World Congress of Middle Eastern Studies (WOCMES) : III Congrés Mundial d'Estudis de l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica

El Congrés Mundial WOCMES va tenir lloc del 19 al 24 de juliol de 2010 a Barcelona. Va ser organitzat per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i va desenvolupar-se a la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de les experiències satisfactòries de les dues edicions anteriors a Maguncia (Alemanya) l’any 2002, i a Amman (Jordània) el 2006, el WOCMES de Barcelona 2010 va batre rècords d’assistència: va arribar a més de 2.600 participants.Peer reviewe

Els amazics del Marroc : de la invisibilitat social a la reivindicació col·lectiva

Aquest article s'integra en la producció científica del projecte I+D "La gestión de la diversidad cultural y el impacto sociopolítico de las migraciones transnacionales en dos ex-colonias españolas: Guinea Ecuatorial y Marruecos". Investigador responsable: Y. Aixelà. (HAR2011-22752).El present article fa una aproximació als amazics del Marroc, posa de relleu algunes de les seves especificitats, i mostra convergències i divergències amb els àrabs. El text posa de relleu que la invisibilitat que s'ha produït a nivell de l'Estat des del període post-colonial, està sent corregida en l'actualitat fruit de les reivindicacions socioculturals.This article offer an introduction of Morocco's Amazighs, highlights some of their specificities, and shows convergences and divergences with the Arabs. The text outlines the invisibility that occurred at the state level in the postcolonial period, and indicates that it is currently being revised as a result of sociocultural claims

Ressenyes

Obra ressenyada: MARIA-ÀNGELS ROQUE (dir.), Dona i migració a la Mediterrània Occidental. Tradició, cultura i canvi socialreptes de la dona magrebina. Barcelona: Proa/La mirada social, sèrie Mare Nostrum-ICM, 1999

EL ACTIVISMO NACIONALISTA MARROQUÍ (1927-1936). EFECTOS DEL PROTECTORADO ESPAÑOL EN LA HISTORIA DEL MARRUECOS COLONIAL

El objetivo de este artículo es analizar el nacionalismo marroquí del Protectorado españolentre 1927 y 1936 para hacer visibles las acciones nacionalistas que tuvieron lugar esa década,posibles gracias a la decisión del Estado español de adoptar una cierta permisividad sociopolítica que compensara la costosa «pacificación» del Protectorado español. Las acciones nacionalistas fueron tempranas respecto al Protectorado francés. Destaca la realización de alguna reunión clave para el posterior desarrollo del nacionalismo, la tramitación de peticiones de cambios sociopolíticos en el protectorado al gobierno español, la publicación de prensa en árabe, y la difusión de la causa nacionalista a través de la comercialización de prensa. En general, estas actividades en el Protectorado español fueron poco conocidas y valoradasen la historiografía colonial por lo que este período histórico de Marruecos se acabó reconstruyendo a partir de las políticas y prácticas coloniales del Protectorado francés y no tanto de las experiencias del español, lo que acabó ignorando también la movilización nacionalista de la Zona española

Of Colonists, Migrants and National Identity. The Historic Difficulties of the Socio-Political Construction of Equatorial Guinea

This article is a product of the Spanish Research and Development project: “La gestión de la diversidad cultural y el impacto sociopolítico de las migraciones transnacionales en dos excolonias españolas: Guinea Ecuatorial y Marruecos” directed by Y. Aixelà (HAR2011- 22752)The history of Equatorial Guinea, both colonial and post-colonial, has not propitiated equality in citizenship. There are inequalities between ethnic groups and migrants, and also within each of the groups. In this article I explain the roots of the contemporary problem of national identity in Equatorial Guinea.Peer reviewe

La España colonial en África: construyendo una historia compartida desde las memorias del Protectorado español y de la Guinea Española

This article compares Spanish, Riffian and Equatorial Guinean memories to address Hispano-African history and understand their colonial experiences. Examining Africans’ voices in the 21st century from Postcolonial and Decolonial perspectives allows us to uncover Spanish colonial rhetoric about Moroccans and Equatorial Guineans and the racialised inequalities they had to face during the Spanish settlement. This approach shows the urgency of conciliating different versions and promoting a decoloniality process for Spain: the colonial past must be rebuilt for all and different sociocultural encounters must be rewritten to include expressly African voices. The final aim is to offer a contested version of Spanish colonial history in 20th century Africa, promoting a more shared social colonial history.Este artículo compara las memorias españolas, rifeñas y guineoecuatorianas para acercarse a la historia hispano-africana y comprender sus experiencias coloniales. El análisis de las voces africanas contemporáneas desde el siglo XXI formulado desde una perspectiva Postcolonial y Decolonial permite desvelar la retórica colonial española sobre marroquíes y guineoecuatorianos, así como las desigualdades racializadas que tuvieron que afrontar durante el asentamiento español. El enfoque muestra la urgencia de alentar versiones conciliatorias que promuevan un proceso de decolonialidad en España: el pasado colonial debe ser reconstruido para todos, reescribiendo diferentes encuentros socioculturales que incluyan expresamente voces africanas. El objetivo final es ofrecer una versión contestada de la historia colonial española en el África del siglo XX y promover una historia social de la colonia más compartida

Canvis socials en països islàmics

La violencia que s'està generant en algunes societats musulmanes a l'actualitat sobre un sector del col·lectiu femení és la conseqüència d'una realitat social cornplexa, fruit d'unes reivindicacions d'igualtat sexual de notable ressò pel qüestionament que representen de certs pressupostos islàmics. L'article ens perrnetrà percebre tant el poder central que ostenta globalment la dona en l'àmbit dels canvis socials -malgrat que aquest poder aparegui en la quotidianitat com a visiblernent perifèric-, com la profunda divisió social que es dóna avui dia en alguns països del nord d'Àfrica. per exernple Egipte, Tunisia, Algeria i el Marroc.Peer reviewe

Canvis socials en països islàmics

La violencia que s'està generant en algunes societats musulmanes a l'actualitat sobre un sector del col·lectiu femení és la conseqüència d'una realitat social cornplexa, fruit d'unes reivindicacions d'igualtat sexual de notable ressò pel qüestionament que representen de certs pressupostos islàmics. L'article ens perrnetrà percebre tant el poder central que ostenta globalment la dona en l'àmbit dels canvis socials -malgrat que aquest poder aparegui en la quotidianitat com a visiblernent perifèric-, com la profunda divisió social que es dóna avui dia en alguns països del nord d'Àfrica. per exernple Egipte, Tunisia, Algeria i el Marroc.Peer reviewe