Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han estudiat la presència i la dispersió d'estronci radioactiu en les aigües costaneres de l'Est de Japó en els tres mesos posteriors a l'accident nuclear de Fukushima, ocorregut el març del 2011. Les mostres analitzades constaten l'impacte que va tenir el vessament directe de material radioactiu a l'Oceà Pacífic i permeten estimar que la quantitat d'estronci 90 abocat al mar durant aquests tres mesos va ser d'entre 90 i 900 TBq (terabecquerels), augmentant els nivells previs a l'accident fins a dos ordres de magnitud. Les concentracions més elevades es van trobar al nord del corrent de Kuroshio, que fa de barrera impedint que el material radioactiu es transporti cap a latituds més baixes.Investigadores del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales (ICTA) y del Departamento de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han estudiado la presencia y dispersión de estroncio radiactivo en las aguas costeras del Este de Japón en los tres meses posteriores al accidente nuclear de Fukushima, ocurrido en marzo del 2011. Las muestras analizadas constatan el impacto que tuvo el vertido directo de material radiactivo en el Océano Pacífico y permiten estimar que la cantidad de estroncio 90 vertido durante estos tres meses fue de entre 90 y 900 TBq (terabecquerelios), aumentando los niveles previos al accidente hasta dos órdenes de magnitud. Las concentraciones más elevadas se encontraron al norte de la corriente de Kuroshio, que actúa como barrera, impidiendo que el material radiactivo sea transportado a latitudes más bajas
