Bartra, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANNA BARTRA I KAUFMANN
L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE: PRESENTACIÓ
L’estudi de l’aprenentatge del llenguatge, una de les capacitats
cognitives centrals de la ment humana, ha mogut l’interès de la inves-
tigació de temps ençà. La lingüística teòrica moderna ha mostrat, a
més, que l’estudi del desenvolupament lingüístic i el de les propietats
del llenguatge estable o adult no són sinó les dues cares d’una mone-
da que té valor de canvi no només en el camp estrictament gramatical:
els seus avenços, encara que incipients comparats amb els d’altres
ciències, es mostren molt prometedors i han d’influir en tots els estu-
dis de la psicologia cognitiva.
Aquest número de «Llengua & Literatura» dedica bona part del
seu contingut de llengua a treballs sobre adquisició del llenguatge. El
lector podrà comprovar que es tracta d’una línia de recerca relativa-
ment nova, però ja ben sòlida al nostre país, que creix a un ritme ex-
ponencial i amb treballs que se situen al bell mig de les polèmiques
més actuals. Les seves autores pertanyen a tres universitats diferents i
a quatre departaments diferents, però mostren clarament la seva per-
tinença a una comunitat científica lingüística, que no solament inter-
canvia dades i hipòtesis, sinó que tot sovint aprofita de treballar con-
juntament i col.labora freqüentment.
En el treball d’Anna Bartra s’hi presenten algunes de les perspec-
tives més rellevants sobre el tema, es defensen les hipòtesis de la
gramàtica generativa des d’una òptica un xic més distanciada que l’es-
trictament gramatical per tal de situar el plantejament innatista en el
marc de la psicologia cognitiva i exposar els principals temes d’estudi
dins d’aquest camp. S’hi fa referència a algunes de les polèmiques vi-
ves que han sotragat el camp en els darrers anys.
Exemples estimulants d’aquestes polèmiques els tenim en gairebé
tots els treballs gramaticals. Així, Aurora Bel fa servir un extens cor-
Llengua & Literatura, 8. 1997
Llen & Lit 4  19/6/03 09:26  Página 221
pus de dades de l’adquisició del català per apostar per un model inno-
vador de fixació de paràmetres. Segons l’autora, per a un bon nombre
de paràmetres cal abandonar l’opció de l’adquisició instantània per
constatar que el procés en temps real suposa que, a partir d’una situa-
ció en què el nen té totes les opcions paramètriques disponibles, les
dades desencadenants inclinaran la balança a favor d’un valor o de
l’altre. No hi hauria, doncs, «rebuig» d’hipòtesis errònies per part de
l’infant.
El treball de Montserrat Capdevila i Mireia Llinàs aposta forta-
ment a favor de la hipòtesi de la maduració en l’adquisició. Les auto-
res fan un repàs sintètic, però gairebé exhaustiu, de les característi-
ques de la parla primerenca del nen català. En tots els casos hi
detecten una manca absoluta de categories funcionals, ja sigui de for-
ma explícita o en les propietats que desencadenen en les gramàtiques
adultes. D’això en dedueixen que les categories funcionals no han ma-
durat en l’estadi primerenc i no són disponibles per al nen.
Anna Gavarró, al contrari, aporta dades que corroboren la hipò-
tesi continuista relativament feble de Rizzi (1993/94, 1995), concreta-
ment de la seva teoria de la truncació. Segons aquesta autora, les
gramàtiques infantils poden contenir categories funcionals, però la
diferència radical entre les gramàtiques infantils i les adultes radica en
el fet que les primeres poden truncar l’estructura de la frase en un
punt determinat, de manera que hi manquin les categories per sobre
del punt de tall i les propietats que se’n deriven. Com que la variació
paramètrica es troba en les categories funcionals, la truncació tindrà
efectes diferents segons quina sigui la llengua que el nen està apre-
nent. Gavarró mostra que una nena bilingüe té una gramàtica amb les
característiques i vacil.lacions que serien esperables.
Joana Rosselló fa una demostració de l’estreta interconnexió que
existeix entre la investigació en lingüística teòrica i en adquisició. El
seu treball fa una proposta sobre l’estructura funcional de la frase
catalana (mallorquina) en les gramàtiques infantils i en les adultes.
Situat en una òptica minimista estricta, el seu treball es mostra cla-
rament a favor de la continuïtat en l’adquisició. L’autora argumenta
que una anàlisi detinguda dels fets mostra més connexions que no
semblaria entre les GIs i les GAs: concretament, la inexistència en
Anna Bartra i Kaufmann222
Llen & Lit 4  19/6/03 09:26  Página 222
català d’una posició argumental a l’esquerra del verb flexionat, fet
del qual se seguiria que el Principi de Projecció Ampliat no és un
universal absolut.
Us deixem, doncs, amb l’ampli ventall de suggeriments que els arti-
cles aporten per a l’estudi de les propietats universals i parametritzables
de les gramàtiques infantils (i adultes) del català: un grapadet de sorra,
esperem, en el camí del coneixement de les propietats de la capacitat lin-
güística humana.
ANNA BARTRA I KAUFMANN
Universitat Autònoma de Barcelona
L’adquisició del llenguatge: presentació 223
Llen & Lit 4  19/6/03 09:26  Página 223


L'adquisició del llenguatge: presentació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert