The nomenclature of the veins of the lower limbs, based on their planar anatomy and fascial relationships

Spiegazione della nuova terminologia anatomica delle vene degli arti inferiori

Terminologia Anatomica; Considered from the Perspective of Next-Generation Knowledge Sources

This report examines the semantic structure of Terminologia Anatomica, taking one randomly selected page as an example. The focus of analysis is the meaning imparted to an anatomical term by virtue of its location within the structured list. Terminologia’s structure expressed through hierarchies of headings, varied typographical styles, indentations and an alphanumeric code implies specific relationships between the terms embedded in the list. Together, terms and relationships can potentially capture essential elements of anatomical knowledge. The analysis focuses on these knowledge elements and evaluates the consistency and logic in their representation. Most critical of these elements are class inclusion and part-whole relationships, which are implied, rather than explicitly modeled by Terminologia. This limits the use of the term list to those who have some knowledge of anatomy and excludes computer programs from navigating through the terminology. Assuring consistency in the explicit representation of anatomical relationships would facilitate adoption of Terminologia as the anatomical standard by the various controlled medical terminology (CMT) projects. These projects are motivated by the need for computerizing the patient record, and their aim is to generate machineunderstandable representations of biomedical concepts, including anatomy. Because of the lack of a consistent and explicit representation of anatomy, each of these CMTs has generated it own anatomy model. None of these models is compatible with each other, yet each is consistent with textbook descriptions of anatomy. The analysis of the semantic structure of Terminologia Anatomica leads to some suggestions for enhancing the term list in ways that would facilitate its adoption as the standard for anatomical knowledge representation in biomedical informatics

La Questione di fondo anche per la autonomia e lo Statuto "speciali" della Regione Sardegna: sapere e volere darsi una "forma di governo" democratica

Sommario. Premessa. – I. «Terminologia prima dommatica giuridica» e terminologia/dogmatica “statutaria” (in particolare) sarda. – II. Natura anti-costituzionale di tale terminologia/dogmatica. – III. Natura anti-democratica di tale terminologia/dogmatica. – IV. Una rivoluzione culturale: ripartiamo dalla questione della “forma di governo”. – V. Per una specialità insulare espansiva

Guia per a la localització de productes informàtics

Compilation of the diverse recommendations of the TERMCAT for the computer science product location in the Catalan language. Guide for the computer science product locatio

El Diccionari general de l'esport

Presentació del nou Diccionari general de l'esport del TERMCAT que inclou la terminologia dels diccionaris que anteriorment havia publicat el TERMCAT, més nova terminologia d'esports no olímpics

Itzulpengintza eta terminologia: terminoen erauzketa eta azterketa euskarara itzulitako testu zientifiko batean

“Itzulpengintza eta terminologia: terminoen erauzketa eta azterketa euskarara itzulitako testu zientifiko batean” izeneko Gradu Amaierako Lan (GRAL) honek helburu du ingelesetik euskarara itzulita dagoen testu zientifiko bateko terminologia erauztea, Erauzterm izeneko terminoak erauzteko tresna erdi-automatikoaz baliatuz, eta erauzitako terminoen itzulpen-azterketa egitea. William Nessek ingelesez idatzitako Introduction to terminology liburua eta haren euskarazko bertsioa, Mineralogiaren hastapenak, erabili ditut lan honetan. Mineralogiako eduki garrantzitsuenak biltzen dituen liburu zabal eta osoa da, berezitua, unibertsitatean askotariko mineralogia-ikasketak egiten dituzten ikasleei zuzenduta baitago. Liburu hori erabiliz, geologia arloko, eta espezifikoki, mineralogiako terminologia biltzeko aukera izan dut. Hala ere, liburu lodia eta luzea zenez, lehen kapitulura mugatu dut aztergaia, kapitulu guztien azterketa egiteak GRAL honen muga nabari gaindituko lukeelako. Lehen 90 orrialdeetako terminologia landu dut beraz. Liburu hori hainbat arrazoirengatik aukeratu dut: zientzia arloko diziplinetan geologia da interes gehien pizten zidan gaia; jatorrizko liburuaren eta itzulpenaren kopia lortzeko eskuragarritasuna nuen; eta itzultzaile eta hizkuntza-begirale baten arteko lana izan zen. Bi zatitan egituratu dut nire lana. Lehenik, terminologiaren arloko oinarrizko edukiak eta oinarri teorikoa azaldu ditut lan praktikoa egiten hasi aurretik: terminoak zer diren, terminologiaren historia, terminologia teoria desberdinak, itzulpengintza eta terminologiaren arteko erlazioa, euskal terminologiaren historia eta egoera, eta terminoak euskaratzeko zailtasunak eta irtenbideak. Bigarren zatia praktikoa izan da. Erauzterm izeneko programa erdi-automatikoaz baliatu naiz Mineralogiaren hastapenak liburuko lehen kapituluko terminologia erauzteko. Programa erdi-automatikoak erauzitako hitz bateko, biko eta anitzeko termino-hautagaiak eskuz banaka-banaka onartu edo baztertu ditut lehendabizi, eta ondoren, hautatutako termino guztien lagin txiki batekin azterketa-lan bat egin dut. Alde batetik terminoen aldakortasuna aztertu dut. Beste aldetik, itzultzaileek terminoak ingelesetik euskarara ekartzeko erabili dituzten baliabideak sailkatzen saiatu naiz. Azkenik, egindako azterketa-lanetik nire ondorioak atera ditut

Instal·lació de l’ESLUB en les versions 2003 o anteriors del Word

Guia d'instal·lació de l'ESLUB a les versions 2003 o anteriors del Word

La Terminologia a Europa, avui

Amb aquest dossier volem oferir, en forma de reportatge, una breu presentació del panorama institucional de la terminologia a l'Europa actual. Organitzem la presentació panoràmica, que en cap cas pretén ser exhaustiva, tot observant en diversos països quina mena d'organismes són els que s'ocupen regularment de les activitats terminològiques. Aquest reportatge inclou dades sobre tots els tipus d'organismes institucionals dedicats a la creació de terminologia, la normalització i la difusió. No hi són tots els països, però els casos recollits ens mostren com s'organitza la terminologia per a determinades llengües i en diversos estats que, en certa mesura, representen regions o zones europees amb tradicions diverses (els països nòrdics, el centre d'Europa, els països de l'est, alguns països del sud). Volgudament hem deixat fora l'organització de la terminologia a l'Estat espanyol i per a les diverses llengües que s'hi parlen, tema que recollirem en números propers de la revista. Només hi incloem els organismes nacionals, els estatals o les associacions o xarxes de regions o zones. La referència a les estructures europees globals, com ara l'Associació Europea de Terminologia, o a les activitats terminològiques de les institucions de la Unió Europea, la trobareu en altres seccions d'aquest mateix número de terminàlia («Entrevista» i «Espai de trobada »). Possiblement, a causa del caràcter no exhaustiu d'aquesta mostra, hi pot haver alguna institució rellevant que no s'esmenti. Us en demanem disculpes, i us agrairem que ens ho feu saber per tenir-ho en compte en reportatges futurs. L'objectiu del dossier és fer conèixer als lectors realitats terminològiques properes geogràficament, però que se senten llunyanes per manca d'interacció directa o perquè responen a tradicions ben diferents. El coneixement d'organitzacions i de dinàmiques distintes ens ha de permetre reflexionar sobre l'adequació de les pròpies o sobre la necessitat de renovar-les

Catàleg de gestors de terminologia

Aquest article presenta una anàlisi comparativa d'eines informàtiques per a la gestió de terminologia. Per a l'anàlisi dels diferents gestors terminològics que s'hi presenten, s'han destriat una sèrie de paràmetres que considerem importants a l'hora de crear i mantenir bases de dades amb informació terminològica.Este artículo presenta un análisis comparativo de herramientas informáticas para la gestión de terminología. Para el análisis de los diferentes gestores terminológicos que se presentan se han elegido una serie de parámetros que consideramos importantes para crear y mantener bases de datos con información terminológica.We offer a comparative analysis of terminology management computing tools. In our analysis of the different terminology management tools under review, we have devised a series of parameters that we believe to be important features when it comes to creating and managing a terminology database