Des del 1962, el Doctor Héctor Abad Gómez, Professor de la Universitat d’Antioquia i Defensor dels Drets Humans, posava de manifest el fet de que la violència havia de ser considerada com el principal problema de Salut Pública, deia: “la violència és només un símptoma de mals socials profunds, com ara la injustícia, la pobresa, la mala distribució de la riquesa, la ignorància o el fanatisme. Provar d’acabar amb la violència amb “una altra violència” és com pretendre curar una malaltia amb una altra malaltia.” i animava a investigar més sobre aquest assumpte i als governs els demanava que busquessin una solució.Desde 1962, el Doctor Héctor Abad Gómez, Profesor de la Universidad de Antioquia y Defensor de los Derechos Humanos, llamaba la atención sobre el hecho de que la violencia debía ser considerada el principal problema de Salud Publica, decía: “la violencia es solo un síntoma de males sociales profundos, tales como la injusticia, la pobreza, la mala distribución de las riquezas, la ignorancia o el fanatismo. Tratar de acabar la violencia con “otra violencia” es como pretender curar una enfermedad con otra enfermedad.” e invitaba a investigar mas sobre el asunto y a los gobiernos a buscar una solución
