Offenbarung und gewalt

En aquest article es condensa la presentació del pensament del professor Assmann sobre la relació entre el monoteisme i la violència. Partint del seu llibre "Monoteisme i violència", el professor d’egiptologia explora els vincles entre revelació i violència i, a la vegada, aprofundeix en el significat distint que té la violència en les cultures politeistes respecte les tradicions monoteistes. PARAULES CLAU: Violència, revelació, monoteisme, politeisme. Monotheism and Violence ABSTRACT: This article condenses the presentation of Professor Assmann’s thought about the relationship between monotheism and violence. Starting from his book "Monotheism and Violence", the Egyptology professor examines the links between revelation and violence, and at the same time develops a deeper insight into the different meaning of violence in polytheistic cultures in comparison with monotheistic traditions. KEYWORDS: Violence, revelation, monotheism, polytheism

La Narrativització de la violència

En els relats de la violència podem diferenciar dos aspectes. En primer lloc, la definició de l'acte com a violència i, en segon lloc, l'explicació de l'acte violent. En aquest article es mostra com socialment es defineixen uns actes violents determinats i uns altres no, d'acord amb les convencions socials de cada moment històric en una cultura determinada. Així mateix, es mostren diverses maneres de justificar la violència a partir d'una estratègia etiològica i d'una estratègia teleològic

Violència de gènere a les universitats catalanes: mesures per a la prevenció i superació

Les dades existents sobre violència de gènere mostren que aquesta problemàtica està present arreu del món i trenquen amb els estereotips sobre les dones víctimes, les causes i on es produeix. Dades d’investigacions internacionals indiquen que la violència de gènere és un fenomen que també es dóna en l’àmbit universitari, i existeixen ja nombroses iniciatives i experiències en moltes universitats del món que implementen mesures per prevenir i evitar situacions de violència de gènere en aquest context. En la recerca que presentem hem analitzat aquesta problemàtica en algunes universitats catalanes amb l’objectiu d’aportar mesures per contribuir a la superació de la violència i fer de les nostres universitats espais lliures de violència contra les dones

Guia per a la prevenció i atenció en cas de violència de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona

Document elaborat per la Dra. Noelia Igareda, professora del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB, per encàrrec de l'Observatori per a la IgualtatL'actuació s'emmarca dins la mesura 2.8, «Recollir la informació sobre eventuals situacions de discriminació, assetjament sexual o tracte vexatori a la UAB» del Segon pla d'acció per a la igualtat entre dones i homes. A través d'aquesta guia, hem volgut oferir informació sobre el tipus de situacions que es poden produir en les relacions afectives i alhora dotar l'alumnat d'eines i recursos de prevenció, i en especial informar dels passos que cal seguir davant de situacions de discriminació, assetjament o tracte vexatori. La guia inclou els apartats següents: Una introducció sobre què és la violència de gènere i les seves diverses formes. Quina és la posició de la UAB davant de la violència de gènere. Quins organismes, serveis i dispositius de la UAB estan a disposició de l'alumnat de la UAB per a aquests casos. Quines són les pautes generals d'actuació a la UAB davant d'un cas de violència de gènere al campus (des de violència sexual fins a assetjament sexual i per raó de sexe). Formes de contacte amb institucions o serveis sobre violència de gènere fora de la UAB. D'altra banda, per a garantir la màxima difusió possible se n'ha publicat una versió més reduïda i en format de tríptic per a repartir-la entre l'alumnat de la UAB. Aquest tríptic, La violència de gènere en la joventut. Informació i dades d'interès, té com a finalitat proporcionar informació sobre què s'entén per violència de gènere, com es defineix normativament i a on cal adreçar-se en cas de patir situacions d'aquest tipus

Importància de les cases d'acollida en l'afrontament de les repercussions de la violència envers les dones

L'objectiu de les cases d'acollida per a dones en situació de violència en la parella és assegurar l'ajuda i la protecció de la integritat física i psicològica de les dones i els seus fills i filles menors que estan en risc imminent de mort. A partir d'entrevistes a 12 dones que havien viscut situacions de violència i havien estat en cases d'acollida al Brasil, aquest estudi ha analitzat les repercussions del procés d'acollida sobre la dinàmica relacional familiar de les dones en situació de violència per tal de conèixer l'eficàcia d'aquests serveis

Joves, vídeo digital i drogues

Suplement monogràfic, 10Recentment dos investigadors catalans han dut a terme una recerca qualitativa sobre violència entre joves i noves tecnologies encarregada per l'Observatori de la Joventut de Catalunya, on han analitzat com la fotografia i el vídeo digital estan modificant algunes expressions de la violència entre els adolescents i com els joves estan creant normes per regular aquests canvis. Partint d'aquest treball i del seu coneixement dels elements conceptuals de la digitalització del món dels adolescents, un dels autors d'aquell treball apunta en aquesta nota alguns dels mecanismes d'influència del món digital sobre l'ús de drogues per part dels joves. En fer-ho, se centra bàsicament en les modificacions que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han produït en relació al consum de drogues en l'escenari de la nit, entès com un ritual de pas, trobant en aquesta ritualització elements comuns entre la violència i l'ús de drogues

Una experiència universitària saludable i noviolenta

Des del 1962, el Doctor Héctor Abad Gómez, Professor de la Universitat d’Antioquia i Defensor dels Drets Humans, posava de manifest el fet de que la violència havia de ser considerada com el principal problema de Salut Pública, deia: “la violència és només un símptoma de mals socials profunds, com ara la injustícia, la pobresa, la mala distribució de la riquesa, la ignorància o el fanatisme. Provar d’acabar amb la violència amb “una altra violència” és com pretendre curar una malaltia amb una altra malaltia.” i animava a investigar més sobre aquest assumpte i als governs els demanava que busquessin una solució.Desde 1962, el Doctor Héctor Abad Gómez, Profesor de la Universidad de Antioquia y Defensor de los Derechos Humanos, llamaba la atención sobre el hecho de que la violencia debía ser considerada el principal problema de Salud Publica, decía: “la violencia es solo un síntoma de males sociales profundos, tales como la injusticia, la pobreza, la mala distribución de las riquezas, la ignorancia o el fanatismo. Tratar de acabar la violencia con “otra violencia” es como pretender curar una enfermedad con otra enfermedad.” e invitaba a investigar mas sobre el asunto y a los gobiernos a buscar una solución