta explicitar les implicacions de l’era postmoderna a les organitzacions escolars i la necessitat de transformar-les per a millorar la societat. Tot un repte en mans dels professionals de l’educació.The intention of this teaching material is to analyze the social scenario and the challenges that Education faces in order for professionals to understand the repercussions. In addition, we try to explain the implications of the postmodern era in school organizations and the need to transform them to improve society. A challenge in the hands of education professionals