Monitorització i control d’assaigs de flux-evaporació en mostres de roca argil·lita amb guix i anhidrita

Com a Projecte Final de Carrera s’ha realitzat el disseny i muntatge del sistema d’instrumentació i control d’un equip de laboratori específic actualment en desenvolupament, una cambra de cristal·lització. La cambra de cristal·lització instrumentada és estanca i de metacrilat transparent, permet la realització d’assajos de flux-evaporació en mostres de roca argil·lita amb guix i anhidrita, en unes condicions d’humitat relativa controlada. També s’ha realitzat el disseny i muntatge del sistema de control d’un motor pas a pas necessari per al estudi del desenvolupament dels assajos. Per a poder dur a terme el seguiment i el control de l'evolució dels assajos s’ha utilitzat la següent instrumentació: un sensor tipus làser (mesura de deformacions), dos sensors termo-higròmetres (mesura de temperatura i d’humitat relativa), ponts de galgues extensiomètriques (mesura de pressions d'inflament) i una balança de precisió (control de l'aigua que es consumeix). El sistema de control que ha de permetre realitzar l’estudi del desenvolupament dels assajos està constituït per un motor pas a pas i un encoder òptic incremental que controla el desplaçament vertical del làser. S’ha realitzat un programa d’adquisició i registre de dades i un programa de control per a poder gestionar tota la instrumentació de l’equip. El primer programa permet monitoritzar i alhora enregistrar totes les variables físiques que intervenen a l’assaig (temperatures, humitats relatives, pressions d’inflament i aigua consumida). El segon programa permet controlar el desplaçament del làser, necessari per a la mesura precisa de les deformacions radials que poden aparèixer en tota la longitud de la mostra a assajar sota unes condicions d’humitat relativa imposades per l’usuari. El programa d’adquisició i registre de dades i el programa de control del motor pas a pas que permet gestionar tota la instrumentació de l’equip s’ha desenvolupat en el llenguatge de programació gràfic LabVIEW. El hardware específic per a l’adquisició i registre de dades i el control del motor pas a pas s’ha fet a través d’una targeta d’adquisició de dades de NATIONAL INSTRUMENTS. Totes les aplicacions desenvolupades permeten realitzar un seguiment i control on-line de tots els paràmetres configurables de l’assaig. El hardware i software desenvolupat per al control del motor pas a pas està directament relacionat amb el programa principal d’adquisició i registre de dades, això ha permès que es puguin monitoritzar les deformacions radials desenvolupades a la mostra de roca simultàniament a la mesura de les variables físiques de l’assaig. S’ha realitzat una valoració econòmica del prototip del sistema d’instrumentació i control desenvolupat

La pesca d'arrossegament intensiva provoca la desertització biològica dels fons marins

Un estudi dut a terme al canyó submarí de La Fonera, amb la participació d'investigadors de la UAB, ha determinat que la pesca d'arrossegament intensiva provoca, a llarg termini, la desertització biològica dels ecosistemes sedimentaris dels fons marins. En remoure continuadament els sediments tous del llit marí, en minva el contingut en carboni orgànic i l'abundància de la fauna, i n'amenaça la biodiversitat. El treball alerta de les conseqüències ecològiques d'aquest tipus de pesca en els fons sedimentaris profunds arreu del món.Un estudio llevado a cabo en el cañón submarino de la Fonera, con la participación de investigadores de la UAB, ha determinado que la pesca de arrastre intensiva provoca, a largo plazo, la desertificación biológica de los ecosistemas sedimentarios de los fondos marinos. Al remover continuamente los sedimentos blandos del lecho marino, merma su contenido en carbono orgánico y la abundancia de su fauna, y amenaza su biodiversidad. El trabajo alerta de las consecuencias ecológicas de este tipo de pesca en los fondos sedimentarios profundos en todo el mundo

Bottom-trawling along submarine canyons impacts deep sedimentary regimes

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-0552Many studies highlight that fish trawling activities cause seafloor erosion, but the assessment of the remobilization of surface sediments and its relocation is still not well documented. These impacts were examined along the flanks and axes of three headless submarine canyons incised on the Barcelona continental margin, where trawling fleets have been operating for decades. Trawled grounds along canyon flanks presented eroded and highly reworked surface sediments resulting from the passage of heavy trawling gear. Sedimentation rates on the upper canyon axes tripled and quadrupled its natural (i.e. pre-industrialization) values after a substantial increase in total horsepower of the operating trawling fleets between 1960s and 1970s. These impacts affected the upper canyon reaches next to fishing grounds, where sediment resuspended by trawling can be transported towards the canyon axes. This study highlights that bottom trawling has the capacity to alter natural sedimentary environments by promoting sediment-starved canyon flanks, and by enhancing sedimentation rates along the contiguous axes, independently of canyons' morphology. Considering the global mechanisation and offshore expansion of bottom trawling fisheries since the mid-20th century, these sedimentary alterations may occur in many trawled canyons worldwide, with further ecological impacts on the trophic status of these non-resilient benthic communities

Després de Fukushima, cent vegades més estroci radioactiu a la costa est de Japó

Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han estudiat la presència i la dispersió d'estronci radioactiu en les aigües costaneres de l'Est de Japó en els tres mesos posteriors a l'accident nuclear de Fukushima, ocorregut el març del 2011. Les mostres analitzades constaten l'impacte que va tenir el vessament directe de material radioactiu a l'Oceà Pacífic i permeten estimar que la quantitat d'estronci 90 abocat al mar durant aquests tres mesos va ser d'entre 90 i 900 TBq (terabecquerels), augmentant els nivells previs a l'accident fins a dos ordres de magnitud. Les concentracions més elevades es van trobar al nord del corrent de Kuroshio, que fa de barrera impedint que el material radioactiu es transporti cap a latituds més baixes.Investigadores del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA) y del Departamento de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han estudiado la presencia y dispersión de estroncio radiactivo en las aguas costeras del Este de Japón en los tres meses posteriores al accidente nuclear de Fukushima, ocurrido en marzo del 2011. Las muestras analizadas constatan el impacto que tuvo el vertido directo de material radiactivo en el Océano Pacífico y permiten estimar que la cantidad de estroncio 90 vertido durante estos tres meses fue de entre 90 y 900 TBq (terabecquerelios), aumentando los niveles previos al accidente hasta dos órdenes de magnitud. Las concentraciones más elevadas se encontraron al norte de la corriente de Kuroshio, que actúa como barrera, impidiendo que el material radiactivo sea transportado a latitudes más bajas

La regeneració natural dels aiguamolls contra el canvi climàtic

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat del País Basc UPV/EHU, de l'East Carolina University (USA) i de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha avaluat els processos de regeneració que s'han produït en diferents aiguamolls que havien estat anteriorment ocupats per activitats humanes. Aquest estudi ha mostrat que aquesta regeneració natural dels ecosistemes de les zones costaneres és molt ràpid i pot representar una estratègia de defensa contra l'ascens actual del nivell del mar com a conseqüència del canvi climàtic.Un estudio realizado por investigadores de la Universidad del País Vasco UPV/EHU, de la East Carolina University (USA) y de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha evaluado los procesos de regeneración que se han producido en diferentes marismas que habían sido anteriormente ocupadas por actividades humanas. Este estudio ha mostrado que esta regeneración natural de los ecosistemas de las zonas costeras es muy rápido y puede representar una estrategia de defensa contra el ascenso actual del nivel del mar como consecuencia del cambio climático

Derivació de línies de cèl·lules mare embrionàries humanes

Les cèl·lules mare embrionàries (CME) representen una font potencial de cèl·lules per a ús terapèutic en algunes malalties produïdes per la pèrdua de la funció cel·lular. Normalment, aquestes cèl·lules procedeixen d'embrions donats per les parelles sotmeses a tècniques de reproducció assistida (TRA). Es presenten els resultats obtinguts en el Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), on s'han descongelat 254 embrions donats per parelles sotmeses al programa de fecundació in vitro (FIV) de l'Institut Universitari Dexeus. La taxa de supervivència va ser del 51,9 %. S'han obtingut cinc línies de CME. Tres d'aquestes línies procedeixen d'embrions de mala qualitat i presenten la capacitat d'autorenovació, pluripotència i diferenciació característiques d'aquestes cèl·lules. Els embrions de mala qualitat, sovint descartats en els centres de RA, poden ser una font útil per a la derivació de CME.Human embryonic stem cells (hESC) represent a potential source for cell therapy for many degenerative diseases. Usually hESC lines are derived from surplus embryos donated from couples undergoing In Vitro Fertilisation (IVF). We here present the results obtained in the Stem Cell Bank at the Center of Regenerative Medicine in Barcelona. 254 embryos have been thawed. The embryos were donated from couples from the IVF programme at the Institut Universitari Dexeus. The embryo survival rate was 51.9%. Five ESC lines were obtained. Three of these lines came from poor quality embryos. The cell lines present self-renewal, pluripotency, and differentiation properties characteristic of these cells Poor quality embryos, usually discarded in assisted reproduction centres, could be useful for ESC derivation

Disseny d'un mètode de valoració d'itineraris d'educació ambiental i aplicació a l'àmbit Parc Natural de l'Alt Pirineu - Alt Urgell

El Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP) està creant una xarxa d'itineraris d'educació ambiental amb l'objectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importància de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mètodes de valoració de l'aptitud de potencials itineraris d'educació ambiental pot servir per crear eines de gestió molt útils a l'hora d'ampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Ciències Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuació numèrica per a un itinerari, responent a una sèrie de preguntes senzilles. En el present projecte, s'ha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal d'estudiar-ne el funcionament en un tipus d'itinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. L'anàlisi del preprotocol s'ha efectuat mitjançant una matriu DAFO, aEl Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP) está creando una red de itinerarios de educación ambiental con el objetivo de divulgar los valores del parque y concienciar a sus visitantes sobre la importancia de conservar el medio ambiente. El desarrollo de métodos de valoración de la aptitud de potenciales itinerarios de educación ambiental puede ser útil para crear herramientas de gestión muy útiles a la hora de ampliar esta red de senderos. Por este motivo, un grupo anterior de la licenciatura de Ciencias Ambientales desarrolló el preprotocolo Neret, que permiteThe Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP) is creating a net of environmental education itineraries with the goal to spread the values of the park and to increase its visitor's awareness about the importance to preserve the environment. The development of aptitude assessment methods of potential itineraries for environmental educatio