The invisibility of the translator in environmental translation

[ES] La visibilidad del traductor ha sido una cuestión ampliamente debatida en los estudios de traducción a partir de posiciones ideológicas distintas, sobre todo durante el denominado postestructuralismo. A diferencia de otras tipologías como la traducción audiovisual o la literaria, en la especializada son pocos los casos donde aparece su nombre, como demostramos en un trabajo de investigación anterior, en el que, a partir de un corpus ambidireccional en catalán de textos medioambientales, sólo en un 16% de los casos se explicitaba el nombre del traductor (Bracho, 2004, p. 318). En este trabajo, pues, estudiamos una muestra actual, con rasgos similares a la de aquel corpus, para analizar su perfil y determinar cuál es el comportamiento, en este sentido, más de una década después de nuestras conclusiones anteriores.[EN] The question concerning the visibility of the translator has been widely discussed in translation studies from different ideological positions, especially during the so-called post-structuralism period. Unlike other types of translation such as audiovisual or literary translation, in the case of specialized translation the translator¿s name rarely appears, as demonstrated in previous research, in which, from an ambidirectional corpus in Catalan of environmental texts, in only 16% of cases was the translator¿s name made explicit (Bracho, 2004, p.¿318). In the present article, therefore, we study a current sample with similar features to that of the original corpus, with the aim of analyzing its profile and determining the behaviour, in this sense, more than a decade after our previous conclusions.This article has received financial support from research projects FFI2015-68867-P, funded by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness.Bracho Lapiedra, L.; Mac Donald, P. (2017). The invisibility of the translator in environmental translation. Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics. 30(2):440-464. https://doi.org/10.1075/resla.00002.braS44046430

L'ús identitari dels topònims i paratopònims referits al País Valencià en internet

La toponímia no és només la manera de denominar un lloc, sinó que és la representació d’aquest a través dels valors, creences, actituds, etc. Per tant, la morfologia que presente un topònim concret vindrà determinada per la llengua que el vehicule i per altres factors culturals. En aquest treball, doncs, s’analitzen els resultats d’aquesta representació en Internet, mitjançant la cerca de topònims referits al territori valencià, que presenten un major interés des del punt de vista ideològic, en diversos dominis i en les dues llengües que hi són oficials. L’objectiu d’aquesta cerca és estudiar a través de la toponímia i la paratoponímia no només com ens veiem nosaltres mateixos, sinó com ens veuen els altres, és a dir l’existència de la nostra identitat com a tal, amb quina morfologia, de quina llengua, on s’hi troben i, per tant, amb quina ideologia. Per a la realització d’aquest estudi s’ha fet servir un motor de cerca àmpliament conegut, determinant-ne les limitacions i establint-ne el nivell de fiabilitat, amb l’ús comparatiu i puntual d’un altre motor de cerca i amb l’anàlisi concreta de les pàgines web obtingudes

Anàlisi sociolingüística de l'evolució de la llengua catalana a la Universitat Politècnica de València (UPV)

[EN] The situation of the Catalan language in higher education is a significant indicator of its linguistic use in the academic world as well as the students` linguistic formation and the graduate students` specific communication skills in Catalan. Regardless of what is pointed out in the Law of use of the Valencian language and the European Charter for Regional or Minority Languages (point 879), the Universitat Politècnica de València¿s linguistic policy regarding the teaching in Valencian and the teaching of Valencian for specific purposes has suffered a drastic reduction compared to previous years; thus it can be asserted that such a language policy is against what is established normatively by a higher stage of proceeding which has outstanding consequences concerning the standardisation of Valencian in higher educationMontesinos López, AI.; Bracho Lapiedra, L. (2019). Anàlisi sociolingüística de l'evolució de la llengua catalana a la Universitat Politècnica de València (UPV). Zeitschrift für Katalanistik. (32):199-222. http://hdl.handle.net/10251/157494S1992223

Discourse Analysis and Terminology in Languages for Specific Purposes

Aquest importantíssim recull conté estudis i reflexions sobre temes rellevants en la recerca sobre LSP: anglès mèdic, el llenguatge de la publicitat i periodístic, telecomunicacions i terminologia informàtica, llenguatge comercial i jurídic... Malgrat que gran part dels treballs aplegats es refereixen a l'anglès, també hi ha que tracten l'alemany, francès i altres llengües. Conté textos en anglès, francés, portuguès i castellà

La traducció en el discurs mediambiental en llengua catalana. Anàlisi i caracterització d'un corpus ambidireccional

En aquesta tesi es du a terme l'anàlisi i caracterització traductològica d'un corpus seleccionat d'acord amb els diferents àmbits en què es produeix el discurs mediambiental. Aquest corpus està integrat per textos en què la direccionalitat, respecte del català, ha estat tant directa com inversa, procés en què hi han intervingut diferents llengües amb l'objectiu d'analitzar, comparativament, qüestions de tipus discursiu tant a nivell macrodiscursiu com microdiscursiu. En el primer nivell es tracten qüestions relacionades amb els gèneres textuals mediambientals, la tipologia textual, els graus d'especialització, els suports textuals i l'edició. En el nivell microdiscursiu, s'analitzen, per una banda, els comportaments traductors sense intencionalitat ideològica evident, com ara aspectes culturals, terminològics, etc.; i de l'altra, els comportaments amb intencionalitat ideològica evident, com és el cas de les qüestions sociolingüístiques, de gènere, d'ètnia i els relacionats amb la toponímia. Una vegada elaborada l'anàlisi qualitativa dels aspectes que s'hi han detectat, s'estudia la rellevància d'aquests aspectes segons els àmbits de tradució, els gèneres textuals, els graus d'especialització i la direccionalitat del català per tal de determinar el seu valor quantitatiu global

Explicitation analysed through the use of contrastive and consecutive connectors in a corpus of French-Spanish literary translations

[ES] En este estudio pretendemos comparar, en primer lugar, la existencia de un mayor o menor uso de conectores en un subcorpus literario traducido del francés al español (FRLO-ESLT) y en un subcorpus escrito originalmente en español (ESLO); en segundo lugar, analizamos la base de las posibles diferencias encontradas en función de la relación semántica discursiva que evidencian estos conectores, y si responden a la técnica que en traducción se denomina explicitación. Para ello nos hemos centrado en dos tipos de conectores clave, pues vehiculan relaciones semánticas fundamentales en la comunicación humana: los conectores de carácter contrastivo y aquellos de carácter consecutivo. Este trabajo se enmarca dentro de una de las líneas de investigación del grupo COVALT (Corpus Valencià de Literatura Traduïda) iniciada con el estudio comparativo de estos mismos conectores en un subcorpus de traducciones del inglés al catalán frente a un subcorpus literario de catalán lengua original (Marco, 2018).[EN] In this study we intend to compare, firstly, the existence of a greater or lesser use of connectives in a literary corpus translated into Spanish and a corpus originally written in Spanish. Secondly, we analyze the basis of the possible differences found in terms of the discursive semantic relationship shown by the connectives, not forgetting if they respond to the technique that in translation is called explicitation. For this purpose we have focused on two types of key connectives, as they convey fundamental semantic relationships in human communication: connectives of a contrastive nature and those of a consecutive nature. This work is part of one of the lines of research of group COVALT (Valencian Corpus of Translated Literature) that was started with a comparative study of the same connectives in a subcorpus of translations from English into Catalan compared to an analogous corpus of originals in Catalan (Marco, 2018).Este artículo ha recibido financiación de la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación, dentro del proyecto con referencia FFI2015-68867-P.Bracho Lapiedra, L.; Peña-Martinez, G. (2020). La explicitación a través de los conectores contrastivos y consecutivos en un corpus de traducción literaria en el par de lenguas francés-español. Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics. 33(2):357-383. https://doi.org/10.1075/resla.18012.braS357383332Becher, V. (2011). When and why do translators add connectives? Target, 23(1), 26-47. doi:10.1075/target.23.1.02becDelport, M.-F. (1985). Les horloges du traducteur. Bulletin Hispanique, 87(3), 363-386. doi:10.3406/hispa.1985.4568Denturck, K. (2012). Explicitation vs. implicitation: a bidirectional corpus-based analysis of causal connectives in french and dutch translations. Across Languages and Cultures, 13(2), 211-227. doi:10.1556/acr.13.2012.2.5Klaudy, K., & Károly, K. (2005). Implicitation in Translation: Empirical evidence for operational asymmetry in translation. Across Languages and Cultures, 6(1), 13-28. doi:10.1556/acr.6.2005.1.2Marco, J. (2018). Connectives as indicators of explicitation in literary translation. Target, 30(1), 87-111. doi:10.1075/target.16042.marNølke, H. (2007). Connectors in a cross-linguistic perspective. Information Structuring Resources in Contrast, 7(2), 167-183. doi:10.1075/lic.7.2.05nolSéguinot, C. (1988). Pragmatics and the Explicitation Hypothesis. TTR : traduction, terminologie, rédaction, 1(2), 106. doi:10.7202/037024arToury, G. (1995). Descriptive Translation Studies – and beyond. Benjamins Translation Library. doi:10.1075/btl.4Traugott, E. C. (2007). Discussion article: Discourse markers, modal particles, and contrastive analysis, synchronic and diachronic. Catalan Journal of Linguistics, 6(1), 139. doi:10.5565/rev/catjl.128Vinay, J.-P., & Darbelnet, J. (1995). Comparative Stylistics of French and English. Benjamins Translation Library. doi:10.1075/btl.11Zufferey, S., & Cartoni, B. (2014). A multifactorial analysis of explicitation in translation. Target, 26(3), 361-384. doi:10.1075/target.26.3.02zu