"Ho", predicat i argument /

Sobre el tractament de l'entitat "pronom clític" i, especialement, estudi de la problemàtica de pronom "ho"

De l'Homo Sapiens a l'Homo Loquens: perspectives sobre el desenvolupament del llenguatge

En la primera part de l'estudi, l'autora es proposa raonar la concepció innatista del llenguatge enfront de la concepció mecanicista i comenta alguns arguments tradicionalment usats a favor de l'innatisme i aquells punts de debat que en depenen, com ara la concepció modular de la ment humana i la competència i l'actuació lingüístiques. Tot seguit, analitza el procés de desenvolupament del llenguatge exposant les propostes que es plantegen d'analitzar el pas de la gramàtica inicial utilitzada per l'infant a la gramàtica adulta

Recycled neuter expletive pronouns and the nature of the left periphery : ell and relatives revisited

In this paper, we revisit two types of apparently Neuter Expletive Pronouns in Romance, namely Catalan ell, Spanish ello, EP ele, a.o., and the expletive neuter demonstratives aço, eso, esto, which have been argued in the literature to have an expressive value and to belong to the Left Periphery of the sentence. Our aim is to explore the relationship between expletive subjects and the Left Periphery in NS languages in a simple way. We base our investigations on the rich insights set up in the literature, and discuss if grammaticalisation could explain the shift from expletive subject to expressive marker. After briefly reviewing the properties of ell/ ello/ele, we show that it is unclear how they could fit into the current definition of grammaticalisation. We then review the common semantic properties of ello elements and neuter demonstratives, and argue that these elements anchor a speech act, a predication to the external situation. We explain how this property is encoded in a framework like the one of Hale & Keyser's work. As for their syntactic properties, we claim that these elements belong to a reduced C-T area.En aquest article revisem dos tipus de pronoms neutres, aparentment expletius, ell i açò/això en català (i els seus equivalents en altres llengües romàniques). Tal com s'ha argumentat en la bibliografia sobre el tema, no es tracta en realitat d'elements expletius, sinó d'elements amb un determinat valor discursiu pertanyents a la Perifèria Esquerra de l'oració. Revisem les propostes d'anàlisi que se n'han fet i explorem la possibilitat que el seu valor discursiu pugui derivar-se d'un anterior comportament com a expletiu via un procés de gramaticalització. Descartem aquesta possibilitat i plantegem una anàlisi en dos temps. En primer lloc considerem que la relació entre aquests elements i la resta de l'oració és una relació predicativa mediatitzada per un element (abstracte o explícit) de coincidència central. El valor contrastiu es deriva de les seves propietats lèxiques i dels seus trets formals. Considerem que els trets d'aquest elements es poden validar tant a T com a C

Voice phenomena : how many properties behind this label?

Presentation

Els components de la passiva. Una perspectiva diacrònica

Resum: En aquest article es defensa, a partir d’unes dades del català antic, que «passiva» és un terme paraigua sense capacitat explicativa i que no es pot parlar d’una construcció passiva, sinó de la interacció de fenòmens com l’aspecte verbal i la legitimació de l’argument intern, en definitiva, de les propietats de les diverses categories funcionals presents a l’estructura. La passiva és un epifenomen. Aquesta aproximació construccionista i estrictament composicional permet superar les clàssiques restriccions sobre les passives establertes en funció de la naturalesa lèxica del predicat. S’hi argumenta que les oracions anomenades passives perifràstiques de les llengües romàniques són oracions reduïdes que requereixen d’un verb lleuger (ser o estar) per legitimar la seva temporalitat i la seva independència discursiva. Apuntem també, de manera temptativa, que la teoria de fases del programa minimista ofereix una via d’explicació molt prometedora de les dues capes de les oracions passives: l’aspectual i la temporal-discursiva. L’enfocament diacrònic permet veure la influència del sistema llatí: el paradigma perfectiu, d’una banda, i la morfologia específica de les formes sintètiques, de l’altra. Paraules clau: passiva, sintaxi diacrònica, aspecte, categories funcionals, estructura lèxica.Abstract: In this paper we argue that «passive sentence» is a cover term with no empirical import or explanatory interest, an epiphenomenon. The properties of passives are derived from the interaction of the formal properties of the functional categories involved. This strictly compositional and constructionist view allows us to gain explanatory adequacy compared to previous approaches based on the properties of individual predicates. Our leading idea is that Romance passives are in fact participial absolute constructions with a light verb (ésser or estar) merged into the structure to license its temporal and discourse features. Specifically, two layers are relevant in passive sentences: a lower area headed by an Aspect projection and a higher one in the T-C system. We tentatively explore the possibility that phase theory could account for these facts. Addressing the topic from a diachronic perspective, further support to our view comes from the discussion of the crucial the role of the perfective system and the passivizing morphology of Latin. Key words: passive sentences, diachronic syntax, aspect, functional categories, lexical structure