«De la traducció, ningú no n'és lliure». Presentació Revista Doletiana «Filosofia i traducció»

Dediquem el quart número de la revista Doletiana al tema "Filosofia i traducció". Que aquest tema sigui efectivament allò que s'anomena pròpiament un "tema" -l'interès del qual ha oscil·lat força al llarg de la història- o que sigui més fonamentalment una "relació pràctica" no tematitzable entre dos actes de pensament, és una qüestió que trobarem analitzada en tots els textos i, especialment, a la traducció en castellà d'un capítol de l'Antoine Berman que presentem al final d'aquest número. Així mateix, els textos que s'inclouen aquí reflexionen des de diferents perspectives sobre la importància teòrica i pràctica de la filosofia respecte a la traducció, de la traducció respecte a la filosofia, així com també sobre llur relació a la llum de les nombroses formes que aquesta mateixa relació pot adoptar

The Husserliana as a Phenomenon. Apunts per a una història de la figurativitat: Husserl, Heidegger i Marion

In this paper we state that, up to now, scholars have read the Husserliana—that is Husserl’s official texts—only partially. This statement must be considered within the History of phenomenology and, more precisely, with-in the history of Husserlian studies: from Heidegger to Jean-Luc Marion, including Levinas, Ingarden, Sartre, Merleau-Ponty and so on, Husserl’s texts have been read only partially. With the exception of some analysis proposed by Derrida—or, nowadays, by Natalie Depraz or Elianne Escoubas—, and as far as I know, all the interpretations of Husserl’s texts have considered them just as a support to ex-pose theories or to describe phenomena, but not in themselves, that is, not as texts. Our aim here is then to propose a new perspective to to phenomenalize Husserliana as a text and focus precisely on Husserl’s praxis of writing. Here we will develop specially an analysis of one mode of writing used in Husserl’s praxis of writing and called: bildliche Rede. We will finally compare the results of our analysis to Heidegger’s and Jean-Luc Marion’s praxis of writing.In this paper we state that, up to now, scholars have read the Husserliana—that is Husserl’s official texts—only partially. This statement must be considered within the History of phenomenology and, more precisely, with-in the history of Husserlian studies: from Heidegger to Jean-Luc Marion, including Levinas, Ingarden, Sartre, Merleau-Ponty and so on, Husserl’s texts have been read only partially. With the exception of some analysis proposed by Derrida—or, nowadays, by Natalie Depraz or Elianne Escoubas—, and as far as I know, all the interpretations of Husserl’s texts have considered them just as a support to ex-pose theories or to describe phenomena, but not in themselves, that is, not as texts. Our aim here is then to propose a new perspective to to phenomenalize Husserliana as a text and focus precisely on Husserl’s praxis of writing. Here we will develop specially an analysis of one mode of writing used in Husserl’s praxis of writing and called: bildliche Rede. We will finally compare the results of our analysis to Heidegger’s and Jean-Luc Marion’s praxis of writing.Podem afirmar que, fins avui, els in-vestigadors han llegit la Husserliana —és a dir, els textos de Husserl publicats de manera ofici-al— només parcialment. Cal considerar aquesta afirmació en el marc de la Història de la feno-menologia i, més precisament, en el marc de la història del estudis husserlians: des de Heidegger fins a Jean-Luc Marion —més de cent any de fenomenologia—, els textos de Husserl han estat considerats només com a suport per a exposar teories o descriure fenòmens, però no s’han considerat en ells mateixos, és a dir, no com a textos. Posant en pràctica l’acció de “llegir fenomenologia” en un nou sentit fort del verb “llegir”, aquest article comença identificant els diferents modes de la praxis d’escriptura de Husserl. Després ens concentrarem en un d’aquests modes d’enunciació, anomenat “bildliche Rede”, per desenvolupar així una història de la figurativitat. Finalment, esbossa-rem una breu comparació dels resultats amb la praxis d’escriptura de Heidegger i Marion

«De la traducció, ningú no n'és lliure». Presentació Revista Doletiana «Filosofia i traducció»

Dediquem el quart número de la revista Doletiana al tema "Filosofia i traducció". Que aquest tema sigui efectivament allò que s'anomena pròpiament un "tema" -l'interès del qual ha oscil·lat força al llarg de la història- o que sigui més fonamentalment una "relació pràctica" no tematitzable entre dos actes de pensament, és una qüestió que trobarem analitzada en tots els textos i, especialment, a la traducció en castellà d'un capítol de l'Antoine Berman que presentem al final d'aquest número. Així mateix, els textos que s'inclouen aquí reflexionen des de diferents perspectives sobre la importància teòrica i pràctica de la filosofia respecte a la traducció, de la traducció respecte a la filosofia, així com també sobre llur relació a la llum de les nombroses formes que aquesta mateixa relació pot adoptar

Un nuevo contrato cronosocial. Imaginando un arte del tiempo=A new chronosocial contract. Imagining an art of time

Este texto presenta el Instituto del Tiempo Suspendido, un pro-yecto artístico y filosófico que propone alternativas a la polí-tica del tiempo en nuestras sociedades. Para ello, utiliza dos estrategias principalmente. Por una parte, aprovecha el arte contemporáneo como una disciplina indisciplinada en la que se pueden armar espacios y tiempos no sometidos a la política neoliberal actual. Por otra parte, se apoya en la reflexión filo-sófica y política para contestar la relación entre poder y tiempo a través de conceptos como crononormatividad, cronodiver-sidad, régimen temporal o tiempo indeterminado. Al final del texto, se ofrece un enlace para realizar un “juicio temporal”. This text presents the Institute of Suspended Time, an artistic and philosophical project that proposes alternatives to the po-litics of time in our societies. To do this, it uses two strategies mainly. On the one hand, it takes advantage of contemporary art as an undisciplined discipline in which spaces and times not subject to the politics of neoliberalism can be built. On the other hand, it relies on philosophical and political reflection to question the relationship between power and time, through concepts such as chrononormativity, chronodiversity, temporal regime or indeterminate time. At the end of the text, a link to a “temporal judgment” is offered