La relación entre política de vivienda y emancipación residencial de la juventud europea

La presente investigación analiza la relación entre el alcance de la política de vivienda dirigida a las personas jóvenes y los niveles de emancipación residencial juvenil en Europa. El estudio se basa en la aplicación del método de la regresión lineal sobre los datos de la encuesta EU SILC entre los años 2006 y 2011. Los resultados muestran que existe una notable correlación entre las tasas de emancipación de cada país y la disponibilidad de vivienda social para las personas jóvenes, así como la implementación de sistemas de ayudas para el pago de la vivienda de la juventud. Ambas variables de política de vivienda explican: a) por separado, el 65% de la variación en las tasas de emancipación, y b) de forma simultánea -mediante la construcción de un indicador compuesto-, hasta un 74% de dichas diferencias. En cambio, los indicadores de accesibilidad económica a la vivienda entre las personas jóvenes no mantienen correlación alguna ni con las tasas nacionales de emancipación ni con el grado de desarrollo de la política de vivienda para los jóvenes de cada sistema residencial. En cuanto a la relación entre tasas de emancipación, sistemas de vivienda y modelos de estado de bienestar, se constata la existencia de unos rasgos específicos en cada uno de los distintos modelos existentes -socialdemócrata, liberal, mediterráneo y de transición-, excepto entre los países corporativistas.Aquesta recerca analitza la relació entre l'abast de la política d'habitatge adreçada a les persones joves i els nivells d'emancipació residencial juvenil a Europa. L'estudi es basa en l'aplicació del mètode de la regressió lineal sobre les dades de l'enquesta EU SILC entre els anys 2006 i 2011. Els resultats mostren que existeix una notable correlació entre les taxes d'emancipació de cada país i la disponibilitat d'habitatge social per a les persones joves, així com la implementació de sistemes d'ajudes per al pagament de l'habitatge de la joventut. Ambdues variables de política d'habitatge expliquen: a) per separat, el 65% de la variació en les taxes d'emancipació, i b) de forma simultània -mitjançant la construcció d'un indicador compost-, fins a un 74% d'aquestes diferències. En canvi, els indicadors d'accessibilitat econòmica a l'habitatge entre les persones joves no mantenen cap correlació ni amb les taxes nacionals d'emancipació ni amb el grau de desenvolupament de la política d'habitatge per als joves de cada sistema residencial. Quant a la relació entre taxes d'emancipació, sistemes d'habitatge i models d'estat de benestar, es constata l'existència d'uns trets específics en cadascun dels diferents models existents -socialdemòcrata, liberal, mediterrani i de transició-, excepte entre els països corporativistes.This research explores to what extent the degree of development of youth housing policy can explain the variation between European countries in the rates of young people not living in the parental home. The study is based on linear regression analyses using EU SILC data from 2006 to 2011. The results show that there is a considerable correlation between the national rates of young people not living with their parents and the two housing policy instruments considered, that is, the availability of social housing and the implementation of housing allowance systems for young people. Both housing policy variables can explain: (i) separately, 65 per cent of the variation in national rates of young people not living in the parental home; and (ii) simultaneously-through the construction of a composite indicator-up to 74 per cent of the variation. By contrast, housing affordability indicators for young people do not show a correlation with either the national rates of young people not living with their parents or with the level of housing policy development for young people. Regarding the relationship between the rates of young people not living in the parental home, housing systems and welfare state regimes, this research confirms the existence of particular features in each model-social-democratic, liberal, Mediterranean, and post-socialist-except among corporatist countries

Las nuevas formas de vivienda de alquiler social en Cataluña (2015-2020) : un análisis desde el marco teórico europeo

El objetivo de este artículo es analizar las nuevas formas de vivienda de alquiler social que contempla la normativa catalana aprobada a partir de 2015 hasta inicios de 2020 desde seis variables: el precio del alquiler, la forma de adjudicación, los requisitos de las personas destinatarias, la financiación pública del instrumento, la titularidad del inmueble y el tiempo durante el cual la vivienda será de alquiler social. El estudio constata que: (i) todas estas nuevas viviendas, excepto las de alquiler social voluntario u obligatorio, encajarían conceptualmente en las definiciones menos exigentes, puesto que reúnen los requisitos de precio, normas de adjudicación y condiciones socioeconómicas de las personas beneficiarias; (ii) y, en cambio, solamente las obtenidas mediante tanteo y retracto o expropiación tendrían cabida en las definiciones más exigentes, ya que son las únicas cuya titularidad recae sobre el sector público o el tercer sector.L'objectiu d'aquest article és analitzar les noves formes d'habitatge de lloguer social que preveu la normativa catalana aprovada a partir de 2015 fins a l'inici de 2020 des de sis variables: el preu de lloguer, la forma d'adjudicació, els requisits de les persones destinatàries, el finançament públic de l'instrument, la titularitat de l'immoble i el temps durant el qual l'habitatge serà de lloguer social. L'estudi constata que: (i) tots aquests nous habitatges, excepte els de lloguer social voluntari o obligatori, encaixarien conceptualment en les definicions menys exigents, ja que reuneixen els requisits de preu, normes d'adjudicació i condicions socioeconòmiques de les persones beneficiàries; (ii) i, en canvi, només els obtinguts mitjançant tempteig i retracte o expropiació tindrien cabuda en les definicions més exigents, ja que són els únics de titularitat pública o del tercer sector.The aim of this article is to analyze the new forms of social rental housing that the Catalan legislation passed from 2015 to early 2020 using six variables: the rental price, the allocation system; the target group; the public funding arrangements; the type of housing provider; and the time during which the dwelling is available for social rent. The study finds that: (i) these new housing units, except voluntary or compulsory social rental dwellings, fit conceptually into less demanding definitions of these dwellings since they meet the requirements of price, socioeconomic conditions of the beneficiaries, and the existence of allocation rules, and (ii) only those obtained by right of first refusal and repurchase or through expropriation have a place in the most demanding social housing definitions given that they are the only dwellings owned by the public sector or the third sector.Le but de cet article est d'analyser les nouvelles formes de logement social locatif que la réglementation catalane approuvée de 2015 à début 2020 envisage, et ce à partir de six variables : le prix de location, la forme d'attribution, les exigences des bénéficiaires, le financement public de l'instrument, le type de fournisseur de logement et le temps pendant lequel ce dernier sera à loyer modéré. L'étude constate que: (i) toutes ces nouveaux logements, à l'exception de ceux à loyer social volontaire ou obligatoire, s'inscriraient conceptuellement dans les définitions moins exigeantes car ils répondent aux exigences de prix, aux règles d'attribution et aux conditions socioéconomiques des bénéficiaires; (ii) et, d'autre part, seuls les logements obtenus par droit de premier refus et de rétractation ou expropriation auraient une place dans les définitions les plus exigeantes car ce sont les seuls dont la propriété revient au secteur public ou au troisième secteur

La burbuja residencial en Europa (2000-2015) : dimensión y tipos

El objetivo de este artículo es identificar aquellos países del Espacio Económico Europeo que, a lo largo del periodo 2000-2015, sufrieron una burbuja residencial y clasificarlos en función de la evolución de los fundamentales durante el periodo alcista mediante el análisis de conglomerados. Según criterios del Fondo Monetario Internacional, dos de cada tres países europeos sufrieron una burbuja residencial en este periodo, con una pérdida de valor desde el pico del 38% en promedio. Por su parte, el análisis de clústeres revela la existencia de tres tipos de burbujas residenciales en Europa en este periodo: uno que englobaría a todos los países postcomunistas del centro y del este de Europa; otro formado por Irlanda, Grecia, Islandia, España, Chipre, Italia y Malta, y un tercero constituido por Dinamarca, Holanda y Reino Unido.L'objectiu d'aquest article és identificar aquells països de l'Espai Econòmic Europeu que, al llarg del període 2000-2015, van patir una bombolla residencial i classificar-los en funció de l'evolució dels fonamentals durant el període alcista mitjançant l'anàlisi de conglomerats. Segons criteris del Fons Monetari Internacional, dos de cada tres països europeus van patir una bombolla residencial en aquest període, amb una pèrdua mitjana de valor des del pic del 38%. D'altra banda, l'anàlisi de clústers revela l'existència de tres tipus de bombolles residencials a Europa en aquest període: un que englobaria tots els països postcomunistes del centre i de l'est d'Europa; un altre que estaria format per Irlanda, Grècia, Islàndia, Espanya, Xipre, Itàlia i Malta, i un altre de constituït per Dinamarca, Holanda i Regne Unit.Le but de cet article est d'identifier les pays de l'Espace Économique Européen (EEE) qui ont connu une bulle du logement au cours de la période 2000-2015, et de les classer en fonction de l'évolution des fondamentaux pendant la période de hausse du marché grâce à l'analyse de cluster. Selon les critères du Fonds Monétaire International, deux pays de l'EEE sur trois ont connu une bulle du logement dans cette période, avec une perte moyenne de valeur de 38% depuis le pic. L'analyse de cluster révèle l'existence de trois types de bulles du logement en Europe lors de cette période : l'une qui comprend tous les pays post-communistes d'Europe centrale et orientale ; l'autre formée par Irlande, la Grèce, l'Islande, l'Espagne, Chypre, l'Italie et Malte ; et une troisième composée par le Danemark, les Pays-Bas et le Royaume-Uni.The aim of this article is to identify the European Economic Area (EEA) countries that experienced a housing bubble during the period 2000-2015; and classify them according to the evolution of the fundamentals of house prices during the rising phase through cluster analysis. According to International Monetary Fund criteria, two out of three EEA countries experienced a housing bubble in this period, and the price corrections during housing price bust averaged 38%. The cluster analysis indicates the existence of three types of housing bubbles in Europe during this period: one encompasses all post-communist EEA countries from Central and Eastern Europe; a second one consisting of Ireland, Greece, Iceland, Spain, Cyprus, Italy and Malta; and a third one composed by Denmark, the Netherlands and the United Kingdom

La planificació de les polítiques d'habitatge a escala metropolitana : Barcelona en el context internacional

Les dinàmiques residencials metropolitanes exigeixen que el problema de l'habitatge en aquests territoris s'abordi des d'aquesta mateixa escala a fi de donar resposta als greus problemes d'accessibilitat econòmica a l'habitatge existents, així com per corregir la manca d'habitatge assequible i els processos de segregació urbana que es generen. Per aconseguir-ho, cal disposar d'un model de governabilitat metropolitana que permeti articular l'acció en aquest camp de tots els nivells de govern implicats. L'estudi de l'activitat més recent de determinats governs metropolitans de Nord-amèrica, Europa i Oceania suggereix que en els darrers anys està tenint lloc un creixent reconeixement de la dimensió metropolitana en la planificació residencial. En aquest context, la planificació metropolitana de l'habitatge a la conurbació de Barcelona es troba encara en un procés de consolidació que podria avançar properament gràcies a tres factors: la recent creació de Metròpolis Habitatge, l'entrada en funcionament de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, i la redacció del Pla Director Urbanístic metropolità i del Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya.Las dinámicas residenciales metropolitanas exigen que el problema de la vivienda en estos territorios se aborde desde esta misma escala a fin de dar respuesta a los graves problemas de accesibilidad económica a la vivienda existentes, así como para corregir la falta de vivienda asequible y los procesos de segregación urbana que se generan. Para lograrlo, es necesario disponer de un modelo de gobernabilidad metropolitana que permita articular la acción en este campo de todos los niveles de gobierno implicados. El estudio de la actividad más reciente de determinados gobiernos metropolitanos de Norteamérica, Europa y Oceanía sugiere que en los últimos años está teniendo lugar un creciente reconocimiento de la dimensión metropolitana en la planificación residencial. En este contexto, la planificación metropolitana de la vivienda en la conurbación de Barcelona se encuentra todavía en un proceso de consolidación que podría avanzar próximamente gracias a tres factores: la reciente creación de Habitatge Metròpolis, la entrada en funcionamiento del Observatorio Metropolitano de la Vivienda, y la redacción del Plan Director Urbanístico Metropolitano y del Plan Territorial Sectorial de Vivienda de Cataluña

Les Condicions de vida de la població immigrada a Catalunya

A portada: Fundació Jaume Bofill, Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelon

Reappraisal of [18F]FDG-PET/CT for diagnosis and management of cardiac implantable electronic device infections

Introduction and objectives: The role of [18F]FDG-PET/CT in cardiac implantable electronic device (CIED) infections requires better evaluation, especially in the diagnosis of systemic infections. We aimed to determine the following: a) the diagnostic accuracy of [18F]FDG-PET/CT in each CIED topographical region, b) the added value of [18F]FDG-PET/CT over transesophageal echocardiography (TEE) in diagnosing systemic infections, c) spleen and bone marrow uptake in differentiating isolated local infections from systemic infections, and d) the potential application of [18F]FDG-PET/CT in follow-up. Methods: Retrospective single-center study including 54 cases and 54 controls from 2014 to 2021. The Primary endpoint was the diagnostic yield of [18F]FDG-PET/CT in each topographical CIED region. Secondary analyses described the performance of [18F]FDG-PET/CT compared with that of TEE in systemic infections, bone marrow and spleen uptake in systemic and isolated local infections, and the potential application of [18F]FDG-PET/CT in guiding cessation of chronic antibiotic suppression when completed device removal is not performed. Results: We analyzed 13 (24%) isolated local infections and 41 (76%) systemic infections. Overall, the specificity of [18F]FDG-PET/CT was 100% and sensitivity 85% (79% pocket, 57% subcutaneous lead, 22% endovascular lead, 10% intracardiac lead). When combined with TEE, [18F]FDG-PET/CT increased definite diagnosis o fsystemic infections from 34% to 56% (P=.04). Systemic infections with bacteremia showed higher spleen (P=.05) and bone marrow metabolism (P=.04) than local infections. Thirteen patients without complete device removal underwent a follow-up [18F]FDG-PET/CT, with no relapses after discontinuation of chronic antibiotic suppression in 6 cases with negative follow-up [18F]FDG-PET/CT. Conclusions: The sensitivity of [18F]FDG-PET/CT for evaluating CIED infections was high in local infections but much lower in systemic infections. However, accuracy increased when [18F]FDG-PET/CT was combined with TEE in endovascular lead bacteremic infection. Spleen and bone marrow hypermetabolism could differentiate bacteremic systemic infection from local infection. Although further prospective studies are needed, follow-up [18F]FDG-PET/CT could play a potential role in the management of chronic antibiotic suppression therapy when complete device removal is unachievable

La transición residencial de la juventud europea y el Estado de bienestar: un estudio comparado desde las políticas de vivienda y empleo

Artikulu honetan aztertzen da Europako gazteen etxebizitzako emantzipazioa oinarri harturik Ongizate Estatuen eredua eta zehazki etxebizitza eta enpleguaren politikek duten garrantzia. Emaitzek egiaztatzen dute Ongizate Estatuaren eredu bakoitzak emantzipaziorako patroi desberdinak garatzen dituela, eta horietan erabakigarri gertatzen direla etxebizitza- eta enplegu-politikak. Emantzipazioaren tasa altuagoa dute etxebizitza sozialen parkerik handiena, etxebizitzak ordaintzeko dirulaguntzen sistema garatuenak eta enplegu-politika aktiboetarako baliabide publiko gehien bideratzen dituzten herrialdeak. Aitzitik, egiturazko faktore horiek ezin dira isolatu, betiere testuinguru sozial, ekonomiko eta kultural zehatz batean kokatzen dira, eta kontuan hartu behar da emantzipaziorako politika publikoen prozesu orokorra.El presente artículo analiza los patrones de emancipación residencial de la juventud europea desde los regímenes de Estado de bienestar y, en particular, desde el alcance de las políticas de vivienda y empleo en ellos. Los resultados confirman que cada modelo de Estado de bienestar desarrolla su propio patrón de emancipación, en el cual las políticas de vivienda y empleo son determinantes. Aquellos países que disponen de un mayor parque de vivienda social, que han implementado un sistema de ayudas al pago de la vivienda más amplio, y que más recursos públicos destinan a políticas activas de empleo tienden a tener mayores tasas de emancipación, y a la inversa. No obstante, todos estos factores estructurales no son aislables, sino que se enmarcan en un contexto social, económico y cultural determinado que debe ser considerado en todo el proceso de elaboración de políticas públicas de emancipación

La dimensión económica de la exclusión residencial: Cataluña en el contexto europeo

El objetivo de esta investigación es analizar la capacidad económica de la población catalana para hacer frente a los costes de su vivienda y el alcance de la política de vivienda para atender dichas necesidades de forma comparada con el conjunto de países de la Unión Europea (UE-27) según sus modelos de Estado de bienestar. Este trabajo se basa fundamentalmente en los resultados obtenidos a partir de la explotación de las bases de datos de las encuestas EU-SILC (European Union Statistics of Income and Life Conditions) y ECVHP-2011 (Encuesta de condiciones de vida y hábitos de la población de Cataluña 2011). El estudio confirma que la formación y estallido de la burbuja residencial, y la posterior crisis económica han tenido un fuerte impacto en la capacidad de la población catalana para hacer frente a sus costes residenciales, sobre todo entre la población en riesgo de pobreza moderada y entre las personas que viven en alquiler. En el conjunto de la Unión Europa, la crisis residencial en Cataluña, mayor que la del conjunto de España, solamente es comparable a la de Grecia y, en menor medida, a la del Reino Unido y Dinamarca. Asimismo, en materia de política de vivienda, este incremento de los niveles de exclusión residencial no parece haber provocado una mayor intervención pública ya que en 2011 el porcentaje de vivienda social y el grado de desarrollo del sistema de ayudas al pago de la vivienda eran de los más bajos de toda la Unión Europea

La bulle du logement en Europe (2000-2015) : dimension et types

L’objectiu d’aquest article és identificar aquells països de l’Espai Econòmic Europeu que, al llarg del període 2000-2015, van patir una bombolla residencial i classificar-los en funció de l’evolució dels fonamentals durant el període alcista mitjançant l’anàlisi de conglomerats. Segons criteris del Fons Monetari Internacional, dos de cada tres països europeus van patir una bombolla residencial en aquest període, amb una pèrdua mitjana de valor des del pic del 38%. D’altra banda, l’anàlisi de clústers revela l’existència de tres tipus de bombolles residencials a Europa en aquest període: un que englobaria tots els països postcomunistes del centre i de l’est d’Europa; un altre que estaria format per Irlanda, Grècia, Islàndia, Espanya, Xipre, Itàlia i Malta, i un altre de constituït per Dinamarca, Holanda i Regne Unit.The aim of this article is to identify the European Economic Area (EEA) countries that experienced a housing bubble during the period 2000-2015; and classify them according to the evolution of the fundamentals of house prices during the rising phase through cluster analysis. According to International Monetary Fund criteria, two out of three EEA countries experienced a housing bubble in this period, and the price corrections during housing price bust averaged 38%. The cluster analysis indicates the existence of three types of housing bubbles in Europe during this period: one encompasses all post-communist EEA countries from Central and Eastern Europe; a second one consisting of Ireland, Greece, Iceland, Spain, Cyprus, Italy and Malta; and a third one composed by Denmark, the Netherlands and the United Kingdom.El objetivo de este artículo es identificar aquellos países del Espacio Económico Europeo que, a lo largo del periodo 2000-2015, sufrieron una burbuja residencial y clasificarlos en función de la evolución de los fundamentales durante el periodo alcista mediante el análisis de conglomerados. Según criterios del Fondo Monetario Internacional, dos de cada tres países europeos sufrieron una burbuja residencial en este periodo, con una pérdida de valor desde el pico del 38% en promedio. Por su parte, el análisis de clústeres revela la existencia de tres tipos de burbujas residenciales en Europa en este periodo: uno que englobaría a todos los países postcomunistas del centro y del este de Europa; otro formado por Irlanda, Grecia, Islandia, España, Chipre, Italia y Malta, y un tercero constituido por Dinamarca, Holanda y Reino Unido.Le but de cet article est d’identifier les pays de l’Espace Économique Européen (EEE) qui ont connu une bulle du logement au cours de la période 2000-2015, et de les classer en fonction de l’évolution des fondamentaux pendant la période de hausse du marché grâce à l’analyse de cluster. Selon les critères du Fonds Monétaire International, deux pays de l’EEE sur trois ont connu une bulle du logement dans cette période, avec une perte moyenne de valeur de 38% depuis le pic. L’analyse de cluster révèle l’existence de trois types de bulles du logement en Europe lors de cette période : l’une qui comprend tous les pays post-communistes d’Europe centrale et orientale ; l’autre formée par Irlande, la Grèce, l’Islande, l’Espagne, Chypre, l’Italie et Malte ; et une troisième composée par le Danemark, les Pays-Bas et le Royaume-Uni