Terapèutica antiparasitària

Els paràsits són els més oblidats dels microorganismes patògens. El fet que la seva major prevalença es doni als països de l'àrea tropical, països pobres en la seva major part, potser influeix en aquest fet. Actualment es disposen de diferents productes amb capacitat de combatre infeccions d'aquests microorganismes.Parasites are the least studied pathogenic microorganisms. The fact that they are a problem mainly in tropical areas, where there are a big number of developing countries, possibly underlies this reality. Currently we can use different products active against those microorganisms

Avaluació clínico-terapèutica de la infiltració de plasma ric en plaquetes en genolls osteoartrítics

Treball de recerca experimental, prospectiu sense grup control on s'han inclòs 30 pacients als quals s'ha realitzat tractament amb plasma ric en plaquetes (PRP) en genolls amb artrosi moderada per tal d'avaluar el possible benefici en quant a dolor i situació funcional, mitjançant la valoració de l'escala EVA y els tests funcionals SF-36 i KOOS amb controls al mes i tres mesos posteriors a la finalització del tractament

Nova via terapèutica per tractar desordres gastrointestinals

El tractament de les alteracions funcionals gastrointestinals, encapçalades per la síndrome del còlon irritable, és un repte més per a la biomedicina. L'article següent presenta una possible via terapèutica: bloquejar un dels receptors de la vasopresina, una de les hormones encarregades de generar respostes orgàniques per mitigar els efectes nocius de l'estrès o estats depressius. Sembla contradictori interrompre una funció hormonal tan beneficiosa, però estudis previs han demostrat que les persones afectades per la síndrome de còlon irritable presenten alteracions en la resposta a l'estrès i un quadre d'hipersensibilitat visceral i dolor front a estímuls que en persones sanes resulten inofensius. A més, la relació de reciprocitat entre estats d'estrès, de depressió o d'ansietat, i la presència de dolor visceral és clara. Inhibir, per tant, l'activitat de la vasopresina podria ser una bona opció terapèutica per tractar aquestes afectacions gastrointestinals. De moment, les proves amb models animals animen a continuar avançant.El tratamiento de las alteraciones funcionales gastrointestinales, encabezadas por el síndrome del colon irritable, es un reto más para la biomedicina. El siguiente artículo presenta una posible vía terapéutica: bloquear uno de los receptores de la vasopresina, una de las hormonas encargadas de generar respuestas orgánicas para mitigar los efectos nocivos del estrés o estados depresivos. Parece contradictorio interrumpir una función hormonal tan beneficiosa, pero estudios previos han demostrado que aquellas personas afectadas del síndrome de colon irritable presentan alteraciones en la respuesta al estrés y un cuadro de hipersensibilidad visceral y dolor frente a estímulos que en personas sanas resultan inofensivos. Además, la relación de reciprocidad entre estados de estrés, depresión o ansiedad, y la presencia de dolor visceral es clara. Inhibir, por tanto, la actividad de la vasopresina podría ser una buena opción terapéutica para tratar estas afecciones gastrointestinales. De momento, las pruebas con modelos animales animan a continuar avanzando

e-Learning en Farmacologia. Resultats de l'aplicació d'una nova metodologia

L'objectiu d'aquest estudi és desenvolupar estratègies per realitzar una docència funcional a Farmacologia. S'ha implementat una nova activitat d'e-Learning basada en unitats temàtiques (UT) mitjançant les quals els estudiants assoleixen coneixements teòrics i desenvolupen habilitats, com el treball en grup i l'autoaprenentatge que s'incrementa si les UT es proporcionen abans de la classe presencial. La valoració d'aquesta metodologia e-Learning per part dels estudiants és molt positiva

La consolidació de les especialitats mèdiques a la Catalunya republicana a través d'una revista de resums : La Medicina Catalana. Portantveu de l'Occitània mèdica (Barcelona, 1933-1938)

Les especialitats mèdiques van tenir un ràpid desenvolupament al món occidental a principis del segle XX. La situació de Catalunya abans de la Guerra Civil, situada als confins de l'Europa d'entreguerres, afavoreix els intents de comunicació científica entre metges catalans i occitans més enllà de les fronteres de grans estats, Espanya i França, amb l'ús d'una llengua pròpia vehicular, el català. Així neix a Barcelona el 1933 la revista La Medicina Catalana, sota la direcció de Leandre Cervera i Astor, constituïda principalment per ressenyes en català d'articles apareguts a revistes internacionals. L'objectiu és estudiar l'aparició i consolidació de les especialitats mèdiques a Catalunya