Ressenyes

Obra ressenyada: Danica SELESKOVITCH; Marianne LEDERER, Interpréter pour traduire. París: Les belles lettres, 2014

La variación terminológica de los conceptos del derecho de sociedades y sus estrategias de traducción

Aquest treball analitza la variació terminològica dels conceptes del dret de societats des d'una perspectiva descriptiva i comparativa. Prenem com a referència els termes jurídics fets servir a Espanya, Mèxic i Perú, per al cas de l'espanyol; i d'Anglaterra, Gal·les i els Estats Units per al de l'anglès. L'objectiu és destacar les varietats diatòpiques presents en aquest àmbit lligades a la diversitat conceptual i terminològica dels diferents ordenaments jurídics. L'enfocament és pragmàtic i, per això, hem seleccionat els documents més habituals d'aquest àmbit per formular propostes traductològiques concretes. This paper analyses the variation in terminology for the concepts of company law from a descriptive and comparative perspective, taking as a reference the legal terms used in Spain, Mexico and Peru, in the case of Spanish, and England and Wales and the United States for English. The aim is to highlight the diatopic varieties in this area, which are related to the conceptual and terminological diversity that arises from the different legal systems. The approach is pragmatic so we have selected the most common documents in this field to make specific translation proposals.Este trabajo analiza la variación terminológica de los conceptos del Derecho de sociedades desde una perspectiva descriptiva y comparativa. Tomamos como referencia los términos jurídicos utilizados en España, México y Perú, para el caso del español, y de Inglaterra y Gales y Estados Unidos para el inglés. El objetivo es destacar las variedades diatópicas presentes en este ámbito ligadas a la diversidad conceptual y terminológica de los diferentes ordenamientos jurídicos. El enfoque es pragmático y por ello hemos seleccionado los documentos más habituales de este ámbito para formular propuestas traductológicas concretas

Traducir los daños sin efectos colaterales : análisis comparado del derecho de daños

Este artículo presenta una propuesta de documentación a partir del Derecho comparado. Los textos paralelos más fiables para el traductor son las propias fuentes del Derecho, es decir las normas creadoras del Derecho en los diferentes ordenamientos jurídicos. Un estudio a fondo de los términos dentro de su propio contexto es el que nos permitirá establecer las equivalencias con los términos existentes en otro ordenamiento jurídico. Hemos seleccionado unas cláusulas, las de limitación o exoneración de responsabilidad, y hemos procedido al análisis en profundidad de algunos de los términos en ellas reproducidos. La solución de los problemas de traducción planteados por estos términos variará según la función que deba desempeñar la traducción y ésta vendrá claramente determinada por el Derecho aplicable al mismo. En el supuesto de que el Derecho aplicable sea el español el documento traducido se convierte en original y, por lo tanto, el traductor debería trabajar en estrecha colaboración con los juristas. Sin embargo este trabajo de colaboración debe ser recíproco, el traductor debe asimismo alertar al jurista sobre la conveniencia de no abusar de los calcos de términos anglosajones cuando éstos pueden inducir al error.This article presents a documentation proposal based on Comparative Law. The most reliable parallel texts for translators are the real sources of Law, i.e. the norms that create law in the different legal systems. A thorough study of legal terms in their original context will allow us to establish equivalents with existing terms in other legal systems. We have studied a specific type of contract clause, clauses of limitation or exemption of responsibility, focusing our analysis on a few key terms. When translating these texts, the choice of an equivalent will depend on the function of the translated text, and the function will be clearly defined by the applicable law. If the law to be applied is Spanish law, the translated text becomes an original document with its own legal effects. Therefore translators should work in close collaboration with Spanish legal experts. However, this collaboration should be reciprocal, and translators should warn the legal experts of the dangers of using calques of Anglo- Saxon terms that may be misleading

La traducción de términos jurídicos en el ámbito internacional

Les textes juridiques produits dans le contexte international répondent à une volonté évidente d'uniformiser le droit, son objectif étant d'obtenir les mêmes effets juridiques dans l'ensemble des pays où ils sont appliqués, et ce indépendamment de la famille juridique à laquelle ils peuvent appartenir. Ce sont des textes dans lesquels les termes neutres ont la priorité et dont la traduction devrait donc tendre à la littéralité. Nous analysons dans cet article des traductions en espagnol de textes internationaux sur les contrats et pour lesquels, contre toute attente, l'équivalence fonctionnelle est la technique la plus utilisée, le choix portant donc sur le terme propre à la culture juridique d'arrivée qui remplit une fonction identique à celle du terme original.Legal documents drafted in the international context clearly tend towards uniformization of Law as their goal is to obtain the same legal effects in all the countries where they are to be applied, independently of the legal family to which they belong. Since these kinds of original documents prioritize neutral terms we might expect literal translations. However, in this study we have found this is not the case. We have analyzed some translations into Spanish of international documents regulating international contracts which use neutral terms and we have discovered that the most commonly used translation technique is that of the functional equivalent, i.e. the term belonging to the meta legal culture that has the same function as the source term

La traducció de la terminologia legal en la pel·lícula Saving Grace

El present treball es planteja l'estudi de la traducció de la terminologia jurídica en la ficció cinematogràfica. L'anàlisi dels termes jurídics que apareixen en una pel·lícula, que no pertany al gènere del thriller judicial, permet esbrinar les diferents estratègies i tècniques que es poden emprar a l'hora de tractar aquests culturemes jurídics fora del seu àmbit natural, com seria el context especialitzat. L'elecció d'una estratègia estrangeritzant no determinarà necessariament l'opció per unes tècniques de traducció literals si aquestes no són suficients per transmetre el propòsit comunicatiu del text.This article aims at analysing the translations given to legal terms in film fiction. The film under study cannot be categorised as a trial thriller. It allows, however, for a study of strategies and techniques which may be used in analising legal culturemes out of its natural arena, the legal context. As a conclusion, it may be said that a foreignising strategy will not necessarily lead to word-by-word translation, always provided that those are not suitable for conveying the text's communicative purpose

Les clauses d’exonération de responsabilité : stratégies de traduction

Le présent article traite d’une clause spécifique au droit anglo-saxon, celle de l’exonération de responsabilité. Probablement en raison de l’influence croissante de l’usage de l’informatique et, en particulier, d’Internet, le format et la structure des clauses rédigées en français ou espagnol imitent de plus en plus souvent le modèle anglo-saxon. Ce phénomène est, sans aucun doute, le fruit de la traduction. L’article vise à montrer, dans une perspective fonctionnaliste, que la méthode de traduction suivie et les techniques appliquées doivent tenir compte non seulement de critères juridiques ou linguistiques, mais aussi d’autres paramètres pragmatiques comme les facteurs de communication et les facteurs culturels.This article considers a category of legal clause typical of English and American law, namely the exoneration clause. Both Spanish and French contracts increasingly replicate the layout and structure of equivalent clauses in English-language documents. This, doubtless, is a byproduct of English to Spanish translation and may have been a result of the growing impact of computer tools and especially the Internet. Our aim is to demonstrate, according to a functionalist approach, that the translation strategy and techniques used should factor in not only legal and linguistic criteria but also pragmatic parameters such as communicative and cultural elements

La necesidad de la naturalidad en la reformulación en la traducción jurídica en la 'era de la automatización' de las traducciones

The translation of electronic contracts in which the applicable law is the target culture's one, either because there's a specific law or rule that protects the consumer or because a specific clause in the contract says so, presents a new paradigm in the translation of contracts-the instrumental translation in the legal domain. The theoretical framework developed by Christiane Nord, where she makes the distinction between instrumental and documentary translation, was of little practical application to the translation of contracts, since in most cases the translation of contracts is documentary. However, this new situation makes it necessary to re-examine the method and techniques that are most appropriate for the translation of contracts to which the applicable law is that of the target culture. In this article we describe the factors involved in the transfer of legal concepts, we examine the main approaches to solve terminological problems and we call the attention towards an aspect of translation that is often 'left behind' in the automatic or semiautomatic processes of translation and yet is essential for the target text to be a good quality translation: the need to make idiomatic translations

You speak some Spanish? Indicators of interpreters' (non-) performance in Spanish Criminal Courts

En aquest article intentarem determinar els motius que hi ha darrere de la baixa qualitat de la feina dels intèrprets judicials en el context dels processos penals als tribunals de Barcelona. A partir d'un corpus de judicis reals enregistrats, explorem quatre possibles factors que poden afectar l'actuació dels intèrprets: durada del judici, problemes de gestió de les converses, experiència dels intèrprets i tipus de delicte que es jutja. A més, també analitzem faltes de rendiment injustificades, que es consideren un indicador important de la ineficàcia. Les conclusions es comenten en el context de la competència lingüística de l'intèrpret, el seu paper en la interacció amb tots els participants i les normes establertes dels codis de conducta professionals. En aquest article se subratlla la necessitat de millorar la qualificació dels intèrprets, però també de conscienciar els membres del poder judicial espanyol sobre el paper dels intèrprets, amb l'objectiu de protegir els drets processals de les persones que no parlen ni entenen la llengua en què es du a terme el procediment.In this paper we will attempt to establish the reasons for low-quality performance of court interpreters in the context of criminal proceedings in the courts of Barcelona. Drawing on a corpus of authentic recorded hearings, we explore four possible factors that may have an impact on interpreters' performance: length of the hearing, conversation management problems, interpreters' experience, and type of offence being tried. Furthermore, we also analyse unjustified nonrenditions, which are considered an important indicator of non-performance. The findings are discussed in the context of the linguistic competence of the interpreter, their role in the interaction with all the participants, and the established rules of professional codes of conduct. This paper will draw attention to the need to improve the qualification of interpreters, but also to raise awareness of the role of the interpreter among members of the judiciary in Spain, with a view to protecting the procedural rights of those who do not speak or understand the language in which the proceedings are conducted

El català jurídic : qüestions pendents relacionades amb la traducció i la terminologia tenint en compte la història, el marc legal i el procés de normalització del català

El català jurídic existeix des de l'edat mitjana. De fet va néixer com a traducció dels textos jurídics redactats en llatí. En el seu origen el català jurídic es feia servir en institucions que eren multilingües (llatí, francès, aragonès, castellà…) a on els documents jurídics i administratius es redactaven normalment en una llengua i desprès es traduïen cap a les diferents llengües reconegudes com a oficials. Així va ser durant la vigència del comtat de Barcelona, la Corona d'Aragó i també durant el regnat dels Àustries a Espanya. A banda del català jurídic com a fruit de la traducció, la terminologia jurídica en català també va tenir un gran desenvolupament quan les institucions jurídiques catalanes tenien la capacitat de legislar i administrar el dret propi de Catalunya. Per això podem afirmar que el desenvolupament del català jurídic i dela terminologia jurídica van en paral·lel al reconeixement oficial de la llengua catalana per part de les institucions polítiques de l'Estat. En aquest sentit la política de normalització lingüística seguida per la Generalitat ha afavorit l'ús del català jurídic sobretot per part de l'administració publica. Com hem vist en els últims anys s'ha estès molt l'ús del català en els organismes de l'administració publica autonòmica i se n'ha incrementat la presència en altres àmbits com ara els tribunals de justícia, registres públics, notaries, corporacions professionals, etc. En aquest procés de normalització la traducció hi ha tingut un paper destacat, atès que s'ha aconseguit mitjançant una feina intensa de traducció del castellà al català que ha propiciat l'elaboració de molts recursos terminològics bilingües castellàcatalà. Finalment, plantegem la necessitat de promoure l'elaboració de recursos terminològics multilingües atès el nombre de traductors que farien servir aquests tipus de recursos.The Catalan legal language was born in the Middle Ages. In fact, the oldest texts are translations from Latin legal texts. In its origin, the Catalan legal language was used in thosemultilingual institutions where Latin, French, Aragonese and Castilian were spoken. Legal and administrative documents were written normally in one language and then latertranslated into the officially recognised languages. This was also the situation during the historical existence of the County of Barcelona, the Crown of Aragon and the Austrian Kingdom in Spain. Together with the use of legal Catalan in translations, legal terminology in Catalan also developed when the Catalan legal institutions had the power to legislate and administrate their own laws in Catalonia. This is why we believe that the development oflegal Catalan and legal terminology in Catalan runs parallel to the official recognition of the Catalan language by the political institutions in the Spanish State. This policy of linguistic normalization, driven by Generalitat, has promoted the use of legal Catalan by public administrations. In recent years, the use of Catalan has spread in the public administration bodies of the autonomous government, and it has also increased its presence in other sectors such as the courts, public registries, corporations, etc. In this process of normalization, translation has played in important role, as this normalization has been achieved through massive translation work from Castilian into Catalan which has made necessary the elaboration of many bilingual terminological resources from Castilian into Catalan. Finally, we defend the need for this elaboration of these multilingual terminological resources due to the huge number of translators who would use these resources