Magnetoelastic Effects in Iron Telluride

Iron telluride doped lightly with selenium is known to undergo a first order magneto-structural transition before turning superconducting at higher doping. We study the effects of magneto-elastic couplings on this transition using symmetry considerations. We find that the magnetic order parameters are coupled to the uniform monoclinic strain of the unit cell with one iron per cell, as well as to the phonons at high symmetry points of the Brillouin zone. In the magnetic phase the former gives rise to monoclinic distortion while the latter induces dimerization of the ferromagnetic iron chains due to alternate lengthening and shortening of the nearest-neighbour iron-iron bonds. We compare this system with the iron arsenides and propose a microscopic magneto-elastic Hamiltonian which is relevant for all the iron based superconductors. We argue that this describes electron-lattice coupling in a system where electron-electron interaction is crucial.Comment: 5 pages, 2 figure

Aharonov-Bohm oscillations in the local density of states

The scattering of electrons with inhomogeneities produces modulations in the local density of states of a metal. We show that electron interference contributions to these modulations are affected by the magnetic field via the Aharonov-Bohm effect. This can be exploited in a simple STM setup that serves as an Aharonov-Bohm interferometer at the nanometer scale.Comment: 4 pages, 2 figures. v2 added reference

Membranes polimèriques enzimàtiques : aplicació al tractament de biomassa vegetal per a la recuperació d'oligosacàrids /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaActualment, els processos orientats a la reducció de residus i l'obtenció de productes d'alt valor afegit es presenten com una fita amb perspectives prometedores. En aquesta tesi es dissenyen membranes polimèriques selectives per al tractament de materials lignocel·lulòsics. L'enzim endo-1,4-?-xilanasa II, que hidrolitza enllaços 1,4-?-glicosídics a l'esquelet del xilà, s'immobilitza a membranes per enllaç covalent, per a recuperar oligosacàrids de la hidròlisi d'aquest polímer. L'interès d'immobilitzar enzims en suports polimèrics rau en la reducció del cost i la simplificació del procés global, a conseqüència de la possibilitat de reutilizar l'enzim immobilitzat mentre conservi la seva activitat catalítica. S'investiguen dos tipus de membranes polimèriques i mètodes de immobilització per enllaç covalent entre grups funcionals de l'enzim i del suport. Les primeres són membranes d'acrilat de polisulfona (ACPS). La immobilització de la proteïna es confirma per anàlisi de aminoàcids per HPLC i comparació amb l'anàlisi de la proteïna en dissolució. Les altres membranes (N25) estan constituïdes per polímers monolítics. Les propietats físiques i químiques d'aquests materials depenen de la selecció i de la quantitat dels components de la dissolució precursora de membrana. S'optimitza aquesta composició de la dissolució precursora per a obtenir la màxima activitat enzimàtica. Es comparen diferents procediments d'immobilització per ambdues membranes per a avaluar la capacitat d'immobilització. Les membranes ACPS retenen més enzim que les N25, tot i que no comporta major activitat enzimàtica, ja que aquesta depèn de l'estabilització de la proteïna immobilitzada en cada cas. Es proposa l'ús de tècniques de biologia molecular per a dur a terme la immobilització dirigida, i evitar el bloqueig del centre actiu de les molècules d'enzim per unió directa amb el suport per aquest punt. La influència de la immobilització en paràmetres d'activitat enzimàtica (pH i temperatura) s'estudia i es compara amb els paràmetres òptims de l'enzim lliure. Els valors de la constant de Michaelis-Menten no difereixen significativament entre l'enzim lliure i immobilitzat, de manera que l'afinitat del catalitzador respecte dels substrats considerats roman inalterada un cop immobilitzat. Per a la caracterització física de las membranes, s'utilitzen diferents tècniques, com la microscòpia electrònica d'escombrat (SEM), a partir de la qual s'observen diferències de simetria i porositat entre els dos tipus de membranes. Per microscòpia de força atòmica (AFM) no es detecten diferències en un mateix tipus de membranes segons continguin o no enzim immobilitzat. De la determinació de fluxos d'aigua pura, els valors més alts s'obtenen amb les membranes N25. A partir de mesures d'adsorció-desorció de gasos s'observa que les membranes N25 tenen major àrea superficial i distribucions de porus amb major diàmetre mitjà. Les mesures d'angle de contacte evidencien un major caràcter hidrofílic de les membranes N25 que les ACPS, que augmenta en incrementar la quantitat d'enzim immobilitzat. Les membranes s'apliquen al tractament de biomassa, emprant dos mòduls de membrana diferents. Solament s'obté separació dels productes del substrat inicial quan s'utilitza el mòdul de filtració frontal aplicant pressió. La major concentració de productes d'hidròlisi s'obté amb les membranes N25 en el tractament de Birchwood xylan, malgrat que no és possible reutilitzar-les en una segona hidròlisi consecutiva amb nova dissolució de substrat. En canvi, en tractar substrats procedents de closca de moresc, les membranes ACPS es poden reutilitzar, malgrat que la concentració de productes és inferior que en la primera hidròlisi. Els productes obtinguts s'analitzen per un mètode colorimètric, per electroforesi capil·lar, per cromatografia per permeació en gel, i per ionització per làser assistida per matriu amb analitzador de temps de vol (MALDI-TOF-MS). L'última permet determinar el grau de polimerització dels productes, obtenint com a majoritari xilotriosa. Finalment s'avalua el procés global i es presenten propostes de millora.Nowadays, processes oriented to waste reduction and recovery of high added value products are a promising target. In this thesis, enzymatic polymeric membranes are designed for the treatment of vegetal biomass waste like lignocellulosic materials. The enzyme endo-1,4-?-xylanase II, which hydrolyzes 1,4-?-glycosidic linkages of the xylan backbone, is immobilized in the membranes through a covalent bond in order to recover oligosaccharides by xylan hydrolysis. The interest for the attachment of enzymes on polymeric supports relies on the reduction in the cost and the simplification of the process, comparing to processes with enzymes in solution, due to the ability for reusing the enzyme for as long as its catalytic activity is maintained. Two different polymeric membranes and covalent immobilization methods (between functional groups of the enzymes and groups in the support) are investigated. The first consist on polysulfone acrylate (ACPS). Protein immobilization is confirmed by HPLC by comparing the amino acid content in ACPS membranes with the amino acid content in the free xylanase solution. The other membranes (N25) are based in monolithic polymers. Their physical and chemical characteristics can be finely tuned by selecting the appropriate constituents and their content in the precursor solution. The composition of different membranes, regarding the amount of three components in the membrane precursor solution is optimized to obtain the highest catalytic activity. Different enzyme immobilization conditions in both membranes are compared to evaluate their immobilization capacity. ACPS membranes retained more enzyme than N25, although this does not imply higher enzymatic activity, since it depends on the stabilization of the immobilized protein. The use of molecular biology techniques is proposed to avoid the catalytic site blocking, by performing site directed immobilization. The influence of the immobilization in enzymatic activity parameters (temperature and pH) is studied for both membranes and compared with data for the free enzyme. Regarding the enzyme kinetic parameters, KM values for free and immobilized enzyme in the two membranes are close, meaning that the enzyme affinity for the substrates considered remains intact. The immobilization time is optimized and the enzymatic activity stability of the immobilized enzymes is studied. Different techniques are used for the physical characterization of membranes. Scanning Electron Microscopy (SEM) showed differences in symmetry and pore structure between membrane types. No significant differences are observed when comparing Atomic Force Microscopy (AFM) images of membranes without/with enzyme. Pure water fluxes are determined and N25 membranes exhibit higher fluxes than ACPS. From gas adsorption-desorption is observed that N25 membranes have higher surface area and pore distributions with higher average pore diameter than ACPS. Contact angle measurements show higher hydrophilic character for N25 than ACPS, and hydrophilicity increases with immobilized enzyme in both membranes. The enzymatic membranes are used in biomass treatment with two membrane modules. Separation of the products from the initial substrate is achieved only with the dead-end module. By using N25 membranes higher yields of hydrolysis products (expressed as xylose) from enzymatic hydrolysis of Birchwood xylan (0.650 µmol/ml) are obtained, compared to ACPS (0.150 µmol/m). It is not possible to reuse N25 membranes in a consecutive hydrolysis with new substrate. In contrast, when treating samples proceeding from the direct treatment of corn shells, ACPS membranes can be reused, although the product concentration is lower than during the first hydrolysis. The hydrolysis products are analyzed by a colorimetric assay, Capillary Electrophoresis (CE), Gel Permeation Chromatography (GPC) and the degree of polymerization is determined by Matrix Assisted Laser Desorption Ionization Time Of Flight Mass Spectrometry (MALDI-TOF-MS). Almost in all samples the unique observed specie is xylotriose. Finally, a global evaluation and improvements to be considered during future research are presented

Convergence to the Brownian motion

El moviment Brownià és un procés estocàstic que modelitza el moviment de partícules suspeses en un líquid o gas. En matemàtiques, pren un rol vital en el càlcul estocàstic. En aquest treball es demostren tres resultats diferents de convergència cap a aquest. El primer resultat que es demostra és el teorema de Donsker. El segon resultat consisteix en demostrar la convergència en distribució d’uns processos estudiats per Daniel Stroock. L’últim resultat és la demostració de la convergència quasi segura d’uns processos anomenats Processos de Transport Uniforme, els quals són prèviament presentats

Interplay of magnetic and structural transitions in Fe-based pnictide superconductors

The interplay between the structural and magnetic phase transitions occurring in the Fe-based pnictide superconductors is studied within a Ginzburg-Landau approach. We show that the magnetoelastic coupling between the corresponding order parameters is behind the salient features observed in the phase diagram of these systems. This naturally explains the coincidence of transition temperatures observed in some cases as well as the character (first or second-order) of the transitions. We also show that magnetoelastic coupling is the key ingredient determining the collinearity of the magnetic ordering, and we propose an experimental criterion to distinguish between a pure elastic from a spin-nematic-driven structural transition.Comment: 5 pages, 3 figures. v2: Fig. 1 improved, references added

Effect of uniaxial pressure on the magneto-structural transitions of iron arsenide superconductors

We study theoretically the variation of the magnetic and the structural transition temperatures of the iron arsenide superconductors with external uniaxial stress. We show that the increase of the transition temperatures reported in recent experiments is compatible with a simple magneto-elastic model in which the physical origin of this variation is linked to the fact that antiferromagnetic bonds are longer than the ferromagnetic ones in the magnetic phase. We make predictions which can be verified in order to test the relevance of this model.Comment: 3 + epsilon pages, 2 figure

Aspectos de didáctica del latín sobre deconstrucción y reconstrucción de textos

Por el principio de reducción, en un sintagma complejo pueden comprenderse una serie de sintagmas menores de significación suficiente. Por el principio de expansión (Bloomfield, 1933), las formas nucleares de un sintagma son ampliables indefinidamente, bajo leyes de gramaticalidad y semanticidad. Así pues, por reducción (o deconstrucción) podrían extraerse de un sintagma lato sensu una serie indefinida de sintagmas menores comprendidos en el conjunto, todos ellos sintácticos y semánticos

La epopeya, de los Lumière a la HBO : aspectos dialécticos de un estado de la cuestión

Bajo el peso abrumador del cine neomitologista (1957-c. 1970), y algún fracaso de público, los estudiosos guardaron el recuerdo del cine de romanos en un basto féretro con la etiqueta peplum, un disfemismo afrancesado. Pasó casi desapercibido que, ya en 1968, la TV había tomado el relevo en forma de una Odisea de Franco Rossi, autor también de una posterior Eneida. Poco más de un lustro después, la serie Yo, Claudio revolucionó el género en un relato casi desprovisto de los munera que atraían el público a las salas. Salvo casos singulares, las series fueron luego la expresión mediática del mundo clásico, hasta que en los años 2000 Gladiator retomó la epopeya para la pantalla grande, sin que la TV, con Roma de HBO en el mascarón de proa, perdiera aliento en absoluto. En este trabajo se pretende proponer una visión de conjunto que respete el continuum natural entre cine y TV: la evolución de temas, tópicos y mitos de ese virtual mundo clásico, que fue real un día en latín y griego

Rescoldo de unos celos : el recuerdo de Cintia en el libro cuarto de Propercio

En el libro cuarto de las elegías de Propercio, su amor -o el de su personaje- por Cintia parece haber remitido. Pero, incluso en este libro, Propercio no dejó de transmitir mensajes de celos. Los celos que sintió han quedado más allá de lo que él mismo pretendiera.In the Book Fourth of Propertius Elegies, his love -or his character's love- for Cyntia seems to have slackened. But, even in this Book, he didn't stop sending jalousy messages. The jalousy he felt remainded beyond what he claimed