Avaluació de les polítiques de promoció pública d’habitatge protegit segons règim de tinença al municipi de Barcelona, 2007-2012

Aquesta tesi d’investigació centra la seva atenció en les polítiques de promoció pública d’habitatge protegit al municipi de Barcelona en el període 2007-2012 i, específicament, en els règims de tinença d’aquests. Un cop constatat l’abast limitat de les polítiques públiques en matèria d’habitatge a Espanya, Catalunya i Barcelona a nivell històric i en contrast amb la resta de països europeus, la tesi analitza mitjançant un anàlisi quantitatiu i qualitatiu les innovacions introduïdes des de 2007 i les conseqüències de la crisi econòmica i social en que es troba immers el municipi de Barcelona des de llavors. Malgrat els avenços realitzats durant el període estudiat, els canvis econòmics, socials i polítics experimentats des de llavors no han permès assolir els objectius plantejats, alhora que han implicat un canvi de paradigma que posa en crisi els objectius plantejats el 2007. Finalment, la introducció de règims de tinença alternatius a la propietat i al lloguer es valora positivament gràcies a la millora que implica en l’accessibilitat dels ciutadans a l’habitatge i als avantatges econòmics i polítics que implica per a les administracions públiques. No obstant això, es conclou que serà necessari aprofundir en aquesta matèria i tendir cap a un model d’habitatge on el sector públic col·labori més amb la iniciativa privada per configurar un sistema d’habitatge on tothom tingui cabuda.Esta tesis de investigación centra su atención en las políticas de promoción pública de vivienda protegida en el municipio de Barcelona en el período 2007-2012 y, específicamente, en los regímenes de tenencia de éstas. Una vez constatado el alcance limitado de las políticas públicas en materia de vivienda en España, Cataluña y Barcelona a nivel histórico y en contraste con el resto de países europeos, la tesis analiza mediante un análisis cuantitativo y cualitativo las innovaciones introducidas desde 2007 y las consecuencias de la crisis económica y social en que es encuentra inmerso el municipio de Barcelona desde entonces. A pesar de los avances realizados durante el período estudiado, los cambios económicos, sociales y políticos experimentados desde entonces no han permitido lograr los objetivos planteados, al mismo tiempo que han implicado un cambio de paradigma que pone en crisis los objetivos planteados en 2007. Finalmente, la introducción de regímenes de tenencia alternativos a la propiedad y al alquiler se valora positivamente gracias a la mejora que implica en la accesibilidad de los ciudadanos a la vivienda y a las ventajas económicas y políticas que implica para las administraciones públicas. Sin embargo, se concluye que será necesario profundizar en esta materia y tender hacia un modelo de vivienda donde el sector público colabore más con la iniciativa privada para configurar un sistema de vivienda donde todo el mundo tenga cabida.This research thesis focuses on Barcelona’s public policies on affordable housing promotion in the period 2007-2012 and, specifically, on the tenancy regimes adopted by them. After confirming the limited scope of housing public policies in Spain, Catalonia and Barcelona both historically and in contrast to other European countries, the thesis analyzes quantitatively and qualitively the innovations introduced since 2007 and the consequences of the economic and social crisis in which Barcelona’s municipality is immersed since then. Despite the progress achieved during the studied period, the economic, social and political changes occurred since then have prevented the original objectives from being attained, at the same time that they have involved a change of paradigm that has questioned the objectives set in 2007. Finally, the introduction of tenancy regimes alternative to ownership or rental is viewed favourably thanks to the improvement they bring to citizens’ accessibility to housing and to the economic and political advantages for the public administrations. Nonetheless, it is concluded that it will be necessary to deepen in this subject and tend towards a housing model in which the public sector cooperates more with the private initiative in order to configure a housing system where everyone fits

Bases moleculars i estratègies terapèutiques contra les metàstasis del melanoma uveal

[cat] El melanoma uveal (UM) és el tumor intraocular més freqüent en adults. La cirurgia i la braquiteràpia han millorat les taxes de supervivència, però fins al 40% dels pacients desenvolupen metàstasis hepàtiques que són refractàries a les teràpies convencionals i causen la mort dels pacients. Així doncs, combatre el procés de metàstasi del càncer és imprescindible per obtenir un tractament eficaç que augmenti la supervivència global dels pacients. Recentment, s'ha proposat que els tumors contenen una subpoblació de cèl·lules amb un comportament similar a cèl·lules mare i una major resistència als fàrmacs, les quals són responsables de les metàstasis. És per això que per trobar noves dianes i ajustar les dosis terapèutiques recomanades, vam realitzar els nostres estudis farmacològics in vitro utilitzant tant les poblacions resistents a la mort cel·lular per anoikis com les cèl·lules no seleccionades de línies cel·lulars de melanoma uveal humà. Aquestes tenien morfologies diferents, eren derivades tant de metàstasis com del tumor primari, i presentaven mutacions en els oncogens GNAQ o GNA11. En primer lloc, vam veure que les poblacions resistents a l’anoikis eren capaces de créixer en condicions no adherents, com a esferoides i “melanosferes”, i mostraven característiques associades amb cèl·lules pluripotencials. També mostraven una major resistència a la quimioteràpia i expressaven marcadors propis de cèl·lules mare, com ara CD133, CD44, CD15 i els factors de transcripció OCT-4, SOX-2, NANOG i MITF, en comparació amb la població global que creixia en condicions 2D. A més, aquest fenotip característic de les cèl·lules mare tumorals revertia després de 5-6 divisions en condicions adherents de cultiu in vitro. Paral·lelament, vam observar que el tractament in vitro amb TGF-β de les cèl·lules cultivades en 2D desencadenava una regulació ascendent dels gens relacionats amb la pluripotència cel·lular i els factors de transcripció reguladors de la transició epiteli-mesènquima (EMT), SNAI1, SNAI2, TWIST1 i ZEB1, aconseguint nivells d'expressió similars als de les “melanosferes”. Significativament, només aquelles cèl·lules provinents de les “melanosferes” van mostrar la capacitat de migrar cap a un medi condicionat per fibroblasts que contenia IGF-1. Aquesta capacitat de migració, es va veure bloquejada a través de l’anticòs IMC-A12, contra el IGFR-1β. D'acord amb aquests resultats, vam determinar que les cèl·lules de les “melanosferes” sobreexpressaven el receptor IGFR-1β alhora que secretaven MMP-2 al medi extracel·luar. Els efectes antiproliferatius de diversos inhibidors de proteïna quinases sobre aquestes cèl·lules es van analitzar a través de la biblioteca d’inhibidors de quinases Screen-Well® (BML-2832-0100). En aquest sentit, vam seleccionar els inhibidors de MEK i IGFR-1β com a millors candidats per combatre les cèl·lules més agressives del melanoma uveal amb característiques de cèl·lules mare i un fenotip altament migratori. Finalment, resultats preliminars van indicar que la línia cel·lular OMM-2.5, derivada d’una metàstasi de melanoma uveal, produïa el major nombre de vesícules extracel·lulars in vitro. Aquestes vesícules, eren majoritàriament exosomes, transportaven biomarcadors, integrines i ARN exosomals com a càrrega, i podien ser captades pels hepatòcits.[eng] Uveal Melanoma (UM) is the most common intraocular tumour in adults. Surgery and brachytherapy have improved survival rates, but up to 40% of patients develop liver metastases that are refractory to conventional therapies and cause patients’ death. Thus, targeting cancer metastasis is imperative for effective treatment to increase patients’ overall survival. It has been proposed that tumours may contain a subpopulation of cells with stem cell-like behaviour and increased drug resistance, which are the seeds of metastases. To find new targets and refine appropriate therapeutic doses we performed our in vitro drug-screeening studies using both, anoikis-resistant populations and unselected cells from human uveal melanoma cell lines. These had different morphologies, metastatic or primary origin, and GNAQ or GNA11 mutations. First, we found that anoikis-resistant populations were able to grow in non- adherent conditions as multicellular spheroids and melanospheres which displayed traits associated with stemness. They showed increased chemoresistance and expression of stem-cell markers such as CD133, CD44, CD15, and the transcription factors OCT-4, SOX-2, NANOG and MITF, as compared to the global population growing in 2D conditions. Moreover, this stemness-like phenotype could be switched back after 5-6 passages under attached conditions. Furthermore, treatment of 2D cultures with TGF-β triggered an up-regulation of the stemness-related genes and transcription factors SNAI1, SNAI2, TWIST1 and ZEB1 among other EMT-related genes, reaching similar expression levels to those from melanospheres. Remarkably, only cells from melanospheres were able to migrate towards a conditioned-media from fibroblast containing IGF-1. This transwell-migration ability was impaired by IMC-A12 antibody against IGFR- 1β. In accordance with these results, cells from melanospheres overexpressed receptor IGFR-1β. In addition, these cells also produced MMP-2. The antiproliferative effects of protein kinase inhibitors were stated using the Screen-Well® Kinase Inhibitor Library (BML-2832-0100). In this regard, we favor the MEK and IGFR-1β inhibitors to fight aggressive uveal melanoma cells with a stemness and migratory phenotype. Finally, preliminary results indicated that OMM-2.5 cell line, derived from metastasis, produced the largest number of extracellular vesicles. These vesicles were mostly exosomes, were uptaken by hepatocytes and carried exosomal biomarkers, integrins and RNAs as cargo

Barcelona piensa en Madrid : projectes de cinquè dels cursos 2013-2015 i projectes fi de carrera del curs 2014-2015

A la coberta: Departaments de Projectes Arquitectònics, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de CatalunyaDescripció del recurs: 6 de febrer de 2017El volum que teniu entre les mans registra la darrera etapa, la més recent, d’un trajecte pedagògic que va començar el curs 2002-2003, quan vàrem aterrar als darrers cursos de projectes arquitectònics a l’ETSAB junt amb el Carles Muro. Durant tots aquests anys, amb un petit parèntesi meravellós a primer amb l’Elias Torres i el Miguel Usandizaga, hem anat construint un projecte docent, una manera d’ensenyar arquitectura, en la qual hem après a posar l’estudiant al centre de l’aprenentatge. Hem anat descobrint les eines en què l’estudiant, primer en grup i després individualment, aprèn a fer les preguntes adequades per anar construint el seu propi enunciat de treball, a la recerca de l’escenari físic del projecte, a la recerca de l’escenari cronològic -avui o en quin passat-, a la recerca del programa sobre aquest escenari físic... sabent que la millor resposta comença aprenent a fer una bona pregunta. Però durant tots aquests cursos hem anat descobrint que el que ens interessa és posar sobre la taula de discussió amb els estudiants, els valors i les condicions de la complexitat de la ciutat, com un gran tauler de joc suport de l’arquitectura. I en aquesta tesitura és on hem anat produint la nostra recerca pedagògica fins a adonar-nos que és en el conflicte de la ciutat amb les seves pròpies infraestructures on es produeixen les ocasions més intenses de la condició urbana. Per això el curs ha anat derivant fins on és avui, en el format del Taller Temàtic Infraestructura i Ciutat, en el qual intentem aprendre com construir el pacte de convivència entre unes infraestructures imprescindibles -posant en crisi si cal la seva imprescindibilitat- i la pròpia ciutat, posant en primer terme els ciutadans, que actuaran de termòmetre d’aquesta convivència. En aquesta darrera etapa, que relatem en aquesta publicació, hem construït un triangle de col.laboració amb el darrer taller d’aula PFC dirigida per l’Elias Torres, i amb el curs de projectes de l’escola d’arquitectura de Madrid, dirigit per Gabriel Ruiz Cabrero. En el marc d’aquesta càtedra imaginària BAR-MAD, hem treballat a Madrid en tres etapes pedagògiques, que construeixen el contingut d’aquest volum. A la primera etapa, en paral·lel a l’aula PFC de l’Elias Torres, amb els estudiants de cinquè del curs 2013- 14 -Projectes IX i X-, l’escenari de treball era la superposició d’infraestructures naturals i artificials, amb el pas domesticat del riu Manzanares per Madrid i amb el pas soterrat de la M-30 i el posterior parc lineal de Madrid-Río, on calia descobrir el lloc, en quin escenari cronològic i quins programes calia insertar... per acabar cada estudiant desenvolupant un projecte propi. A la segona etapa, amb els nous estudiants de cinquè, durant el primer quadrimestre del curs 2014-15, vàrem canviar l’àmbit de treball per la fractura urbana que va quedar del soterrament del ferrocarril que connecta l’estació de Príncipe Pío amb Atocha, convertit en el que es coneix com el Pasillo Verde Ferroviario. A la tercera etapa en paral.lel a la segona, durant el mateix curs 2014-15, amb un bon grup dels estudiants del curs anterior, vàrem seguir el desenvolupament dels seus projectes finals en l’Aula PFC, a partir dels projectes arrancats a cinquè.Primera edici

Inactivation of microbiota from urban wastewater by single and sequential electrocoagulation and electro-Fenton treatments

This work aims at comparing the ability of two kinds of electrochemical technologies, namely electrocoagulation (EC) and electro-Fenton (EF), to disinfect primary and secondary effluents from municipal wastewater treatment plants. Heterotrophic bacteria, Escherichia coli, enterococci, Clostridium perfringens spores, somatic coliphages and eukaryotes (amoebae, flagellates, ciliates and metazoa) were tested as indicator microorganisms. EC with an Fe/Fe cell at 200 A m-2 and natural pH allowed > 5 log unit removal of E. coli and final concentration below 1 bacteria mL-1 of coliphages and eukaryotes from both effluents in ca. 60 min, whereas heterotrophic bacteria, enterococci and spores were more resistant. A larger removal was obtained for the primary effluent, probably because the flocs remove higher amount of total organic carbon (TOC), entrapping more easily the microbiota. EF with a boron-doped diamond (BDD) anode and an air-diffusion cathode that produces H2O2 on site was first performed at pH 3.0, with large or even total inactivation of microorganisms within 30 min. A more effective microorganism removal was attained as compared to EC thanks to ¿OH formed from Fenton's reaction. A quicker disinfection was observed for the secondary effluent owing to its lower TOC content, allowing the attack of greater quantities of electrogenerated oxidants on microorganisms. Wastewater disinfection by EF was also feasible at natural pH (~7), showing similar abatement of active microorganisms as a result of the synergistic action of generated oxidants like active chlorine and coagulation with iron hydroxides. A sequential EC/EF treatment (30 min each) was more effective for a combined decontamination and disinfection of urban wastewater

Long-term outcome of patients wih distal ulcerative colitis and inflammation of the appendiceal orifice

Background & Aims: Skip inflammation of the appendiceal orifice has been described in distal UC (UC-IAO) but long-term clinical outcomes are poorly established. Our aim was to evaluate the long-term clinical outcomes of UC-IAO as compared to classic distal UC. Methods: Patients with UC-IAO were identified from the local IBD database. Disease outcome and therapeutic requirements during follow-up were accurately collected, and compared with a control group of patients with distal UC without periappendiceal involvement matched by disease extent (proctitis/distal), smoking habit, and date and age at diagnosis. Results: Fourteen UC patients were found to have UC-IAO, most of them with initial extent of UC limited to the rectum. All patients were initially managed with mesalazine administered orally (28.5%), topically (28.5%), or in combination (43%). After a median follow-up of 78 months (interquartile range - IQR 45-123) most UC-IAO patients were successfully managed with oral and/or topical aminosalycilates. Only one of them developed proximal disease progression. As compared to controls, no differences in clinical outcomes or therapeutic requirements were found. Conclusions: Patients with UC-IAO tend to present a mild course, with a low probability to develop proximal progression of disease extent or to require immunosuppressive therapy or colectomy.CIBERehd of Fondo de Investigación Sanitaria of the Instituto de Salud Carlos III, from the Spanish Ministry of HealthMedicin

Evolució clínica després de la retirada d'infliximab en pacients amb MII en remissió clínica i endoscòpica sota tractament combinat amb tiopurines

Objectius: Avaluar la retirada d'infliximab en pacients amb MII, en remissió mantinguda i curació mucosa sota tractament combinat. Mètodes: Pacients amb MC luminal o CU sota tractament combinat (infliximab i azatioprina) durant mínim un any, als quals se'ls retira l'infliximab per remissió clínica, biològica i endoscòpica. Resultats: S'inclogueren 26 pacients. Un 73% es van mantenir en remissió. La recidiva no s'associà al fracàs previ d'immunomoduladors. A les recidives se'ls va reiniciar infliximab amb bona resposta. Cap factor va associar-se a la recidiva. Conclusions: La retirada de l'infliximab en aquests pacients, s'acompanya d'una baixa probabilitat de recidiva a mig termini

Colitis ulcerosa con afectación periapendicular. Estudio de casos y controles

La colitis ulcerosa (CU) es caracteritza per una afectació contínua de la mucosa rectal en sentit proximal cap a altres zones del còlon. Hi ha formes de CU amb afectació distal i periapendicular (CU-PA). Objectius: avaluar la prevalença de la CU-PA, i comparar les seves característiques clíniques, terapèutiques i evolutives. Mètodes: 14 pacients amb CU-PA van ser comparats en termes d'evolució clínica amb 25 pacients amb CU distal sense afectació periapendicular. Resultats: Es va trobar una major freqüència de CU-PA en homes (p = 0,047), sense diferències en la resta de les variables comparades entre els dos grups de pacients.La colitis ulcerosa (CU) se caracteriza por una afectación continua de la mucosa rectal en sentido proximal hacia otras zonas del colon. Existen formas de CU con afectación parcheada distal y periapendicular (CU-PA). Objetivos: evaluar la prevalencia de la CU-PA, y comparar sus características clínicas, terapéuticas y evolutivas. Métodos: 14 pacientes con CU-PA fueron comparados en términos de evolución clínica con 25 pacientes con CU distal sin afectación periapendicular. Resultados: Se halló una mayor frecuencia de CU-PA en hombres (p=0,047), sin diferencias en el resto de las variables comparadas en ambos grupos de pacientes

Plasma polyunsaturated fatty acid pattern in active inflammatory bowel disease

Plasma fatty acid patterns were assessed by gas liquid chromatography in 73 patients with active inflammatory bowel disease and 107 healthy controls. The influence of the disease activity on fatty acid profile was also investigated. Plasma fatty acid patterns in patients with ulcerative colitis and Crohn's disease were similar. Plasma C18:3n3 and C22:6n3 were significantly higher in active ulcerative colitis (p = 0.0143 and p < 0.00001 respectively) and in Crohn's disease (p < 0.00001 for both) than in controls, whereas C20:3n6 was significantly lower in patients than in controls, both in ulcerative colitis (p = 0.0001) and in Crohn's disease (p = 0.0041). In more severe disease, plasma polyunsaturated fatty acid concentrations fell with a significant stepwise decrease in the desaturation index (p = 0.0031 in ulcerative colitis and p = 0.0355 in Crohn's disease). Even in patients with severe disease, however, plasma n3 fatty acids (C18:3n3 and C22:6n3) never fell below those of healthy controls. These findings suggest that in active inflammatory bowel disease, an increased biosynthesis might coexist with an increased consumption of polyunsaturated fatty acids. These observations may be of relevance in the pathogenesis of the disease as polyunsaturated fatty acids are involved in tissue eicosanoid synthesis and cellular membrane function, including that of immunocompetent cells. These results also question the rationale of using n3 polyunsaturated fatty acids in the treatment of inflammatory bowel disease

Long-term Outcome of Patients with Distal ulcerative Colitis and Inflammation of the Appendiceal Orifice

Abstract Background &amp; Aims: Skip inflammation of the appendiceal orifice has been described in distal UC (UC-IAO) but long-term clinical outcomes are poorly established. Our aim was to evaluate the long-term clinical outcomes of UC-IAO as compared to classic distal UC. methods: Patients with UC-IAO were identified from the local IBD database. Disease outcome and therapeutic requirements during followup were accurately collected, and compared with a control group of patients with distal UC without periappendiceal involvement matched by disease extent (proctitis/distal), smoking habit, and date and age at diagnosis. Results: Fourteen UC patients were found to have UC-IAO, most of them with initial extent of UC limited to the rectum. All patients were initially managed with mesalazine administered orally (28.5%), topically (28.5%), or in combination (43%). After a median follow-up of 78 months (interquartile range -IQR 45-123) most UC-IAO patients were successfully managed with oral and/or topical aminosalycilates. Only one of them developed proximal disease progression. As compared to controls, no differences in clinical outcomes or therapeutic requirements were found. Conclusions: Patients with UC-IAO tend to present a mild course, with a low probability to develop proximal progression of disease extent or to require immunosuppressive therapy or colectomy