Algunes referències històriques de la varietat garnatxa a l'Empordà

Fins a l'aparició de l'ampelografia moderna, que hem de situar a mitjan segle xviii, la descripció i denominació de les varietats de Vitis vinifera com la garnatxa mostren moltes dificultats. A pesar d'això, la garnatxa és una de les varietats de cep que té referències històriques més antigues en català. Aquestes referències són d'orígens molt diversos, des d'obres literàries tant italianes com catalanes a partir de finals del segle xiii, fins a tractats d'agricultura o llibres de viatges, i totes aquestes obres ens situen la garnatxa tant al Priorat com a l'Empordà. A finals del segle xix, la garnatxa passa a ser la varietat més coneguda de l'Empordà a causa, entre altres motius, del fet que la primera citació a Catalunya sobre l'aparició de la fil·loxera es produeix l'any 1879 a Rabós de l'Empordà, en uns ceps de garnatxa. Paral·lelament, Francisco Jordi Romañach, el 1878, cita la garnatxa («lladoné») com una varietat pròpia empordanesa. El vi dolç natural és el més representatiu i conegut de la comarca. Aquest vi tan emblemàtic de les terres empordaneses ha sigut font de referències per part dels seus escriptors i artistes.Hasta la aparición de la moderna ampelografía, que hay que situar a mediados del siglo xviii, la descripción y denominación de las variedades de Vitis vinifera como la garnacha presentan muchas dificultades. A pesar de ello, la garnacha es una de las variedades de cepa que tiene referencias históricas más antiguas en catalán. Estas referencias son de orígenes muy diversos, desde obras literarias tanto italianas como catalanas de finales del siglo xiii, hasta tratados de agricultura o libros de viajes, y todas estas obras nos sitúan la garnacha tanto en el Priorat como en el Empordà. A finales del siglo xix, la garnacha pasa a ser la variedad más conocida del Empordà debido, entre otros motivos, a que la primera cita en Catalunya sobre la aparición de la filoxera se produce el año 1879 en Rabós de l’Empordà sobre unas cepas de garnacha. Paralelamente, Francisco Jordi Romañach, el 1878, cita la garnacha («lladoné») como una variedad propia del Empordà. El vino dulce natural es el más representativo y conocido de la comarca. Este vino tan emblemático de las tierras ampurdanesas ha sido fuente de referencia por parte de escritores i artistes

Algunes referències històriques de la varietat garnatxa a l'Empordà

Fins a l'aparició de l'ampelografia moderna, que hem de situar a mitjan segle xviii, la descripció i denominació de les varietats de Vitis vinifera com la garnatxa mostren moltes dificultats. A pesar d'això, la garnatxa és una de les varietats de cep que té referències històriques més antigues en català. Aquestes referències són d'orígens molt diversos, des d'obres literàries tant italianes com catalanes a partir de finals del segle xiii, fins a tractats d'agricultura o llibres de viatges, i totes aquestes obres ens situen la garnatxa tant al Priorat com a l'Empordà. A finals del segle xix, la garnatxa passa a ser la varietat més coneguda de l'Empordà a causa, entre altres motius, del fet que la primera citació a Catalunya sobre l'aparició de la fil·loxera es produeix l'any 1879 a Rabós de l'Empordà, en uns ceps de garnatxa. Paral·lelament, Francisco Jordi Romañach, el 1878, cita la garnatxa («lladoné») com una varietat pròpia empordanesa. El vi dolç natural és el més representatiu i conegut de la comarca. Aquest vi tan emblemàtic de les terres empordaneses ha sigut font de referències per part dels seus escriptors i artistes.Hasta la aparición de la moderna ampelografía, que hay que situar a mediados del siglo xviii, la descripción y denominación de las variedades de Vitis vinifera como la garnacha presentan muchas dificultades. A pesar de ello, la garnacha es una de las variedades de cepa que tiene referencias históricas más antiguas en catalán. Estas referencias son de orígenes muy diversos, desde obras literarias tanto italianas como catalanas de finales del siglo xiii, hasta tratados de agricultura o libros de viajes, y todas estas obras nos sitúan la garnacha tanto en el Priorat como en el Empordà. A finales del siglo xix, la garnacha pasa a ser la variedad más conocida del Empordà debido, entre otros motivos, a que la primera cita en Catalunya sobre la aparición de la filoxera se produce el año 1879 en Rabós de lEmpordà sobre unas cepas de garnacha. Paralelamente, Francisco Jordi Romañach, el 1878, cita la garnacha («lladoné») como una variedad propia del Empordà. El vino dulce natural es el más representativo y conocido de la comarca. Este vino tan emblemático de las tierras ampurdanesas ha sido fuente de referencia por parte de escritores i artistes

Calidad de vida laboral en hospitales y universidades mercantilizados

La Nueva Gestión Pública convierte servicios hospitalarios y universitarios en empresas de mercado. El objetivo del artículo es analizar y describir el impacto de esta metamorfosis en la subjetividad laboral del personal empleado en tales servicios. Estudios empíricos en hospitales y universidades iberoamericanos descubren una experiencia paradójica: relativa satisfacción manifiesta por condiciones materiales y técnicas que permiten trabajar más y mejor; pero también malestar latente por la sobrecarga de tarea y los dilemas ético-profesionales planteados por las nuevas demandas organizacionales, ante las que el personal desarrolla modos de afrontamiento que van de la obediencia manifiesta a la resistencia latente. Ello refuerza las razones para el rediseño de aquellos servicios en función de un mayor equilibrio entre demandas mercantiles y sociales, entre valores gerenciales y profesionales, entre eficiencia empresarial y calidad de vida laboralNew Public Management (NPM) makes public hospital and university services in market enterprises. The aim of the paper is to analyze and describe the impact of this metamorphosis in labor subjectivity of staff employed in such services. Empirical studies in Spanish and Latin American hospitals and universities discover a paradoxical experience: relative manifest satisfaction by material and technical conditions allowing work harder and better, but also latent discomfort to the task overload, and professional and ethical dilemmas posed by new organizational demands, facing with these staff develop ways of coping ranging from manifest obedience to latent resistance. This reinforces the reasons for the redesign of those services based on a better balance between commercial and social demands, managerial and professional values, and between business efficiency and quality of working lif