Knowledge-based and data-driven approaches for geographical information access

Geographical Information Access (GeoIA) can be defined as a way of retrieving information from textual collections that includes the automatic analysis and interpretation of the geographical constraints and terms present in queries and documents. This PhD thesis presents, describes and evaluates several heterogeneous approaches for the following three GeoIA tasks: Geographical Information Retrieval (GIR), Geographical Question Answering (GeoQA), and Textual Georeferencing (TG). The GIR task deals with user queries that search over documents (e.g. ¿vineyards in California?) and the GeoQA task treats questions that retrieve answers (e.g. ¿What is the capital of France?). On the other hand, TG is the task of associate one or more georeferences (such as polygons or coordinates in a geodetic reference system) to electronic documents. Current state-of-the-art AI algorithms are not yet fully understanding the semantic meaning and the geographical constraints and terms present in queries and document collections. This thesis attempts to improve the effectiveness results of GeoIA tasks by: 1) improving the detection, understanding, and use of a part of the geographical and the thematic content of queries and documents with Toponym Recognition, Toponym Disambiguation and Natural Language Processing (NLP) techniques, and 2) combining Geographical Knowledge-Based Heuristics based on common sense with Data-Driven IR algorithms. The main contributions of this thesis to the state-of-the-art of GeoIA tasks are: 1) The presentation of 10 novel approaches for GeoIA tasks: 3 approaches for GIR, 3 for GeoQA, and 4 for Textual Georeferencing (TG). 2) The evaluation of these novel approaches in these contexts: within official evaluation benchmarks, after evaluation benchmarks with the test collections, and with other specific datasets. Most of these algorithms have been evaluated in international evaluations and some of them achieved top-ranked state-of-the-art results, including top-performing results in GIR (GeoCLEF 2007) and TG (MediaEval 2014) benchmarks. 3) The experiments reported in this PhD thesis show that the approaches can combine effectively Geographical Knowledge and NLP with Data-Driven techniques to improve the efectiveness measures of the three Geographical Information Access tasks investigated. 4) TALPGeoIR: a novel GIR approach that combines Geographical Knowledge ReRanking (GeoKR), NLP and Relevance Feedback (RF) that achieved state-of-the-art results in official GeoCLEF benchmarks (Ferrés and Rodríguez, 2008; Mandl et al., 2008) and posterior experiments (Ferrés and Rodríguez, 2015a). This approach has been evaluated with the full GeoCLEF corpus (100 topics) and showed that GeoKR, NLP, and RF techniques evaluated separately or in combination improve the results in MAP and R-Precision effectiveness measures of the state-of-the-art IR algorithms TF-IDF, BM25 and InL2 and show statistical significance in most of the experiments. 5) GeoTALP-QA: a scope-based GeoQA approach for Spanish and English and its evaluation with a set of questions of the Spanish geography (Ferrés and Rodríguez, 2006). 6) Four state-of-the-art Textual Georeferencing approaches for informal and formal documents that achieved state-of-the-art results in evaluation benchmarks (Ferrés and Rodríguez, 2014) and posterior experiments (Ferrés and Rodríguez, 2011; Ferrés and Rodríguez, 2015b).L'Accés a la Informació Geogràfica (GeoAI) pot ser definit com una forma de recuperar informació de col·lecions textuals que inclou l'anàlisi automàtic i la interpretació dels termes i restriccions geogràfiques que apareixen en consultes i documents. Aquesta tesi doctoral presenta, descriu i avalua varies aproximacions heterogènies a les seguents tasques de GeoAI: Recuperació de la Informació Geogràfica (RIG), Cerca de la Resposta Geogràfica (GeoCR), i Georeferenciament Textual (GT). La tasca de RIG tracta amb consultes d'usuari que cerquen documents (e.g. ¿vinyes a California?) i la tasca GeoCR tracta de recuperar respostes concretes a preguntes (e.g. ¿Quina és la capital de França?). D'altra banda, GT es la tasca de relacionar una o més referències geogràfiques (com polígons o coordenades en un sistema de referència geodètic) a documents electrònics. Els algoritmes de l'estat de l'art actual en Intel·ligència Artificial encara no comprenen completament el significat semàntic i els termes i les restriccions geogràfiques presents en consultes i col·leccions de documents. Aquesta tesi intenta millorar els resultats en efectivitat de les tasques de GeoAI de la seguent manera: 1) millorant la detecció, comprensió, i la utilització d'una part del contingut geogràfic i temàtic de les consultes i documents amb tècniques de reconeixement de topònims, desambiguació de topònims, i Processament del Llenguatge Natural (PLN), i 2) combinant heurístics basats en Coneixement Geogràfic i en el sentit comú humà amb algoritmes de Recuperació de la Informació basats en dades. Les principals contribucions d'aquesta tesi a l'estat de l'art de les tasques de GeoAI són: 1) La presentació de 10 noves aproximacions a les tasques de GeoAI: 3 aproximacions per RIG, 3 per GeoCR, i 4 per Georeferenciament Textual (GT). 2) L'avaluació d'aquestes noves aproximacions en aquests contexts: en el marc d'avaluacions comparatives internacionals, posteriorment a avaluacions comparatives internacionals amb les col·lections de test, i amb altres conjunts de dades específics. La majoria d'aquests algoritmes han estat avaluats en avaluacions comparatives internacionals i alguns d'ells aconseguiren alguns dels millors resultats en l'estat de l'art, com per exemple els resultats en comparatives de RIG (GeoCLEF 2007) i GT (MediaEval 2014). 3) Els experiments descrits en aquesta tesi mostren que les aproximacions poden combinar coneixement geogràfic i PLN amb tècniques basades en dades per millorar les mesures d'efectivitat en les tres tasques de l'Accés a la Informació Geogràfica investigades. 4) TALPGeoIR: una nova aproximació a la RIG que combina Re-Ranking amb Coneixement Geogràfic (GeoKR), PLN i Retroalimentació de Rellevancia (RR) que aconseguí resultats en l'estat de l'art en comparatives oficials GeoCLEF (Ferrés and Rodríguez, 2008; Mandl et al., 2008) i en experiments posteriors (Ferrés and Rodríguez, 2015a). Aquesta aproximació ha estat avaluada amb el conjunt complert del corpus GeoCLEF (100 topics) i ha mostrat que les tècniques GeoKR, PLN i RR avaluades separadament o en combinació milloren els resultats en les mesures efectivitat MAP i R-Precision dels algoritmes de l'estat de l'art en Recuperació de la Infomació TF-IDF, BM25 i InL2 i a més mostren significació estadística en la majoria dels experiments. 5) GeoTALP-QA: una aproximació basada en l'àmbit geogràfic per espanyol i anglès i la seva avaluació amb un conjunt de preguntes de la geografía espanyola (Ferrés and Rodríguez, 2006). 6) Quatre aproximacions per al georeferenciament de documents formals i informals que obtingueren resultats en l'estat de l'art en avaluacions comparatives (Ferrés and Rodríguez, 2014) i en experiments posteriors (Ferrés and Rodríguez, 2011; Ferrés and Rodríguez, 2015b)

Knowledge-based and data-driven approaches for geographical information access

Geographical Information Access (GeoIA) can be defined as a way of retrieving information from textual collections that includes the automatic analysis and interpretation of the geographical constraints and terms present in queries and documents. This PhD thesis presents, describes and evaluates several heterogeneous approaches for the following three GeoIA tasks: Geographical Information Retrieval (GIR), Geographical Question Answering (GeoQA), and Textual Georeferencing (TG). The GIR task deals with user queries that search over documents (e.g. ¿vineyards in California?) and the GeoQA task treats questions that retrieve answers (e.g. ¿What is the capital of France?). On the other hand, TG is the task of associate one or more georeferences (such as polygons or coordinates in a geodetic reference system) to electronic documents. Current state-of-the-art AI algorithms are not yet fully understanding the semantic meaning and the geographical constraints and terms present in queries and document collections. This thesis attempts to improve the effectiveness results of GeoIA tasks by: 1) improving the detection, understanding, and use of a part of the geographical and the thematic content of queries and documents with Toponym Recognition, Toponym Disambiguation and Natural Language Processing (NLP) techniques, and 2) combining Geographical Knowledge-Based Heuristics based on common sense with Data-Driven IR algorithms. The main contributions of this thesis to the state-of-the-art of GeoIA tasks are: 1) The presentation of 10 novel approaches for GeoIA tasks: 3 approaches for GIR, 3 for GeoQA, and 4 for Textual Georeferencing (TG). 2) The evaluation of these novel approaches in these contexts: within official evaluation benchmarks, after evaluation benchmarks with the test collections, and with other specific datasets. Most of these algorithms have been evaluated in international evaluations and some of them achieved top-ranked state-of-the-art results, including top-performing results in GIR (GeoCLEF 2007) and TG (MediaEval 2014) benchmarks. 3) The experiments reported in this PhD thesis show that the approaches can combine effectively Geographical Knowledge and NLP with Data-Driven techniques to improve the efectiveness measures of the three Geographical Information Access tasks investigated. 4) TALPGeoIR: a novel GIR approach that combines Geographical Knowledge ReRanking (GeoKR), NLP and Relevance Feedback (RF) that achieved state-of-the-art results in official GeoCLEF benchmarks (Ferrés and Rodríguez, 2008; Mandl et al., 2008) and posterior experiments (Ferrés and Rodríguez, 2015a). This approach has been evaluated with the full GeoCLEF corpus (100 topics) and showed that GeoKR, NLP, and RF techniques evaluated separately or in combination improve the results in MAP and R-Precision effectiveness measures of the state-of-the-art IR algorithms TF-IDF, BM25 and InL2 and show statistical significance in most of the experiments. 5) GeoTALP-QA: a scope-based GeoQA approach for Spanish and English and its evaluation with a set of questions of the Spanish geography (Ferrés and Rodríguez, 2006). 6) Four state-of-the-art Textual Georeferencing approaches for informal and formal documents that achieved state-of-the-art results in evaluation benchmarks (Ferrés and Rodríguez, 2014) and posterior experiments (Ferrés and Rodríguez, 2011; Ferrés and Rodríguez, 2015b).L'Accés a la Informació Geogràfica (GeoAI) pot ser definit com una forma de recuperar informació de col·lecions textuals que inclou l'anàlisi automàtic i la interpretació dels termes i restriccions geogràfiques que apareixen en consultes i documents. Aquesta tesi doctoral presenta, descriu i avalua varies aproximacions heterogènies a les seguents tasques de GeoAI: Recuperació de la Informació Geogràfica (RIG), Cerca de la Resposta Geogràfica (GeoCR), i Georeferenciament Textual (GT). La tasca de RIG tracta amb consultes d'usuari que cerquen documents (e.g. ¿vinyes a California?) i la tasca GeoCR tracta de recuperar respostes concretes a preguntes (e.g. ¿Quina és la capital de França?). D'altra banda, GT es la tasca de relacionar una o més referències geogràfiques (com polígons o coordenades en un sistema de referència geodètic) a documents electrònics. Els algoritmes de l'estat de l'art actual en Intel·ligència Artificial encara no comprenen completament el significat semàntic i els termes i les restriccions geogràfiques presents en consultes i col·leccions de documents. Aquesta tesi intenta millorar els resultats en efectivitat de les tasques de GeoAI de la seguent manera: 1) millorant la detecció, comprensió, i la utilització d'una part del contingut geogràfic i temàtic de les consultes i documents amb tècniques de reconeixement de topònims, desambiguació de topònims, i Processament del Llenguatge Natural (PLN), i 2) combinant heurístics basats en Coneixement Geogràfic i en el sentit comú humà amb algoritmes de Recuperació de la Informació basats en dades. Les principals contribucions d'aquesta tesi a l'estat de l'art de les tasques de GeoAI són: 1) La presentació de 10 noves aproximacions a les tasques de GeoAI: 3 aproximacions per RIG, 3 per GeoCR, i 4 per Georeferenciament Textual (GT). 2) L'avaluació d'aquestes noves aproximacions en aquests contexts: en el marc d'avaluacions comparatives internacionals, posteriorment a avaluacions comparatives internacionals amb les col·lections de test, i amb altres conjunts de dades específics. La majoria d'aquests algoritmes han estat avaluats en avaluacions comparatives internacionals i alguns d'ells aconseguiren alguns dels millors resultats en l'estat de l'art, com per exemple els resultats en comparatives de RIG (GeoCLEF 2007) i GT (MediaEval 2014). 3) Els experiments descrits en aquesta tesi mostren que les aproximacions poden combinar coneixement geogràfic i PLN amb tècniques basades en dades per millorar les mesures d'efectivitat en les tres tasques de l'Accés a la Informació Geogràfica investigades. 4) TALPGeoIR: una nova aproximació a la RIG que combina Re-Ranking amb Coneixement Geogràfic (GeoKR), PLN i Retroalimentació de Rellevancia (RR) que aconseguí resultats en l'estat de l'art en comparatives oficials GeoCLEF (Ferrés and Rodríguez, 2008; Mandl et al., 2008) i en experiments posteriors (Ferrés and Rodríguez, 2015a). Aquesta aproximació ha estat avaluada amb el conjunt complert del corpus GeoCLEF (100 topics) i ha mostrat que les tècniques GeoKR, PLN i RR avaluades separadament o en combinació milloren els resultats en les mesures efectivitat MAP i R-Precision dels algoritmes de l'estat de l'art en Recuperació de la Infomació TF-IDF, BM25 i InL2 i a més mostren significació estadística en la majoria dels experiments. 5) GeoTALP-QA: una aproximació basada en l'àmbit geogràfic per espanyol i anglès i la seva avaluació amb un conjunt de preguntes de la geografía espanyola (Ferrés and Rodríguez, 2006). 6) Quatre aproximacions per al georeferenciament de documents formals i informals que obtingueren resultats en l'estat de l'art en avaluacions comparatives (Ferrés and Rodríguez, 2014) i en experiments posteriors (Ferrés and Rodríguez, 2011; Ferrés and Rodríguez, 2015b).Postprint (published version

TALP-UPC at TREC 2005: Experiments using voting scheme among three heterogeneous QA systems

This paper describes the experiments of the TALP-UPC group for factoid and ’other’ (definitional) questions at TREC 2005 Main Question Answering (QA)task. Our current approach for factoid questions is based on a voting scheme among three QA systems: TALP-QA (our previous QA system), Sibyl (a new QA system developed at DAMA-UPC and TALP-UPC), and Aranea (a web-based data-driven approach). For defitional questions, we used two different systems: the TALP-QA Definitional system and LCSUM (a Summarization-based system). Our results for factoid questions indicate that the voting strategy improves the accuracy from 7.5% to 17.1%. While these numbers are low (due to technical problems in the Answer Extraction phase of TALP-QA system) they indicate that voting is a succesful approach for performance boosting of QA systems. The answer to definitional questions is produced by selecting phrases using set of patterns associated with definitions. Its results are 17.2% of F-score in the best configuration of TALP-QA Definitional system.Postprint (published version

Spoken document retrieval based on approximated sequence alignment

This paper presents a new approach to spoken document information retrieval for spontaneous speech corpora. The classical approach to this problem is the use of an automatic speech recognizer (ASR) combined with standard information retrieval techniques. However, ASRs tend to produce transcripts of spontaneous speech with significant word error rate, which is a drawback for standard retrieval techniques. To overcome such a limitation, our method is based on an approximated sequence alignment algorithm to search “sounds like” sequences. Our approach does not depend on extra information from the ASR and outperforms up to 7 points the precision of state-of-the-art techniques in our experiments.Peer ReviewedPostprint (author’s final draft

A Flexible Multitask Summarizer for Documents from Different Media, Domain and Language

Automatic Summarization is probably crucial with the increase of document generation. Particularly when retrieving, managing and processing information have become decisive tasks. However, one should not expect perfect systems able to substitute human sumaries. The automatic sumarization process strongly depends not only on the characteristics of the documents, but also on user different needs.Thus, several aspects have to be taken into account when designing an information system for summarizing, because, depending on the characteristics of the input documents and the desired results, several techniques can be aplied. In order to suport this process, the final goal of the thesis is to provide a flexible multitask summarizer architecture. This goal is decomposed in three main research purposes. First, to study the process of porting systems to different summarization tasks, processing documents in different lenguages, domains or media with the aim of designing a generic architecture to permit the easy addition of new tasks by reusing existents tools. Second, the developes prototypes for some tasks involving aspects related with the lenguage, the media and the domain of the document or documents to be summarized as well as aspects related with the summary content: generic, novelly summaries, or summaries that give answer to a specific user need. Third, to create an evaluation framework to analyze the performance of several approaches in written news and scientific oral presentation domains, focusing mainly in its intrinsic evaluation.El resumen automático probablemente sea crucial en un momento en que la gran cantidad de documentos generados diariamente hace que recuperar, tratar y asimilar la información que contienen se haya convertido en una ardua y a su vez decisiva tarea. A pesar de ello, no podemos esperar que los resúmenes producidos de forma automática vayan a ser capaces de sustituir a los humanos. El proceso de resumen automático no sólo depende de las características propias de los documentos a ser resumidos, sino que es fuertemente dependiente de las necesidades específicas de los usuarios. Por ello, el diseño de un sistema de información para resumen conlleva tener en cuenta varios aspectos. En función de las características de los documentos de entrada y de los resultados deseados es posible aplicar distintas técnicas. Por esta razón surge la necesidad de diseñar una arquitectura flexible que permita la implementación de múltiples tareas de resumen. Este es el objetivo final de la tesis que presento dividido en tres subtemas de investigación. En primer lugar, estudiar el proceso de adaptabilidad de sistemas a diferentes tareas de resumen, como son procesar documentos producidos en diferentes lenguas, dominios y medios (sonido y texto), con la voluntad de diseñar una arquitectura genérica que permita la fácil incorporación de nuevas tareas a través de reutilizar herramientas existentes. En segundo lugar, desarrollar prototipos para distintas tareas, teniendo en cuenta aspectos relacionados con la lengua, el dominio y el medio del documento o conjunto de documentos que requieren ser resumidos, así como aspectos relacionados con el contenido final del resumen: genérico, novedad o resumen que de respuesta a una necesidad especifica. En tercer lugar, crear un marco de evaluación que permita analizar la competencia intrínseca de distintos prototipos al resumir noticias escritas y presentaciones científicas orales

On the voice-activated question answering

[EN] Question answering (QA) is probably one of the most challenging tasks in the field of natural language processing. It requires search engines that are capable of extracting concise, precise fragments of text that contain an answer to a question posed by the user. The incorporation of voice interfaces to the QA systems adds a more natural and very appealing perspective for these systems. This paper provides a comprehensive description of current state-of-the-art voice-activated QA systems. Finally, the scenarios that will emerge from the introduction of speech recognition in QA will be discussed. © 2006 IEEE.This work was supported in part by Research Projects TIN2009-13391-C04-03 and TIN2008-06856-C05-02. This paper was recommended by Associate Editor V. Marik.Rosso, P.; Hurtado Oliver, LF.; Segarra Soriano, E.; Sanchís Arnal, E. (2012). On the voice-activated question answering. IEEE Transactions on Systems, Man, and Cybernetics, Part C: Applications and Reviews. 42(1):75-85. https://doi.org/10.1109/TSMCC.2010.2089620S758542

Toponym Disambiguation in Information Retrieval

In recent years, geography has acquired a great importance in the context of Information Retrieval (IR) and, in general, of the automated processing of information in text. Mobile devices that are able to surf the web and at the same time inform about their position are now a common reality, together with applications that can exploit this data to provide users with locally customised information, such as directions or advertisements. Therefore, it is important to deal properly with the geographic information that is included in electronic texts. The majority of such kind of information is contained as place names, or toponyms. Toponym ambiguity represents an important issue in Geographical Information Retrieval (GIR), due to the fact that queries are geographically constrained. There has been a struggle to nd speci c geographical IR methods that actually outperform traditional IR techniques. Toponym ambiguity may constitute a relevant factor in the inability of current GIR systems to take advantage from geographical knowledge. Recently, some Ph.D. theses have dealt with Toponym Disambiguation (TD) from di erent perspectives, from the development of resources for the evaluation of Toponym Disambiguation (Leidner (2007)) to the use of TD to improve geographical scope resolution (Andogah (2010)). The Ph.D. thesis presented here introduces a TD method based on WordNet and carries out a detailed study of the relationship of Toponym Disambiguation to some IR applications, such as GIR, Question Answering (QA) and Web retrieval. The work presented in this thesis starts with an introduction to the applications in which TD may result useful, together with an analysis of the ambiguity of toponyms in news collections. It could not be possible to study the ambiguity of toponyms without studying the resources that are used as placename repositories; these resources are the equivalent to language dictionaries, which provide the di erent meanings of a given word.Buscaldi, D. (2010). Toponym Disambiguation in Information Retrieval [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/8912Palanci

PHAST: Spoken document retrieval based on sequence alignment

This paper presents a new approach to spoken document information retrieval for spontaneous speech corpora. Classical approach to this problem is the use of an automatic speech recognizer (ASR) combined with standard information retrieval techniques, based on terms or n-grams. However, state-of-the-art large vocabulary continuous ASRs produce transcripts of spontaneous speech with a word error rate of 25% or higher, which is a drawback for retrieval techniques based on terms or n-grams. In order to overcome such a limitation, our method is based on a sequence alignment algorithm drawn from the field of bioinformatics to searchPostprint (published version

Chatbol, a chatbot for the Spanish “La Liga”

Segura C., Palau À., Luque J., Costa-Jussà M.R., Banchs R.E. (2019) Chatbol, a Chatbot for the Spanish “La Liga”. In: D'Haro L., Banchs R., Li H. (eds) 9th International Workshop on Spoken Dialogue System Technology. Lecture Notes in Electrical Engineering, vol 579. Springer, SingaporeThis work describes the development of a social chatbot for the football domain. The chatbot, named chatbol, aims at answering a wide variety of questions related to the Spanish football league “La Liga”. Chatbol is deployed as a Slack client for text-based input interaction with users. One of the main Chatbol’s components, a NLU block, is trained to extract the intents and associated entities related to user’s questions about football players, teams, trainers and fixtures. The information for the entities is obtained by making sparql queries to Wikidata site in real time. Then, the retrieved data is used to update the specific chatbot responses. As a fallback strategy, a retrieval-based conversational engine is incorporated to the chatbot system. It allows for a wider variety and freedom of responses, still football oriented, for the case when the NLU module was unable to reply with high confidence to the user. The retrieval-based response database is composed of real conversations collected both from a IRC football channel and from football-related excerpts picked up across movie captions, extracted from the OpenSubtitles databasePeer ReviewedPostprint (author's final draft

Factoid question answering for spoken documents

In this dissertation, we present a factoid question answering system, specifically tailored for Question Answering (QA) on spoken documents. This work explores, for the first time, which techniques can be robustly adapted from the usual QA on written documents to the more difficult spoken documents scenario. More specifically, we study new information retrieval (IR) techniques designed for speech, and utilize several levels of linguistic information for the speech-based QA task. These include named-entity detection with phonetic information, syntactic parsing applied to speech transcripts, and the use of coreference resolution. Our approach is largely based on supervised machine learning techniques, with special focus on the answer extraction step, and makes little use of handcrafted knowledge. Consequently, it should be easily adaptable to other domains and languages. In the work resulting of this Thesis, we have impulsed and coordinated the creation of an evaluation framework for the task of QA on spoken documents. The framework, named QAst, provides multi-lingual corpora, evaluation questions, and answers key. These corpora have been used in the QAst evaluation that was held in the CLEF workshop for the years 2007, 2008 and 2009, thus helping the developing of state-of-the-art techniques for this particular topic. The presentend QA system and all its modules are extensively evaluated on the European Parliament Plenary Sessions English corpus composed of manual transcripts and automatic transcripts obtained by three different Automatic Speech Recognition (ASR) systems that exhibit significantly different word error rates. This data belongs to the CLEF 2009 track for QA on speech transcripts. The main results confirm that syntactic information is very useful for learning to rank question candidates, improving results on both manual and automatic transcripts unless the ASR quality is very low. Overall, the performance of our system is comparable or better than the state-of-the-art on this corpus, confirming the validity of our approach.En aquesta Tesi, presentem un sistema de Question Answering (QA) factual, especialment ajustat per treballar amb documents orals. En el desenvolupament explorem, per primera vegada, quines tècniques de les habitualment emprades en QA per documents escrit són suficientment robustes per funcionar en l'escenari més difícil de documents orals. Amb més especificitat, estudiem nous mètodes de Information Retrieval (IR) dissenyats per tractar amb la veu, i utilitzem diversos nivells d'informació linqüística. Entre aquests s'inclouen, a saber: detecció de Named Entities utilitzant informació fonètica, "parsing" sintàctic aplicat a transcripcions de veu, i també l'ús d'un sub-sistema de detecció i resolució de la correferència. La nostra aproximació al problema es recolza en gran part en tècniques supervisades de Machine Learning, estant aquestes enfocades especialment cap a la part d'extracció de la resposta, i fa servir la menor quantitat possible de coneixement creat per humans. En conseqüència, tot el procés de QA pot ser adaptat a altres dominis o altres llengües amb relativa facilitat. Un dels resultats addicionals de la feina darrere d'aquesta Tesis ha estat que hem impulsat i coordinat la creació d'un marc d'avaluació de la taska de QA en documents orals. Aquest marc de treball, anomenat QAst (Question Answering on Speech Transcripts), proporciona un corpus de documents orals multi-lingüe, uns conjunts de preguntes d'avaluació, i les respostes correctes d'aquestes. Aquestes dades han estat utilitzades en les evaluacionis QAst que han tingut lloc en el si de les conferències CLEF en els anys 2007, 2008 i 2009; d'aquesta manera s'ha promogut i ajudat a la creació d'un estat-de-l'art de tècniques adreçades a aquest problema en particular. El sistema de QA que presentem i tots els seus particulars sumbòduls, han estat avaluats extensivament utilitzant el corpus EPPS (transcripcions de les Sessions Plenaries del Parlament Europeu) en anglès, que cónté transcripcions manuals de tots els discursos i també transcripcions automàtiques obtingudes mitjançant tres reconeixedors automàtics de la parla (ASR) diferents. Els reconeixedors tenen característiques i resultats diferents que permetes una avaluació quantitativa i qualitativa de la tasca. Aquestes dades pertanyen a l'avaluació QAst del 2009. Els resultats principals de la nostra feina confirmen que la informació sintàctica és mol útil per aprendre automàticament a valorar la plausibilitat de les respostes candidates, millorant els resultats previs tan en transcripcions manuals com transcripcions automàtiques, descomptat que la qualitat de l'ASR sigui molt baixa. En general, el rendiment del nostre sistema és comparable o millor que els altres sistemes pertanyents a l'estat-del'art, confirmant així la validesa de la nostra aproximació