Geografia econòmica i localització industrial

Dins la geografia humana, la teoria de la localització i, concretament, de la localització industrial constitueix una de les temàtiques de més ampli recorregut en el temps i d'estreta interrelació entre disciplines. En aquest article s'esbossen les diferents aportacions en localització industrial des de l'anàlisi weberiana fins a l'economia de xarxes, sense deixar al calaix una aproximació al sistema de producció en massa o al Just-in-Time. Metodològicament, l'anàlisi de localització industrial s'emmarca dins l'estructura de globalització/regionalització en què es mouen les activitats econòmiques dels segles XX i XXI. També s'emmarca dins dels impactes que sobre el sistema productiu han fet els avenços en els camps de la tecnologia, de les infraestructures o de l'organització empresarial, i també de com s'han reflectit en l'espai industrial.En geografía humana, la teoría de la localización y, concretamente, de la localización industrial constituye una de las temáticas de más amplio recorrido en el tiempo y de estrecha relación con otras disciplinas. En este artículo se esbozan las diferentes aportaciones en localización industrial desde el análisis weberiano hasta la economía de redes, sin dejar de lado una aproximación al sistema de producción en masa o el Just-in-Time. Metodológicamente, el análisis de localización industrial se enmarca en la estructura de globalización/ regionalización en que se mueven las actividades económicas de los siglos XX y XXI; y, también, en los impactos que sobre el sistema productivo han hecho innovaciones en campos como la tecnología, la comunicación, las infraestructuras o la organización empresarial, y de como se han reflejado en el espacio industrial.En géographie humaine la théorie de la localisation, et notamment la localisation industrielle, constitue l'une des thématiques les plus récurrentes dans le temps et se trouve en étroite relation avec d'autres disciplines. Dans cet article on esquisse les différentes contributions portant sur les localisations industrielles, depuis l'analyse weberienne jusqu'à l'économie des réseaux, sans oublier une approche au système de production de masse ou au Just-in-Time. Méthodologiquement, l'analyse de la Localisation industrielle est encadrée dans la structure de globalisation/régionalisation où se déroulent les activités économiques des XXe et XXIe siècles, et aussi dans les impacts que les nouveautés dans des domaines tels que la technologie, la communication, les infrastructures ou l'organisation des entreprises ont eu sur le système productif et, finalement, de la manière dont ils se sont traduits dans l'espace industriel.In human geography, the theory of localisation and, specifically, that of industrial localisation has been one of the most broadly covered issues over time, and is closely related to other disciplines. This article outlines the various contributions made in industrial localisation, from Weberian analysis up to the network economy, without forgoing a consideration of mass-production or Just-in-Time systems. Methodologically, the analysis of industrial localisation is framed within the structure of Globalisation/regionalisation in which the economic activity of the 20th and 21st Centuries takes place. It also focuses on the impact on the productive system caused by innovation in areas such as technology, communication, infrastructures and business organisation, and how this has been reflected in industrial space

La percepció d'optimalitat en el Pla Cerdà. El model p-median en el disseny ortogonal L1 de l'Eixample de Barcelona

Moltes de les ciutats contemporànies van ser transformades des del seu passat medieval per projectes dibuixats per planificadors urbans visionaris. Ildefons Cerdà va ser un d'aquests urbanistes, i l'adveniment de la moderna estructura de la ciutat de Barcelona es basa en el seu pla de desenvolupament de la ciutat (1860). Aquest Pla plantejava unes tècniques urbanístiques molt avançades en l'estudi de les necessitats socials, fruit d'una intensa industrialització en una zona completament saturada. L'objectiu d'aquest article és posar de manifest la percepció d'optimalitat en l'estudi de la distribució de serveis públics en el Pla Cerdà, la relació de la població servida per aquests serveis i el model que fonamenta la seva distribució sobre tota la ciutat. El problema a resoldre és determinar l'extensió de la població servida per cada servei públic. Així mateix,en aquest article es plantegen metodologies de resolució del model òptim.Muchas de las ciudades contemporáneas fueron transformadas desde su pasado medieval por proyectos dibujados por planificadores urbanos visionarios. Ildefonso Cerdà fue uno de estos urbanistas, y el advenimiento de la moderna estructura de la ciudad de Barcelona se basa en su plan de desarrollo de la ciudad (1860). Este Plan planteaba unas técnicas urbanísticas muy avanzadas en el estudio de las necesidades sociales fruto de una intensa industrialización en una zona completamente saturada. El objetivo de este artículo es poner de manifiesto la percepción de optimalidad en el estudio de la distribución de servicios públicos en el Plan Cerdà, la relación de la población servida por los mismos y el modelo que subyace en su distribución sobre toda la ciudad. El problema a resolver es determinar la extensión de la población servida por cada servicio público. Así mismo, en este artículo se plantean metodologías de resolución del modelo óptimo.Many of the present days 'modern cities were transformed from their medieval past based on blueprints laid out by visionary city planners. These city planners resorted to methods of calculation prevailing in their day and age. This was probably combined with an uncarry instinct and intuition that identified the talented city planner from the rest. Ildefonso Cerdà was one of such planner and the advent of the city structure of modern Barcelona must be attributed to his plan. Although Barcelona today is not entirely as Cerdà had visualized it, it is important to note that it is the result of changes imposed subsequently on the original Cerdà Plan. In order to chart out a course for future city planning in Barcelona it is essential to understand the original plan in the context of the objectives and analytical tools currently in vogue. Several programming techniques have been developed to resolve problems posed by various constraints to desirable objectives. Hence, various programming models have been applied to the problem of suitable locating facilities, like schools, subject to criteria that define the user's convenience. The objective of this paper is to demonstrate how the p-Median Model can be used to test the optimality of the distribution of schools in Barcelona as proposed by Cerdà. The purpose here is to show different methodologies for making such comparisons. A meaningful optimality check would ordinarily require using the whole plan. However, a small sample of nodes has been considered for the limited purpose of showing the application of techniques

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Peter JACKSON, Maps of meaning : an introduction to cultural geograph

El Valor del sòl a Catalunya

En el present estudi hom intenta fer un seguiment dels diferents mecanismes que incideixen en la generació dels valors del sòl. L'objectiu se situa en la definició d'un model d'evolució dels valors del sòl que permeti dinàmicament establir-los d'acord amb la recerca d'elements objectius que defineixin les rendes d'intensitat, de situació i de qualitat per a cada sòl objecte d'estudi. Finalment, hom hi adjunta una relació de les mesures agràries usuals a Catalunya. RESUMEN En el presente estudio se intenta realizar un seguimiento de los diferentes mecanismos que inciden en la generación de valores del suelo. El objetivo se situa en la definición de un modelo de evolución de los valores del suelo que permite dinámicamente establecerlos de acuerdo con la búsqueda de elementos objetivos que definen las rentas de intensidad, de situación y de calidad para cada suelo objeto de estudio. Finalmente se adjunta una relación de las medidas agrarias usuales a Cataluña. SUMMARY In this study me try to do a following of the differents mechanisms that have te do with the generation of the land value. The objective of this work is to define a land value evolution pattern that would permit us to classify the lands studying objectivally their intensity, their situation and their quality. Finally, we annex a relation of the agrarian measures used in Catalonia.In this study me try to do a following of the differents mechanisms that have te do with the generation of the land value. The objective of this work is to define a land value evolution pattern that would permit us to classify the lands studying objectivally their intensity, their situation and their quality. Finally, we annex a relation of the agrarian measures used in Catalonia.En el presente estudio se intenta realizar un seguimiento de los diferentes mecanismos que inciden en la generación de valores del suelo. El objetivo se situa en la definición de un modelo de evolución de los valores del suelo que permite dinámicamente establecerlos de acuerdo con la búsqueda de elementos objetivos que definen las rentas de intensidad, de situación y de calidad para cada suelo objeto de estudio. Finalmente se adjunta una relación de las medidas agrarias usuales a Cataluña

Com canviar quan els canvis són difícils? Avantatges i desavantatges de la Barcelona competitiva des de l'economia simbòlica

Al llarg de la història, la ciutat ha tingut diferents funcions i desenvolupaments, però sempre ha estat la peça clau dels sistemes productius imperants. En aquest article es postula que, a la primera dècada del segle vint-i-u, l'economia simbòlica apareix com l'equivalent al que en èpoques anteriors ha estat el sistema de producció flexible o fordista. L'objectiu és analitzar el procés de formació de l'economia simbòlica, com es commodifica l'element cultural o bé qui el consumeix. A Barcelona, el MACBA, dissenyat per Richard Meier, o la Torre AGBAR, per Jean Nouvel, són inversions públiques i privades que constitueixen símbols de la Barcelona global. El MACBA va ser dissenyat específicament per a ser una institució cultural. No així la torre AGBAR, que és un edifici d'oficines. En aquest article s'argumenta que elements simbòlics que no van ser concebuts com a tals, formen part de l'economia simbòlica d'una ciutat.A lo largo de la historia, la ciudad ha tenido diferentes funciones, pero siempre ha sido la pieza clave de los sistemas productivos imperantes. En este artículo se postula que, en la primera década del siglo veintiuno, la economía simbólica se muestra como el equivalente de lo que en otras épocas han sido los sistemas de producción flexible o fordista. El objetivo es analizar el proceso de formación de la economía simbólica, como se commodifica el elemento cultural o bien quien lo consume. En Barcelona, el MACBA, diseñado por Richard Meier, o la torre AGBAR, por Jean Nouvel, son inversiones públicas y privadas que constituyen símbolos de la Barcelona global. El MACBA fue diseñado específicamente para ser una institución cultural. No fue así con la torre AGBAR, que es un edificio de oficinas. En este artículo se argumenta que elementos simbólicos que no fueron concebidos como tales forman parte de la economía simbólica de una ciudad.Despite of historical economic changes, cities have always been the efficient pinpoint of production systems. In this article I postulate that at the first decade of the twenty-first century, the symbolic economy seems the equivalent to what in previous periods were the Fordism or the Flexible Production System. The objective is to analyze how the symbolic economy is formed, how the cultural good is commodified and who demands it. In Barcelona, buildings as the MACBA, designed by Richard Meier, or the AGBAR tower, by Jean Nouvel, are public and private investments, respectively, which constitute two of the global city symbols. The MACBA was specifically designed to be a cultural institution. Otherwise, the AGBAR tower is an office premise. In this article I argue that many of the symbolic elements were not built as such, but they are part of the symbolic economy of a city