4,792 research outputs found
Geografia econòmica i localització industrial
Dins la geografia humana, la teoria de la localització i, concretament, de la localització industrial constitueix una de les temàtiques de més ampli recorregut en el temps i d'estreta interrelació entre disciplines. En aquest article s'esbossen les diferents aportacions en localització industrial des de l'anàlisi weberiana fins a l'economia de xarxes, sense deixar al calaix una aproximació al sistema de producció en massa o al Just-in-Time. Metodològicament, l'anàlisi de localització industrial s'emmarca dins l'estructura de globalització/regionalització en què es mouen les activitats econòmiques dels segles XX i XXI. També s'emmarca dins dels impactes que sobre el sistema productiu han fet els avenços en els camps de la tecnologia, de les infraestructures o de l'organització empresarial, i també de com s'han reflectit en l'espai industrial.En geografía humana, la teoría de la localización y, concretamente, de la localización industrial constituye una de las temáticas de más amplio recorrido en el tiempo y de estrecha relación con otras disciplinas. En este artículo se esbozan las diferentes aportaciones en localización industrial desde el análisis weberiano hasta la economía de redes, sin dejar de lado una aproximación al sistema de producción en masa o el Just-in-Time. Metodológicamente, el análisis de localización industrial se enmarca en la estructura de globalización/ regionalización en que se mueven las actividades económicas de los siglos XX y XXI; y, también, en los impactos que sobre el sistema productivo han hecho innovaciones en campos como la tecnología, la comunicación, las infraestructuras o la organización empresarial, y de como se han reflejado en el espacio industrial.En géographie humaine la théorie de la localisation, et notamment la localisation industrielle, constitue l'une des thématiques les plus récurrentes dans le temps et se trouve en étroite relation avec d'autres disciplines. Dans cet article on esquisse les différentes contributions portant sur les localisations industrielles, depuis l'analyse weberienne jusqu'à l'économie des réseaux, sans oublier une approche au système de production de masse ou au Just-in-Time. Méthodologiquement, l'analyse de la Localisation industrielle est encadrée dans la structure de globalisation/régionalisation où se déroulent les activités économiques des XXe et XXIe siècles, et aussi dans les impacts que les nouveautés dans des domaines tels que la technologie, la communication, les infrastructures ou l'organisation des entreprises ont eu sur le système productif et, finalement, de la manière dont ils se sont traduits dans l'espace industriel.In human geography, the theory of localisation and, specifically, that of industrial localisation has been one of the most broadly covered issues over time, and is closely related to other disciplines. This article outlines the various contributions made in industrial localisation, from Weberian analysis up to the network economy, without forgoing a consideration of mass-production or Just-in-Time systems. Methodologically, the analysis of industrial localisation is framed within the structure of Globalisation/regionalisation in which the economic activity of the 20th and 21st Centuries takes place. It also focuses on the impact on the productive system caused by innovation in areas such as technology, communication, infrastructures and business organisation, and how this has been reflected in industrial space
Gentrificació productiva, desindustrialització i relocalització industrial
L'objectiu d'aquest article és presentar una discussió teòrica per a la definició i identificació del procés de gentrificació productiva. A partir de les discussions del concepte de gentrificació, àmpliament conceptualitzat i estudiat en processos residencials i en espais centrals de les ciutats, l'aportació d'aquest article se centra en redefinir aquest concepte en l'àmbit productiu, prenent les empreses com a unitats d'anàlisi i les institucions com agents de canvi. Per a il·lustrar-ho, l'article estudia l'impacte que el pla 22@Barcelona iniciat l'any 2000 ha tingut al barri del Poblenou, Barcelona. L'anàlisi se centra en l'estudi de Can Ricart, analitzant el procés de expulsió de les indústries d'un complex industrial d'origen tèxtil que l'any d'aprovació del pla contenia 34 petites i mitjanes empreses de diversos sectors.El objetivo de este artículo es presentar una discusión teórica para la definición e identificación del proceso de gentrificación productiva. A partir de las discusiones del concepto de gentrificación, ampliamente conceptualizado y estudiado en procesos residenciales y en espacios centrales de las ciudades, la aportación de este artículo se centra en redefinir este concepto en el ámbito productivo, tomando las empresas como unidades de análisis y las instituciones como agentes de cambio. Para ilustrarlo, el artículo estudia el impacto que el plan 22 @ Barcelona iniciado en 2000 ha tenido el barrio del Poblenou, Barcelona. El análisis se centra en el estudio de Can Ricart, analizando el proceso de expulsión de las industrias de este complejo industrial de origen textil que, el año de aprobación del plan, contenía 34 pequeñas y medianas empresas de diversos sectores.The aim of this paper is to present a theoretical discussion on the definition and identification of the process of productive gentrification. From the discussions of the concept of gentrification, broadly conceptualized and studied in processes taking place in residential areas of central cities, the contribution of this paper focuses on redefining the concept in the production sphere, taking businesses as units of analysis and institutions as agents of change. To illustrate this, the article examines the impact of the 22 @ Barcelona project initiated in 2000 in the neighborhood of Poblenou, Barcelona. The analysis focuses on the study of Can Ricart, analyzing the process of expulsion of the industries of an old textile industrial complex, which by the time of the approved urban renewal plan, it contained 34 small and medium enterprises from various sectors
La percepció d'optimalitat en el Pla Cerdà. El model p-median en el disseny ortogonal L1 de l'Eixample de Barcelona
Moltes de les ciutats contemporànies van ser transformades des del seu passat medieval per projectes dibuixats per planificadors urbans visionaris. Ildefons Cerdà va ser un d'aquests urbanistes, i l'adveniment de la moderna estructura de la ciutat de Barcelona es basa en el seu pla de desenvolupament de la ciutat (1860). Aquest Pla plantejava unes tècniques urbanístiques molt avançades en l'estudi de les necessitats socials, fruit d'una intensa industrialització en una zona completament saturada. L'objectiu d'aquest article és posar de manifest la percepció d'optimalitat en l'estudi de la distribució de serveis públics en el Pla Cerdà, la relació de la població servida per aquests serveis i el model que fonamenta la seva distribució sobre tota la ciutat. El problema a resoldre és determinar l'extensió de la població servida per cada servei públic. Així mateix,en aquest article es plantegen metodologies de resolució del model òptim.Muchas de las ciudades contemporáneas fueron transformadas desde su pasado medieval por proyectos dibujados por planificadores urbanos visionarios. Ildefonso Cerdà fue uno de estos urbanistas, y el advenimiento de la moderna estructura de la ciudad de Barcelona se basa en su plan de desarrollo de la ciudad (1860). Este Plan planteaba unas técnicas urbanísticas muy avanzadas en el estudio de las necesidades sociales fruto de una intensa industrialización en una zona completamente saturada. El objetivo de este artículo es poner de manifiesto la percepción de optimalidad en el estudio de la distribución de servicios públicos en el Plan Cerdà, la relación de la población servida por los mismos y el modelo que subyace en su distribución sobre toda la ciudad. El problema a resolver es determinar la extensión de la población servida por cada servicio público. Así mismo, en este artículo se plantean metodologías de resolución del modelo óptimo.Many of the present days 'modern cities were transformed from their medieval past based on blueprints laid out by visionary city planners. These city planners resorted to methods of calculation prevailing in their day and age. This was probably combined with an uncarry instinct and intuition that identified the talented city planner from the rest. Ildefonso Cerdà was one of such planner and the advent of the city structure of modern Barcelona must be attributed to his plan. Although Barcelona today is not entirely as Cerdà had visualized it, it is important to note that it is the result of changes imposed subsequently on the original Cerdà Plan. In order to chart out a course for future city planning in Barcelona it is essential to understand the original plan in the context of the objectives and analytical tools currently in vogue. Several programming techniques have been developed to resolve problems posed by various constraints to desirable objectives. Hence, various programming models have been applied to the problem of suitable locating facilities, like schools, subject to criteria that define the user's convenience. The objective of this paper is to demonstrate how the p-Median Model can be used to test the optimality of the distribution of schools in Barcelona as proposed by Cerdà. The purpose here is to show different methodologies for making such comparisons. A meaningful optimality check would ordinarily require using the whole plan. However, a small sample of nodes has been considered for the limited purpose of showing the application of techniques
My Own Trip : obtenció i localització de punts d'interès II
El projecte vol desenvolupar un programari per Android destinat al guiatge d'un usuari per diferents punts d'interès, els quals han estat extrets de forma automàtica dels seus propis documents. Per poder aconseguir-ho, el programa serà capaç d'analitzar fitxers de text pla i extreure els diferents punts d'interès que apareguin (paraules clau). Un cop extrets, haurà d'assignar una Geolocalització a cadascun. Posteriorment, i connectant-se a l'API de GoogleMaps, l'aplicació permetrà a l'usuari visualitzar els punts d'interès i definir un recorregut (circuit, ruta, ruta pròxima,...).El proyecto quiere desarrollar un software para Android destinado a la guía de un usuario por diferentes puntos de interés, los cuales han sido extraídos de forma automática de sus propios documentos. Para poder conseguirlo, el programa será capaz de analizar ficheros de texto plano y extraer los diferentes puntos de interés que aparezcan (palabras clave).Una vez extraídos, deberá asignar una Geolocalización cada uno. Posteriormente, y conectándose a la API de GoogleMaps, la aplicación permitirá al usuario visualizar los puntos de interés y definir un recorrido (circuito, ruta, ruta cercana, ...).The Project aims to develop software for Android aimed at guiding a userthrough different points of interest, which have been extracted automatically from theis own documents. To achieve this, the program will be able to analyze text files and extract th
MyOwnTrip : obtenció i localització de punts d'interès I
El present treball vol desenvolupar un sistema capaç de treballar amb conceptes tan actuals i innovadors com poden ser el Processament del Llenguatge Natural (PLN), la Realitat Augmentada i o la geo-localització. Per fer-ho, es pensa en un prototip que ofereixi a l'usuari, de manera dinàmica, la possibilitat d'obtenir, a partir d'una col·lecció de documents i enllaços web i de forma totalment automàtica, un conjunt de punts d'interès amb la seva corresponent geo-localització. A més, permet manipular aquests punts d'interès per tal de visualitzar-los en un mapa o traçar rutes.El presente trabajo quiere desarrollar un sistema capaz de trabajar con conceptos tan actuales e innovadores como pueden ser el Procesamiento del Lenguaje Natural (PLN), la Realidad Aumentada y o la geo-localización. Para hacerlo, se piensa en un prototipo que ofrezca al usuario, de manera dinámica, la posibilidad de obtener, a partir de una colección de documentos y enlaces web y de forma totalmente automática, un conjunto de puntos de interés con la suya correspondiente geo-localización. Además, permite manipular estos puntos de interés con el fin de visualizarlos en un mapa o trazar ruta
Els corrents entròpics en anàlisi i planificació del territori : 1964-1983
On identifie dans cet article les principaux axes de recerche qui en analyse et en planification du territoire font usage du concept d'entropie. Le période citée est divisée en périodes quinquenales; cette division correspondant a des phases successives de diversification thématique, de maturation et d'epigones. L'application du concept est maitrisée de manikre exceptionnelle chez A. G. Wilson dans la dérivation du modde gravitatoire, chez M. J. Webber dans les modeles de localisation et chez M. Batty dans les méthodologies de régionalisation. Le dénominateur commun a ces différents éclariages est la méthode de maximisation de l'entropie. Par contre, l'usage de ce concept comme indice descriptif des distributions territoriales n'a pas bénéficié du même intéret, et cell, malgré les efforts de théorisation et d'application qui ont été menés a partir de l'oeuvre de l'économétriste H. Theil. L'article est complété par une vaste sélection bibliographique, utile i tous ceux qui s'intéressent a la géographie quantitative et ceux qui étudient les courants de pensée dans la géographie contemporaine.The principal research themes related to the use of the entropic concept in regional analysis and planning are identified. For the twenty-year period studied, four five-year subdivisions are proposed, corresponding to the following stages: initial thrust, thematic development, maturity and after-math. Specially noteworthy are the contributions to research made by A. G. Wilson, M. J. Webber and M. Batty in the respective fields of the application of this concept in designing the gravity model, location models and methodology of spatial aggregation. The common denominator of these approaches is the entropy maximization method. This contrasts with the less prominent role which the concept plays as a descriptive index of territorial location in spite of the efforts made in the fields of theory and application by the operational researcher, H. Theil. The article is completed with a wide-ranging bibliography of utility to both those interested in theoretical geography and also researchers in contemporary geographical thought.Se identifican las principales lineas de investigación relacionadas con el uso del concepto de entropia en anilisis y planificación del territorio. Entre las fechas apuntadas en el titulo, se propone una periodización quinquenal correspondiente a desarrollos iniciales, de ramificación tematica, de madurez y epigonales. Se destacan las trayectorias de investigación de A. G. Wilson, M. J. Webber y M. Battv en el dominio de aplicaciones del concepto en la derivación del modelo gravitatorio, que los modelos de localización y de metodologias de regionalización respectivamente. El denominador comúnde esos enfoques es el método de maximización de la entropia.Por el contrario, el uso del concepto como indice descriptiva de distribuciones territoriales es considerado como menos relevante a pesar de los esfuerzos de teorización y aplicación a partir de la obra del econometrista H. Theil. Se completa con una amplia selección bibliográfica que puede ser de utilidad tanto para los interesados en geografia teorética como para los estudiosos del pensamiento geografico contemporaneo.S'identifiquen les principals línies d'investigació relacionades amb l'ús del concepte d'entropia en analisi i planificació del territori. Entre les dates indicades al títol, es proposa una periodització quinquennal corresponent a desenvolupaments primerencs, de brancatge tematic, de maduresa i epigonals. Es destaquen les trajectories de recerca &A. G. Wilson, M. J. Webber i de M. Batty en el domini d'aplicacions del concepte en la derivació del model gravitatori, dels models de localització i de metodologies de racionalització, respectivament. El denominador comú d'aquests enfocaments és el métode de maximització de l'entropia. En canvi, l'ús del concepte com a index descriptiu de distribucions territorials és considerat menys rellevant malgrat els notables esforços de teorització i aplicació a partir de l'obra de l'econometrista H. Theil. Es completa amb una amplia selecció bibliogràfica que pot ser d'utilitat tant per als interessats en geografia teorica com per als estudiosos del pensament geogràfic contemporani
Regional integration and specialisation patterns in Spain
The aim of this paper is to analyse how economic integration in Europe has affected industrial geographical concentration in Spain and explain what the driving forces behind industry location are. Firstly, we construct regional specialisation and geographical concentration indices for Spanish 50 provinces and 30 industrial sectors in 1979, 1986 and 1992. Secondly, we carry out an econometric analysis of the determinants of geographical concentration of industries. Our main conclusion is that there is no evidence of increasing specialisation in Spain between 1979 and 1992 and that the most important determinant of Spain¿s economic geography is scale economies. Furthermore, traditional trade theory has no effects in explaining the pattern of industrial concentration- L'objectiu d'aquest treball és analitzar com la integració econòmica a Europa ha afectat a la concentració geogràfica de les indústries a Espanya i explicar quines són les forces determinants de la localització industrial. En primer lloc, construïm índexs d'especialització regional i de concentració geogràfica per a
les 50 províncies espanyoles i per 30 sectors industrials el 1979, 1986 i 1992. En segon lloc, realitzem una anàlisi economètrica dels determinants de la concentració geogràfica de les indústries. Les nostres conclusions més
importants són que no existeix evidència d¿un augment en l'especialització a Espanya entre 1979 i 1992 i que el determinant més important de la geografia econòmica espanyola són les economies d'escala. A més a més, la teoria tradicional del comerç no explica el patró de concentració industrial
Estructura productiva i potencials de localització de l'àrea d'influència de Barcelona al tomb del segle XXI
Montserat Pallarès Barberà
Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. [email protected]
ESTRUCTURA PRODUCTIVA I POTENCIALS DE LOCALITZACIÓ DE L'ÀREA D'INFLUÈNCIA DE BARCELONA AL TOMB DEL SEGLE XXI
RESUM
Tres dels imperatius al darrere de la transformació industrial i del creixement de les regions són el declivi de les activitats fixes en el territori, la relocalització d’activitats a causa de la creixent importància de nous factors de localització d’un determinat sector, i la posició dominant del sector terciari dins de les activitats productives i dins de la societat. L’objectiu d’aquest article és estudiar aquells aspectes que sobresurten en la localització de les empreses en l’àrea d’influència Barcelona, a finals del segle XX i començaments del XXI. Els canvis en la localització constitueixen un dels objectes d’estudi més importants de la geografia econòmica. Per tant, les aportacions d’aquest article es fonamenten en el dinamisme dels processos productius, en la introducció d’innovacions en la producció, en els canvis de gustos de la demanda o en els xocs produïts per l’abaratiment dels costos de producció, tots ells factors determinants de la localització.
Paraules clau: Geografia econòmica, localització, Barcelona, activitat econòmica
- …