Posen nova llum al primer mercat d'hidrocarburs de la humanitat

Un equip de la UAB ha fet noves troballes al jaciment de Tell Lahskir, situat al nord-est de l'Iraq, que demostren la implicació de les poblacions que el van habitar en el comerç de betum a Mesopotàmia durant l'Edat del Bronze, fa uns 5.000 anys, per proveir les grans ciutats del sud. L'estudi ha aplicat amb èxit una combinació de diversos paràmetres geoquímics i models bayesians en jaciments arqueològics per obtenir els nous resultats.Un equipo de la UAB ha hecho nuevos hallazgos en el yacimiento de Tell Lahskir, al nordeste de Irak, que demuestran la implicación de las poblaciones que lo habitaron en el comercio de betún en Mesopotamia durante la Edad del Bronce, hace unos 5.000 años, para proveer a las grandes ciudades del sur. El estudio ha aplicado con éxito una combinación de parámetros geoquímicos y modelos bayesianos para obtener los nuevos resultados.New findings by a UAB team at the archaeological site of Tell Lashkir, in northeastern Iraq, demonstrate that, some 5,000 years ago, their Bronze Age inhabitants were deeply involved in supplying bitumen to the bustling cities in the south through Mesopotamian trade networks. The study has successfully applied a combination of several geochemical parameters and Bayesian models to obtain these new results

Bayesian mixing models as a tool to explore Bronze Age bitumen trade from Tell Lashkir (Erbil, Iraq)

Acord transformatiu CRUE-CSICUnidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-MBitumen from north-eastern Mesopotamian seeps was exchanged across the Tigris and the Euphrates in antiquity. Nonetheless, recent research proposed a decline in its trade during the Bronze Age alongside the boost of central Mesopotamian (Hit) seeps trade. This paper presents new provenance studies from ancient bitumen recovered at Tell Lashkir, a 4th-2nd millennium BC settlement between the lower and upper Zab Tigris tributaries. The novel application of Bayesian mixing models to biomarker and isotopic data has narrowed down the identification of the bitumen putative sources and improved the apportionment of mixtures. This placed Tell Lashkir within the pathway of bitumen active trade routes in the Bronze Age. Thus, the population inhabiting Tell Lashkir participated in exchange networks which reached southern Mesopotamia, and traded with natural resources most probably originating from central and north-eastern Mesopotamia. From a methodological standpoint, the appraisal of the Bayesian mixing models in our study with modern and archaeological reference samples has provided a better understanding of the strengths and limitations of such an approach to apportion bitumen sources from several Bronze age territories. © 2022 The AuthorsBitumen from north-eastern Mesopotamian seeps was exchanged across the Tigris and the Euphrates in antiquity. Nonetheless, recent research proposed a decline in its trade during the Bronze Age alongside the boost of central Mesopotamian (Hit) seeps trade. This paper presents new provenance studies from ancient bitumen recovered at Tell Lashkir, a 4th-2nd millennium BC settlement between the lower and upper Zab Tigris tributaries. The novel application of Bayesian mixing models to biomarker and isotopic data has narrowed down the identification of the bitumen putative sources and improved the apportionment of mixtures. This placed Tell Lashkir within the pathway of bitumen active trade routes in the Bronze Age. Thus, the population inhabiting Tell Lashkir participated in exchange networks which reached southern Mesopotamia, and traded with natural resources most probably originating from central and north-eastern Mesopotamia. From a methodological standpoint, the appraisal of the Bayesian mixing models in our study with modern and archaeological reference samples has provided a better understanding of the strengths and limitations of such an approach to apportion bitumen sources from several Bronze age territories

Investigation into the preservation of lipids in pottery samples from Tell Halula (Syria) using the acidified methanol extraction and GC-MS

Los porcentajes de preservación de los análisis de residuos orgánicos en la producción cerámica más antigua del Próximo Oriente caen por debajo del 15%. Dados estos hechos, los objetivos de esta pequeña investigación se centran en realizar un test piloto que evalúe la validez de la extracción en metanol acidificado en muestras de un yacimiento Pre-Halaf. (Tell Halula)Preservation ratios on organic residue analysis studies on the oldest pottery of the Middle East fall below 15%. Given these percentages, the aims of this small research are to conduct a pilot test that evaluates the appropriateness of the acid extraction on samples from a Pre-Halaf site (Tell Halula)

First molecular and isotopic evidence of millet processing in prehistoric pottery vessels

Analysis of organic residues in pottery vessels has been successful in detecting a range of animal and plant products as indicators of food preparation and consumption in the past. However, the identification of plant remains, especially grain crops in pottery, has proved elusive. Extending the spectrum is highly desirable, not only to strengthen our understanding of the dispersal of crops from centres of domestication but also to determine modes of food processing, artefact function and the culinary significance of the crop. Here, we propose a new approach to identify millet in pottery vessels, a crop that spread throughout much of Eurasia during prehistory following its domestication, most likely in northern China. We report the successful identification of miliacin (olean-18-en-3β-ol methyl ether), a pentacyclic triterpene methyl ether that is enriched in grains of common/broomcorn millet (Panicum miliaceum), in Bronze Age pottery vessels from the Korean Peninsula and northern Europe. The presence of millet is supported by enriched carbon stable isotope values of bulk charred organic matter sampled from pottery vessel surfaces and extracted n-alkanoic acids, consistent with a C4 plant origin. These data represent the first identification of millet in archaeological ceramic vessels, providing a means to track the introduction, spread and consumption of this important crop

Earliest pottery uses in north-eastern Iberia

L’aparició i difusió del mode de vida neolític constituí un esdeveniment que afectà profundament les societats humanes. La recerca centrada en els canvis econòmics del pas de la caça i la recol·lecció a l’agricultura i la ramaderia suggereix que les practiques culinàries es podrien haver vist igualment afectades. Menjar és un acte social que transcendeix la satisfacció d’una necessitat biològica i, per tant, el seu estudi ofereix una oportunitat única d’obtenir noves dades sobre la relació entre les esferes econòmiques i culturals de la societat. Una nova onada de recerca està revelant noves dades sobre les possibles practiques culinàries practicades a l‘inici del neolític europeu, però l’oest de la branca mediterrània de la difusió del neolític, la Península Ibèrica, encara no està prou ben estudiada. Les característiques de l’escarpada costa mediterrània oferiren a les primeres societats agrícoles de mitjans del VI a mitjans del V mil·lenni Cal BC l’oportunitat de modificar lleugerament les seves estratègies econòmiques per adaptar-se a aquest nou territori. En conseqüència, aquesta tesi doctoral ha avaluat la rellevància de productes vegetals i animals en les pràctiques culinàries del neolític antic explorant selectivament tècniques culinàries més fàcilment practicables gràcies a l’ús de la ceràmica i aliments possiblement lligats al tal paisatge: productes secundaris d’ovicaprins i recursos marins. Amb tal fi, hem caracteritzat químicament i avaluat amb models bayesians l’existència de lípids conservats dins matrius ceràmiques en 14 jaciments costaners del nord-est de la Península Ibèrica. Un total de 114 fragments ceràmics Cardials i 74 d’Epicardials han estat analitzats i un 82% han retornat lípids molt probablement resultat de la degradació de greixos animals. Tot i que la cerca de biomarcadors específics per a aliments vegetals i marins necessitarà encara d’un treball més profund, mostres presentant evidències de menjar escalfat a temperatures superiors a 250ºC suggereixen l’existència de pràctiques culinàries que impliquen temperatures més altes de les necessàries per bullir o estofar. A més, l’anàlisi isotòpic de compostos específics ha revelat que l’existència de greixos làctics de remugants i greixos adiposos d’animals no remugants és mútuament excloent en els jaciments estudiats. A diferència del Mediterrani central, les coves analitzades al nord-est de la Península Ibèrica no semblen presentar quantitats majors de residus làctics de remugants comparat amb jaciments a l’aire lliure. Alternativament, s’ha detectat una possible correlació entre la quantitat de restes d’ovicaprins i la intensitat de la senyal làctica als residus. Aquest fet dona suport a l’existència d’un canvi respecte l’estratègia d’obtenció de la llet al. Proper Orient, probablement centrada en els bòvids, i reforça el paper d’altres espècies més ben adaptades a les condicions del mediterrani. Addicionalment, la no associació entre el nombre de restes de porc i els residus adiposos d’animals no remugants implica la possible existència de pràctiques culinàries on els atuells ceràmics no hi estarien involucrats. En conclusió, les dades d’aquesta regió donen suport a la possible existència de pràctiques culinàries específiques del mediterrani com a mínim des del primer Neolític. Com a conseqüència d’aquesta recerca, queda palesa la importància de poder desenvolupar anàlisis addicionals capaços de diferenciar els residus làctics a nivell d’espècie. A més, aprofundir en l’estudi de residus no comestibles com la resina de pi permThe appearance and spread of the Neolithic way of life constituted an event which profoundly affected humankind. Research on the economic changes of the shift from hunting and gathering to agriculture and pastoralism suggests that culinary practices would have been equally affected. Beyond the fulfilment of a biological need, eating is a social act whose study offers the opportunity to gain insights into the relationship between the economic and cultural spheres of society. A new wave of research is revealing new data on the possible culinary practices in the early Neolithic across Europe, but the western end of the Mediterranean neolithisation path remains poorly understood. The idiosyncrasies of its abrupt maritime landscape provided a number of opportunities for the newly arrived farmers and shepherds to tune their economic strategies to this new territory. Therefore, this PhD research aims at evaluating the relevance of terrestrial and marine animal and plant products within the Early Neolithic culinary practices by selectively exploring culinary techniques facilitated by the appearance of pottery as a cooking tool and foodstuffs which may be linked with the landscape: marine resources and ovicaprine secondary products. To this end, we have chemically characterized and evaluated with bayesian mixing models the occurrence of lipid distributions embedded in pottery from 14 archaeological coastal sites across the northeast of the Iberian Peninsula. A total of 114 Cardial and 76 Epicardial pottery fragments have been analysed, of which 82% yielded lipids most probably originating from degraded animal fats. Although the search for specific plant and marine biomarkers did not yield significant results, samples containing evidences of food heating beyond 250ºC suggest that the presence of cooking practices which would have reached temperatures higher than those in boiling or stewing. Furthermore, compound- specific carbon isotopic analyses have revealed that the presence of ruminant dairy and non-ruminant adipose fats in archaeological sites is mutually exclusive. Contrary to the case in the central Mediterranean, pottery in caves from the northeast of the Iberian Peninsula did not present higher quantities of ruminant dairy residues than its open-air counterparts. Alternatively, a positive correlation could be detected between the ovicaprine archaeozoological record and the intensity of the dairy isotopic signal. This evidence supports the existence of a shift from cattle milking in the Middle East to the additional secondary management of other species such as sheep or goats in the Mediterranean. Moreover, the lack of association between pig remains and non-ruminant adipose signals implies the possible existence of culinary practices in which pottery was not involved. In conclusion, data from this region supports the notion of Mediterranean-specific culinary practices from at least as early as the first Neolithic. As a consequence of this research, it becomes increasingly more relevant to develop additional analyses capable of differentiating dairy residues at the species level. Additionally, further studies on non-edible organic residues including conifer resins may be able to inform the additional uses the first pottery in the Iberian Peninsula might have had

Earliest pottery uses in north-eastern Iberia

L’aparició i difusió del mode de vida neolític constituí un esdeveniment que afectà profundament les societats humanes. La recerca centrada en els canvis econòmics del pas de la caça i la recol·lecció a l’agricultura i la ramaderia suggereix que les practiques culinàries es podrien haver vist igualment afectades. Menjar és un acte social que transcendeix la satisfacció d’una necessitat biològica i, per tant, el seu estudi ofereix una oportunitat única d’obtenir noves dades sobre la relació entre les esferes econòmiques i culturals de la societat. Una nova onada de recerca està revelant noves dades sobre les possibles practiques culinàries practicades a l‘inici del neolític europeu, però l’oest de la branca mediterrània de la difusió del neolític, la Península Ibèrica, encara no està prou ben estudiada. Les característiques de l’escarpada costa mediterrània oferiren a les primeres societats agrícoles de mitjans del VI a mitjans del V mil·lenni Cal BC l’oportunitat de modificar lleugerament les seves estratègies econòmiques per adaptar-se a aquest nou territori. En conseqüència, aquesta tesi doctoral ha avaluat la rellevància de productes vegetals i animals en les pràctiques culinàries del neolític antic explorant selectivament tècniques culinàries més fàcilment practicables gràcies a l’ús de la ceràmica i aliments possiblement lligats al tal paisatge: productes secundaris d’ovicaprins i recursos marins. Amb tal fi, hem caracteritzat químicament i avaluat amb models bayesians l’existència de lípids conservats dins matrius ceràmiques en 14 jaciments costaners del nord-est de la Península Ibèrica. Un total de 114 fragments ceràmics Cardials i 74 d’Epicardials han estat analitzats i un 82% han retornat lípids molt probablement resultat de la degradació de greixos animals. Tot i que la cerca de biomarcadors específics per a aliments vegetals i marins necessitarà encara d’un treball més profund, mostres presentant evidències de menjar escalfat a temperatures superiors a 250ºC suggereixen l’existència de pràctiques culinàries que impliquen temperatures més altes de les necessàries per bullir o estofar. A més, l’anàlisi isotòpic de compostos específics ha revelat que l’existència de greixos làctics de remugants i greixos adiposos d’animals no remugants és mútuament excloent en els jaciments estudiats. A diferència del Mediterrani central, les coves analitzades al nord-est de la Península Ibèrica no semblen presentar quantitats majors de residus làctics de remugants comparat amb jaciments a l’aire lliure. Alternativament, s’ha detectat una possible correlació entre la quantitat de restes d’ovicaprins i la intensitat de la senyal làctica als residus. Aquest fet dona suport a l’existència d’un canvi respecte l’estratègia d’obtenció de la llet al. Proper Orient, probablement centrada en els bòvids, i reforça el paper d’altres espècies més ben adaptades a les condicions del mediterrani. Addicionalment, la no associació entre el nombre de restes de porc i els residus adiposos d’animals no remugants implica la possible existència de pràctiques culinàries on els atuells ceràmics no hi estarien involucrats. En conclusió, les dades d’aquesta regió donen suport a la possible existència de pràctiques culinàries específiques del mediterrani com a mínim des del primer Neolític. Com a conseqüència d’aquesta recerca, queda palesa la importància de poder desenvolupar anàlisis addicionals capaços de diferenciar els residus làctics a nivell d’espècie. A més, aprofundir en l’estudi de residus no comestibles com la resina de pi permThe appearance and spread of the Neolithic way of life constituted an event which profoundly affected humankind. Research on the economic changes of the shift from hunting and gathering to agriculture and pastoralism suggests that culinary practices would have been equally affected. Beyond the fulfilment of a biological need, eating is a social act whose study offers the opportunity to gain insights into the relationship between the economic and cultural spheres of society. A new wave of research is revealing new data on the possible culinary practices in the early Neolithic across Europe, but the western end of the Mediterranean neolithisation path remains poorly understood. The idiosyncrasies of its abrupt maritime landscape provided a number of opportunities for the newly arrived farmers and shepherds to tune their economic strategies to this new territory. Therefore, this PhD research aims at evaluating the relevance of terrestrial and marine animal and plant products within the Early Neolithic culinary practices by selectively exploring culinary techniques facilitated by the appearance of pottery as a cooking tool and foodstuffs which may be linked with the landscape: marine resources and ovicaprine secondary products. To this end, we have chemically characterized and evaluated with bayesian mixing models the occurrence of lipid distributions embedded in pottery from 14 archaeological coastal sites across the northeast of the Iberian Peninsula. A total of 114 Cardial and 76 Epicardial pottery fragments have been analysed, of which 82% yielded lipids most probably originating from degraded animal fats. Although the search for specific plant and marine biomarkers did not yield significant results, samples containing evidences of food heating beyond 250ºC suggest that the presence of cooking practices which would have reached temperatures higher than those in boiling or stewing. Furthermore, compound- specific carbon isotopic analyses have revealed that the presence of ruminant dairy and non-ruminant adipose fats in archaeological sites is mutually exclusive. Contrary to the case in the central Mediterranean, pottery in caves from the northeast of the Iberian Peninsula did not present higher quantities of ruminant dairy residues than its open-air counterparts. Alternatively, a positive correlation could be detected between the ovicaprine archaeozoological record and the intensity of the dairy isotopic signal. This evidence supports the existence of a shift from cattle milking in the Middle East to the additional secondary management of other species such as sheep or goats in the Mediterranean. Moreover, the lack of association between pig remains and non-ruminant adipose signals implies the possible existence of culinary practices in which pottery was not involved. In conclusion, data from this region supports the notion of Mediterranean-specific culinary practices from at least as early as the first Neolithic. As a consequence of this research, it becomes increasingly more relevant to develop additional analyses capable of differentiating dairy residues at the species level. Additionally, further studies on non-edible organic residues including conifer resins may be able to inform the additional uses the first pottery in the Iberian Peninsula might have had

Earliest pottery uses in north-eastern Iberia

L'aparició i difusió del mode de vida neolític constituí un esdeveniment que afectà profundament les societats humanes. La recerca centrada en els canvis econòmics del pas de la caça i la recol·lecció a l'agricultura i la ramaderia suggereix que les practiques culinàries es podrien haver vist igualment afectades. Menjar és un acte social que transcendeix la satisfacció d'una necessitat biològica i, per tant, el seu estudi ofereix una oportunitat única d'obtenir noves dades sobre la relació entre les esferes econòmiques i culturals de la societat. Una nova onada de recerca està revelant noves dades sobre les possibles practiques culinàries practicades a l'inici del neolític europeu, però l'oest de la branca mediterrània de la difusió del neolític, la Península Ibèrica, encara no està prou ben estudiada. Les característiques de l'escarpada costa mediterrània oferiren a les primeres societats agrícoles de mitjans del VI a mitjans del V mil·lenni Cal BC l'oportunitat de modificar lleugerament les seves estratègies econòmiques per adaptar-se a aquest nou territori. En conseqüència, aquesta tesi doctoral ha avaluat la rellevància de productes vegetals i animals en les pràctiques culinàries del neolític antic explorant selectivament tècniques culinàries més fàcilment practicables gràcies a l'ús de la ceràmica i aliments possiblement lligats al tal paisatge: productes secundaris d'ovicaprins i recursos marins. Amb tal fi, hem caracteritzat químicament i avaluat amb models bayesians l'existència de lípids conservats dins matrius ceràmiques en 14 jaciments costaners del nord-est de la Península Ibèrica. Un total de 114 fragments ceràmics Cardials i 74 d'Epicardials han estat analitzats i un 82% han retornat lípids molt probablement resultat de la degradació de greixos animals. Tot i que la cerca de biomarcadors específics per a aliments vegetals i marins necessitarà encara d'un treball més profund, mostres presentant evidències de menjar escalfat a temperatures superiors a 250ºC suggereixen l'existència de pràctiques culinàries que impliquen temperatures més altes de les necessàries per bullir o estofar. A més, l'anàlisi isotòpic de compostos específics ha revelat que l'existència de greixos làctics de remugants i greixos adiposos d'animals no remugants és mútuament excloent en els jaciments estudiats. A diferència del Mediterrani central, les coves analitzades al nord-est de la Península Ibèrica no semblen presentar quantitats majors de residus làctics de remugants comparat amb jaciments a l'aire lliure. Alternativament, s'ha detectat una possible correlació entre la quantitat de restes d'ovicaprins i la intensitat de la senyal làctica als residus. Aquest fet dona suport a l'existència d'un canvi respecte l'estratègia d'obtenció de la llet al. Proper Orient, probablement centrada en els bòvids, i reforça el paper d'altres espècies més ben adaptades a les condicions del mediterrani. Addicionalment, la no associació entre el nombre de restes de porc i els residus adiposos d'animals no remugants implica la possible existència de pràctiques culinàries on els atuells ceràmics no hi estarien involucrats. En conclusió, les dades d'aquesta regió donen suport a la possible existència de pràctiques culinàries específiques del mediterrani com a mínim des del primer Neolític. Com a conseqüència d'aquesta recerca, queda palesa la importància de poder desenvolupar anàlisis addicionals capaços de diferenciar els residus làctics a nivell d'espècie. A més, aprofundir en l'estudi de residus no comestibles com la resina de pi permThe appearance and spread of the Neolithic way of life constituted an event which profoundly affected humankind. Research on the economic changes of the shift from hunting and gathering to agriculture and pastoralism suggests that culinary practices would have been equally affected. Beyond the fulfilment of a biological need, eating is a social act whose study offers the opportunity to gain insights into the relationship between the economic and cultural spheres of society. A new wave of research is revealing new data on the possible culinary practices in the early Neolithic across Europe, but the western end of the Mediterranean neolithisation path remains poorly understood. The idiosyncrasies of its abrupt maritime landscape provided a number of opportunities for the newly arrived farmers and shepherds to tune their economic strategies to this new territory. Therefore, this PhD research aims at evaluating the relevance of terrestrial and marine animal and plant products within the Early Neolithic culinary practices by selectively exploring culinary techniques facilitated by the appearance of pottery as a cooking tool and foodstuffs which may be linked with the landscape: marine resources and ovicaprine secondary products. To this end, we have chemically characterized and evaluated with bayesian mixing models the occurrence of lipid distributions embedded in pottery from 14 archaeological coastal sites across the northeast of the Iberian Peninsula. A total of 114 Cardial and 76 Epicardial pottery fragments have been analysed, of which 82% yielded lipids most probably originating from degraded animal fats. Although the search for specific plant and marine biomarkers did not yield significant results, samples containing evidences of food heating beyond 250ºC suggest that the presence of cooking practices which would have reached temperatures higher than those in boiling or stewing. Furthermore, compound- specific carbon isotopic analyses have revealed that the presence of ruminant dairy and non-ruminant adipose fats in archaeological sites is mutually exclusive. Contrary to the case in the central Mediterranean, pottery in caves from the northeast of the Iberian Peninsula did not present higher quantities of ruminant dairy residues than its open-air counterparts. Alternatively, a positive correlation could be detected between the ovicaprine archaeozoological record and the intensity of the dairy isotopic signal. This evidence supports the existence of a shift from cattle milking in the Middle East to the additional secondary management of other species such as sheep or goats in the Mediterranean. Moreover, the lack of association between pig remains and non-ruminant adipose signals implies the possible existence of culinary practices in which pottery was not involved. In conclusion, data from this region supports the notion of Mediterranean-specific culinary practices from at least as early as the first Neolithic. As a consequence of this research, it becomes increasingly more relevant to develop additional analyses capable of differentiating dairy residues at the species level. Additionally, further studies on non-edible organic residues including conifer resins may be able to inform the additional uses the first pottery in the Iberian Peninsula might have had

Resinous deposits in Early Neolithic pottery vessels from the northeast of the Iberian Peninsula

Altres ajuts: acord transformatiu CRUE-CSICUnidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-MThe use of resinous substances, certainly one of the earliest technologies developed by humans, was well-known by Holocene hunter-gatherers at the onset of the Neolithisation process across Europe. Recent research has revealed the use of birch bark tar in the central Mediterranean far from this taxon's endemic regions both in the Paleolithic and Neolithic periods and shows that the first farmers from the Fertile Crescent hafted lithic tools and waterproofed artefacts using bitumen. The generalised absence of these natural products in south-western Europe may have thus forced a reformulation of Early Neolithic technologies by exploring and benefitting from existing knowledge in local European hunter-gatherer societies. However, information on resin use from the western Mediterranean is still scarce. Here, we report on the analysis of organic residues from 168 pottery sherds by gas chromatography and gas chromatography-mass spectrometry from 10 archaeological sites in this region dating from the second half of the VIth millennium to the first half of the Vth millennium cal BC. In a limited number of samples, minor amounts of several diterpenoids diagnostic of aged Pinaceae resins were detected as mixtures with fats. The presence of pine in the palynological and carpological record supports the human exploitation of this taxon, but its minimal incidence in the anthracological record suggests that other species were selected as fuelwood. This supports the hypothesis that Pinaceae resins were used in association with pottery sporadically but ubiquitously either as its contents, or as post-firing treatments to waterproof the vessels. This demonstrates the development of adhesive technologies and resin-involved labour processes specific to Early Neolithic societies