Valors adverbials associats a la conjunció que: un estudi històric

In this article we will discuss the causal and final adverbial values connected to the conjunction «que» in Catalan and in other Romanic languages. In the first part, we analyse the evolution of the complex conjunctions system in Classical Latin and the posterior oral usages which originated the preliterary Romanic languages. In the second, we study the causal and final subordinate propositions introduced by the nexus «que». As we will try to show, in Medieval Time the nexus que, as it happens today, was used to introduce both argumentative adjuncts, integrated in the predicate, and propositional adjuncts, more external and with a discursive function. Since the 13th century, the progressive substitution of que through other conjunctions will affect causal subordinate and final circumstantial propositions, but otherwise que will maintain its function to introduce discursive causality and finality, specially in oral language

The Syntactic Information in the 'Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico' by J. Corominas and J.A. Pascual as Expressed in the Database 'Syntax.Dbf'

This paper focuses on the structure of a syntactic relational database which includes all the syntactic information contained in the Diccionario Critico Etimológico Castellano e Hispánico, by J . Corominas and J. A. Pascual. Owing to the fact that the dictionary was written in a way which escapes uniformity, it has been necessary to establish a series of fields in order to compile and accommodate the different kinds of knowledge related to the syntactic history of the lexical items. These fields are organized in five groups according to the subject of study: information related to the lemmata; grammatical aspects; syntactic information; other related knowledge; and relevant observations and comments provided by the researchers. Besides reproducing the data given in the dictionary, this type of database comprises severa1 interpretative fields. Therefore, Syntax.dbf constitutes a basic tool for any researcher working on Spanish diachronic syntax.L'objectiu d'aquest article és presentar l'estructura de la base de dades relacional que inclou tota la informació sintictica continguda en el Diccionario Critico Etimológico Castellano e Hispánico de J. Corominas i J. A. Pascual. Tot i que aquest diccionari conté un ampli ventall d'informacions històriques de cadascun dels temes, aquestes no es mostren de forma estructurada, per la qual cosa ha estat necessari estudiar i classificar tots aquells elements relacionats amb aspectes sintàctics. És a partir d'aquest estudi previ que s'han elaborat els diferents camps de la base de dades, els quals s'agrupen en cinc blocs temàtics: informació lemàtica; gramatical; sintàctica; altres aspectes relacionats; i observacions o comentaris rellevants fets per l'investigador. Aquesta base de dades no només reprodueix els continguts del diccionari, sinó que inclou diferents camps interpretatius. Per aquesta raó, Syntax.dbf representa una eina de treball fonamental per a tots aquells investigadors interessats en la sintaxi diacrònica de l'espanyol

Sintaxi dels clítics pronominals en català medieval

In this article a classical topic of the studies on historical syntax is analysed: the enclitical or proclitical collocation of atonic pronouns in Catalan. From a Romanic and comparative prespective, it is shown that the clitical pronouns in Old Catalan have a very similar behaviour to the atonic ones in other Romanic lenguages such as, for instance, medieval Spanish or Portuguese, on one hand, and French, on the other. Specifically, we analyse phenomena such as: (i) pronoun collocation in connection to the verb in main and subordinate propositions, in propositions where the verb is the main constituent, in negative propositions, (ii) duplication of clitics or (iii) clitic raising

Los procesos de gramaticalización de algunos conectores concesivos del castellano medieval

En aquest treball d'investigació es descriuen els trets principals dels processos de gramaticalització. Alhora, s'ha aplicat alguns dels postulats formulats en el marc de la Teoria de la gramaticalització a la formació d'alguns connectors concessius del castellà medieval: aunque, maguer (que) i comoquier (que). Per a l'anàlisi d'aquests fenòmens s'ha decidit recórrer a la Teoria dels prototips (en termes de Hilferty, 1993) i a la Teoria de la Rellevància (en termes de Blakemore, 2002): creiem que aquestes dues postures casen a la perfecció i ens han permès oferir una visió més global dels fetsEn el presente trabajo de investigación describimos los rasgos principales de los procesos de gramaticalización. Asimismo, aplicamos algunos de los postulados formulados en el marco de la Teoría de la gramaticalización a la formación de algunos conectores concesivos del castellano medieval: aunque, maguer (que) y comoquier (que). Para el análisis de estos fenómenos se ha decidido aplicar la Teoría de los prototipos (en términos de Hilferty, 1993) y la Teoría de la Relevancia (en términos de Blakemore, 2002): creemos que estas dos posturas casan a la perfección y nos han permitido ofrecer una visión más global de los hechos

Los procesos de gramaticalización de algunos conectores concesivos del castellano medieval

En aquest treball d'investigació es descriuen els trets principals dels processos de gramaticalització. Alhora, s'ha aplicat alguns dels postulats formulats en el marc de la Teoria de la gramaticalització a la formació d'alguns connectors concessius del castellà medieval: aunque, maguer (que) i comoquier (que). Per a l'anàlisi d'aquests fenòmens s'ha decidit recórrer a la Teoria dels prototips (en termes de Hilferty, 1993) i a la Teoria de la Rellevància (en termes de Blakemore, 2002): creiem que aquestes dues postures casen a la perfecció i ens han permès oferir una visió més global dels fetsEn el presente trabajo de investigación describimos los rasgos principales de los procesos de gramaticalización. Asimismo, aplicamos algunos de los postulados formulados en el marco de la Teoría de la gramaticalización a la formación de algunos conectores concesivos del castellano medieval: aunque, maguer (que) y comoquier (que). Para el análisis de estos fenómenos se ha decidido aplicar la Teoría de los prototipos (en términos de Hilferty, 1993) y la Teoría de la Relevancia (en términos de Blakemore, 2002): creemos que estas dos posturas casan a la perfección y nos han permitido ofrecer una visión más global de los hechos

Orden de palabras y posición de los clíticos pronominales en las construcciones imperativas de las lenguas románicas medievales

[spa] Esta investigación aporta evidencias acerca del hecho de que el español medieval y también otras lenguas románicas antiguas (portugués e italiano, por ejemplo) son claros exponentes de la clase II de Rivero y Terzi (1995: 301, e.g. 1) en que el imperativo no presenta una sintaxis diferenciada de la de las oraciones matrices, mientras que, como mínimo, el español actual formaría parte de las lenguas de la clase I. (1) a. Clase I: Verbos imperativos con una sintaxis propia. b. Clase II: Verbos imperativos sin una sintaxis propia. [Rivero y Terzi (1995: 301, e.g. 1)] Se muestra, asimismo, que los cambios correspondientes al orden de palabras de las construcciones imperativas corresponden a un proceso de sintactización que ha desvinculado las estructuras de imperativo de la morfología verbal (y, por consiguiente, de la sintaxis de las oraciones matrices) y ha comportado un cambio hacia un tipo de estructura con requisitos sintácticos específicos. Además, por otra parte, nuestros datos permiten profundizar en la teoría del contacto lingüístico y en las condiciones necesarias para que se dé la transferencia de estructuras arcaicas del español medieval al español atlántico. De acuerdo con ellos, podemos afirmar que el mantenimiento de estructuras medievales en Hispanoamérica se debe supeditar al hecho de que las lenguas indígenas de adstrato posean construcciones que faciliten la transferencia lingüística y, por tanto, revitalicen un patrón que ya se encontraba en retroceso en el español peninsular

Pragmatic, syntactic and phonological evidence in favor of the grammaticalization of Northern Catalan negative 'poc/poca'

[eng] This paper focuses on the current synchronic interspeaker variation of the Northern Catalan negative expression 'poc' (and its allomorph 'poca') 'no, not', which is examined from a prosodic, pragmatic and syntactic standpoint. Firstly, it offers a general description of the diachronic evolution of the quantitative adverb 'poc' and its first grammaticalisation towards a negative emphatic polarity particle. Secondly, it points to the prosodic, pragmatic and syntactic behaviour of 'poc' in Modern Catalan and sets the differences between the two main values of this negator within the community of speakers that use it: 1) a prosodically non-neutral pragmatic activator, and 2) a prosodically neutral pragmatically unmarked negator (generally used in Girona and Figueres). These differences are taken as evidence in favour of a current reanalysis and/or grammaticalisation process of 'poc/poca', in the latter speech variety, which involves its use as a negative head. Therefore, we put forward that in this variety 'poc' has undergone a 'specifier to head' grammaticalisation within PolP (thus, being an instance of van Gelderen's negative cycle). Last but not least, our argument is crucially supported by a phonetic test on intonation that proves, without a shred of doubt, that 'poc' and 'no' pattern alike from a prosodic viewpoint, whereas the intonation contours concerning 'pla' (a Northern Catalan negative emphatic polarity particle 'NOT') clearly diverge in the same contexts. Taking into account the general understanding on the grammaticalisation process itself (mostly concerning the intervention of semantic bleaching, pragmatic unmarking, prosodic or intonational unmarkedness and syntactic reanalysis), we conclude that the loss of pragmatic activation and the use of 'poc' in non-emphatic contexts can be taken as proofs of the grammaticalisation of 'poc' into a PolP head